Tots sentim persones que no paren de parlar dels altres que estan pendents de la seva vida i de tot allò que fan.
Pel twitter hem trobat aquesta frase que m'ha fet riure una bona estona... i és que m'ha semblat senzilla i colpidora. Diu així:
"L'enveja assenyala les virtuts de l'envejat, i els defectes de l'envejós"
(Proverbi àrab)
"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon
dimarts, 30 de juny del 2015
QUE HI HA DARRERA DE L'ENVEJA?
Etiquetes de comentaris:
emocional
dissabte, 27 de juny del 2015
VIURE PELS TEUS SOMNIS
"Que les teves decisions responguin a les teves esperances, no a les teves pors".
Etiquetes de comentaris:
interioritat
dijous, 25 de juny del 2015
APRENDRE PARLANT
I quina millor maners d'aprendre? Doncs sí, parlant com el títol d'aquest blog que hem trobat molt interessant. Podeu visitar-lo i agafar idees per treballar l'expressió oral a l'aula. Aneu a: aprenderhablando.blogspot.
Etiquetes de comentaris:
competència oral,
llenguatge
dilluns, 22 de juny del 2015
DIVERSIFICAR L'AVALUACIÓ
Per què diversificar l'avaluació?
Doncs per fer-la més competencial i perquè estigui centrada en l'aprenentage significatiu de l'alumne. Compartim aquesta presentació que ens ha facilitat una companya i amiga, la Gemma, per revisar aspectes claus de l'avaluació competencial.
Doncs per fer-la més competencial i perquè estigui centrada en l'aprenentage significatiu de l'alumne. Compartim aquesta presentació que ens ha facilitat una companya i amiga, la Gemma, per revisar aspectes claus de l'avaluació competencial.
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
avaluació
diumenge, 21 de juny del 2015
LIDERATGE A L'AULA I A L'ESCOLA
Un bon amic, el Jordi, m'ha enviat aquest article que parla sobre la tasca dels directius en una escola. Penso que l'article i les idees són totalment vàlides per la tasca de l'educador. Ho podeu llegir i comprovar per vosaltres mateixos. Diu així:
És així com podem definir algunes de les eines bàsiques que des d'aquesta premissa ha de tenir el líder de l'organització. Partirem de 10 necessitats per començar a configurar aquest perfil:
Totes aquestes característiques a més d'aplicar al líder de l'organització, també són necessàries en el treball amb els estudiants, de manera que es planteja el repte d'aprofundir en el coaching per establir noves maneres d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge en el qual els estudiants siguin els autèntics protagonistes.
Per finalitzar, destaquem en paraules de Benjamí Disraeli fet que suposa abordar el lideratge en les institucions des d'aquesta perspectiva:
"El millor regal que li podem fer a un altre no és només compartir les nostres riqueses, sinó revelar les seves pròpies".
FONT: educaweb
És així com podem definir algunes de les eines bàsiques que des d'aquesta premissa ha de tenir el líder de l'organització. Partirem de 10 necessitats per començar a configurar aquest perfil:
- Mostra autenticitat davant els equips, fomentant la transparència i mantenint un estil de comunicació assertiu.
- Trobar la grandesa i el talent de cada membre de l'organització. Per a això és necessari que el líder gaudi de l'equip, sàpiga escoltar de manera activa i mostri respecte per tots i cadascun dels membres de l'organització.
- Mantenir la ment oberta. Acceptar altres mapes, estratègies i maneres d'entendre dels altres. Generar noves formes d'aprendre a veure el món i els esdeveniments.
- Ser un gran comunicador i entusiasta. Per a això és necessari comptar amb un elevat nivell d'intel·ligència emocional partint d'una adequada autoestima i de la capacitat de generar entorns de confiança en les relacions interpersonals.
- Dissenyar accions seguint mètodes propis del coaching de manera que permetin tenir objectius realitzables i s'estableixin plans d'acció amb cada membre o cada equip per a la resolució de les tasques.
- Empoderar i donar confiança als equips deixant clares les tasques, les funcions i dotant-los de les eines necessàries per al seu exercici. Cal per a això ser un bon gestor del progrés i de la responsabilitat.
- Tenir visió, sent capaç de posar rumb al més important. Comptar amb una ment oberta que encoratgi a explorar nous territoris o àmbits d'actuació que facin créixer a l'organització i a les persones.
- Ser un bon model per a tots els equips de manera que s'impregni l'organització i es transmeti una actuació intel·ligent en tots i cadascun dels àmbits.
- Mantenir una actitud d'aprenentatge efectiu i continuat. Prendre temps per posar en pràctica la teoria, explorar, fer observacions, prendre camins equivocats, provar idees, repetir experiències, llegir, madurar conceptes. Familiaritzar-se amb les eines gradualment a través de l'experiència entenent els fracassos com una fase necessària per a l'aprenentatge.
- Utilitzar les preguntes poderoses amb els membres de l'organització, ja que permeten entre altres coses: obtenir informació, despertar l'interès, provocar reflexió, adquirir consciència, facilitar l'enfocament i possibilitar maneres noves de pensar.
Totes aquestes característiques a més d'aplicar al líder de l'organització, també són necessàries en el treball amb els estudiants, de manera que es planteja el repte d'aprofundir en el coaching per establir noves maneres d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge en el qual els estudiants siguin els autèntics protagonistes.
Per finalitzar, destaquem en paraules de Benjamí Disraeli fet que suposa abordar el lideratge en les institucions des d'aquesta perspectiva:
"El millor regal que li podem fer a un altre no és només compartir les nostres riqueses, sinó revelar les seves pròpies".
FONT: educaweb
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
interioritat
dijous, 18 de juny del 2015
EL NEN QUE VA PODER FER-HO
Compartim aquest breu conte amb tots vosaltres, el missatge és breu i profund ... compartiu-lo i pregunteu...Quina vegada et va passar? Quan vas poder fer-ho? Quina és la teva història?.... Però primer el conte, diu així:
Dos nens portaven tot el matí patinant sobre un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un d'ells va caure a l'aigua. La corrent interna el va desplaçar uns metres per sota de la part gelada, de manera que per salvar-lo l'única opció que hi havia era trencar la capa que el cobria.
El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però en veure que ningú acudia va buscar ràpidament una pedra i va començar a colpejar el gel amb totes les seves forces.
Va colpejar, va colpejar i va colpejar fins que amb-seguir obrir una esquerda per la que va ficar el braç per agafar el seu company i salvar-lo.
Als pocs minuts, avisats pels veïns que havien sentit els crits d'auxili, van arribar els bombers.
Quan els van explicar que havia passat, no paraven de preguntar-se com aquell nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de gel tan gruixuda.
-És Impossible que amb aquestes mans ho hagi aconseguit, és impossible, no té la força suficient com ha pogut aconseguir-ho? -comentaven entre ells.
Un ancià que estava pels voltants, en escoltar la conversa, es va acostar als bombers.
-Jo sí que sé com ho va fer -va dir.
-Com? -van respondre sorpresos.
-No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no podia fer-ho.
Eloy Moreno. Adaptació d'un conte popular.
Inclòs en "Contes per entendre el món"
FONT: http://www.blog.eloymoreno.com/
Dos nens portaven tot el matí patinant sobre un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un d'ells va caure a l'aigua. La corrent interna el va desplaçar uns metres per sota de la part gelada, de manera que per salvar-lo l'única opció que hi havia era trencar la capa que el cobria.
El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però en veure que ningú acudia va buscar ràpidament una pedra i va començar a colpejar el gel amb totes les seves forces.
Va colpejar, va colpejar i va colpejar fins que amb-seguir obrir una esquerda per la que va ficar el braç per agafar el seu company i salvar-lo.
Als pocs minuts, avisats pels veïns que havien sentit els crits d'auxili, van arribar els bombers.
Quan els van explicar que havia passat, no paraven de preguntar-se com aquell nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de gel tan gruixuda.
-És Impossible que amb aquestes mans ho hagi aconseguit, és impossible, no té la força suficient com ha pogut aconseguir-ho? -comentaven entre ells.
Un ancià que estava pels voltants, en escoltar la conversa, es va acostar als bombers.
-Jo sí que sé com ho va fer -va dir.
-Com? -van respondre sorpresos.
-No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no podia fer-ho.
Eloy Moreno. Adaptació d'un conte popular.
Inclòs en "Contes per entendre el món"
FONT: http://www.blog.eloymoreno.com/
Etiquetes de comentaris:
històries,
interioritat
dimecres, 17 de juny del 2015
L'ESCOLA DEL FUTUR
La nostra companya Helena ens envia aquest article del Periodico de Catalunya que convida a la reflexió més valenta en l'àmbit educatiu. Diu així:
És un fenomen sense marxa enrere, afirmen uns; un primer pas cap a una transformació més profunda, vaticinen altres. En un món en què tot canvia tan de pressa, amb uns joves que tenen inquietuds completament noves i que accedeixen a quantitats ingents de coneixements, ja no és possible que l'escola segueixi ancorada en el model del segle XX ... o del XIX , «amb un professor que dicta la lliçó i amb uns alumnes que van passant de curs en curs a mesura que acumulen informació», indica el pedagog i sociòleg Jaume Carbonell.
«Vivim en constant modificació, en una societat completament diferent i aquesta escola és ja obsoleta, no serveix», coincideix Maria ventura, professora a la Universitat Complutense i autora del llibre 'REDUvolution'. «En els propers 10 anys -aventura la pedagoga-, el procés serà imparable». «Cada vegada són més els que s'adonen que el model actual, especialment el de l'educació secundària, que és on es concentra el fracàs escolar, està esgotat», afegeix el també sociòleg Xavier Martínez-Celorrio. Per això, alguns ja han començat a innovar, a aplicar nous mètodes.
L'escola que ve serà una escola sense llibres, sense assignatures, sense horaris i sense exàmens. Bé, exàmens, sí que hi haurà alguns, els mínims, però el que primarà serà l'avaluació contínua. «Disruptiva», l'etiqueten alguns pedagogs. «És una tendència clarament en auge», explica Joan Ramon Borrell, membre del jurat del Premi Ensenyament del Cercle d'Economia.
L'escola que ve treballa per projectes i centres d'interès, mitjançant grups d'alumnes que col·laboren entre si, amb dos o tres professors de diferents matèries en cada aula, però que no donen classes magistrals, sinó que acompanyen l'estudiant mentre treballa. «És una escola on també hi ha memorització i ortografia, que segueixen sent necessàries encara que no prioritàries, però en la qual els temes que es tracten a classe sorgeixen a partir de les preguntes dels propis alumnes», detalla Jordi Musons, director del col·legi Sadako de Barcelona, que ha guanyat el Premi Ensenyament d'enguany precisament pel treball de renovació pedagògica que ha desenvolupat.
«De fet, Catalunya és un territori ric en innovacions didàctiques, on fa ja més d'un segle que parlem d'això. Quan la Mancomunitat va construir les seves escoles, es van asseure unes bases que van durar fins que el franquisme les va demolir. Afortunadamante, en els últims anys de la dictadura va haver moviments de mestres renovadors, com el de l'associació Rosa Sensat, que els va actualitzar i els va tornar a traslladar a les aules », explica Jaume Carbonell, exdirector de la revista 'Quaderns de Pedagogia' i autor del recent llibre "Pedagogies del segle XXI".
El que ha passat és que ara, en poc temps, s'han produït dos elements que han donat visibilitat al que algunes escoles i instituts ja vénen fent en els últims anys, assenyala Maria ventura, que és també coordinadora de l'Escola d'Educació Disruptiva de la Fundació Telefónica. La implantació d'aquestes metodologies a les aules dels jesuïtes de Catalunya i la convocatòria del premi Global Teacher Prize, que ha propiciat que es parlés d'innovació educativa en programes de televisió de gran audiència, han permès donar a conèixer una realitat que -com en tantes altres coses- va un pas per davant de l'Administració.
«A primària, aquest model no és nou, té certa tradició a l'escola catalana, tant en la privada com en la pública. Potser el més nou és el que estan fent, des de fa set o vuit anys instituts públics com el de Sils, al Gironès, o el Quatre Cantons de Barcelona, que treballa així des de fa ja quatre anys », explica Joan Maria Girona, mestre , psicopedagog i membre del consell de formació de Rosa Sensat.
Necessàriament, el model (que no és únic, ni exclusiu, precisament perquè fuig de qualsevol encotillament o etiqueta), precisa d'un canvi de mentalitats. «Hi ha dos agents fonamentals: el suport de les famílies dels alumnes i un equip cohesionat de professors», avisa Jordi Musons a partir de la seva experiència a Sadako.
«Jo no crec, com critiquen alguns, que aquest sigui un model elitista, només per a fills de pares molt conscienciats o per als alumnes de professors molt motivats i molt ben preparats, en absolut», reflexiona en aquest sentit Martínez-Celorrio. «És una alternativa inevitable, que està creixent en llocs molt diversos i que, en contra dels que es podria pensar, com no és un sistema academicista fins i tot podria funcionar molt bé en centres educatius d'alta complexitat social i econòmica», opina aquest sociòleg especialitzat en qüestions educatives.
FONT: El Periodico de Catalunya
És un fenomen sense marxa enrere, afirmen uns; un primer pas cap a una transformació més profunda, vaticinen altres. En un món en què tot canvia tan de pressa, amb uns joves que tenen inquietuds completament noves i que accedeixen a quantitats ingents de coneixements, ja no és possible que l'escola segueixi ancorada en el model del segle XX ... o del XIX , «amb un professor que dicta la lliçó i amb uns alumnes que van passant de curs en curs a mesura que acumulen informació», indica el pedagog i sociòleg Jaume Carbonell.
«Vivim en constant modificació, en una societat completament diferent i aquesta escola és ja obsoleta, no serveix», coincideix Maria ventura, professora a la Universitat Complutense i autora del llibre 'REDUvolution'. «En els propers 10 anys -aventura la pedagoga-, el procés serà imparable». «Cada vegada són més els que s'adonen que el model actual, especialment el de l'educació secundària, que és on es concentra el fracàs escolar, està esgotat», afegeix el també sociòleg Xavier Martínez-Celorrio. Per això, alguns ja han començat a innovar, a aplicar nous mètodes.
L'escola que ve serà una escola sense llibres, sense assignatures, sense horaris i sense exàmens. Bé, exàmens, sí que hi haurà alguns, els mínims, però el que primarà serà l'avaluació contínua. «Disruptiva», l'etiqueten alguns pedagogs. «És una tendència clarament en auge», explica Joan Ramon Borrell, membre del jurat del Premi Ensenyament del Cercle d'Economia.
L'escola que ve treballa per projectes i centres d'interès, mitjançant grups d'alumnes que col·laboren entre si, amb dos o tres professors de diferents matèries en cada aula, però que no donen classes magistrals, sinó que acompanyen l'estudiant mentre treballa. «És una escola on també hi ha memorització i ortografia, que segueixen sent necessàries encara que no prioritàries, però en la qual els temes que es tracten a classe sorgeixen a partir de les preguntes dels propis alumnes», detalla Jordi Musons, director del col·legi Sadako de Barcelona, que ha guanyat el Premi Ensenyament d'enguany precisament pel treball de renovació pedagògica que ha desenvolupat.
«De fet, Catalunya és un territori ric en innovacions didàctiques, on fa ja més d'un segle que parlem d'això. Quan la Mancomunitat va construir les seves escoles, es van asseure unes bases que van durar fins que el franquisme les va demolir. Afortunadamante, en els últims anys de la dictadura va haver moviments de mestres renovadors, com el de l'associació Rosa Sensat, que els va actualitzar i els va tornar a traslladar a les aules », explica Jaume Carbonell, exdirector de la revista 'Quaderns de Pedagogia' i autor del recent llibre "Pedagogies del segle XXI".
El que ha passat és que ara, en poc temps, s'han produït dos elements que han donat visibilitat al que algunes escoles i instituts ja vénen fent en els últims anys, assenyala Maria ventura, que és també coordinadora de l'Escola d'Educació Disruptiva de la Fundació Telefónica. La implantació d'aquestes metodologies a les aules dels jesuïtes de Catalunya i la convocatòria del premi Global Teacher Prize, que ha propiciat que es parlés d'innovació educativa en programes de televisió de gran audiència, han permès donar a conèixer una realitat que -com en tantes altres coses- va un pas per davant de l'Administració.
«A primària, aquest model no és nou, té certa tradició a l'escola catalana, tant en la privada com en la pública. Potser el més nou és el que estan fent, des de fa set o vuit anys instituts públics com el de Sils, al Gironès, o el Quatre Cantons de Barcelona, que treballa així des de fa ja quatre anys », explica Joan Maria Girona, mestre , psicopedagog i membre del consell de formació de Rosa Sensat.
Necessàriament, el model (que no és únic, ni exclusiu, precisament perquè fuig de qualsevol encotillament o etiqueta), precisa d'un canvi de mentalitats. «Hi ha dos agents fonamentals: el suport de les famílies dels alumnes i un equip cohesionat de professors», avisa Jordi Musons a partir de la seva experiència a Sadako.
«Jo no crec, com critiquen alguns, que aquest sigui un model elitista, només per a fills de pares molt conscienciats o per als alumnes de professors molt motivats i molt ben preparats, en absolut», reflexiona en aquest sentit Martínez-Celorrio. «És una alternativa inevitable, que està creixent en llocs molt diversos i que, en contra dels que es podria pensar, com no és un sistema academicista fins i tot podria funcionar molt bé en centres educatius d'alta complexitat social i econòmica», opina aquest sociòleg especialitzat en qüestions educatives.
FONT: El Periodico de Catalunya
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
reflexió
diumenge, 14 de juny del 2015
DEURES ORIGINALS PER AQUEST ESTIU
Al diari digital huffingtonpost hem trobat aquestes recomancions en forma de deures d'un porfessor italià als seu alumnes.
Cesare Cata és un professor d'una escola de secundària de la regió italiana de Le Marche. Al juny comencen les vacances d'estiu, i el docent ha elaborat una llista de quinze coses que espera que els seus alumnes facin aquest estiu. Lluny dels problemes de matemàtiques o dels comentaris de text, Cata comença la llista recomanant-los que "caminin sols per la vora de la mar cada matí". La resta de tasques que els descriu van en la mateixa línia.
Després de l'elaboració de la llista, el pedagog va pujar una foto a Facebook que avui té més de 5.900 likes i 5.300 compartits, convertint-se en una imatge viral en pocs dies.
La llista de "Deures de l'estiu 2015", traduïda de l'italià, és la següent:
1. Al matí, de tant en tant, camina sol per la vora del mar. Mira com el sol es reflecteix en l'aigua, pensant en les coses que més t'agraden en la vida i sentir-se feliç.
2. Prova amb totes les paraules noves que has après aquest any: podràs dir més coses, podràs pensar més coses i, com més penses, més lliure et sentiràs.
3. Llegeix el màxim possible. No perquè hagis de fer-ho. Llegeix perquè l'estiu t'inspira aventures i somnis. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llegeix perquè és la millor manera de rebel·lar-se.
4. Evita totes les coses, situacions i persones que et facin sentir negatiu i buit. Cerca situacions estimulants i amics que et aprecien i t'entenen per ser qui ets.
5. Si et sents trist o espantat, no et preocupis. L'estiu, com totes les grans coses, posa l'ànima en harmonia. Intenta tenir un diari on puguis escriure sobre els teus sentiments.
6. Balla; sense sentir-te avergonyit. Al carrer prop de casa teva o a la teva habitació. L'estiu és un ball. Seria una vergonya no formar part d'ell.
7. Almenys un cop, has de veure l'alba. Estigueu aquí en silenci i respireu. Tanca els ulls, agraït.
8. Practica molts esports.
9. Si veus una persona propera a tu a la vida, fes-li arribar la teva gratitud. No passa res si ell o ella no ho enten. Si no és recíproc, llavors no estava previst que ell / a formés part del teu destí. Altrament, l'estiu 2015 és un bon moment per caminar junts.
10. Recorda el que has après a l'escola i consulta els teus apunts.
11. Sigues feliç com el sol, indomable com el mar.
12. No diguis paraulotes. Mostra't sempre polític i gentil.
13. Gaudeix de pel·lícules amb diàlegs emotius, sobretot en anglès. Això t'ajudarà a millorar les teves habilitats lingüístiques i les teves oportunitats de somiar. No deixis que la pel·lícula acabi amb els crèdits. Viu l'experiència tot l'estiu.
14. Durant el dia o la nit, somia sobre com pot ser la teva vida. Durant l'estiu, reuneix la força per no rendir-te i fes tot el que puguis per perseguir aquest somni.
15. Sigues bo.
FONT: huffingtonpost
Cesare Cata és un professor d'una escola de secundària de la regió italiana de Le Marche. Al juny comencen les vacances d'estiu, i el docent ha elaborat una llista de quinze coses que espera que els seus alumnes facin aquest estiu. Lluny dels problemes de matemàtiques o dels comentaris de text, Cata comença la llista recomanant-los que "caminin sols per la vora de la mar cada matí". La resta de tasques que els descriu van en la mateixa línia.
Després de l'elaboració de la llista, el pedagog va pujar una foto a Facebook que avui té més de 5.900 likes i 5.300 compartits, convertint-se en una imatge viral en pocs dies.
La llista de "Deures de l'estiu 2015", traduïda de l'italià, és la següent:
1. Al matí, de tant en tant, camina sol per la vora del mar. Mira com el sol es reflecteix en l'aigua, pensant en les coses que més t'agraden en la vida i sentir-se feliç.
2. Prova amb totes les paraules noves que has après aquest any: podràs dir més coses, podràs pensar més coses i, com més penses, més lliure et sentiràs.
3. Llegeix el màxim possible. No perquè hagis de fer-ho. Llegeix perquè l'estiu t'inspira aventures i somnis. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llegeix perquè és la millor manera de rebel·lar-se.
4. Evita totes les coses, situacions i persones que et facin sentir negatiu i buit. Cerca situacions estimulants i amics que et aprecien i t'entenen per ser qui ets.
5. Si et sents trist o espantat, no et preocupis. L'estiu, com totes les grans coses, posa l'ànima en harmonia. Intenta tenir un diari on puguis escriure sobre els teus sentiments.
6. Balla; sense sentir-te avergonyit. Al carrer prop de casa teva o a la teva habitació. L'estiu és un ball. Seria una vergonya no formar part d'ell.
7. Almenys un cop, has de veure l'alba. Estigueu aquí en silenci i respireu. Tanca els ulls, agraït.
8. Practica molts esports.
9. Si veus una persona propera a tu a la vida, fes-li arribar la teva gratitud. No passa res si ell o ella no ho enten. Si no és recíproc, llavors no estava previst que ell / a formés part del teu destí. Altrament, l'estiu 2015 és un bon moment per caminar junts.
10. Recorda el que has après a l'escola i consulta els teus apunts.
11. Sigues feliç com el sol, indomable com el mar.
12. No diguis paraulotes. Mostra't sempre polític i gentil.
13. Gaudeix de pel·lícules amb diàlegs emotius, sobretot en anglès. Això t'ajudarà a millorar les teves habilitats lingüístiques i les teves oportunitats de somiar. No deixis que la pel·lícula acabi amb els crèdits. Viu l'experiència tot l'estiu.
14. Durant el dia o la nit, somia sobre com pot ser la teva vida. Durant l'estiu, reuneix la força per no rendir-te i fes tot el que puguis per perseguir aquest somni.
15. Sigues bo.
FONT: huffingtonpost
Etiquetes de comentaris:
reflexió
divendres, 12 de juny del 2015
PER QUÈ ELS NENS TREUEN LA LLENGUA PER CONCENTRAR-SE?
A la web d'Educadiver hem trobat aquesta curiositat que volem compartir amb tots vosaltres. Mai us heu preguntat .... Per què els infants, i algun adult, treuen la llengua quan fan una activitat que requereix concentració?
Es veu que quan necessitem centrar-nos en una tasca concreta, el cervell té una necessitat imperiosa d'evitar distraccions que poden provocar-els estímuls aliens a la tasca. Per aquesta raó moltes persones, sobretot en la infància, tendeixen a posar la llengua entre les dents perquè aquesta no es mogui. ¿I per què precisament la llengua? Es veu que és una de les zones amb més terminacions nervioses del cos, per tant és susceptible de manar una infinitat d'estímuls que poden obstaculitzar la tasca. Mantenint quieta aconseguim que el cervell se centri només en la tasca que volem realitzar.
Aquesta teoria es recolza també en el fet que el múscul de la llengua es regeix per la mateixa part del cervell que aquelles activitats d'atenció màxima, per la qual cosa immobilitzar la llengua ens permet bloquejar la funció motriu i la funció gustativa de la mateixa, evitant així que interfereixi en la nostra activitat.
D'altra banda, segons Desmond Morris, prestigiós zoòleg i etòleg anglès, aquest gest tan sols obeeix a l'herència i ens indica que la persona que el realitza no vol ser molestada. Així que per si de cas, evita distreure a algú que treu la llengua mentre realitza una acció.
Existeix una altra teoria de tipus evolutiu que ens diu que aquest comportament és una herència rebuda de l'època prehistòrica, ja que en aquest temps la llengua era utilitzada pels humans per provar l'aire que tenien al seu voltant. Segons aquesta hipòtesi, el gest actual és un derivat que realitzen certs subjectes de forma involuntària per testar enmig en què es troben.
Sigui quina sigui la realitat del gest, és indiscutible que molts nens ho fan per acompanyar les tasques del dia i no sembla que vagin a deixar de fer-ho. Si coneixes una altra explicació, ens encantaria que ens deixessis un comentari, segur que és molt interessant.
FONT: educadiver.es
Es veu que quan necessitem centrar-nos en una tasca concreta, el cervell té una necessitat imperiosa d'evitar distraccions que poden provocar-els estímuls aliens a la tasca. Per aquesta raó moltes persones, sobretot en la infància, tendeixen a posar la llengua entre les dents perquè aquesta no es mogui. ¿I per què precisament la llengua? Es veu que és una de les zones amb més terminacions nervioses del cos, per tant és susceptible de manar una infinitat d'estímuls que poden obstaculitzar la tasca. Mantenint quieta aconseguim que el cervell se centri només en la tasca que volem realitzar.
Aquesta teoria es recolza també en el fet que el múscul de la llengua es regeix per la mateixa part del cervell que aquelles activitats d'atenció màxima, per la qual cosa immobilitzar la llengua ens permet bloquejar la funció motriu i la funció gustativa de la mateixa, evitant així que interfereixi en la nostra activitat.
D'altra banda, segons Desmond Morris, prestigiós zoòleg i etòleg anglès, aquest gest tan sols obeeix a l'herència i ens indica que la persona que el realitza no vol ser molestada. Així que per si de cas, evita distreure a algú que treu la llengua mentre realitza una acció.
Existeix una altra teoria de tipus evolutiu que ens diu que aquest comportament és una herència rebuda de l'època prehistòrica, ja que en aquest temps la llengua era utilitzada pels humans per provar l'aire que tenien al seu voltant. Segons aquesta hipòtesi, el gest actual és un derivat que realitzen certs subjectes de forma involuntària per testar enmig en què es troben.
Sigui quina sigui la realitat del gest, és indiscutible que molts nens ho fan per acompanyar les tasques del dia i no sembla que vagin a deixar de fer-ho. Si coneixes una altra explicació, ens encantaria que ens deixessis un comentari, segur que és molt interessant.
FONT: educadiver.es
Etiquetes de comentaris:
psicologia
dimecres, 10 de juny del 2015
IV JORNADES D'HISTÒRIA AL MONESTIR DE LES AVELLANES
Des de fa uns anys els amics del Monestir de Les Avellanes organitzen unes interessants jornades d'història. Entre les activitats trobareu un bon maridatge de cultura, sortides i gastronomia. Des del blog us convidem a participar d'aquest event que s'ha reeditat per quart any.
Les jornades que es faran del 29 al 30 de juny tindran activitats com:
- IV Sopar Medieval
- Visita guiada a Àger (transport inclòs per als participants)
- Concert nocturn al claustre amb "Krregades de romanços"
Per més informació podeu anar a:
IV JORNADES D'HISTÒRIA
Les jornades que es faran del 29 al 30 de juny tindran activitats com:
- IV Sopar Medieval
- Visita guiada a Àger (transport inclòs per als participants)
- Concert nocturn al claustre amb "Krregades de romanços"
Per més informació podeu anar a:
IV JORNADES D'HISTÒRIA
Etiquetes de comentaris:
formació
dilluns, 8 de juny del 2015
COM VAREM APRENDRE A COMPTAR?
En la web de Redes para la ciència hem trobat aquest interessant vídeo i article que parla dels inicis de les matemàtiques. L'article diu:
L'astrònom Galileu Galilei va dir que "les matemàtiques són l'alfabet amb el qual Déu ha escrit l'univers" per reflectir que els números estan darrere de totes les activitats pròpiament humanes: l'agricultura, la ramaderia, l'art i fins i tot la filosofia. Des de l'inici, les matemàtiques van tenir una relació íntima amb la vida en comunitat. Van néixer a partir de necessitats pràctiques com la mesura de camps, l'administració de ramats o l'observació dels astres. L'ús de nombres per a tots aquestes activitats es va fer sistemàtic ja en les primeres civilitzacions.
Joe Dauben, historiador de la ciència del City University de Nova York, és un dels matemàtics que millor ha sabut explicar per què les matemàtiques van sorgir per resoldre problemes molt concrets i quotidians de la gent i li explica a Eduard Punset els moments clau d'aquest desenvolupament .
Xavier Roqué, físic i historiador de la cienca de la Universitat Autònoma de Barcelona, amplia les idees de Dauben i ens dóna exemples de l'aplicació de les matemàtiques a l'agricultura. Eduard Resina, director del departament de teoria, composició i direcció de l'ESMUC explica com la matemàtica està darrere de la glòria de la música i Jaume Serrallonga, arquitecte que treballa en el construcció del temple de la Sagrada Família, a Barcelona, il·lustra com Gaudí es decantar per les matemàtiques i la geometria per explicar a les generacions futures com poder acabar la construcció del temple.
FONT: Redes
L'astrònom Galileu Galilei va dir que "les matemàtiques són l'alfabet amb el qual Déu ha escrit l'univers" per reflectir que els números estan darrere de totes les activitats pròpiament humanes: l'agricultura, la ramaderia, l'art i fins i tot la filosofia. Des de l'inici, les matemàtiques van tenir una relació íntima amb la vida en comunitat. Van néixer a partir de necessitats pràctiques com la mesura de camps, l'administració de ramats o l'observació dels astres. L'ús de nombres per a tots aquestes activitats es va fer sistemàtic ja en les primeres civilitzacions.
Joe Dauben, historiador de la ciència del City University de Nova York, és un dels matemàtics que millor ha sabut explicar per què les matemàtiques van sorgir per resoldre problemes molt concrets i quotidians de la gent i li explica a Eduard Punset els moments clau d'aquest desenvolupament .
Xavier Roqué, físic i historiador de la cienca de la Universitat Autònoma de Barcelona, amplia les idees de Dauben i ens dóna exemples de l'aplicació de les matemàtiques a l'agricultura. Eduard Resina, director del departament de teoria, composició i direcció de l'ESMUC explica com la matemàtica està darrere de la glòria de la música i Jaume Serrallonga, arquitecte que treballa en el construcció del temple de la Sagrada Família, a Barcelona, il·lustra com Gaudí es decantar per les matemàtiques i la geometria per explicar a les generacions futures com poder acabar la construcció del temple.
FONT: Redes
Etiquetes de comentaris:
raonament matemàtic
dissabte, 6 de juny del 2015
SER PERSONA A TRAVÉS DELS ALTRES
Nontombi Naomi Tutú és la filla de l'arquebisbe Nobel de la Pau Desmond
Tutu i La Vanguàrdia li ha fet una entrevista que compartim amb vosaltres.
Com està el seu senyor pare?
Vellet, però fantàstic! Ara camina per
Dharamsala, amb el Dalai Lama.
I què fa allí?
Liar-la, ha, ha ...
Què vol dir?
És el 70è aniversari de l'Dalai Lama, i ha
anat a celebrar-ho. Són bons amics. I quan estan junts es posen tontos i l'armen, es gasten bromes, riuen ... Junts són com dos nens.
Bella estampa, gràcies!
Bella estampa, gràcies!
Compartien una xerrada i el moderador les va
passar de tots colors, l'interpel·laven, es burlaven un del un
altre amb conya ...
Els savis riuen. Així la va educar el seu
pare?
Exposant-nos a la diversitat. Els meus pares
portaven a casa a tot tipus de persones, activistes negres i blancs, tradicionalistes
i revolucionaris, tota la complexitat humana!
Resumiu el seu ensenyament en una frase.
Un proverbi africà que ens repetien
contínuament: "Una persona és una persona a través dels altres ". Sense el tu no hi ha jo.
Jo arribava a casa amb un 10 en matemàtiques,
orgullosa, i ell em deia: "Sense el teu bon professor no haguessis après
". Em va ensenyar que tots els èxits són possibles amb el concurs de tots.
I que els altres t’ajuden a veure't.
¿Va patir l'apartheid de nena?
No podia entrar al bany d'una gasolinera o en
un cafeteria per a blancs. Visitàvem als meus avis al poble natal dels meus pares i havien
comunicar-ho a la policia.
Humiliant.
El pitjor era quan anava a esperar a la meva
àvia al seu treball com a assistenta domèstica d'una família blanca ...
Per què?
Sentia als nens de la família cridar-la pel
seu nom de pila: en la meva cultura és molt irrespectuós! Jo em dirigia als
meus pares i avis amb les nostres fórmules de respecte ...
I com se sentia?
Em deprimia el menyspreu d'una persona tan
digna i sàvia com la meva àvia. Un dia la vergonya em cremava i li ho vaig dir
... I la meva estimadíssima àvia, la dona de la que més he après, em va donar
una grandíssima lliçó.
Quin?
Em va dir: "El teu valor com a ésser humà
no depèn de com et tractin a tu, sinó de com tractis tu als altres ". No
ho oblidaré ...
Aquesta saviesa la compartia el meu pare amb
Mandela: es reunien en secret abans que Mandela fos pres. Des de la
presó, Mandela va escriure moltes cartes al meu pare, però mai li van arribar,
les requisaven.
Com va recolzar Tutu a Mandela?
Amb el seu activisme no violent inspirat en
Gandhi i Martin Luther King. Però activista, eh ?: "Si ets neutral davant
d'una injustícia, has triat el costat de l'opressor! ", em diu ell.
Per què som racistes?
Perquè t'han fet creure que el que té l'altre
t'ho treu a tu. Fals! El benestar de l'altre no amenaça el teu, al contrari!
Si expandeixes l'accés al que és bo, tots guanyem.
El millor no es desgasta, no?
Només si ho retens només per a tu. Com més
gent accedeixi a recursos i formació, sorgiran més innovadors i progressos per
a tothom.
Al pati trepitgem al diferent.
Algú us va fer creure que era una amenaça.
O érem covards: si es fiquen amb un altre, em
lliuro jo.
Ja hauràs après que el tracte als altres és el
que et dignifica o et degrada.
Per què seguim recorrent a la violència?
Se'ns ensenya que el poder es mesura per la
capacitat de danyar i de matar. Cal desmentir i desmuntar aquesta creença!
Comenceu.
És a l'inrevés: el poder és la capacitat de
sanar ferides i de salvar vides.
Com acabar amb el gihadisme?
El primer és entendre que no ha sortit del
no-res, sinó de la ràbia. Occident ha exercit molta violència en el món islàmic, fa anys bombardejant amb
drons ...
¿Justifica als de l'Estat Islàmic?
No! Dic que cal crear una comissió de la
veritat com la de Sud-àfrica i explicar-ho tot, inclòs que Estats Units ha exercit terrorisme a Orient
Mitjà i Àfrica. Només a partir d'aquí es pot construir la pau.
Per què viu als Estats Units?
Per l'oferta laboral de la Universitat Fisk,
de llarga tradició afroamericana, que treballa sobre les relacions interracials.
Què tal ho ha fet Obama?
Molt bé, per la dificultat que l'hi han posat
els seus adversaris: mai no se li havia faltat tant al respecte a un president
dels Estats Units! Ell ha sabut no caure en el mateix ínfim nivell dels seus
detractors barroers.
Veu Clinton com a presidenta?
Seria fantàstic que una dona presidís el país
més poderós del món! I ho veig molt plausible. El següent seria ja una dona
negra. La meva filla Mungi m'ha dit alguna vegada que un dia ella serà
presidenta, ha, ha.
Ah, sí? Doncs digui-li un bon consell per ser
una bona líder.
El proverbi africà, sempre !: "Una
persona és una persona a través dels altres".
FONT: La Vanguàrdia
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
reflexió
dijous, 4 de juny del 2015
NEUROCIÈNCIA I EMOCIONALITAT A L'ESCOLA
Hem trobat aquest article en la plataforma TICHING, parla de neurociència i la seva aplicació a l'escola. Diu així:
T'imagines poder saber amb certesa quin és el mètode que has de seguir perquè els teus alumnes aprenguin més en menys temps? La neurociència pot ensenyar molt sobre la forma en què les persones aprenem i adquirim nous coneixements, una cosa que òbviament podria tenir una aplicació directa a l'aula.
Tot i que encara queda moltíssim camí per davant en aquest camp, la neurociència ja ha descobert alguns elements que han resultat ser essencials per afavorir la creació de noves connexions entre neurones i, per tant, per a l'aprenentatge. Et resumim alguns dels coneixements sobre el cervell que poden contribuir a revolucionar la pràctica pedagògica:
Les emocions són les protagonistes: L'estat emocional condiciona fortament el funcionament del cervell. L'estat d'ànim pot modular les funcions cerebrals superiors (llenguatge, presa de decisions, memòria, percepció, atenció ...), determinant l'adquisició de nous coneixements. Acompanya l'aprenentatge d'emocions positives!
No hi ha "bons" ni "dolents" estudiants: El cervell ha demostrat tenir una increïble capacitat d'aprendre i reaprendre, i per això no hem de pronosticar l'èxit o fracàs de cap estudiant. Els canvis que patirà la seva personalitat al llarg de la seva vida fan que no puguem establir que un determinat comportament es repetirà durant molts anys sense alteracions.
Evita l'estrès: És important intentar proporcionar a l'alumnat un clima positiu i segur, evitant paraules i actituds que provoquin situacions estressants en ells. L'estrès, entre moltes altres conseqüències, disminueix la capacitat cognitiva i el seu estat emocional.
Planifica experiències multisensorials: Intenta utilitzar diferents recursos per presentar la informació de forma atractiva per afavorir l'aprenentatge. Les experiències que ens permeten percebre el món a través de tots els nostres sentits permeten que l'aprenentatge sigui molt més significatiu.
S'aprèn amb tot el cos: Un error molt comú i repetit des de fa dècades és pensar que el coneixement i la ment són la mateixa cosa. Molt lluny d'aquesta teoria, els últims experiments ens ensenyen que els exercicis i el moviment estan íntimament lligats amb l'aprenentatge, demostrant que cos i cervell aprenen junts.
FONT: TICHING
Etiquetes de comentaris:
emocional
dimarts, 2 de juny del 2015
VOLEU NAVEGAR?
Etiquetes de comentaris:
reflexió
Subscriure's a:
Missatges (Atom)