"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 31 de desembre del 2011

12 pensaments x 12 mesos

La nostra companya Mercè ens envia 12 pensaments per als 12 mesos de l'any. Un veritable regal que li agraïm des del blog. Diu així:
  • Els apassionats són els únics oradors que convencen sempre.
  • Només els grans homes i les grans dones tenen grans defectes.
  • La mesura de l'amor és estimar sense mesura.
  • La raó aprèn moltes coses que només el cor ensenya.
  • La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.
  • No tindràs caigudes ni errades que no et facin guanyar caminades.
  • No aprenem gràcies a l'escola, sinó gràcies a la vida.
  • El premi d'una bona acció és haver-la feta.
  • Cap arbre és fort sense vents continus;ja que amb ells es fortifiquen les seves arrels.
  • De vegades penso, i de vegades sóc.
  • Estimar-se a si mateix és el començament d'una aventura que dura tota la vida.
  • No t'entretinguis a arrencar flors per guardar-les, continua caminant i les flors alegraran el teu camí.

dijous, 29 de desembre del 2011

40 anys i 40 motius

Avui fa 20 anys que tinc vint anys. I tinc , com a mínim, 40 motius per seguir creient en l’educació com a eina transformadora. M’ha semblat un bon pretext per compartir pensaments amb vosaltres, les lectores i els lectors del blog. Vaig per feina:

1.       Per cada educador que dubta n’hi ha 40 que hi creuen fermament.
2.       Perquè fer aprendre té una part de màgia.
3.       Perquè quan fem aprendre… aprenem!
4.       Hem vist la cara d’un alumne que se n’ha sortit d’un aprenentatge.
5.       Perquè hem de creure en les persones.
6.       En les persones sempre hi ha potencial, només l’hem de trobar.
7.       Perquè moltes persones confien en la nostra tasca educadora.
8.       Perquè educar no és, només, instruir.
9.       Perquè no podem perdre de vista la part afectiva de les persones.
10.   El creixement personal i la bona autoestima és un motor educatiu.
11.   Perquè educar és construir sobre bases fermes.
12.   Perquè recordem els bons mestres que varem tenir.
13.   Perquè els clàssics ja creien en l’educació, ja feien de mestres.
14.   Per la dedicació que veiem a diari en molts dels nostres companys i companyes.
15.   Per l’esforç de moltes famílies en la bona educació dels seus fills.
16.   Per l’esforç de moltes institucions socials en l’educació de nens i nenes.
17.   Per l’esforç que veiem en molts dels nostres alumnes.
18.   Per la generositat d’alguns alumnes a l’hora d’ajudar a companys.
19.   Perquè del diàleg neix el pensament compartit.
20.   Perquè col·laborar i cooperar és construir plegats.
21.   Per les possibilitats que obren les noves tecnologies.
22.   Perquè no hi ha res més innovador que allò pràctic.
23.   Per l’esforç de molts docents a crear noves estratègies educatives.
24.   Per posar-les a la pràctica amb èxit.
25.   Per mostrar-les als altres companys amb generositat.
26.   Per intentar-ho... encara que de vegades no resultin prou efectives.
27.   Molts professionals coordinen esforços en una escola.
28.   Altres coordinen esforços amb serveis externs.
29.   Altres amb les famílies.
30.   Molts creuen en el treball en equip, educar és cosa de tots.
31.   Perquè educar també és l’art de preguntar.
32.   Perquè preguntant ens endinsem en contextos amb més possibilitats.
33.   Per l’ètica, pels bons valors i pel respecte de sempre.
34.   Perquè els nostres alumnes portin aquests valors a la futura societat.
35.   Per fer més obertes les nostres escoles.
36.   Per la participació i per fomentar l’autonomia dels alumnes.
37.   Perquè hem heretat molt saber i l’hem de seguir conreant.
38.   Perquè aquest saber arribi a tothom, perquè sigui ben universal.
39.   Per construir un entorn de futur on puguem parlar de plena democràcia.
40.   Per tots els que creuen de debò... per la nostra santa vocació!

dijous, 22 de desembre del 2011

BONES EINES, BON NADAL!


Us presento diferents espais virtuals que podeu fer servir i presentar als vostres alumnes.
Un primer espai és BainPOP, hi trobareu vídeos per presentar temes de manera didàctica. Podeu anar-hi seleccionant aquesta imatge o clicant a l'enllaç:




L'altre és tiching, un centre de recursos virtual amb documents de tot tipus que ajudaran a mestres i alumnes a trobar documents sobre temàtiques que fan a l'aula. També té un espai de connectivitat per a docents. Podeu anar a:






I la tercera, l'espai Merlí un altre lloc web ple de bons recursos educatius. Podem fer recerques per temes, nivells educatius i tipus de document. Podeu anar a:

dimarts, 20 de desembre del 2011

VIU EL NADAL!



Però... Què és el Nadal?
En aquest arbre dels desitjos, de les bones intencions, dels valors, dels projectes, de les possibilitats... hi ha un bon missatge de Nadal que serveix per tot l'any.
Amb molt apreci,
Joan Pifarré Vidal



diumenge, 18 de desembre del 2011

WEB FAMÍLIA I ESCOLA


Per recomanció de la nostra companya Gemma he entrat a visitar la web d'escola i família que ha gestionat el Departament d'Ensenyament. Està força bé, hi ha recursos i recomanacions molt interessants. Si seleccioneu la imatge hi podreu anar directament. També l'he col·locat a la banda lateral dreta on diu ESPAIS AMICS, per si el voleu anar consultant.

A més, us mostro unes recomanacions de la web en relació a la lectura en l'entorn familiar. Diu així:

Com despertar l'hàbit lector

Intenteu que us vegin llegir a casa. Aquest és el primer pas que heu de fer com a pares: el contagi més eficaç és l'exemple. Quan els pares coneixen el plaer de la lectura, és molt difícil que no el comparteixin amb els fills.
Llegiu en veu alta als vostres fills quan són petits. D'aquesta manera l'infant associarà els llibres amb una experiència de benestar. També és bo que els pares inventeu històries a partir de les imatges d'un llibre; d'aquesta manera despertareu en els vostres fills, a més d'una gran quantitat d'emocions, l'interès d'acostar-se al món dels llibres.
Practiqueu la lectura de deu a vint minuts cada dia amb ells. És més beneficiós llegir un temps curt cada dia que no pas llegir una hora seguida un cop a la setmana. A més d'ajudar-los a desenvolupar l'hàbit lector, els vostres fills us agrairan aquesta estona de dedicació i acompanyament diari. D'altra banda, cal remarcar que per ser un bon lector, a més de llegir, és imprescindible que els vostres fills sàpiguen explicar el que han llegit. D'aquesta manera garantireu la comprensió del text i potenciareu el seu interès per la lectura.
Cal que tingueu a casa llibres que els interessin perquè són l'instrument més poderós per convidar a la lectura. Els vostres fills han de descobrir que es llegeix per aprendre, però també per passar-ho bé, per plaer i per distracció. Si els nens diuen que llegir és avorrit, de ben segur és perquè no han trobat les lectures adequades als seus gustos.
És important que disposeu d'un lloc agradable per llegir amb llum adequada, amb tranquil·litat i sense sorolls que poden distreure la lectura.
Ajudeu-los a planificar un temps per a la lectura i penseu que fora de casa també hi ha llocs i moments per llegir: a la biblioteca, a l'autobús, a la consulta mèdica…
Doneu-los a conèixer altres formats, com els llibres digitals, els blogs, les pàgines web… com una manera diferent d'acostar-se a la lectura.
Interesseu-vos per les seves lectures de classe i compartiu-les amb tanta naturalitat com pugueu, sense convertir-les únicament en un deure escolar. És molt positiu que aprofiteu moments distesos per poder parlar-ne.
Feu amb ells activitats al voltant dels llibres, com ara dibuixar sobre els personatges dels llibres que llegeix, anar al teatre o al cinema a veure obres relacionades amb llibres… Si vosaltres gaudiu anant a una llibreria i fullejant llibres, els nens de ben segur que aprendran a valorar aquests moments i també aprendran a escollir els seus propis llibres.
Regaleu llibres pels aniversaris i celebracions, d'aquesta manera aprendran a valorar-los i a associar-los com una font de plaer.

divendres, 16 de desembre del 2011

UNA BONA ESCOLA


Aquest text és una part de l'article que va publicar en Gregorio Luri al diari ARA. Diu així:

L’escola Sant Felip Neri és més que una escola. És ben conegut que estem assistint a un procés de gran transcendència de delegació, per part de les ordres religioses, de la gestió directa de les escoles. L’Escola Sant Felip Neri és avui un exemple de transformació reeixida d’un col·legi religiós en una fundació que ens demostra que un grup de mestres entusiastes, ben avingut, amb idees clares, capacitat reflexiva i confiança en la seva professionalitat, pot fer front a qualsevol obstacle. El disseny de l’escola no és precisament un exemple a imitar, però això mateix demostra que les condicions físiques ajuden, però no impedeixen el treball excel·lent. Fins i tot les mancances poden ser un estímul per a la creativitat. Pedagògicament l’entusiasme és, sempre, el missatge. Es clar que tampoc és cap niciesa tenir el despatx de la directora a l’interior d’una torre de la muralla romana de Barcelona, fer classe de música envoltat de dos mil anys d’història o tenir com a sala d’actes la Sala Newman, un dels centres més actius, culturalment i políticament, de la Barcelona dels dècades dels 60 i 70. Fins i tot va partir un atemptat amb un còctel Molotov l’any 1967.


“Parla perquè et vegi”, li va etzibar Sòcrates a un noi que l’escoltava en silenci. Aquesta és una escola socràtica, una escola on la paraula exigent és el centre de l’activitat pedagògica. Els alumnes són estimulats a explicar, descriure, argumentar, definir... sense por d’equivocar-se, perquè l’error és entès com una oportunitat d’aprenentatge.
Una bona escola no és fruit d’un gran projecte educatiu, sinó d’una suma coherent de petits detalls. Cada matí la directora, Carme Gotzens, rep als nens a la porta amb un somriure de benvinguda. Cada tarda professors i alumnes es donen la mà i mirant-se als ulls s’acomiaden fins l’endemà. Tot es fa professionalment, sense estridències, amb una normalitat envejable i mirant-se serenament als ulls.

dissabte, 10 de desembre del 2011

COMPETÈNCIA ORAL

Des del blog reivindico la importància de la competència oral, una eina de primer ordre en tot tipus de context comunicatiu. El nen, nena o adult que parla bé, que gestiona bé el seu missatge, que l'executa amb coherència i amb convicció té un bon futur per endavant. Deixeu-me dir que les activitats d'expressió oral sempre han estat les germanetes pobres de la llengua, s'han fet activitats puntuals però realment poques escoles tenen una programació vertical i transversal d'aquesta competència bàsica.
Faig una anàlisi superficial i poc científica de l'expressió oral. En temps de postguerra (anys 50-60) no hi havia un accés universal a l'educació, les taxes d'abandonament prematur eren altíssimes i molts dels nostres pares o avis havien començat a treballar de ben joves. Fent una ullada a les persones que van arribar a tenir èxit, sense estudis,  podem observar que hi ha un comú denominador... Eren persones que tenien una bona competència oral. Disculpeu aquesta reflexió matussera però sensacions a part tots estarem d'acord que és una habilitat vital pels nostres nens, nenes i joves, que els facilitarà una millor interacció social i un millor accés a l'aprenentatge.
Us convido a mirar aquest recull de pautes per organitzar bé una exposició oral, les pautes les podem simplificar per adaptar-les a primària i serveixen per alumnes de secundària. També per nosaltres, els adults, sempre va bé refrescar.

dijous, 8 de desembre del 2011

dimecres, 30 de novembre del 2011

RIC O POBRE?

En nostre company Francesc ens fa arribar aquest article de l’Armando Fonts Aguirre “Cató”, un brillant periodista mexicà que ens apropa a una interessant reflexió vital. Un text ideal en temps d'Advent, anem preparant el missatge de Nadal.
Diu així:



Em proposo demandar a la revista "Fortune", ja que em va fer víctima d'una omissió inexplicable. Resulta que va publicar la llista dels homes més rics del planeta, i en aquesta llista no aparec jo. Apareixen, sí, el sultà de Brunei, apareixen també els hereus de Sam Walton i Takichiro Mori.
Figuren aquí també personalitats com la Reina Isabel d'Anglaterra, Stavros Niarkos, i els mexicans Carlos Slim i Emilio Azcárraga.
No obstant això a mi no m’esmenta la revista.
I jo sóc un home ric, immensament ric. I si no, vegin vostès: tinc vida, que vaig rebre no sé per què, i salut, que conservo no sé com.
Tinc una família, esposa adorable que al lliurar la seva vida em va donar el millor de la meva; fills meravellosos dels que no he rebut sinó felicitat; néts amb els quals exerceixo una nova i joiosa paternitat.
Tinc germans que són com els meus amics, i amics que són com els meus germans.
Tinc gent que m'estima amb sinceritat tot i els meus defectes, i a la qual jo estimo amb sinceritat malgrat els meus defectes.
Tinc quatre lectors als que cada dia els dono gràcies perquè llegeixen bé el que jo escric malament.
Tinc una casa, i en ella molts llibres (la meva esposa diria que tinc molts llibres, i entre ells una casa).
Posseeixo un trosset del món en la forma d'un hort que cada any em dóna pomes que haurien escurçat encara més la presència d'Adam i Eva al Paradís.
Tinc un gos que no se'n va a dormir fins que arribo, i que em rep com si fos jo l'amo del cel i la terra.
Tinc ulls que veuen i orelles que hi senten, peus que caminen i mans que acaricien; cervell que pensa coses que a altres se'ls havien ocorregut ja, però que a mi no se m'havien ocorregut mai.
Sóc amo de la comuna herència dels homes: alegries per gaudir-les i penes per agermanar els que pateixen.
I tinc fe en Déu que guarda per a mi infinit amor.
Pot haver grans riqueses que les meves?
Per què, llavors, no em va posar la revista "Fortune" a la llista dels homes més rics del planeta? "
I tu, com et consideres? ¿Rico o pobre?
HI HA GENT POBRE, PERÒ TAN POBRE, QUE L'ÚNICA COSA QUE TÉ ÉS ... DINERS.
Armando Fonts Aguirre

diumenge, 27 de novembre del 2011

4a part del CONGRESO LEER:ES

He deixat pel final aquesta entrada perquè no és la més important, és senzillament anecdòtica. He tingut la sort de conèixer persones magnífiques, mestres amb molta vocació que també lluiten des de les seves escoles i personalitats del món educatiu a nivell estatal, el director general de formació professional i el ministre d'educació el Sr. Ángel Gabilondo entre d'altres.


També vaig tenir ocasió de conèixer Myriam Nemirovsky, una de les especialistes de referència en matèria d'ensenyament de la lectoescriptura, per les seves aportacions des de l'òptica del constructivisme. Llicenciada en Ciències de l'Educació, va treballar durant vint anys com a mestra a l'Argentina. El 1990 es va traslladar a l'Estat espanyol i es va doctorar en Psicologia Evolutiva. És autora de nombrosos textos sobre l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

L’organització del congrés LEER.ES va aprofitar l’avinentesa per celebrar la seva jubilació. Davant de l’auditori 400 del Museu Reina Sofia i visiblement emocionada va dir :

“Em sento propera a tots els que viviu la vocació amb gran entrega… als altres us acompanyo en el sentiment”

3a part CONGRESO LEER.ES

Compartim la lectura d'apunts i retalls interessants recollits en les conferències i espais de conversa del congrés:


  • Els alumnes han de llegir textos que els apropin a la vida quotidiana (receptes, notícies, curiositatats científiques, instruccions,...). La vida de l'escola hauria d'estar plena d'aquests textos.
  • Un repte és diversificar la lectura amb diversitat de tipologies textuals i atenent a la diversitat d'interessos personals dels alumnes.

  • Llegir té un paral·lelisme amb tocar un instrument (practicar sovint, utilitzar diferents partitures, la necessitat de l'acompanyament d'un bon mestre,...). Però hi ha una diferència significativa, podem viure sense tocar un instrument però sense llegir és impensable.
  • A l'hora de treballar en grup es important que el docent organitzi bé els agrupaments, que faciliti bones pautes que fomentin l'autogestió dels alumnes i que acompanyi el grup per ajustar els objectius de l'activitat. En aquest punt hi ha una eina imprescindible... la pregunta perquè les preguntes generen activitat intel·lectual i respostes.
  • Són importants les bones pràctiques per valorar canvis i millores educatives. En podem consultar a: http://leer.es/buenas-practicas/
  • En la gestió d'activitats de competències comunicatives es valora com a positiva la bona planificació, el treball en equip dels mestres, la col·laboració dels alumnes, que es revisi l'activitat en trobades o reunions dels mestres i sobretot que les activitats es facin per una necessitat de millora en l'aprenentatge.
  • En el tema de l'art es troben moltes activitats que poden ser tranversals. Art i competències comunicatives poden anar de la mà en moltes situacions (les imatges poden ser text, l'art conceptual integra paraules en les seves obres, de vegades una imatge pot sortir d'un text com passa en els retaules bíblics, l'art genera debat, es pot escriure sobre art sense descriure sinó com aportació o interpretació de l'obra,...). Podeu visitar obres del Museo del Prado a: http://www.museodelprado.es/coleccion/sueltas/obras-maestras-del-prado-en-google-earth/
  • La música i el teatre també tenen moltes possibilitats en l'aspecte comunicatiu. En Miguel Gil (proyecto LOVA) explica el treball de preparació d'una senzilla i casolana òpera amb els alumnes (escriure guió, preparar escenografia, assajar, interpretar,...). Ho podeu consultar a: http://www.proyectolova.es/
  • Hi ha una activitat en tots els centres que és fonamental. Són les reunions dels mestres, espais de complicitat, de crítica constructiva, de realisme, espai per crear, per articular, per revisar, per millorar, i per CONSENSUAR.
  • En una activitat de lectura hi ha uns tempos que ajuden als alumnes. El primer és activar els coneixements previs i dir-los perquè llegim aquella lectura i què farem després de llegir-la, segons el què direm llegiran més o menys profundament. Després hi ha la part de la lectura propiament dita, el moment de les interpretacions, més endavant avaluem i al final sempre és recomanable fer un tancament o conclusió de l'activitat per fer aflorar els processos i conscienciar-los dels recursos que els han ajudat a entendre millor.
  • Propostes a les famílies. Què podem fer els pares i mares a casa? Podem fomentar la lectura llegint amb naturalitat, fent-los llegir correu que arriba, fent-los revisar la llista de la compra, simplement donant exemple i que ens trobin llegint, regalant llibres, acomapanyant-los a triar-ne un a la llibreria i molt més a: http://familias.leer.es/
  • Una tècnica que podem fer a les aules i també a les sales de professors és el bookcrossing, si algú s'anima li podem buscar un divertit nom en català. Simplement és decidir un lloc de la sala o de l’aula i portar llibres que ja hem llegit per compartir amb la resta. La condició bàsica és… puc agafar el llibre que vulgui si en deixo un altre al pot comú.
BONA LECTURA AMICS I AMIGUES!

2a part CONGRESO LEER.ES

El Ministeri d'Educació amb Pilar Pérez Esteve  al capdavant ha potenciat l'espai virtual:
http://docentes.leer.es/
Pilar Pérez Esteve, responsable del Ministeri i  Felipe Zayas (Universitat de València) ens envien una salutació especial als que acompanyem el blog eduquem caminant. Realment parlant amb ells veus que són gent entregada, creuen en l'educació, creuen en els mestres i desvetllen vocació en cada gest, en cada paraula plena d'il·lusió, en els seus ulls plens de vitalitat,...Grans persones us ho asseguro!

divendres, 25 de novembre del 2011

CONGRESO LEER.ES

El professor Jarkko Hautamaki responsable a Finlàndia de les proves PISA ha inagurat el congrés de lectura que es fa el cap de setmana del 25 al 27 de novembre a Madrid.

Les idees força que han sortit en la seva conferència han estat:

  • És important fer llegir diferents tipologies textuals als alumnes (textos literaris, científics, lúdics, informatius,...).
  • Hem de treballar en coses simples, fent-les bé i treien-li el màxim partit, petites iniciatives a les escoles que tinguin al darrere el treball en equip i objectius educatius clars.
  • PISA és útil perquè permet comparar-nos entre països i saber què fan bé els veïns ben puntuats.
  • S'ha de prioritzar la lectura com a eina d'aprenentatge, la seva planificació ha de potenciar la comprensió més que la mecànica. Un lema que ha proposat és "Utilitzem la lectura per aprendre".
  • Els mestres hem de prioritzar les activitats valuoses per als alumnes, la lectura és molt important i decisiva en moltes activitats d'aprenentatge (comprensió, recerca d'informació, problemes, ...).
  • A Finlàndia l'escola obligatòria és diu escola fonamental, el detall semàntic és per valorar-lo.
  • En els últims anys a Finlàndia han apostat per donar molta autonomia als centres per organitzar-se. Són més flexibles que nosaltres.
  • Les avaluacions no fan l'aprenentatge, formen part d'ell i han d'ajudar a revisar i millorar els resultats dels alumnes. Els resultats acadèmics causen un gran impacte en els alumnes. Ens comentava en Jarkko que a Finlàndia està molt mal vist que un mestre destaqui els mals resultats d'un alumne en públic. Diu, irònicament, que és la millor opció per abocar-lo al fracàs permanent.
  • La formació del pares i la dedicació que fan als seus fills (deures) s'ha vist determinant en els bons resultats dels alumnes.
  • A Finlàndia les propostes de treball per casa tenen un component interessant, enquadren l'activitat de deures però donen certa llibertat a l'hora de fer-la. Per exemple, si han de fer un escrit poden triar el tema a redactar, és un interessant detall qualitatiu.
Després de totes aquestes idees i de moltes altres es va obrir un torn de debat. Un mestre va preguntar-li quins 2 aspectes creu indispensables en el futur de la nostra educació. I va dir:
  • La formació del professorat, les bones escoles les fan bons mestres.
  • Apostar clarament per activitats d'investigació i recerca entre l'alumnat. Fomentar la seva autonomia.
Podeu visitar la web de l'organització i saber més a: http://leer.es/
Us deixo un minut de vídeo just quan en Jarkko Hautamak va inagurar el congrés.

dimarts, 22 de novembre del 2011

APRENENTATGE INVISIBLE

Quan parlem d'educació molta gent l'associa la seva qualitat a les noves tecnologies. És evident que no podem deixar de banda els innumerables i pràctics recursos tecnològics però no podem oblidar que per davant de tots això hi ha d'haver-hi una bona planificació, el treball en equip dels educadors, la metodologia i la bona pedagogia. En aquest article trobareu una crítica constructiva al debat tecnologia/educació.
A la web http://www.debats.cat/cat/2011/cobo/index.html he trobat aquest interessant article que ens situa en la nova realitat dels aprenentatges i de la tecnologia a les escoles. Tots sabem que avui en dia l'escola no té "l'exclusiva" d'aquest tema. Per aportar més informació a aquesta realitat canviant us proposo la lectura de les idees claus de Cristóbal Cobo (investigador de l'Oxford Internet Institute). La síntesis de la seva exposició diu així:

Dos punts de partida:
• Què passa amb els sistemes educatius i amb l'aprenentatge quan passen de la infraestructura estable del segle XX a la infraestructura líquida/abstracta del segle XXI marcada per la tecnologia?
• Com es produeix l'aprenentatge en el nostre temps? S'han desdibuixat els límits de l'aprenentatge i, a més de l'aprenentatge formal, n'hi ha un de constant, que s'adquireix en diferents contextos de la vida i que transcendeix el formal. Aquest aprenentatge informal o no formal és molt important, però és difícil de quantificar, valorar o plasmar en un currículum. És l'aprenentatge invisible.
Deu reflexions sobre l'aprenentatge invisible

1. En general s'accepta el discurs pro tecnologia, pro innovació. Però a l'hora d'establir les estratègies per a fer servir la tecnologia, els resultats no són sempre positius. Sembla que la tecnologia en ella mateixa, només fent-la servir, ha de resoldre sola els problemes de l'educació, però no és així. Cobo considera que calen veus crítiques sobre l'ús de les tecnologies.

2. És arriscat i poc fiable aplicar solucions ràpides per a millorar l'educació. Si s'introdueixen canvis tecnològics en educació (són solucions ràpides) però no hi ha també un canvi cultural (que no s'assoleix d'una manera ràpida), els resultats no seran els desitjats. Per exemple, es tendeix a imitar els països nòrdics, que aconsegueixen tan bons resultats educatius; però és un error voler aplicar les seves solucions en contextos socials i culturals diferents dels seus.

3. Hi ha necessitat de diversificar les instàncies de formació, que hi hagi maneres més flexibles d'aprendre. Es demostra que el món laboral premia les persones que es formen constantment amb una educació no formal. Un exemple de formació més flexible és la universitat d'igual a igual (peer-to-peer), en què tothom aporta coneixements, en línia. En aquesta universitat, empreses relacionades amb l'àmbit que s'estudia són les que donen els certificats.

4. Es continua donant molta importància a l'acumulació de coneixement, en un moment en què es demostra que és més important la flexibilitat. Les universitats es continuen entenent com a hotels que t'ho serveixen tot i no com a laboratoris on s'experimenta, es comparteixen experiències i hi ha tolerància amb l'equivocació perquè és una manera d'aprendre.

5. El currículum ja no és la clau mestra, perquè no reflecteix tot l'aprenentatge no formal que fa l'individu ni el mapa de competències i habilitats, les anomenades competències toves (creativitat, innovació, flexibilitat, per exemple).

6. Cal crear mecanismes per a avaluar les competències toves. Ja hi ha algunes iniciatives. L'OCDE fa l'estudi PIAAC, en què avalua les competències dels adults, i una de les qüestions que analitza és la capacitat de fer servir la tecnologia per a resoldre problemes complexos (el que és important no és fer servir l'aparell tecnològic sinó saber aplicar les seves potencialitats en qüestions complexes). Un altre exemple són els sistemes educatius que consideren les pràctiques en empreses necessàries per al currículum bàsic (fins i tot en la secundària). Les pràctiques professionals obliguen a trobar-se amb casos reals, a treballar en grup, a desenvolupar les competències toves.

7. Cal implantar institucionalment instruments per a reconèixer els coneixements i habilitats assolits per via no formal. No s'ha de pensar que l'educació formal ha de desaparèixer, però és cert que la formació es produeix d'una manera voluntària i també involuntària, en contextos formals i en contextos no formals. Per exemple, es poden adquirir coneixements fent servir les xarxes socials, o viatjant o debatent algun tema informalment tot prenent un cafè. El món laboral ja valora tota aquesta experiència no formal.

8. Calen subjectes híbrids digitals-analògics que siguin capaços de traduir coneixement d'un àmbit a un altre i que siguin capaços de connectar coneixements.

9. La tecnologia s'introdueix amb molt d'èmfasi en el món educatiu, però no es persevera, per a assolir resultats, a ensenyar a domesticar la tecnologia. Abans la divisòria digital es produïa per tenir accés a la tecnologia o no. Ara hi ha una segona divisòria, que es produeix entre els que saben treure partit de les tecnologies i els que no. I aquesta divisòria té molt a veure amb diferències socioculturals i econòmiques.

10. Cal redefinir les estratègies d'introducció de la tecnologia. Ja no és tan important la connectivitat electrònica (e-connectivity) com la maduresa electrònica (e-maturity). La tecnologia semblava el cavall de Troia que havia de revolucionar l'educació i no ha estat així. La tecnologia ha d'anar acompanyada d'un paraigua de competències: habilitats tecnològiques, capacitat de renovació, capacitat de destriar la informació valuosa.

dissabte, 12 de novembre del 2011

CUIDEM LA CREATIVITAT!


Aquest conte que ens proposa el nostre company Francesc és una bona reflexió entorn a la creativitat, cuidar-la i potenciar-la és un dels reptes de l'escola. No és un tema menor. El conte diu així:

Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l'escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en la seva classe des de la porta que donava a l'exterior va estar feliç, i l'escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
- Què bé! – va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes, taronges i blaus. Però la mestra va dir:
- Jo els ensenyaré com, esperin un moment! I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. Ara – va dir la mestra—poden començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb la qual ell havia pintat. Li agradaven més la seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra indiqués.
Un altre dia, la mestra va dir:
- Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros…, i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Ara – va dir la mestra – anem a fer un plat.
-Què bé! – va pensar el petit
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes maneres i grandàries. Llavors la mestra va dir:
- Esperin, jo els ensenyaré com! – i els va mostrar com fer un plat profund. – Ara ja poden començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra indiqués.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell sol.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola.
El primer dia de classe, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens ni mica.
Només caminava per la classe, mirant el que feien les criatures. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
- No vols fer un dibuix?
- Sí – va contestar el petit – però: Què cal fer?
- Pots fer el que tu vulguis – va dir la mestra.
- Amb qualsevol color? – va preguntar el nen.
- Amb qualsevol color? – va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, Com sabria jo el que va fer cadascú!
El nen no va contestar , i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Saber més: LA DISLÈXIA

El Col·legi de Logopedes de Catalunya ha elaborat informacions i protocols de detecció i actuació en cas de dislèxia. Ho han fet en uns documents classificats segons edats que podeu trobar seleccionant la imatge del CLC:


Des del nostre blog volem felicitar al CLC per aquesta útil i pràctica iniciativa.
A la pàgina del gencat també hi ha informació relativa al tema de la dislèxia. Hi podeu accedir seleccionant la imatge:



diumenge, 6 de novembre del 2011

IGUALTAT D'OPORTUNITATS

La meva primera experiència docent va ser al col·legi AREMI de Lleida un centre que acull alumnes amb discapacitats motrius i psiquiques. La gent de l'Aremi fan una feinada impresionant a l'igual que molts companys i companyes de centres especials i d'ordinaris que aposten per la integració.
Una companya de Mataró, l'Elena, m'ha enviat aquest vídeo que ha fet ECOM en motiu del seu 40è aniversari. El seu objectiu és promocionar la igualtat d'oportunitats i ho han fet amb aquest Scene Mob que vol aconseguir ser un dels més visualitzats del youtube.
Anims per aquesta noble tasca i per la divertida iniciativa!

dijous, 3 de novembre del 2011

L'AUTÈNTICA EDUCACIÓ

Aquest interessant vídeo me l'ha enviat una mestra i amiga , la Montse, es tracta d'un muntage on els nens demanen l'autèntica educació, l'educació en essència, l'educació del futur. Us convido a veure'l i a deixar-vos emocionar per la senzillesa del missatge.

dimecres, 2 de novembre del 2011

UN CONTE... DIFERENT!

Us presento aquest conte que m'ha fet arribar l'Anna una companya de secundària. És el conte popular de la rateta presumida però veureu que es tracta d'una versió particular que trenca tòpics.  Si voleu fomentar la lectura entre els alumnes teniu un recurs divertit per fer-ho.
Podeu visualitzar-lo a:


dissabte, 29 d’octubre del 2011

OPTIMISME SOBRENATURAL

Un dia dinant a l'escola el meu company de Balaguer, en Pere, em va comentar que havia vist un programa on el conferenciant convidat era de Lleida. Me'l va aconsellar perquè segons el Pere val la pena veure gent entusiata en el nostre temps... el vaig veure i vaig pensar que seria bo de compartir-ho.
L'Emili Duró parla de la vida, dels sentiments , de la il·lusió, de com afrontem els esdeveniments, de l'optimisme i ho fa amb un estil propi, ple d'exemples i molt planer.

El programa era Singulars de TV3, podeu visualitzar-lo a:
http://www.tv3.cat/videos/3758690/Emili-Duro-un-optimista-sobrenatural

També hi ha un altre video de l'Emili Duró que dura 20 minuts aproximadament. Aquí el teniu:

dijous, 27 d’octubre del 2011

MUSEU DE LES MATEMÀTIQUES DE CATALUNYA

El dimecres 26 d'octubre es va inagurar el Museu de les Matemàtiques de Catalunya a la UdL. Es tracta d'un conjunt de recursos matemàtics que permeten un alt nivell de manipulació, interacció i plantejament matemàtic.
Hi ha jocs geomètrics, proves estadístiques, jocs de lògica "tipus sodoku", encaixos impossibles, proves de mesura i molt més. Un gran ventall de recursos per descobrir la cara més amable, lúdica i pràctica de les matemàtiques. El lema del museu és molt il·lustratiu:
"Prohibit no tocar"
El Museu no té seu fixa i en principi serà itinerant però ara tenint la sort del seu pas per Lleida podeu anar a visitar-lo a l'edifici emblemàtic del Campus de Cappont, a la planta -1.
Us el recomanem de totes, totes, sols, en família i també ben acompanyats. Per fer-vos "dentetes" us dic que els alumnes de 5è i 6è de Maristes Montserrat tindran la sort d'anar-hi amb els seus tutors i tutores, segur que l'experiència valdrà la pena.


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Necessitem les humanitats?

El nostre company de Maristes La Immaculada (Barcelona), en Ramon Vila, ens proposa aquest interessant debat.

- Necessitem les humanitats? Són importants?
I ens ofereix la lectura d'aquest article de la periodista Mayte Rius, publicat a La Vanguardia. Per la seva extensió us en oferim una part. A sota us facilitem un enllaç per qui vulgui llegir l'article complet.


En el món d'avui preval la utilitat: no fem un pas sense saber per què o què obtindrem a canvi. I si un es pregunta què s'aconsegueix amb llegir a Dante o aprendre llatí és probable que la resposta sigui zero. Realment les Humanitats no tenen utilitat? No aporten res?

La filòsofa nord-americana Martha Nussba, en Sense ànim de lucre diu que la democràcia necessita de les humanitats (Katz), assegura que la crisi actual no és una crisi econòmica, sinó educativa, i reivindica la formació humanista com a imprescindible per a la democràcia perquè porta a empatitzar amb l'altre, a formar-se en valors, i això millora la convivència. També el filòsof i professor de Literatura Jordi Llovet, en Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutenberg), defensa la tornada a l'educació pretecnològiques, basada en les explicacions de paraula i en el debat d'idees, i centrada en el llegat literari, artístic i científic d'Occident, "perquè no es pot tenir un sistema democràtic pròpiament dit si la ciutadania no està preparada intel · lectualment per discernir les coses que passen cada dia amb sentit crític ".És clar que no tothom està d'acord en aquests plantejaments. "Amb tot el meu respecte per aquestes assignatures com a sabers especialitzats, em sembla que vincular la crisi social i educativa que vivim amb l'escassa atenció que es presta en els programes educatius al llatí, el grec o la filosofia és el mateix que vincular-la a que ja no va ningú a missa, això de la filosofia, com aparentment abasta tot el saber, potser seria més discutible, però si del que es tracta és de comprendre els problemes de la persona i la societat, cal tenir present que la filosofia de nostre segle està dispersa en el conjunt de les ciències humanes i socials, per a comprendre el segle passat i des de començament d'aquest, per exemple, és força més útil comprendre Keynes o Freud que a Heidegger o Husserl ", afirma Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense. Segons la seva opinió, el que està en qüestió no és la transcendència de la formació en Humanitats, sinó què Humanitats. "Cal que com a ciutadans, productors i consumidors comprenguem les bases, els mecanismes principals i els efectes del canvi produït pel desenvolupament científic i tècnic, però les Humanitats clàssiques ajuden molt poc en això, començant perquè, en general, ni tan sols ho entenen; altra cosa serien les Ciències Socials (història, sociologia, antropologia, psicologia, economia) aplicades a l'estudi de la ciència, la tecnologia o el treball, o la branca específica de Filosofia de la Ciència ", emfatitza Fernández Enguita. I opina que els estudis d'humanitats haurien redimensionar a la baixa en l'ensenyament general perquè la seva transcendència no és la d'abans.
L'article complet a:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111014/54229795673/las-humanidades-en-la-era-2-0.html#