"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

diumenge, 31 de juliol del 2016

ARTICLE EDITORIAL: LA IL·LUSIÓ PER UN CANVI DE VERITAT

Em considero afortunat per haver conegut persones de l’àmbit educatiu que són més que bons professionals. Els autèntics educadors el més sublims excel·leixen per un complement gens menyspreable ….són persones amb valors “increbrantables”.

Referents com Pere Pujolàs, Xavier Melgarejo, Francesco Tonucci, Carles Capdevila, Ángel Gabilondo, Daniel Gabarró, Rocio Carrión, Carme Alemany, Jordi Coiduras, Adelina Freixinet, Helena Olomí, Jordi Espasa i molts educadors anònims amb els quals he tingut el privilegi d'aprendre al seu costat però tots… insisteixo…tots, tenen aquest denominador comú dels valors com a mare de tot, per davant de tot… dels continguts, de la inèrcia diària, de qualsevol cosa. Per ells els valors són els fonaments que ha de tenir qualsevol escola…sinó trontollarà el seu projecte per innovador que sigui.

I sabent que actualment estem en un moment de canvi de paradigma educatiu, molts percebem que hi ha una ona de propostes en l’àmbit personal i emocional, en l’àmbit metodològic i en l’aspecte tecnològic que faran canviar l’educació de manera irreversible ...quina sort viure aquest moment.

I arribats a aquest punt el moment ens convida a reflexionar... Quina és la raó essencial i pura de l’existència de les escoles? Quina és l’autèntica funció? Quin és el més noble i veritable repte?
Tenir els nens, nenes i joves ocupats? Ni parlar-ne, potser e l’època industrial això era una necessitat perquè els pares i mares treballaven però ara l’objectiu ha de ser més nuclear, més agosarat. La veritable causa que mou a molts educadors que ens fa pensar que la nostra ocupació és de primer ordre i vital és que l'escola canviarà de VERITAT el futur i la gestió de la nova societat. Que crearà una societat més horitzontal i més justa, sense privilegis inacceptables ( monarquia, sous estratosfèrics , portes giratòries, opacitat en la gestió pública,...) i que aquesta societat serà més participativa i no esperarà... perdó,  no acceptarà esperar a participar passivament cada 4 anys quan hi hagi eleccions sinó que voldrà comprometre’s en decisions de la seva ciutat i del seu país (referèndums, assemblees de barri, consultes populars, presentació de propostes legislatives als parlaments, iniciatives socials, ...). Per això molts lluitarem per fer realitat un canvi educatiu que tingui com a mare els VALORS, la JUSTÍCIA SOCIAL i la PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

L’escola és el punt del canvi, és el lloc on tot comença, és la nostra ESPERANÇA REAL. Proposo 3 eixos de debat:

1- Horitzontalitat & jerarquia
La jerarquia no cal explicar-la, la vivim de manera inconscient, càrrecs, nivells, unilateralitat en decisions poc consensuades, lleis educatives polititzades i mal fetes... prou! Si l’escola assumeix un rol horitzontal ha de garantir que aquest estigui viu a tot el centre. Les aules no poden tenir tarimes, l’espai no pot ser unidireccional, la taula del mestre no pot ser una barrera, hem d garantir espais assemblearis, els mestres han de compartir preocupacions i propostes de millora amb els alumnes, les famílies han de participar més en la vida del centre, les direccions dels centres han de ser rotatives per oxigenar la frescor de la responsabilitat. Tenim molta feina a fer però sabem que moltes propostes ja funcionen en centres concrets...mirem-les, compartim-les... i si són pràctiques copiem-les sense cap tipus de mirament...qui ha dit que copiar està malament?
Hem de seguir explorant aquests espais compartits on l’escola s’obre a la participació activa dels alumnes, de les famílies... és una riquesa que no podem perdre. I les direccions dels centres, sense cap mena de por, han de cedir més responsabilitat de gestió als equips de docents que són l’autèntica ànima de les escoles.
Propostes educatives com les comunitats d’aprenentatge, els projectes de filosofia per a infants i joves, els apadrinaments intercicles, projectes amb la participació de famílies i altres contribueixen a la construcció d’una escola més horitzontal, més propera, més de tots.


2- Interacció multiplicadora & individualisme
A l'escola hem viscut un excés d'activitats individuals, del pupitre i del silenci. Som en un altre temps en el temps de compartir d'aprendre junts sense competitivitat. Si, ja sabem que algú dirà...Però després la vida i les empreses són competitives, els hem de preparar. Preparar per a què? per ser més, per estar per sobre, per guanyar més diners...no és un argument perquè precisament hem d'aconseguir una societat més justa i cooperativa.
Les propostes d'aprenentatge cooperatiu demostren que ensenyar a treballar en equip també fomenta lideratges naturals, valors, aprenentatge compartit entre iguals i que corresponsabilitza molt als alumnes perquè tenen objectius comuns. I ,és cert, que sempre ens trobem amb alumnes que no s'han compromès com els altres per això és bo articular autorevisions per parlar-ne i perquè millorin les causes de la seva manca de compromís... treballar en equip és imprescindible , és una competència bàsica en el futur i s'ha de practicar a fons des de l'escola.
Em sembla una gran frase aquell proverbi africà que saviament diu:
Per educar un nen cal la tribu sencera.
I, a més, del lema“educa tota la tribu” també afegiria que educa l'entorn. Per això proposem unes escoles que siguin molt permeables als equipaments socials, comercials i culturals de les ciutats i pobles que també interaccionin amb la vida real. Ja sabem que educa tothom, sigui de manera voluntària o involuntària, una mare, un pare, un botiguer, una avia, un germà, una monitora del lleure,un artista ...tothom.


3- Valors i intel·ligència emocional & continguts
A Finlàndia el currículum escolar té 50 pàgines, a Espanya 800. Tenir un currículum obert i bàsic dóna gran llibertat al professorat, no emplena el seu horari de continguts inacabables que l'acaben empresonant a ell i també als alumnes. Com diuen a pagès...és l'hora d'esporgar! De deixar només allò essencial i de dedicar-nos a desenvolupar les competències i si pot ser amb els valors de la mà.
Què podem evitar repetir o fer en els nostres currículums? Mostrem alguns exemples i us animo a fer els vostres:
- continguts de gramàtica realitzats de manera memorística com les conjugacions verbals.
- anàlisi sintàctica d'oracions que ocupa hores i hores de classe i de deures dels alumnes.

- realització mecànica d'operacions matemàtiques sense cap raonament.- aprendre de memòria tots els ossos i músculs del cos humà, moltes vegades sense saber-ne la seva funció.
- estudiar ecosistemes del món i no conèixer els que tenim als nostres parcs o zones naturals més properes.
-.........
I així, un llarg llistat de temes que emplenen el cap dels nostres alumnes sense marge a la comprensió més profunda. És el moment de fer una aturada, de repensar l'educació en el sentit més ampli i de donar eines, valors i habilitats al nostre alumnat per afrontar aquest món canviant. En el programa de TV3 "Economia en colors" l'economista Sala Martí va fer aquesta interessant reflexió:
-"Només hi ha dues coses que les màquines no poden fer: tenir esperit crític i crear".
Doncs aquest és el camí, preparem la motxilla amb allò indispensable i proposem un camí on els valors de la senzillesa, presència, amistat, generositat, perdó, sinceritat, ... visquin en el nostre dia a dia escolar. 

Moltes propostes d'educació emocional o de filosofia per a nens posen de relleu el treball d'autoconeixement dels nostres infants i joves. De vegades aquestes propostes es materialitzen en activitats molt puntuals, potser és el moment de fer un salt i d'introduir els valors, la filosofia, la intel·ligència emocional als nostres projectes, als problemes de matemàtiques, a les activitats d'expressió escrita...en la nostra vida perquè al final la vida és créixer i caminar plegats.

Com podeu veure el debat és ben obert i això és garantia de canvi positiu...us convido a tots aquells que vulgueu a compartir impressions constructives...les vostres...no cal que siguin favorables només que aportin riquesa al debat educatiu. Gràcies!


divendres, 22 de juliol del 2016

CONCLUSIONS DEL CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ MATEMÀTICA

La nostra companya i apassionada per les matemàtiques, Irene, ens ha fet arribar aquests interessants documents del congrés català d'educació matemàtica. Primer us deixem un enllaç al document de conclusions elaborat com a resultat dels treballs del congrés.

Conclusions C2EM difusió

I de segon plat les 14 conclusions del congrés:

1-Els ensenyants són responsables de la seva millora professional i han de poder decidir sobre la seva formació, tant a nivell individual com col·lectiu. La formació ha de ser planificada, contemplar un seguiment de la seva aplicació a l’aula i la posterior anàlisi i reflexió, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat

2-La millora professional ha de despertar il·lusió i donar un coneixement específic per a la pràctica d’aula i ha de comportar, necessàriament, una reflexió crítica de la tasca docent.
Així mateix, la millora professional ha de contemplar diferents aspectes:
. continguts de caire matemàtic i didàctic
. espais d’intercanvi d’experiències
. elements de creixement personal

3-Les associacions de mestres i professors i els grups de treball, que tenen un coneixement directe de l’activitat docent, han de participar en la diagnosi de les necessitats de formació i fer suggeriments a l’administració educativa, que l’ha de promoure i assegurar-ne la generalització.

4-Es constata que a les nostres aules hi ha una presència desigual de diferents tipus d’activitats. En els propers anys, cal fer incidència en la selecció d’unes activitats més productives que reproductives i de caire més investigador. Cal també, de manera especial, fer, cada vegada més, una gestió d’aula en què els alumnes vagin assolint més protagonisme, s’interroguin sobre el que fan i siguin capaços de comunicar-ho a altres persones.

5-Tant el plantejament com la gestió de les pràctiques educatives han de fer-les motivadores, promoure la interacció i tenir en compte la incidència de les actituds i les emocions. No s’ha de perdre de vista que han de contribuir a assolir els objectius de l’ensenyament de les matemàtiques, entre els quals cal destacar: ajudar a interpretar el món i prendre decisions de manera raonada. Cal que els docents incitin al debat que permeti fer explícits el sentit i els objectius d’aquestes pràctiques i treballar per tal de generalitzar la seva presència a l’aula de manera gradual i sostinguda.

6-L’avaluació no ha de consistir només en una acreditació d’allò que l’alumnat sap i sap fer. L’avaluació ha de ser una anàlisi continuada i integrada en l’activitat habitual de l’aula, amb un ampli ventall d’eines i estratègies, que permeti, d’una banda, ajudar a cadascun dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge i, d’altra banda, ajustar la presa de decisions del professorat quant al disseny i implementació de noves propostes. L’alumne ha de ser un agent actiu d’aquest procés d’avaluació.

7-La Matemàtica és una eina fonamental per entendre el món i resoldre els problemes reals que ens trobem les persones. Cal una alfabetització matemàtica per a tota la població que contribueixi a la seva formació integral. Els alumnes poden no ser-ne conscients. Per tant, el professorat ha de contribuir que l’alumnat en prengui consciència i mostrar com les matemàtiques són presents a moltes ocupacions a partir de l’experiència de professionals del sector.

8-És important contribuir a crear una imatge social més positiva de les matemàtiques, per la qual cosa cal:
. més divulgació matemàtica i més compromís com a col·lectiu en aquesta tasca.
. més i millor difusió de les activitats matemàtiques que ja es fan
. generar un sistema per crear impulsos que ajudin a millorar la imatge social de les matemàtiques.

9-Promoure experiències positives en matemàtiques per col·lectius de totes les edats, mostrant que les matemàtiques són per tothom i que tothom pot fer matemàtiques i gaudir-ne.

10-Promoure accions adreçades a les famílies per tal d’aconseguir que coneguin el que els seus fills treballen a les escoles i contribueixin a la imatge positiva de les matemàtiques.

11-Sensibilitzar els responsables socials i dels mitjans de comunicació per tal que les informacions que es donin amb contingut matemàtic siguin correctes.

12-Les xarxes de mestres i professors (associacions o espais virtuals) són una eina al servei de l’educació matemàtica que cal difondre i promocionar:
. canvien i amplien la manera d’aprendre perquè permeten compartir i construir coneixement col·lectivament.
. marquen tendències que autoregula la pròpia comunitat.
. admeten diferents graus d’implicació dels usuaris.

13-A través de les xarxes es comparteixen experiències d’aula i materials. Per continuar avançant cal enriquir-les amb una implementació fonamentada.

14-Les trobades de mestres i professors són un mitjà però no l’objectiu final. Les xarxes virtuals mantenen l’esperit de les trobades entre unes i altres. Suggerim #matxat per mantenir-nos en contacte fins la propera trobada.


Congrés Català d’Educació Matemàtica

Barcelona, juliol de 2016

dilluns, 18 de juliol del 2016

QUÈ ÉS EL CLUB DELS LLEPAFILS?

Si voleu saber la resposta a la pregunta podeu visitar l'espai FILOSOFIA DE PAGÈS del diari digital @Holalleida

Fem reflexió sobre la relació dels nostres fills, filles i alumnes amb el medi que ens envolta i especialment parlem del medi rural... sou del club dels llepafils? Millor que no però per assegurar-vos llegiu l'article i sortireu de dubtes.

Podeu anar a: 
QUÈ ÉS EL CLUB DELS LLEPAFILS?

divendres, 15 de juliol del 2016

BLOC DE MATEMÀTIQUES I MÀGIA


Em trec el barret davant la prioritat del diari ARA per fer divulgació de bones pràctiques educatives i de propostes de reflexió en el terreny de l'educació.

Aquest cap de setmana vaig llegir les seves propostes centrades en l'àmbit matemàtic i vaig trobar aquest bloc que avui compartiré amb tots vosaltres. 

És un plaer que un diari no solament tingui en compte la informació sinó que faci un pas més enllà ...concretament cap a la FORMACIÓ!

dilluns, 11 de juliol del 2016

ENTREVISTA DE BTV A PILAR UGIDOS

La Pili, una companya educadora, m'ha convidat a visualitzar l'entrevista que BTV li va fer a Pilar Ugidos, directora de l’Escola Miquel Bleach. 

La Pilar ens parla dels projectes Tàndem que fan a la seva escola a partir de l'art com a centre d'interès. Aquest projectes desprenen molt caràcter inclusiu, interdisciplinar i competencial.

Ho podeu visualitzar a: ENTREVISTA PILAR UGIDOS BTV

divendres, 8 de juliol del 2016

LA NOVA ESCOLA QUE... JA ARRIBA!

El periodista Carles Capdevila entrevista a l'Eduard Vallory sobre l'escola del futur. Un debat interessant on sorgeixen qüestions com les assignatures, els exàmens, les competències....i les noves metodologies.