El passat dilluns 28 de novembre el diari Segre va publicar la carta d'opinió sobre els PLUSVÀLIDS i el 2 de desembre també ho va fer el diari El Periòdico de Catalunya.
DIGNIFIQUEM ELS PLUSVÀLIDS
Qui són els plusvàlids? La resposta la vaig trobar en una escola de Lleida on els alumnes d’infantil i primària fan filosofia. Aquells alumnes i el seus mestres s’havien preguntat per l’origen de paraules com subnormal (per sota del normal), deficient (que presenta imperfeccions), discapacitat ( sense capacitat) i minusvàlid. Totes elles paraules de to i connotació etimològica negativa que serveixen per designar a persones amb dificultats de tipus físic, sensorial o psíquic. Els mateixos nens i nenes en saber que “minus” válid volia dir menys vàlid s’indignaven pensant en la poca sensibilitat del terme i en la seva implantació social i administrativa. Alguns d’ells van exposar els esforços sobrehumans que fan parents o amistats que tenen aquestes dificultats. També molts d’ells van recordar l’enorme esforç extra que havien de fer quan es trencaven un braç o quan tenien mal a la cama i portaven crosses. Deien que era duríssim i que hi ha persones que viuen així tots els dies sense possibilitat de millorar. Fins i tot comentaven sorpresos el repte diari que tenen les persones cegues i com se’n surten. Per això en honor a totes aquestes grans i increïbles persones que ens donen una lliçó de superació diària els alumnes van decidir que mai més es dirigirien a ells com a minusvàlids sinó com a plusvàlids. Una paraula que no existeix però que l’haurem d’anar dotant de contingut i acceptació social. Nens i nenes de 10 i 11 anys que demostren la teoria del pedagog Francesco Tonucci que ens convida a escoltar la seva veu natural i clara que va a l'essència. No em digueu que no seria una gran idea utilitzar un llenguatge positiu per tot aquest col·lectiu de plusvàlids. Ens hi ajudeu? #plusvalids
Atentament,
Joan Pifarré Vidal