COM APRENEM?

Aquesta il·lustració que navega per la xarxa és molt representativa i pot ajudar a fer un bon debat.

EL PODER DE L'EQUIVOCACIÓ

L'amic Llorenç, un professor de secundària de Barcelona, ens envia aquest vídeo on Kathyn Schulz ens parla de la pedagogia de l'error com un aspecte positiu de creixement.

ARTICLE EDITORIAL: LA IL·LUSIÓ PER UN CANVI DE VERITAT

Em considero afortunat per haver conegut persones de l’àmbit educatiu que són més que bons professionals. Els autèntics educadors el més sublims excel·leixen per un complement gens menyspreable ….són persones amb valors “increbrantables”.

Referents com Pere Pujolàs, Xavier Melgarejo, Francesco Tonucci, Carles Capdevila, Ángel Gabilondo, Daniel Gabarró, Rocio Carrión, Carme Alemany, Jordi Coiduras, Adelina Freixinet, Helena Olomí, Jordi Espasa i molts educadors anònims amb els quals he tingut el privilegi d'aprendre al seu costat però tots… insisteixo…tots, tenen aquest denominador comú dels valors com a mare de tot, per davant de tot… dels continguts, de la inèrcia diària, de qualsevol cosa. Per ells els valors són els fonaments que ha de tenir qualsevol escola…sinó trontollarà el seu projecte per innovador que sigui.

I sabent que actualment estem en un moment de canvi de paradigma educatiu, molts percebem que hi ha una ona de propostes en l’àmbit personal i emocional, en l’àmbit metodològic i en l’aspecte tecnològic que faran canviar l’educació de manera irreversible ...quina sort viure aquest moment.

I arribats a aquest punt el moment ens convida a reflexionar... Quina és la raó essencial i pura de l’existència de les escoles? Quina és l’autèntica funció? Quin és el més noble i veritable repte?

Tenir els nens, nenes i joves ocupats? Ni parlar-ne, potser e l’època industrial això era una necessitat perquè els pares i mares treballaven però ara l’objectiu ha de ser més nuclear, més agosarat. La veritable causa que mou a molts educadors que ens fa pensar que la nostra ocupació és de primer ordre i vital és que l'escola canviarà de VERITAT el futur i la gestió de la nova societat. Que crearà una societat més horitzontal i més justa, sense privilegis inacceptables ( monarquia, sous estratosfèrics , portes giratòries, opacitat en la gestió pública,...) i que aquesta societat serà més participativa i no esperarà... perdó,  no acceptarà esperar a participar passivament cada 4 anys quan hi hagi eleccions sinó que voldrà comprometre’s en decisions de la seva ciutat i del seu país (referèndums, assemblees de barri, consultes populars, presentació de propostes legislatives als parlaments, iniciatives socials, ...). Per això molts lluitarem per fer realitat un canvi educatiu que tingui com a mare els VALORS, la JUSTÍCIA SOCIAL i la PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

L’escola és el punt del canvi, és el lloc on tot comença, és la nostra ESPERANÇA REAL. Proposo 3 eixos de debat:

1- Horitzontalitat & jerarquia

La jerarquia no cal explicar-la, la vivim de manera inconscient, càrrecs, nivells, unilateralitat en decisions poc consensuades, lleis educatives polititzades i mal fetes... prou! Si l’escola assumeix un rol horitzontal ha de garantir que aquest estigui viu a tot el centre. Les aules no poden tenir tarimes, l’espai no pot ser unidireccional, la taula del mestre no pot ser una barrera, hem d garantir espais assemblearis, els mestres han de compartir preocupacions i propostes de millora amb els alumnes, les famílies han de participar més en la vida del centre, les direccions dels centres han de ser rotatives per oxigenar la frescor de la responsabilitat. Tenim molta feina a fer però sabem que moltes propostes ja funcionen en centres concrets...mirem-les, compartim-les... i si són pràctiques copiem-les sense cap tipus de mirament...qui ha dit que copiar està malament?

Hem de seguir explorant aquests espais compartits on l’escola s’obre a la participació activa dels alumnes, de les famílies... és una riquesa que no podem perdre. I les direccions dels centres, sense cap mena de por, han de cedir més responsabilitat de gestió als equips de docents que són l’autèntica ànima de les escoles.

Propostes educatives com les comunitats d’aprenentatge, els projectes de filosofia per a infants i joves, els apadrinaments intercicles, projectes amb la participació de famílies i altres contribueixen a la construcció d’una escola més horitzontal, més propera, més de tots.

2- Interacció multiplicadora & individualisme

A l'escola hem viscut un excés d'activitats individuals, del pupitre i del silenci. Som en un altre temps en el temps de compartir d'aprendre junts sense competitivitat. Si, ja sabem que algú dirà...Però després la vida i les empreses són competitives, els hem de preparar. Preparar per a què? per ser més, per estar per sobre, per guanyar més diners...no és un argument perquè precisament hem d'aconseguir una societat més justa i cooperativa.
Les propostes d'aprenentatge cooperatiu demostren que ensenyar a treballar en equip també fomenta lideratges naturals, valors, aprenentatge compartit entre iguals i que corresponsabilitza molt als alumnes perquè tenen objectius comuns. I ,és cert, que sempre ens trobem amb alumnes que no s'han compromès com els altres per això és bo articular autorevisions per parlar-ne i perquè millorin les causes de la seva manca de compromís... treballar en equip és imprescindible , és una competència bàsica en el futur i s'ha de practicar a fons des de l'escola.
Em sembla una gran frase aquell proverbi africà que saviament diu:
Per educar un nen cal la tribu sencera.
I, a més, del lema“educa tota la tribu” també afegiria que educa l'entorn. Per això proposem unes escoles que siguin molt permeables als equipaments socials, comercials i culturals de les ciutats i pobles que també interaccionin amb la vida real. Ja sabem que educa tothom, sigui de manera voluntària o involuntària, una mare, un pare, un botiguer, una avia, un germà, una monitora del lleure,un artista ...tothom.

3- Valors i intel·ligència emocional & continguts

A Finlàndia el currículum escolar té 50 pàgines, a Espanya 800. Tenir un currículum obert i bàsic dóna gran llibertat al professorat, no emplena el seu horari de continguts inacabables que l'acaben empresonant a ell i també als alumnes. Com diuen a pagès...és l'hora d'esporgar! De deixar només allò essencial i de dedicar-nos a desenvolupar les competències i si pot ser amb els valors de la mà.
Què podem evitar repetir o fer en els nostres currículums? Mostrem alguns exemples i us animo a fer els vostres:
- continguts de gramàtica realitzats de manera memorística com les conjugacions verbals.
- anàlisi sintàctica d'oracions que ocupa hores i hores de classe i de deures dels alumnes.
- realització mecànica d'operacions matemàtiques sense cap raonament.- aprendre de memòria tots els ossos i músculs del cos humà, moltes vegades sense saber-ne la seva funció.
- estudiar ecosistemes del món i no conèixer els que tenim als nostres parcs o zones naturals més properes.
-.........
I així, un llarg llistat de temes que emplenen el cap dels nostres alumnes sense marge a la comprensió més profunda. És el moment de fer una aturada, de repensar l'educació en el sentit més ampli i de donar eines, valors i habilitats al nostre alumnat per afrontar aquest món canviant. En el programa de TV3 "Economia en colors" l'economista Sala Martí va fer aquesta interessant reflexió:
-"Només hi ha dues coses que les màquines no poden fer: tenir esperit crític i crear".
Doncs aquest és el camí, preparem la motxilla amb allò indispensable i proposem un camí on els valors de la senzillesa, presència, amistat, generositat, perdó, sinceritat, ... visquin en el nostre dia a dia escolar. 
Moltes propostes d'educació emocional o de filosofia per a nens posen de relleu el treball d'autoconeixement dels nostres infants i joves. De vegades aquestes propostes es materialitzen en activitats molt puntuals, potser és el moment de fer un salt i d'introduir els valors, la filosofia, la intel·ligència emocional als nostres projectes, als problemes de matemàtiques, a les activitats d'expressió escrita...en la nostra vida perquè al final la vida és créixer i caminar plegats.

Com podeu veure el debat és ben obert i això és garantia de canvi positiu...us convido a tots aquells que vulgueu a compartir impressions constructives...les vostres...no cal que siguin favorables només que aportin riquesa al debat educatiu. Gràcies!

PROJECTE RIU AMUNT O COM ESTIMAR EL TEU TERRITORI

Diuen que estimar és compartir feliçment la vida per això aquest projecte educatiu sobre el Riu Segre anomenat RIU AMUNT és més que aprendre sobre un riu, es tracta de conèixer-lo i, alhora, d'estimar-lo en tota la seva dimensió. Perquè també es cert que a qualsevol persona o lloc especial l'estimes més quan més acabes sabent de la seva història quedant atrapat en allò autèntic que guarda només pels que han estat curiosos de capficar-s'hi.

Com va començar?

Tota història autèntica té un inici bonic i especial. Al Col·legi Maristes Monntserrat l'equip del 2n cicle de primària estaven en una reunió de cicle debatent sobre activitats significatives per enriquir el projecte de descoberta del Riu Segre. Un dels companys va llançar la idea de visitar-lo in situ en les seves principals parts del recorregut que fa des del seu naixement fins a la desembocadura a l'Ebre. Una idea boja com tantes... però aquesta és l'autèntica MÀGIA D'UN EQUIP...l'engrescament...una companya va començar a plantejar possibilitats reals d'organització, l'altra va proposar com fer participar les famílies, un altre parlava de com els alumnes podrien fer de guies de les sortides,.... i així per efecte de contaminació positiva es va gestar el que anomenem producte final del projecte.

Aquest article d'avui és un APERITIU només ho presento... aviat us mostrarem vídeos i més imatges perquè entre tots seguim descobrint aquest gran tresor que tenim a tot el territori lleidatà...el nostre RIU SEGRE. 

Continuarà...ben aviat compartirem més informació.

CARL HONORÉ: FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ SLOW

L'Alexandra m'ha enviat informació del periodista Carl Honoré, un dels principals valedors a nivell mundial de l'educació lenta (slow). Honoré ha publicat nombrosos llibres al respecte, us posposem aquesta entrevista que li va fer la cadena CNN+. Gràcies per compartir-ho!

INFOGRAFIA DEL CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Presentem aquest document on es desenvolupa la proposta de currículum competencial des d'una presentació molt essencial i visual. Podeu accedir al document en el següent enllaç: INFOGRAFIA CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Compartim un parell d'imatges exemplificants:

ENSENYAR A TENIR IDEES

Aquesta conferència de Melina Furman  ens explica com podem fer a les escoles per fomentar el debat de les idees.

EDUCADORS I EDUCADORES SOM EMPRENDREDURIA SOCIAL

Compartim aquest breu vídeo sobre emprendreduria que els educadors i educadores podem aplicar a la nostra tasca educativa. Sempre en equip, sempre pensant en projectes que motivin als nostres alumnes.

EDUCACIÓ STEM

Des d' INTEF BLOG us convidem a llegir aquest article sobre educació STEM.

L'educació STEM pretén aconseguir una major competitivitat, desenvolupant-se com una nova forma d'ensenyar de manera integrada i pràctica les diferents disciplines. Un enfocament que està suposant una evolució educativa al segle XXI en obrir-se pas en el currículum d'Educació Primària i Secundària.

Provocant processos d'investigació científica per a l'aprenentatge conjunt de nous conceptes, dins d'un procés pràctic de disseny i resolució de problemes, es pretén acostar aquestes disciplines a l'alumnat. En aquesta educació STEM, l'alumnat aprèn a resoldre problemes reals, a prendre decisions i a reflexionar, desenvolupant les seves habilitats.

Centrant-nos en els mètodes d'ensenyament basats en STEM, trobem associada l'educació basada en STEAM-que afegeix l'aprenentatge per mitjà de les arts i emprenedoria enllaçant el visual thinking (pensar en imatges en comptes de fer-ho en paraules), la creativitat, pensar en dimensions i les relacions espacials, habilitats emprades en les arts, amb les emprades en les ciències i tecnologia. Així doncs, l'objectiu de l'educació basada en STEAM és combinar la ment científica o innovadora tecnològica amb la dissenyadora o artística. Així, STEM i STEAM no han de competir una amb l'altra, sinó complementar-se.

Aquesta educació defensa també que hem de tractar de reduir la bretxa actual existent entre dones i homes en relació a les capacitats i al desenvolupament personal i professional en l'ús de les disciplines STEAM.

En aquesta línia, trobem la jornada "Women in STEAM" (hashtag a Twitter: #Womeninsteam) emmarcada en la Startup Europe Week (SEW) de la Comissió Europea, esdevinguda l'1 al 5 de febrer, amb l'objectiu d'analitzar i fer propostes al voltant del desenvolupament de les dones en les disciplines STEAM.

En aquest esdeveniment, celebrat a les instal·lacions de la Deusto Business School a Madrid, i moderat per Cristina Aranda i Iñaki Ortega, es van desenvolupar dues taules rodones amb la participació d'un gran nombre de líders i emprenedores que van aportar la seva experiència i propostes de millora.

Es van abordar aspectes rellevants com:

La importància dels Role Models i agents de canvi amb polítiques de promoció i de formació.

Les motivacions per emprendre.

El paper de la divulgació i difusió entre nenes i joves de continguts i role models STEAM.

Les polítiques de promoció de talent femení i "Intraemprendimiento" (emprenedors que treballen dins d'empreses o organitzacions que no són seves).

Les idees per canviar paradigmes i mentalitats.

Entre la gran quantitat d'iniciatives presentades, trobem algunes com la Coach World, un concurs a les escoles perquè les dones programin, o la referència a polítiques dutes a terme en altres països en conveni amb Espanya, com l'esmentada per Meghan Mercier, Economic Officer at the US Embassy in Spain, Madrid + d.

Pel treball, tant des de l'aula com des de les empreses, startups o institucions ha la necessitat de crear xarxes. El team és imprescindible i fonamental per a créixer en la diversitat. Una diversitat cada vegada més valorada i demandada en el món laboral. És per això que hem de transmetre a les nostres aules i context proper la importància de créixer en diversitat.

Es valoren capacitats importants com l'habilitat per treballar en ambients col·laboratius, gestionar projectes i entorns de treball en paral·lel. Amb el treball col·laboratiu s'arriba molt més lluny que amb el únicament individual i això ha de traslladar-se i treballar des de les aules perquè els alumnes aconsegueixin conviure i desenvolupar-se tant personal com professionalment en societat de la millor manera possible.

En aquest punt se'ns planteja com a repte debatre com traslladar totes aquestes capacitats i diversitats l'aula. Per a això, la figura de l'Role Model pot ajudar en la motivació tant de noies com de nois perquè vulguin aprendre i créixer en les disciplines STEAM. Per exemple, amb mentores tecnològiques que ajudin al fet que "les dones no siguin princeses consumidores, sinó reines que produeixen i creen".

D'altra banda, la gent que prospera és gent que s'ho creu i per això necessitem transmetre també il·lusió i ganes de superació, la pèrdua de la por al fracàs i a voler i saber potenciar el bo que tenim. Hi ha molt talent que no som capaços de posar en acció.

Per aconseguir tot això i arribar a ser una societat innovadora, que s'adapti al canvi, cal que invertim en educació i en el desenvolupament de la formació i les capacitats durant tota la vida, així com en polítiques que reforcin i donin suport al procés .

FONT:  INTEF BLOG

COOPERAR PER APRENDRE

En aquest vídeo Boris Mir ens parla del treball cooperatiu com a eina d’aprenentatge, a partir d’un taller que va realitzar a l’institut Moisès Broggi, en el marc del programa “Magnet, aliances per a l’èxit educatiu".

RECULL DEL COL·LOQUI: La creativitat...assignatura pendent?

El passat 30 de gener es van celebrar les III Jornades Pedagògiques al Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. La xerrada-col·loqui "La creativitat... assignatura pendent? va ocupar les primeres hores de la jornada i va estar gestionada per les següents persones:

Moderador: Carles Cuéllar (Coordinador Pedagògic del Col·legi Maristes Montserrat)

Tertulians: Antoni Tolmos (professor UdL), Gemma Abelló (Dissenyadora gràfica), Adelina Freixinet (Mestra i membre del grup ICE de Filosofia) Eduard Vaquero (professor UdL), Josep Rey (Membre del Museu de les Matemàtiques)  i Enric Brescó (professor UdL).

Abans d'iniciar l'acte es va fer homenatge al pedagog Pere Pujolàs que va participar en les II Jornades i que malauradament ens deixà el passat estiu.

Seguint l'etiqueta del twitter #3jornadesMM  i el twitter @maristeslleida podeu accedir als comentaris que va generar aquest ric i apassionant debat pedagògic. Us deixem algunes de les frases però recomanem entrar a l'etiqueta i llegir totes les interessants aportacions.

El talent és una capacitat innata que cal descobrir i desenvolupar. Antoni Tolmos

Creem en moments de crisi. Cal reinventar-nos. Eduard Vaquero

S'ha de fomentar a les aules la comunitat de recerca perquè hi hagi molta reflexió entre alumnat i professorat. Adelina Freixinet

Cal treballar amb les persones des de l'ànima. Gemma Abelló

La POR al fracàs és la pitjor enemiga dels processos creatius. Eduard Vaquero


Hem de fomentar una actitud investigadora, flexible i que ajudi als alumnes a adaptar-se en diferents situacions.Gemma Abelló

Creativitat és ensenyar a pensar. Josep Rey 

La neurociència explica que el moviment activa millor plasticitat entre neurones i això fomenta la creativitat. Enric Brescó 

Per crear necessitem TEMPS no és pot seguir aquesta inèrcia del consumisme immediat. Adelina Freixinet

I si el currículum és qui mata la creativitat? És més importat aprendre habilitats que continguts.Eduard Vaquero

La creativitat també  s'encomana si la posem en joc. Josep Rey 

La creativitat és un procés, jutjar o avaluar obres creatives fomenta la por i frena la motivació. Antoni Tolmos

Els llibres de text maten la creativitat. Enric Brescó

Oferir més espais lliures als alumnes. Una escola menys dirigida i més oberta fomentarà la creativitat. Gemma Abelló

El museu de matemàtiques és un exemple d'espai d'aprenentatge lliure i entre iguals. Josep Rey 

Hem d'acollir el pensament divergent a les escoles, hem de fer propostes on els alumnes trobin més d'una solució creativa a diferents problemes. Adelina Freixinet

Tenim un currículum ple de continguts teòrics que no es vincula prou a la pràctica i experiència. Enric Brescó

3 ELEMENTS COMUNS EN ESCOLES INNOVADORES

Compartim un article del pedagog Jaume Carbonell que ha publicat l'espai digital DIARI EDUCACIÓ.CAT . Diu així:


Els processos innovadors als centres d’Infantil i Primària són, afortunadament, molt diversos i complexos. Alguns afecten a la totalitat de l’escola –al seu projecte educatiu–, mentre d’altres es circumscriuen a l’espai de l’aula. N’hi ha que capgiren radicalment el cor del currículum i d’altres que solament modifiquen les estratègies d’ensenyament i aprenentatge i alguns aspectes de la gestió i la vida quotidiana del grup classe.

En les darreres visites que he realitzat a alguns centres que es podrien qualificar d’innovadors –públics i privats concertats– he observat tres tendències de canvi comunes que cada vegada estan prenent més cos.

1. La primera fa referència a la concepció i organització integrada dels continguts, amb propostes interdisciplinars i globalitzadores. Sens dubte, l’opció estelar és el treball per projectes, amb plantejaments més oberts o més tancats, amb un major o menor protagonisme per part dels infants, i amb una temporalitat rígida o flexible. Aquesta opció metodològica suposa una nova manera d’entendre la cultura escolar, d’acabar amb el saber fragmentat i encotillat, de conversar amb l’entorn i amb diverses persones, i d’utilitzar una gran varietat de fonts i recursos educatius, més enllà del llibre de text. Una manera de treballar que també comença a fer forat en alguns instituts.

2. La segona tendència de canvi té a veure amb la mescla d’alumnes de diferents graus per a la realització d’activitats al llarg del dia. En alguns casos es barregen els infants de cada cicle i, en d’altres, el centre s’organitza en tres comunitats: la dels petits, la dels mitjans i la dels grans. Aquests nous agrupaments enriqueixeen les interaccions entre els alumnes i permeten disposar de més docents en un grup per atendre millor la diversitat. Això sí, sempre que els especialistes també assumeixin la funció tutorial. També sovintegen altres fórmules de convivència entre alumnes de diferents edats com les comissions mixtes o els apadrinaments o acompanyaments dels alumnes més petits per part dels alumnes de graus superiors. I és saludable que això sigui així, doncs fins ara la institució escolar –tret de les escoles rurals– era l’únic espai social on les persones de diferents edats no es barrejaven. Sens dubte, una de les tantes anomalies educatives.

3. I la tercera tendència de canvi gira al voltant de l’espai. És prou sabut que la normativa relativa a la construcció dels edificis escolars és molt restrictiva i antiquada perquè no s’adequa a les exigències renovadores de l’escola del segle XXI. Ara bé, també és evident que els equips docents fan mans i mànigues per transformar i adaptar els espais escolars –amb moltes limitacions, és clar– als nous aires innovadors. D’aquesta manera, es tiren parets i les aules s’amplien, i es modifica la disposició de les taules i del mobiliari escolar per tal de facilitar diferents agrupaments, així com la conversa, l’experimentació i la recerca. Els passadissos s’omplen de vida amb racons i ambients d’aprenentatge on els alumnes poden llegir un conte o una poesia, manipular tota mena d’objectes, resoldre un enigme, consultar les notícies del dia, orientar-se en un mapa o recrear-se amb qualsevol mena de producció artística o literària. I els patis, amb l’objectiu de trencar l’horizontalitat i la fredor d’uns espais clònics i deshumanitzats, s’omplen de vida amb la introducció de bancs, arbres, muntanyetes, cabanyes, horts, basses i altres elements i espais d’aventura, descoberta i aprenentatge.

La innovació, òbviament, és més que tot això. Però aquesta tríada, en la mesura que s’enriqueixi i es consolidi, marca sens dubte un horitzó força esperançador.

FONT: DIARI EDUCACIÓ.CAT

ENTREVISTA A RAMON FLECHA

Des del blog de Tiching us oferim aquesta entrevista a Ramnon Flecha un dels pares ideològics de les comunitats d'aprenentatge. Diu així:

Com definiria comunitat d'aprenentatge?
Comunitats d'aprenentatge hi ha moltes: a empreses, centres socials, escoles. El nostre projecte abasta l'àmbit educatiu i són escoles que decideixen incorporar les actuacions educatives que tenen més èxit. Èxit en 4 coses: valors, emocions, instrumental i sentiments. La investigació científica fixa aquelles actuacions que han demostrat que obtenen els millors resultats. Es diuen així perquè per aplicar aquestes actuacions es necessita la implicació de tota la comunitat. L'objectiu no és la participació de la comunitat, és el dret dels infants a tenir la millor educació del món.

Quins avantatges tenen les comunitats d'aprenentatge?
Quan pensem en l'educació per al nostre país tots tenim diferents tendències i ideologies, però quan pensem en l'educació que volem per als nostres fills tots volem el mateix. Que aprenguin al màxim, amb els millors, valors, amb les millors emocions, etc. La comunitat d'aprenentatge trenquen amb el que els nadius americans anomenen el llenguatge de serp, és a dir, aquest doble pensament. Per exemple, a Espanya es diu moltes vegades que la universitat és una fàbrica d'aturats, però tots els que diuen això, volen que els seus fills vagin a la universitat. Les comunitats d'aprenentatge introdueixen un valor ètic que és que l'aprenentatge que vull per al meu fill i la meva filla estigui a l'abast de totes les persones.

Quins obstacles es troben les comunitats d'aprenentatge?
Jo crec que els negocis que s'han construït al voltant de les ocurrències d'alguns gurus, que s'han fet molt famosos a Espanya però que ningú coneix més enllà dels Pirineus. Aquestes persones s'han dedicat a publicar ocurrències que els han donat per viure bé molts anys. Són els "Bárcenas" de l'educació. Com veuen en les comunitats d'aprenentatge perillar els seus negocis es dediquen a intoxicar i a minusvalorar les evidències científiques i això és un gran entrebanc per a les persones que intenten impulsar projectes com el nostre.

Què opinen els professors sobre això?
Al professorat se li ha format molt malament, per que els seus estudis s'han basat en ocurrències vàries. Quan se'ls proposa tirar endavant un projecte com el de les comunitats d'aprenentatge molts presenten reticències. Però està a les seves mans crear-les i desenvolupar-les. En cap lloc del món les famílies han aconseguit fer comunitats d'aprenentatge, ni els alumnes, ni l'administració, ni els sindicats. Són els professors els únics qualificats i capaços per tirar-les endavant.

Quantes comunitats d'aprenentatge hi ha ara a l'estat espanyol?
Aproximadament unes 200, i gairebé totes elles han estat iniciativa del professorat. Quan els professors tenen els instruments per poder canviar, fan el pas, creen la seva pròpia comunitat i aconsegueixen uns resultats que mai, de cap manera, amb cap altre projecte s'havien aconseguit. Els centres també valoren que se'ls donen molts premis.

I les famílies com responen davant d'aquestes propostes?
Els pares i mares sí que responen amb un entusiasme total i unànime.

I els alumnes?
Més encara, però en el seu cas és fàcil. Motivar els nois i noies en aquest entorn és senzill i molt fructífer.

Hi ha alguna metodologia definida que es desenvolupi en les comunitats d'aprenentatge?
No, i això és un aspecte important. Les comunitats d'aprenentatge només aborden aquelles coses que científicament està demostrat que funciona millor, i hi ha poques coses que compleixin el requisit. Opcions metodològics hi ha molts i cada un té les seves preferències, però si no està científicament demostrat que funciona millor que altres no li donem cobertura. El que si evitem són les guerres de mètodes perquè això sí que està demostrat que entorpeixen l'aprenentatge. Al principi això se'ns criticava molt però ara amb els resultats sobre l taula aquest discurs es dilueix.

Què és el que més se us critica?
Cal diferenciar entre crítica i atac. Per exemple se'ns ataca dient que tenim un pensament únic, quan no hi ha dos projectes iguals. No conec cap altre exemple educatiu on trobis gent de dreta i d'esquerra, de diferents opcions religioses, etc treballant braç a braç com a les comunitats. Com crítiques més serioses el tema metodològic i la indefinició ideològica. Bons nostres projectes són democràtics i dins de la democràcia hi caben totes les ideologies que defensen aquests valors.

Algun altre punt feble?
Una altra crítica que ens fan sovint i que encara no hem sabut resoldre és la imatge que hem transmès del projecte. Comunitats d'aprenentatge té una imatge de ser per a zones desfavorides social i econòmicament. Això fa que molts centres les rebutgin perquè no tenen conflictes d'aquest tipus. Suposem que és un problema de comunicació, ja que sempre parlem com a casos d'èxit dels centres amb més dificultats però això no vol dir que sigui un model per a zones desfavorides.

Qui lidera la transmissió de coneixement a les comunitats d'aprenentatge?
En el camp científic s'han marcat un objectiu i és que tot descobriment científic que es realitzi al cap de 10 dies ha d'estar publicat i penjat en obert perquè tothom pugui accedir-hi de forma gratuïta. El coneixement ha de ser transversal, ha d'estar a l'abast de tots. Aquesta és la transmissió que busquem i comunitats d'aprenentatge està totalment integrada en aquest moviment. La transmissió és horitzontal.

Quins requisits es necessiten per tirar endavant una comunitat?
Que els professors vulguin. Si ells volen fer-ho està a la seva disposició tot el coneixement, sobretot la didàctica i recursos per fer-ho. És fàcil.

Quines experiències d'èxit concretes destacaries?
La que més difusió internacional ha tingut és l'Escola La Paz d'Albacete. L'aplicació de les actuacions d'èxit en l'educació ha servit per aplicar-lo en altres camps com l'ocupació. En aquest centre que era dels més conflictius del país comencen les classes amb una assemblea on els alumnes decideixen el que van a fer, com es comportaran i quins problemes tenen per resoldre. En aquest cas s'ha aconseguit no només una transformació educativa sinó també una transformació social. A Lekeitio també funciona molt bé la comunitat però per que a nivell social la gent del poble es va implicar molt. El primer dia que dediquem a la formació del professorat i requerim a les família si podien fer-se càrrec de les aules, ens va venir tot el poble.

Quin paper juga l'alumne dins de la comunitat?
Ells i elles són els protagonistes del seu propi aprenentatge, que no és un procés individual sempre és interactiu perquè es relaciona per aprendre. Amb la construcció de les seves relacions està construint els seus aprenentatges. La comunitat serveix per ajudar al nen o nena, no per substituir-lo. Per això els voluntaris que entren a l'aula se'ls insisteix molt en que no siguin ells els que expliquin, sinó que siguin els nens els que parlin.

I les noves tecnologies Quin paper tenen en l'aprenentatge?
Se'ns criticava molt quan fa anys dèiem que els alumnes havien d'usar internet des dels 0 anys. La implantació de la tecnologia depèn dels professors i de com vulguin integrar-la. Però és una eina imprescindible.

FONT: TICHING

ENTREVISTA A JOSEP QUERÓ: "Alumnes d'entorns rurals són més autònoms"

Compartim un interessant article de Pallars Digital on es parla de l'educació al Pallars i com l'entorn rural afavoreix l'autonomia dels nens i nenes. Es tracta d'una entrevista del periodista Dario Albert al professor Josep Queró.

Des de fa més de 10 anys, en Josep Queró imparteix l'assignatura d'educació física a l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort; i actualment és el director del centre. Des del principi va veure clar que s'havia de combinar l'educació amb un dels recursos que fan que Sort sigui excepcional: la natura. Els alumnes combinen les matemàtiques, el català i la plàstica amb classes de piragüisme i esquí. 

Què el va portar a ser mestre?

Sobretot van ser les ganes d'incorporar-me a un món molt viu, com és l'educació i sentir-me motivat per ser partícip en l'ensenyament dels infants.

Què ha canviat des que va començar fins ara?

Han variat moltes coses; però el canvi més substancial és la relació entre l'alumne i el professor. Abans hi havia una distància molt gran i ara s’ha reduït. Hem passat de l'autoritat a la interrelació. Ara encara hi ha una certa autoritat, perquè el professor ho és, però la relació amb els seus alumnes és molt més propera i fluïda. S'estableixen moltes més complicitats. 

Com veu la situació actual de l'educació?

L'educació ha variat molt des de fa un període d'anys a l'actual: la manera com s'ensenya, l'interès dels nens i nenes per aprendre... Actualment l'alumne té uns interessos i una informació que abans no tenia. L'educació ha deixat de ser tancada, hermètica. Aquest canvi fa que ara l'infant tingui moltes possibilitats de viure experiències noves i que després pugui encaminar el seu futur. 

La digitalització de les aules afavoreix l'educació?

A l'escola de Sort totes les aules tenen pissarres digitals i tots els professors les fan servir. Això comporta un element molt gran per al docent i motivador per a l'alumne. Les classes són més visuals, més clares, i els nens i nenes tenen més facilitat per aprendre. 

La tecnologia està entrant massa aviat a la vida dels nens i nenes? Ara és comú veure com infants, cada cop més petits, agafen la tablet dels seus pares per jugar...

Estem davant d'una realitat concreta i no la podem negar. Vivim en un món on hi ha molta informació i a l'abast dels nens. Estem en l'època de les tecnologies i els infants tenen un domini dels mitjans molt gran, a vegades més gran que el coneixement dels mateixos professors. 

Com s'ha viscut a Sort els canvis dels últims anys? 

El canvi que més hem patit és l'augment de la ràtio. Ara hi ha 264 nens i nenes a l'escola per a 22 docents. A més, com que tenim alumnes amb necessitats educatives especials, tenim una mestra i una auxiliar especialitzades, que les compartim amb l'Institut de Sort. A l'escola, però, havíem arribat a tenir 30 professors. Som menys alumnes, però molts menys professors. L'augment de la ràtio perjudica els alumnes. Amb una proporció d'infants per professor baixa la relació que s'estableix a l'aula és més individualitzada, es pot fer arribar la informació més directament i l'alumne l'entén més fàcilment.

I els intents de convertir el castellà en llengua vehicular?

A Sort hi ha molts pocs nens immigrants, l'ambient que hi ha és catalanoparlant. La immersió lingüística permet que l'infant que arriba, sobretot, de Sud-Amèrica o Romania, en un període curt de temps està totalment integrat al territori, la població i els amics.

Sort està en un entorn natural excepcional. Com es combina l'educació amb la natura?

Quan vaig arribar a Sort vaig tenir molt clar que una de les relacions que havia de tenir l'alumnat era amb l'entorn natural; i l'educació física em donava moltes possibilitats d'aconseguir-ho. A partir de 2n de primària, dins el currículum d'aquesta assignatura hi formen part el piragüisme i l'esquí. L'objectiu bàsic és que tots els nens d'aquí puguin aprendre a anar en piragua i en esquí. I després, si tenen més ganes i capacitat, puguin endinsar-se més i, fins i tot, arribar a competir.

Què pot diferenciar un nen o nena que ha crescut en un entorn rural d'un de ciutat?

He estat mestre molt de temps a Lleida i he pogut comprovar que, en aquests moments, els entorns rurals o urbans no estan tan marcats. Hi ha una simbiosi entre el poble i la ciutat. Només les experiències que ells viuen poden marcar la diferència: l'entorn, les relacions humanes, etc. Això sí, els nens que creixen en un entorn rural tenen un avantatge molt gran: aquí, l'autonomia és molt més gran. Que puguin sortir a jugar al carrer sols, anar a buscar els seus amics... i que ho facin en un entorn físic excepcional fa que l'autonomia de l'infant creixi.

Fa pocs dies hi va haver polèmica a l'Escola Valldeflors de Tremp perquè una desena de famílies es van negar a portar els seus fills a una visita a l'AGBS (Academia General Básica de Suboficiales). Què en pensa?

És un tema que a nosaltres no ens hauria passat perquè no haguéssim fet aquesta proposta. En temes que poden portar conflictes, més val la pena no tocar-los. L'educació és una cosa molt viva i els docents ens hem d'adaptar als temps que corren i a la realitat en que vivim.

10 IDEES PER REFLEXIONAR SOBRE L'EDUCACIÓ

L'amic i educador Jordi Cano ens convida a compartir aquest missatge reflexiu sobre l'essència educativa. Us convidem a llegir-lo i a donar-li alguna volta.


10 IDEES PER L’EDUCACIÓ MUSICAL (I PER LA NO TAN IMPORTANT...)

• Tota activitat que realitzem a l’escola ha de ser competencial, es a dir, ha de contribuir a millorar alguna de les competències pròpies de l’educació a l’escola.
• Tot allò que ensenyem ha de se significatiu, es a dir, ha de vincular-se al coneixement de l’alumne i integrar-se en les seves estructures mentals, defugint la mera memorització com a únic objectiu . (David Ausubel)
• Tot i això, la significació no tindrà el mateix impacte en tots els alumnes. Cada alumne construeix el seu coneixement a partir de molts factors diferents, dins i fora de l’escola, que el fan únic. (Lev Semiónovich Vigotsky)
• Si el contingut que volem assolir no és molt atractiu, podem fer que el procediment ho sigui. De fet, el procediment pot portar més aprenentatge inherent, que el contingut al que volem arribar.
• Les coses importants s’aprenen fent-les
• Educar la ment sense educar el cor no es educació en absolut. Les emocions van lligades directament a la capacitat d’aprendre (Aristòtil)
• El professor no és el saber sinó el mediador del saber . F. Tonucci (i això ens converteix en imprescindibles….)
• La imaginació és més important que els coneixements. És el factor més important en la recerca científica.
• El que el mestre és, és mes important que el que ensenya. (Karl A. Menninge)
• El colmo de la estupidez es aprender lo que luego hay que olvidar. (Erasmo de Rotterdam)

Podeu visualitzar el power point a: 10 IDEES PER L’EDUCACIÓ MUSICAL

LA GAMIFICACIÓ EDUCATIVA

Hem trobat a la web de diarieducacio.cat aquest interessant article sobre la gamificació educativa. Diu així: 

En un moment en què les tendències pedagògiques donen un paper central a l’alumnat, començo aquesta reflexió sobre gamificació (un terme adaptat de l’anglès Gamification, i també anomenat “ludificació”), aplicada a l’educació, amb una afirmació complementària: perquè es doni un procés d’ensenyament-aprenentate significatiu en general, i la gamificació a l’aula en particular, el professorat ha de poder fer un recorregut previ i essencial. I això per vàries raons. En primer lloc, perquè no té sentit parlar de construir l’aprenentatge a través del joc, sense que les dues parts “juguin”, és a dir una de les parts fent “jugar” a l’altre, sense implicar-se en el joc. En segon lloc, perquè només es transmet el que es conté i ningú no pot comunicar i aprofitar la potencialitat de l’actitud lúdica si no l’ha desenvolupat i alimentat primer. I en tercer lloc, perquè així com la principal activitat dels infants és el joc, malauradament en els adults no és així. I potser cal posar una atenció especial en recuperar aquesta essència que ens connecta amb la creativitat, la descoberta, la curiositat, la passió… amb pures ganes de viure.

La vida infantil no es pot concebre sense joc. Però tampoc la dels adults, la nostra. Jugar respon a la necessitat de mirar, tocar, descobrir, experimentar, saber, imaginar, expressar, crear, somiar. És una de les fonts més importants de progrés i aprenentatge al llarg de la vida. Una actitud lliure i espontània, una font inesgotable de plaer i satisfacció. Una actitud davant la vida que promou en la persona les ganes de saber, sentir, esforçar-se, acceptar reptes… El joc actua com a estimulant de la superació personal, a partir de l’experimentació del l’èxit, base de la pròpia confiança.  I, a més, amb el joc connectem amb l’emoció, la complicitat, el vincle i, fins i tot, amb el compromís.

Així, el primer que faré és convidar el col·lectiu de professors i professores a reflexionar sobre l’actitud lúdica. Perquè jugar transcendeix els jocs. I no ens podem quedar atrapats amb elements de la gamificació com són els punts, el progrés o el reconeixement, doncs perdríem l’essència del joc i la seva capacitat transformadora de l’individu. Aquesta mirada oberta és que fa de la gamificació quelcom realment potent en educació.

D’altra banda, vosaltres coneixeu molt bé com són els infants, adolescents, i joves que ens trobem a les aules. I us heu adonat que, entre moltes altres coses, són hàbils en la multitasca, molt socials, però sovint necessiten que despertem o estimulem la seva motivació i predisposició per a l’aprenentatge. Acostumats a reptes a curt termini, i a gratificacions immediates, l’estimulació de la curiositat, la sensació de progrés, el reconeixement dels seus avenços i esforços, l’ambient creatiu on el marge d’error és reconegut i acceptat, la confiança i la força del grup, són claus per a ells i elles, per la qual cosa l’aproximació mitjançant la gamificació té, d’entrada, una molt bona perspectiva.

Perquè la gamificació parteix del coneixement dels elements que fan atractius els jocs i identifica, dins d’una activitat, tasca o missatge específic, (és a dir, en un entorn de no joc), aquells aspectes susceptibles de convertir-se en joc. Tot això per aconseguir una vinculació especial, fomentar un canvi en el comportament o transmetre un missatge o contingut. És a dir, sempre creant una experiència significativa i motivadora.

Així, no és el mateix aplicar la gamificació en l’educació com a tècnica, dissenyant tasques i activitats utilitzant els principis de jugabilitat i tot donant punts o reconeixements per a assolir millors resultats en la matèria, que utilitzar-la per a motivar l’aprenentatge, és a dir com estratègia i metodologia de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, on pot ser una magnífica aliada amb, per exemple, en el treball per projectes.

Aquesta seria doncs la primera pregunta a fer-se: quins objectius vull assolir tot gamificant? Per a mi és molt més engrescador pensar en la gamificació com una forma d’activar la motivació intrínseca dels infants, despertant la curiositat, animant l’afany de superació i les “ganes de” que animin i sostinguin l’esforç, convertit en passió, i en aquest context, reconèixer els èxits i assoliments. O sigui, no es tracta només de fer jocs, o utilitzar el joc com a recurs o eina educativa per fer més agradable l’estudi, sinó de posar el joc en el centre del procés educatiu com una manera d’obrir els infants al misteri i la bellesa, a la vida.

També haurem de pensar i escollir molt bé els elements de joc més adients per provocar allò que volem. Perquè no oblidem que la gamificació persegueix en la seva aplicació uns objectius fora del propi joc. És molt probable que quan descobrim una finalitat fora del joc (ensenyar, educar, avaluar), la nostra actitud lúdica desaparegui, i  el joc es converteixi en avorrit o prescindible, o bé en un deure o una obligació a acabar el més aviat possible.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’espai, tecnològic o analògic i físic, on es porta a terme. Tenint en compte que moltes experiències de gamificació són eminentment tecnològiques, el fet d’estar presents a l’aula durant la gamificació dóna lloc a possibilitats molt interessants. De la mateixa manera que no podem oblidar el pati, l’espai per excel·lència d’intervenció educativa a través del joc què en projectes de aprendre fent (learnig by doing) i d’aprendre jugant (“playing to learn”) ha de tenir un lloc privilegiat.

És cert que la gamificació en educació no és quelcom nou. Potser sí que ho és el concepte i el nom, però no la utilització del joc com a recurs, ni l’aplicació d’elements de joc. Tanmateix, suposa una nova perspectiva que pot arribar a ser molt més global i transformadora: I si fos possible recollir tot el potencial de temps i experiència que l’alumnat dedica al joc, cap a l’aprenentatge? I si a més aconseguíssim transcendir el disseny de tasques i activitats per posar el joc en el cor del procés d’ensenyament i aprenentatge? Al que crec que ens ha de convidar doncs aquesta tendència, amb la quantitat de recursos, informació, experiències i bones pràctiques que estan emergint, és a connectar amb aquesta potencialitat que, més enllà de tècniques, ens obre la capacitat lúdica de les persones. Tant del professorat, com de l’alumnat. Tot deixant que el poder transformador del joc ens faci a tots plegats més savis, més forts i més feliços.

Per acabar, un animo a participar i a compartir les vostres reflexions i experiències al voltant del joc i l’educació a través del projecte de la Fundació Jaume Bofill Debats d’Educació en Acció, espai web de construcció de coneixement col·lectiu a favor del canvi per la millora de l’educació.

Els jocs superen la “cadena del fracàs” al permetre, com a part del seu disseny, múltiples oportunitats per dur a terme una tasca fins al seu domini.  KARL M. KAPP (The Gamification of Learning and Instruction, 2012)

FONT:  diarieducacio.cat

CARME ALEMANY: Aprendre de veritat

Compartim una article de la Carme Alemany a la revista Graó.

Article per descarregar: AQUÍ

EL PODER DEL REFORÇ POSITIU

Des del facebook de la Txell hem trobat aquest interessant article del blog de la Nati Begadà. Compartim les seves reflexions amb tots vosaltres. Diu així:

El reforç positiu és una eina molt potent de motivació per treballar amb els infants. En aquest article t’explicaré perquè i de quina manera pots aplicar-ho amb els teus alumnes.

Què és el reforç positiu?
Pots veure la definició sencera a la Wikipedia, a continuació en faig un petit resum:
Es diu reforçament el procediment mitjançant el qual l’aplicació d’un estímul (anomenat reforçador) fa que augmenti la probabilitat que una conducta es repeteixi en el futur.
Un reforç positiu és aquest reforçador que augmenta la nostra conducta perquè en actuar d’una determinada manera rebem alguna cosa que ens agrada. Se’ns concedeix  un premi o algun tipus de gratificació.

Perquè és útil el reforç positiu?
El reforç positiu és un estímul que fa augmentar la motivació i propicia que l’infant s’esforci per millorar el seu comportament. Quan reforcem un alumne fem que senti plaer i que inconscientment el seu cervell s’activi i canviï l’actitud.
És molt gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació, ens fa sentir molt bé amb nosaltres mateixos i reforça alhora la nostra autoestima i seguretat.
Poso d’exemple el cas d’un infant que té molt problemes per fer una grafia clara i entenedora. Un bon reforç positiu potenciarà que l’infant s’esforci per millorar-la. En futures ocasions es tornarà a repetir la mateixa seqüència i la millora de l’infant serà evident en poc temps.

Avantatges d’utilitzar el reforç positiu
El reforç positiu potencia aspectes molt importants:
• Fomenta conductes i comportaments positius.
• Afavoreix la relació entre mestre-alumne creant una complicitat indispensable.
• Reforça l’autoestima i autoimatge de l’alumne.
• Potencia la motivació de l’alumne per treballar.
• L’alumne està més motivat i per tant millora el seu comportament a l’aula.
• Afavoreix l’esperit de superació.
• L’alumne se sent valorat i té més bona predisposició per treballar.
• L’infant se sent estimat i millora la relació i cooperació amb els companys.

Com pots reforçar positivament els teus alumnes?
El reforç positiu el pots fer de moltes maneres:
• Amb una rialla.
• Una paraula agradable.
• Una mirada còmplice.
• Una abraçada o un petó.
• Un cop a l’espatlla ….

Cal que tinguis clar quin aspecte vols que millori l’infant i quina serà la millor manera de reforçar-lo positivament.
Cada infant voldràs que millori en un aspecte en concret:
• Que millori el seu comportament i que estigui més atent.
• Que participi més a la classe.
• Que sigui més autònom i busqui solucions als problemes.
• Que sigui capaç d’aixecar la mà i respectar el torn de conversa.
• Que es relacioni correctament amb els companys.
• Que sigui més polit/da i faci les feines més a poc a poc….

Quan tinguis clar quin aspecte vols que l’infant millori cal que pensis de quina manera pots reforçar-lo. Has de tenir en compte la manera de ser d’aquell infant i quin reforç positiu és el que ell més valorarà.
Per exemple un infant voldrà:
• Una bona abraçada o un petó.
• Un altre que facis un comentari en veu alta perquè ho sentin tots els companys.
• Un altre que el puguis cridar per fer d’ajudant aquell dia.
• Un altre amb una mirada còmplice ja en tindrà prou.
• Un altre que comentis als pares que estàs molt content d’ell/a…

Entenem, doncs, que no hi ha un únic aspecte que podem reforçar positivament ni una única manera de fer el reforç positiu. Cal que tinguis molt clar l’infant amb el que estàs interaccionant, et plantegis un objectiu a treballar i descobreixis quina és la millor manera per connectar amb l’alumne/a ireforçar-lo positivament.

Què cal vigilar?
Hi ha una sèrie d’aspectes que cal evitar per aplicar correctament el reforç positiu:
• Felicitar l’infant sense que aquest entengui el motiu de la felicitació.
• No ser coherent ni constant i felicitar només a vegades.
• Utilitzar un reforç positiu poc adequat o que no agradi a aquell infant.
• Sobre exagerar el reforç positiu pot provocar que aquest perdi valor.
• Felicitar en un moment en el que l’infant no s’ho mereix.
• Deixar passar molt de temps entre que l’infant ha fet la conducta i el reforç positiu.
• Felicitar constantment, pot provocar que el reforç positiu perdi efecte.
L’infant ha de tenir clar perquè se’l felicita i què se li ha valorat positivament. D’aquesta manera aconseguirem que vulgui reproduir la bona conducta per tornar a ser felicitat.

Conclusió
El reforç positiu és una valuosa eina per l’educació que fa que l’infant vulgui millorar. Pressuposa la superació d’un repte, la vivència positiva de l’esforç i la satisfacció d’agradar.
Malauradament estem més acostumats a renyar que no pas a felicitar. Donem per fet que els infants s’han de portar bé i han de fer bé les tasques. Això és així però, si ho donem tan per fet i no ho reforcem, sembla que no ho valorem. Quan fan les coses bé ho donem per normal i no felicitem, en canvi si que renyem quan un infant actua de manera incorrecta. Sembla que donem més importància al càstig que a la felicitació.
Però la felicitació té molt més valor pedagògic i ens permet aconseguir moltes més metes que no pas el càstig. Amb el reforç positiu el cervell de l’infant s’activa i la seva actitud canvia aconseguint tot el que es proposi.
Jo aposto MOLT pel reforç positiu. El faig servir molt i els resultats que n’obtinc em demostren, dia rere dia, que els infants motivats i amb expectatives de superar-se assoleixen més objectius dels que ni tu mateix et podries imaginar.

FONT: http://natibergada.cat/