El passat 20 d'agost de 2017 el diari digital Hola Lleida va publicar en la secció de #filosofiadepages aquest article sobre educació que comparteixo amb tots vosaltres.
L’any 1963 en mig del conflicte racial més gran dels EUA Martin Luther King va començar el seu històric discurs a Washington, davant de més de 200.000 persones, parlant de drets humans amb el mític “I have a dream…”.
Jo també tinc un somni… somio amb un ambiciós canvi educatiu a la nostra societat. Un canvi liderat des de la societat i no des dels partits polítics. I un canvi que suposi un salt qualitatiu pel que fa a la formació en valors i l’esperit crític, eines imprescindibles per conviure i crear un futur millor i més just.
Com deia el sociòleg i filòsof polac Zygmunt Bauman la societat actual és líquida i canviant. I nosaltres tenim unes escoles amb un currículum rígid, on els alumnes encara se senten ordenats en fileres, on se surt poc de l’aula i on encara pesa en excés la memorització i els controls d’avaluació. Podríem afirmar, seguint la idea de Bauman, que el nostre sistema educatiu encara és bastant sòlid. L’aposta que molts somiem seria per una educació més flexible, amb currículums oberts que no condicionin horaris i que permetin treballar per projectes o altres metodologies actives i no només en matèries estanques, que prioritzi la coordinació del professorat, que animi a sortir de l’aula anant a altres llocs (museus, peixateries, granges, tallers,…) per aprendre amb la força de l’experiència i que els alumnes no hagin de copiar als controls perquè els farem demostrar que saben i aprenen amb exposicions orals i altres propostes on demostrin activament que han après de veritat.
Però el nostre sistema educatiu també té el gran repte de la veritable integració de totes les comunitats. Volem trencar amb qualsevol tipus de segregació o discriminació, per sexe, orientació sexual o raça. No són naturals, la societat és diversa i aquesta diversitat és necessària viure-la des de la comunitat de l’escola fins i tot amb els seus conflictes puntuals per aprendre també de la vida real. És el moment de ser valents, d’apostar-hi sense complexos, de doblar els pressupostos educatius per ser un país de primera, d’assegurar la qualitat formativa dels futurs mestres i de treballar de veritat per una educació d’elit accessible a tothom… us imagineu? No és impossible, països nòrdics han demostrat que invertir en educació és molt rendible a mitjà i llarg termini. Personalment ho vaig comprovar quan fa 4 anys vam visitar, amb un grup d’alumnes i una companya, una escola de Suècia a la ciutat de Linköping. Vam tornar impactats, alumnes i mestres. Les aules eren com cases, llocs confortables, amb taules i cadires però també amb sofàs per llegir o detalls com una pica d’aigua per anar a beure quan volien i racons amb taules per si havien de treballar en equip. Tenen tallers de fusteria i sastreria perquè prioritzen els alumnes siguin autònoms i puguin fer objectes quotidians si en tenen necessitat (un barret de llana, un buff, un estoig de fusta,…). Els patis són multifuncionals i tenen molta varietat de jocs i propostes. La biblioteca és, com ells diuen, el cor de l’escola amb llibres actualitzats, racons preciosos que conviden a llegir còmodament i servei de préstec digital fàcil d’utilitzar, fins i tot pels més petits.
És possible, hem de treballar per fer-ho possible perquè si aconseguim construir una nova llei educativa, en aquest sentit els alumnes gaudiran i aprendran més i millor a les nostres escoles. Seria un prometedor projecte deixar aquesta herència educativa als nostres infants i joves perquè en definitiva ells i elles són la I+D més preuada del nostre país. Però per fer-ho caldrà molt consens ciutadà i estirar fort tots plegats per despolititzar la nostra educació.
Foto: Exterior MAU (Museu d'Arquitectura i Urbanisme d'Almacelles)