Us convidem a visitar el blog de les jornades i, especialment, l'espai de crònica on hi ha aportacions pedagògiques molt interessants. Podeu anar a:
CRÒNICA VI JORNADES PEDAGÒGIQUES MM
Les xerrades i debats van generar reflexions al voltant d'aportacions de diferents educadors.
FEDERICO MALPICA, com a assessor educatiu aposta per la formació i la pràctica reflexiva.
L'atenció a la diversitat és com una marató de les olimpíades. Quan arriben els primers l'estadi s'aixeca, quan arriba gruix també. I alguns es queden per veure el darrer. Hem de tenir eines perquè la tasca educativa atengui totes les velocitats, que tots arribin.
Perquè es doni el canvi real cal temps, energia i canviar l'enquadrament, el marc. No pensar només en la meva aula. L'avaluació per competències tècnicament és impossible perquè no tenim temps. Per tant, el gran canvi és pensar que l'aprenentatge va molt més enllà de la meva aula: passa per totes les aules. I així sí que és possible avaluar per competències, perquè cadascú pot aportar una part de les dades i quan les recollim totes, tenim la visió completa.
Hauríem de fer possible que el centre educatiu es dediqui a formar docents, més que alumnes. Hi ha experiències: hi ha centres que provoquen l'entrada de docents a les aules d'altres companys.
Si no hi ha urgència pel canvi, el canvi no succeeix. Plantegem-nos un repte com a escola! Tradicionalment als docents ens han donat receptes, com si fossin de cuina, que només cal anar seguint passos; ens calen protocols, però els hem de dissenyar entre tots perquè tinguin consistència. A l'escola normalment no donem protocols quan entra un docent nou. I per això cadascú fa el que pot a l'aula.
ANNA CARBALLO fent aportacions des de la neurociència.
Un repte és l'avaluació competencial. La parella educativa dins l'aula és clau.
Als alumnes els hi demanem sempre que treballin en equip. I els mestres?
L'escola és com una partida d'escacs, saps els moviments però has d'adaptar-los al llarg de la partida. Hem de viure en la incertesa. Potser provoca estrès... però és més divertit! I les respostes d'estrès i emocionals ens han ajudat a avançar com a espècie al llarg de la vida.
Famílies i escoles han d'anar a una. I l'escola hauria de ser permeable al món. Hi ha proves de batxillerat per projectes o a Girona la carrera de medicina es basa en l'aprenentatge per problemes. Fins que els primers estudiants no van aprovar el MIR amb nota no la van creure.
És artificial la separació per anys naturals. Això no passa a la vida. També són artificials els horaris, o la uniformitat curricular. L'activació per defecte, que provoca un procés creatiu ric, requereix temps.
No té sentit obrir carpetes separades dins de l'aula quan la vida real no és així i el nostre cervell tampoc funciona així. Cal connectivitat!
DAVID SIRVENT com a orientador escolar.
La inclusió és un dret, però les estructures que tenim i algunes estratègies que utilitzem, no la faciliten. Per això és important el canvi, per fer realitat aquest dret. Actualment els equips assagem, provem. Estem fent moltes coses a l'escola però hi falta coherència en tot plegat. Hem de ser humils per acceptar el que no funciona i valents per sortir de la zona de confort. Hem de crear espais per fer feedback entre els companys, dialogar, emocionar-nos junts.
La família ha d'entrar a l'escola per entendre el canvi. Els aprenentatges no són compartimentats. L'organització horària es pot flexibilitzar. Els esplais i els caus escoltes, són exemples de canvi, de vida. Les nostres aules són artificials i ens hi podríem emmirallar en aquestes realitats educatives.
Idea final: docents, divertim-nos fent el canvi. De cara a l'alumnat, flexibilitat. I la universitat ha de venir cap a l'escola, per ajudar al canvi.
GEMMA ABELLÓ arterapeuta i especialista en neuromàrqueting.
Si partim que la base educativa neix de les emocions, hem de facilitar espais creatius als centres, espais que són oportunitats d'or per l'aprenentatge. Cal deixar moments perquè els infants s'expressin. Hem de facilitar que el que passa a la vida entri a l'escola. Les motivacions que portem de casa al matí, per exemple, han de poder compartir-se dins de l'aula. Hem de trobar temps per dos minuts de relaxació. I hem de provocar situacions d'improvisació a l'aula. L'escola fa bona feina d'innovació educativa, però cal donar més informació a les famílies.
L'escola és plena de barreres: trenta taules, trenta cadires... Cal deixar espais. Esplais i caus permeten que l'alumnat sigui lliure.
Diu el meu fill "quan tinc ambients és l'espai més feliç de la setmana". Per què no ho fem sempre així?
Trencar estereotips és difícil i necessari. El joc educa, juguem.
Idea final: oferim una experiència determinant, positiva, que sigui aliment per buscar-ne més.
FONT: El resum de les cròniques està redactat per l'educador Francesc Balcells.
També us convidem a visualitzar el vídeo dels tallers educatius de dissabte.