RIQUESA
“La classe mitjana és la gran damnificada”
“La riquesa amassada a les capes altes de la societat no ens ha fet a tots els altres més rics, ni ens ha fet sentir més segurs ni més optimistes respecte del nostre futur i el dels nostres fills ni ens ha fet més feliços”. Bauman alerta que l’acumulació d’uns quants només incrementa l’abisme amb la resta. Als Estats Units, per exemple, les desigualtats entre ciutadans estan assolint els mateixos nivells del segle XIX. La classe mitjana és la gran damnificada i va perdent drets que, fins fa poc, es considerava que estaven consolidats.
CONSUM
“L’economia es basa en la frustració dels desitjos”
Bauman defensa que una vida millor no equival a més consum. I alerta de l’engany de creure que les botigues estan plenes de medicines per a l’ànima: “Sense la frustració repetida dels desitjos, la demanda dels consumidors s’exhauriria de seguida i l’economia de consum es quedaria sense energia”. És un cercle viciós. El pensador que es va inventar la modernitat líquida descriu com els pares dediquen part del sou a comprar una consola per als fills, perquè se senten culpables per no dedicar-los temps. El model queda obsolet i els n’han de comprar un altre. Han de guanyar més diners i necessiten més temps per a la feina.
FELICITAT
“Hem oblidat totes les formes de ser feliços”
“És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat totes les formes de ser feliços. Només ens en queda una: la felicitat de comprar”. Segons Bauman, la felicitat pot derivar del treball ben fet. Però la societat del segle XXI no es defineix pel que fa sinó pel que compra.
AMOR
“Estimar no és compatible amb la comoditat”
“A diferència dels aparells electrònics, l’amor d’un humà per un humà implica malgrat tot compromís, acceptar riscos, estar disposat a sacrificar-se; implica escollir un camí incert i desconegut, que és alhora dur i ple de sotracs -diu Bauman-. Mai és compatible amb la comoditat i conveniència -afegeix-. I és, o amenaça de ser-ho, un antídot contra el narcisisme”.
LLIURES
“Amb seguretat però sense llibertat som esclaus”
“La seguretat sense llibertat ens converteix en esclaus i si tenim llibertat sense seguretat som una espècie de plàncton, que va flotant, no un ésser humà”, assegura. El pensador creu que les dues coses s’han de combinar.
CREATIVITAT
“Ser creatiu vol dir assumir riscos”
“Ser creatiu vol dir assumir riscos. Si al principi de la humanitat s’hagués frenat el risc, no estaríem asseguts en aquest edifici, seríem en una cova del paleolític. Sempre hi ha d’haver algú que s’atreveixi a desafiar la saviesa generalment acceptada”, afirma Bauman. El problema és que la gent que s’hi atreveix sovint és atacada. “Els professors ho pateixen sovint. M’oblido de les emocions, m’oblido de canviar el món i em quedo amb un únic problema: el fet que he de sobreviure. I això són molt males notícies per a l’educació”, afirma.
XARXES
“L’excés de coneixement no ens deixa ser cultes”
“El cervell no ha crescut des d’Adam i Eva, i ara s’ha d’enfrontar a una informació massiva. Quin és el resultat? Que ens ofeguem”, assegura Bauman. Per ell, l’habilitat clau és saber-se protegir del 99,9% de la informació: “L’excés de coneixement és la barrera principal per arribar a ser persones cultes”.
IGNORÀNCIA
“Cada vegada som més i més estrets de mires”
“Ens estem especialitzant i fent cada vegada més i més estrets de mires”, critica Bauman. Segons l’autor de L’amor líquid,en el passat hi havia molts coneixements obligatoris per a la gent educada. “Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre”, afirma.
SOLIDARITAT
“La nostra societat és una fàbrica de desconfiança”
La societat d’avui està més avesada a la divisió, a la individualització i a la privatització. “El més característic de l’era de les revolucions és que funcionava com una gran fàbrica de solidaritat. Era l’època d’aixecar-se junts, de l’interès comú, de la idea d’una bona societat, d’un model de bona societat -argumenta Bauman-. La nostra societat és una fàbrica de desconfiança i competència. No tenim l’entorn social que necessita una revolució. Ens cal trobar noves maneres de gestionar aquesta situació caòtica”, defensa.
ESPERANÇA
“Cal canviar el destí, però primer cal aturar el tren”
“Si hi ha un aspecte humà immortal és precisament l’esperança. Així que jo encara espero que la gent entri en raó. Crec que la majoria ja ho estem fent després del col·lapse del crèdit, i que sabem que mantenir aquest nivell de consum no és sostenible”, afirma Bauman. Ell defensa que el canvi és possible: “És necessari canviar el destí, però primer cal aturar el tren”, diu. I afegeix:
“Esteu condemnats... a viure una època molt interessant. Espero que us arromangueu”, conclou Bauman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada