"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 29 d’octubre del 2011

OPTIMISME SOBRENATURAL

Un dia dinant a l'escola el meu company de Balaguer, en Pere, em va comentar que havia vist un programa on el conferenciant convidat era de Lleida. Me'l va aconsellar perquè segons el Pere val la pena veure gent entusiata en el nostre temps... el vaig veure i vaig pensar que seria bo de compartir-ho.
L'Emili Duró parla de la vida, dels sentiments , de la il·lusió, de com afrontem els esdeveniments, de l'optimisme i ho fa amb un estil propi, ple d'exemples i molt planer.

El programa era Singulars de TV3, podeu visualitzar-lo a:
http://www.tv3.cat/videos/3758690/Emili-Duro-un-optimista-sobrenatural

També hi ha un altre video de l'Emili Duró que dura 20 minuts aproximadament. Aquí el teniu:

dijous, 27 d’octubre del 2011

MUSEU DE LES MATEMÀTIQUES DE CATALUNYA

El dimecres 26 d'octubre es va inagurar el Museu de les Matemàtiques de Catalunya a la UdL. Es tracta d'un conjunt de recursos matemàtics que permeten un alt nivell de manipulació, interacció i plantejament matemàtic.
Hi ha jocs geomètrics, proves estadístiques, jocs de lògica "tipus sodoku", encaixos impossibles, proves de mesura i molt més. Un gran ventall de recursos per descobrir la cara més amable, lúdica i pràctica de les matemàtiques. El lema del museu és molt il·lustratiu:
"Prohibit no tocar"
El Museu no té seu fixa i en principi serà itinerant però ara tenint la sort del seu pas per Lleida podeu anar a visitar-lo a l'edifici emblemàtic del Campus de Cappont, a la planta -1.
Us el recomanem de totes, totes, sols, en família i també ben acompanyats. Per fer-vos "dentetes" us dic que els alumnes de 5è i 6è de Maristes Montserrat tindran la sort d'anar-hi amb els seus tutors i tutores, segur que l'experiència valdrà la pena.


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Necessitem les humanitats?

El nostre company de Maristes La Immaculada (Barcelona), en Ramon Vila, ens proposa aquest interessant debat.

- Necessitem les humanitats? Són importants?
I ens ofereix la lectura d'aquest article de la periodista Mayte Rius, publicat a La Vanguardia. Per la seva extensió us en oferim una part. A sota us facilitem un enllaç per qui vulgui llegir l'article complet.


En el món d'avui preval la utilitat: no fem un pas sense saber per què o què obtindrem a canvi. I si un es pregunta què s'aconsegueix amb llegir a Dante o aprendre llatí és probable que la resposta sigui zero. Realment les Humanitats no tenen utilitat? No aporten res?

La filòsofa nord-americana Martha Nussba, en Sense ànim de lucre diu que la democràcia necessita de les humanitats (Katz), assegura que la crisi actual no és una crisi econòmica, sinó educativa, i reivindica la formació humanista com a imprescindible per a la democràcia perquè porta a empatitzar amb l'altre, a formar-se en valors, i això millora la convivència. També el filòsof i professor de Literatura Jordi Llovet, en Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutenberg), defensa la tornada a l'educació pretecnològiques, basada en les explicacions de paraula i en el debat d'idees, i centrada en el llegat literari, artístic i científic d'Occident, "perquè no es pot tenir un sistema democràtic pròpiament dit si la ciutadania no està preparada intel · lectualment per discernir les coses que passen cada dia amb sentit crític ".És clar que no tothom està d'acord en aquests plantejaments. "Amb tot el meu respecte per aquestes assignatures com a sabers especialitzats, em sembla que vincular la crisi social i educativa que vivim amb l'escassa atenció que es presta en els programes educatius al llatí, el grec o la filosofia és el mateix que vincular-la a que ja no va ningú a missa, això de la filosofia, com aparentment abasta tot el saber, potser seria més discutible, però si del que es tracta és de comprendre els problemes de la persona i la societat, cal tenir present que la filosofia de nostre segle està dispersa en el conjunt de les ciències humanes i socials, per a comprendre el segle passat i des de començament d'aquest, per exemple, és força més útil comprendre Keynes o Freud que a Heidegger o Husserl ", afirma Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense. Segons la seva opinió, el que està en qüestió no és la transcendència de la formació en Humanitats, sinó què Humanitats. "Cal que com a ciutadans, productors i consumidors comprenguem les bases, els mecanismes principals i els efectes del canvi produït pel desenvolupament científic i tècnic, però les Humanitats clàssiques ajuden molt poc en això, començant perquè, en general, ni tan sols ho entenen; altra cosa serien les Ciències Socials (història, sociologia, antropologia, psicologia, economia) aplicades a l'estudi de la ciència, la tecnologia o el treball, o la branca específica de Filosofia de la Ciència ", emfatitza Fernández Enguita. I opina que els estudis d'humanitats haurien redimensionar a la baixa en l'ensenyament general perquè la seva transcendència no és la d'abans.
L'article complet a:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111014/54229795673/las-humanidades-en-la-era-2-0.html#

dimarts, 25 d’octubre del 2011

MULTICATÀLEG DE L’ADOLESCENT

El dijous 20 d’octubre en Juanjo Fernández va fer una interessant xerrada al Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Aquest acte va estar organitzat per l'Equip d'Orientació amb la col·laboració de l'AMPA. El tema central va ser l’adolescència, en Juanjo és un educador i pare que sap del què parla per experiència directa i les seves aportacions són molt pràctiques perquè sempre estan emmarcades en el més absolut realisme.

En acabar la conferència ens va deixar aquest recull de consells que us deixem a sota, també es va avenir generosament a la publicació en aquest blog.
Gràcies Juanjo!

MULTICATÀLEG DEL TRACTE AMB L’ADOLESCENT
1. Comptaràs fins a 10 o fins al número que calgui.
2. Deixaràs passar el primer estirabot com si no l’haguessis sentit.
3. Donaràs una oportunitat a la seva música abans de dir el que en penses.
4. Escoltaràs, escoltaràs i escoltaràs.
5. Et prendràs les coses amb sentit de l’humor.
6. Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t’ho pregunta.
7. Evitaràs discussions absurdes, però no defugiràs el conflicte necessari.
8. Evitaràs fer servir expressions de l’adolescent... si no és que vols fer el ridícul.
9. No deixaràs passar les transgressions de normes fonamentals.
10. No et posaràs nerviós quan sistemàticament opini el contrari que tu.
11. No faràs anàlisis que no t’han demanat.
12. No preguntaràs coses que ja has decidit.
13. No voldràs arreglar-ho tot com si els problemes fossin avaries.
14. Preguntaràs sense interrogar.
15. Recordaràs a l’adolescent les seves qualitats i talents.
16. Recordaràs com et senties tu quan eres adolescent.
17. Recordaràs el que l’adolescent et va explicar una vegada.
18. Recordaràs que l’adolescent és un mutant sobrehormonat.
19. Recordaràs que l’adolescent fonamentalment menja, dorm i s’arrossega.
20. Recordaràs que l’adolescent no vol assemblar-se a tu... si més no, ara.
21. Recordaràs que l’adolescent va ser aquell infant encantador.
22. Recordaràs que no ets el “col.lega” del teu fill adolescent.
23. Recordaràs que per a l’adolescent no hi ha futur més enllà del cap de setmana.
24. Recordaràs que quan l’adolescent sigui adult tot serà millor.
25. Recordaràs que tu ets més gran i, en principi, més madur, que l’adolescent.
26. Recordaràs que tu no saps el que pensa l’adolescent, i evitaràs dirho.
27. Seràs clar i precís quan donis instruccions.
28. Seràs coherent en les teves accions.
29. Seràs inflexible amb el compliment dels càstigs.
30. T’interessaràs per les seves coses... però no cal que les facis

dilluns, 24 d’octubre del 2011

“NO ET PERDIS EN CABÒRIES”

Una curta història de reflexió que ha sortit aquest mes a la revista ENXARXA'T de Maristes Catalunya.

-Quina complicació (va exclamar l'Abat veient caminar un centpeus) i quina meravella: ho fa tan bé que sembla fàcil.
De sobte, li va venir a la memòria una historieta que havia escoltat no sabia on:
"El petit centpeus va sentir que havia de llançar-se a caminar, i va preguntar inquiet a la mare:
-Per caminar, quins peus he de moure primer: els parells o els senars, els de la dreta o els de l'esquerra, els del davant o els del darrere? O elsdel mig? I com? I per què?
-Quan vulguis caminar, fill meu -li va respondre la mare- deixa de cavil·lar i... camina.”
Li dónes moltes voltes al cap abans de fer cada pas en la teva vida?
Moltes vegades ens preocupa molt com caminar, quan el que ens ha de preocupar és el cap a on; si ho tens, ENDAVANT, AVUI.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

ESCOLES QUE RELAXEN

La nostra companya d'infantil, la Mª Àngels, ens fa arribar aquest vídeo de TV3 que li ha passat un pare de la nostra escola. Això rutlla! Les famílies aporten contingut i idees... no podem de deixar de comptar amb tota la riquesa que tenim en els pares, mares i familiars que formen part de la nostra comunitat educativa.


Ja hem tingut experiències de familiars dels alumnes que han vingut a les aules per emplenar de contingut i millorar la nostra planificació de l'aprenentatge. Aquest és un interessant camí que ens pot ajudar a créixer i ampliar els nostres recursos educatius. A més, encaixa molt bé en la metodologia de projectes interdisciplinaris que plantegem a l'escola.

Torno al tema inicial. El vídeo, titulat "Escoles que relaxen",  el podeu veure a:

http://www.tv3.cat/videos/3744550/Escoles-que-relaxen

dijous, 20 d’octubre del 2011

VULL FER P5

És important l'educació infantil? I és important que en aquest moment siguin feliços?
Ho és tant que el periodista Carles Capdevila ens deixa aquest article per reflexionar:

Costa saber quins són els millors anys de la nostra vida. I encara més predir-ho abans de viure’ls. Només podries saber-ho a posteriori, en funció de com t’han anat. I tampoc és del tot objectivable, perquè per sort la memòria és traïdora, mitifica alguns períodes i n’oblida d’altres, per fer la nostra història més suportable.
Tot i això, m’atreveixo a generalitzar, i afirmar que els millors anys de la nostra vida són els 5, 6 i 7 anys. I, si em feu afinar, diré que el curs amb més opcions de ser feliç és P5.
Els nadons viuen desconcertats, i quan comencen a posar ordre arriba P3 i els posa la pressió dels grups de 25 i el trànsit de la criatura que encara fa migdiada cap al nen que no en farà mai més. A P4 comencen a controlar, però van veient morir els privilegis del nadó que ja no són. I de sobte arriba P5, aquell curs en què ets el més gran dels petits. El curs en què encara tot és divertit, tot és joc, i a sobre n’ets conscient, ho pots celebrar. A casa nostra fa 14 anys que hi creix canalla, i tots ells han trobat entre els 5 i els 7 anys un estat de placidesa mental, de benestar emocional, gairebé paradisíac. Comencen a ser autònoms però se senten independents, saben gaudir de tot el que és al seu abast i no són conscients encara de l’esforç que els costarà mantenir-ho. I tenen claríssim que el tió és el que caga i que els regals els porten els Reis.
Els millors anys sempre són un oasi entre anys més complicats. I arriba tercer de Primària, i arriben els deures. Deures en el sentit literal, dels que t’has d’emportar a casa i apuntar a l’agenda. No vull dir que sigui impossible ser feliç, quan arriben les responsabilitats, però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis. Entre els 5 i els 7 la felicitat és gratuïta, a partir dels 8 ja reclama un pagament en espècies.
Per això si després de les dotze campanades se m’apareix un geni i em concedeix un desig, li demanaré que, ni que sigui durant un dia, em deixi repetir P5.

CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA

HISTÒRIA DEL SURO

El nostre company Francesc ens ha enviat aquesta curiosa història relacionada amb el tema de la vocació per educar. Resulta molt didàctica i colpidora. Diu així:



Una inspectora d’educació va visitar una escola de primària. En el seu recorregut va observar alguna cosa que li va cridar l'atenció: una mestra estava atrinxerada darrere del seu escriptori, els alumnes feien un gran desordre, el quadre era caòtic.
Va decidir presentar-se:
-"Bon dia, sóc l’inspectora ... Algun problema?"
-"Estic aclaparada senyora, no sé què fer amb aquests nois ...No tinc làmines, no tinc llibres, el director no em mana material didàctic, no tinc recursos electrònics, no tinc res nou que mostrar ni què dir-los als alumnes ... "
L'inspectora que era una docent d'ànima, va veure un suro en el desordenat escriptori, el va prendre i amb aplom es va dirigir als nois:
-"Què és això?"
-"Un suro senyora ".... van cridar els alumnes sorpresos.
-"Bé, d'on surt el suro?".
-"De l'ampolla senyora, el col · loca una màquina ..."," l'alzina surera ... "
"D'un arbre" ...
"De la fusta ...", responien animosos els nens.
-"I què es pot fer amb fusta?", Continuava entusiasta la docent.
-"Cadires ..."," una taula ...", "un vaixell!".
Bé, tenim un vaixell.
-Qui el dibuixa?
Qui fa un mapa a la pissarra i col · loca el port més proper per al nostre vaixell?
-Escriguin a quina ciutat pertany.
-I quin és l'altre port més proper?
-A quin país correspon?
Quin poeta coneixem d'allí?
Què produeix aquesta regió?
-Algú recorda una cançó d'aquest lloc?
 I va començar una lliçó de geografia, d'història, de música, economia, literatura, religió, etc.
La mestra va quedar impressionada. En acabar la classe li va dir commoguda:
-"Senyora, mai oblidaré el que m'ha ensenyat avui. Moltes gràcies."
Va passar el temps. L'inspectora va tornar a l'escola i va buscar a la mestra. Novament estava atrincherada darrere del seu escriptori, els alumnes de nou en total desordre ...

-Senyoreta ... Què va passar? No es recorda de mi?
 
-Sí senyora ... Com oblidar! Quina sort que torna ... no trobo el suro.
On el va deixar? 
 !!!&%???Quan el mestre no té vocació o ànima de mestre...Mai trobarà el suro!

Tingueu el suro sempre a punt!

dilluns, 17 d’octubre del 2011

COMPARTIR UNA BONA NOTÍCIA

El 17 d'octubre de 2011 l'equip de RAC1 ens va fer un regalet. Faltaven 5 minuts per les 8h del matí  i el dia que entrevistaven a la Consellera Irene Rigau van destacar el nostre blog "Eduquem caminant" com un espai educatiu de reflexió i recursos per a docents.
Vull compartir aquest petit instant de sorpresa i alegria amb vosaltres, sé que no és res de l'altre món però sincerament... Fa gràcia, no?

Res, ara que ens feliciten des d'un mitjà de comunicació rigorós m'agradaria seguir fent aquest camí amb tots vosaltres, si podem el farem millor però principalment m'agradaria fer-lo ben acompanyat, no sabeu quant admiro el vostre treball quan passo per la Llar d'infants i veig cares i gestos d'acollida, quan veig una mestra d'infantil que s'ajup per fer-se propera a un alumne, quan a les reunions de primària hi ha ebullició metodològica i discussions sanes per millorar les activitats d'aprenentatge,  quan et trobes un alumne i un professor de secundària xerrant amb certa complicitat  pel passadís,... tot això motiva, és pura energia per creure i per seguir educant caminat... això sí, amb pas ferm.

Us deixo el tall de ràdio per si el voleu escoltar.

Projecte Comenius a Primària


El Jordi Espasa, la Pili Vidal i l’Ester Aresté hem visitat  l’ “École Communale”  d’Arquennes, un petit poble de Bèlgica , i hem participat en la primera trobada del Projecte Comenius “Similarity in Variety”, en la qual han estat també els representants d’escoles de Portugal, Itàlia, Regne Unit, Polònia, França i Grècia .

Hem pogut veure el dia a dia de l’escola: l’arribada dels nens de bon matí (l’ inici de classes és a les 8:30h), la rebuda de bon dia per part dels professors, l’entrada amb files a les aules, el treball a les classes àmplies i amb recursos tradicionals (res de projectors: cartellets plastificats, pòsters, fulls quadriculats, pissarres de guix , pupitres de dos), una sessió d’història feta pels carrers del poble.

Hem sabut que a la zona hi ha inquietud de renovació metodològica (hi ha una escola que treballa a partir d’un projecte esportiu i una altra que fa immersió en l’anglès).

Hem fet un recorregut en vaixell pel Canal du Centre Historique, on vam poder pujar i baixar pels “ascensors” per a barques que hi ha per poder navegar pels desnivells del canal.

El mateix dissabte, dia que hem tornat, hem participat en una caminada pel municipi, organitzada pels professors, per poder reduir el preu de les colònies de final de curs, amb la participació de pares i alumnes i dels veïns del municipi.

També hem conegut mestres sensibles a  la importància de tenir una mentalitat de ciutadans europeus i disposats a transmetre-ho als nens, d’aquí la participació en dos projectes comenius a primària al mateix temps.

Finalment dir que,  si un hi va disposat a  escoltar, a preguntar tot allò que sorprèn, a explicar com ho fem nosaltres, a conèixer coses noves, la participació en una trobada d’aquest tipus és una experiència enriquidora tant a nivell professional com personal.
La propera trobada serà al gener, a Lleida. Hem de fer un treball sobre les diferents maneres d’enfrontar les NEE en cada un dels 8 països i compartir-lo llavors. Serà un moment ideal per conèixer als mestres que participen en el projecte i crear els vincles necessaris per poder participar en les posteriors etapes.
Us convidem a participar!

Jordi Espasa, Pili Vidal i Ester Aresté

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Missatge original

Navegant per internet he trobat aquesta web:
La web ofereix la possibilitat de convertir un missatge de text en un missatge igualment de text però fet amb fotos aèries d'edificis. Queda així:
A  més, marca els edificis i el lloc on es troben.

El misatge el podeu copiar i enviar com he fet amb aquest enllaç:
Ja ho sabeu, una idea curiosa per si voleu fer un missatge original.

dijous, 13 d’octubre del 2011

A la recerca de la vocació

Durant aquest curs tindrem entre nosaltres uns quants nois i noies que van a la recerca de la vocació docent.
La primera paraula que van sentir en arribar a l'escola va ser:
Benvinguts i benvingudes!
Som centre formador, ens ho hem guanyat per la nostra llarga tradició d'acollida i formació. A l'escola creiem i apostem per la qualitat educativa i un signe més d'aquesta és l'acompanyament dels futurs educadors.
Uns consells pels alumnes en pràctiques:
  • actueu, no sigueu observadors de la ONU, parleu amb les tutores i els tutors, demaneu-los consell però actueu... com diuen en castellà "El movimiento se demuestra andando".
  • motiveu, és una de les claus a la nostra feina. Qui sap motivar els alumnes ja té un bon tros de terreny guanyat al bon aprenentatge.
  • estimeu, us vaig recordar el primer dia la frase de Sant Marcel·lí Champagnat: "Per educar, cal estimar". Així de senzill, així de gran!
  • reflexioneu, sempre, sempre s'ha de fer revisions de les actuacions i si poden ser autocrítiques millor. No penseu que aquell nen o nena no pot fer més, penseu què podem fer nosaltres per fer-lo arribar... aquest és un bon camí.
L'últim consell és que amplieu tot això amb els vostres tutors i tutores de Maristes, tindreu la sort d'estar amb bons professionals, no perdeu detall.
Bé, els educadors de l'escola us desitgem el millor i us acompanyarem en aquest bonic camí.
Que tingueu un viatge ple d'aventures!

Joan Pifarré Vidal

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Conversa amb el director de LA MASIA

El divendres 7 d'octubre es van realitzar els actes oficials d'inici del curs escolar 2011/12 i per celebrar-ho la delegació d'Ensenyament de Lleida va organitzar una conferència/col·loqui a Alpicat. El conferenciant va ser en Carles Folguera, director de La Masia (Centre de formació Oriol Tort).
Amb la Mary Rius vam tenir l'ocasió de parlar-hi, ens va preguntar per la nostra escola (Sap que existim!), resulta que un germà seu va estar al nostre centre i a més va ser company de taula (en aquell temps pupitre) de la nostra directora. Això va trencar el gel directament i vam començar una interessant conversa en la que tots tres ens vam trobar molt còmodes. Us puc assegurar que la formació dels nois de Can Barça està en bones mans, en Carles és un home coherent, enèrgic, que parla amb el cor i que davant un noi esportista d'èl·lit ell hi veu l'adolescent que necessita acompanyament. En resum, un educador en majúscules.

M'agradaria compartir amb vosaltres alguns dels continguts de la seva conferència. Doncs, som-hi...
Ens va presentar els 4 pilars sobre els quals es sustenta la nova Masia, i són:
- talent esportiu
- condicions físiques
- personalitat
- bon entorn

Els dos primers sense comentaris per la seva evidència. El moll educatiu el trobem en la formació de la personalitat i en l'esforç que fan per garantir un bon entorn.
Tenen nois que arriben tard a la sessió diària de reforç, tenen egos que no s'aguanten i altres que en monten alguna al menjador... la veritat és que tot això també passa a la nostra escola. I que ens deia en Carles? Ens parlava de sentit comú, fermesa, límits i afectivitat. Poso exemples, si un alumne arriba tard al seu estudi llavors quan toca entrenar els educadors no el deixen marxar i el fan arribar tard també a l'entrenament. Volen que els nois valorin la seva formació i ho estan aconseguint, l'índex de nois matriculats a universitats ha augmentat en els últims 10 anys. Ho tenen com a línia estratègica.
També ens recomanava estar amb ells en activitats obertes tipus jornades esportives, obres de teatre, convivències... aquestes activitats suposen una gran oportunitat per conéixer millor als nostres alumnes. Conéixer-los bé és bàsic en el seu acompanyament, per motivar-los millor, per ajudar-los a créixer.

Quan va parlar de bon entorn ens va recordar que La Masia és una residència i que hi ha nois que viuen tot l'any a les instal·lacions. Per això organitzen trobades i sortides amb molta intencionalitat. Exemples d'això en són l'intercanvi que fan amb els nois de l'Escolania de Montserrat, allí treballen la cultura de l'esforç perquè els nois de Can Barça veuen que els de Montserrat tenen menys hores lliures que ells i que dediquen molt més temps a la formació. Una altra experiència va ser convidar a una Colla Castellera perquè de primera mà valoressin l'esforç i el treball en equip. Aqui va ser curios perquè a la pregunta:
I en el nostre esport qui és la pinya?
Van contestar:
- Els fisioterapeutes, els tècnics, els encarregats de material,...
En Folguera diu que en aquell moment li va venir al cap la imatge de la sardana victoriosa que fa el primer equip del FC Barcelona quan guanya una final, a la sardana hi són tots, tots són importants. Quin missatge!

Per acabar una reflexió que vull compartir amb tots vosaltres perquè en la nostra tasca és imprescindible. Va parlar de l'excel·lència, del bon treball i de tots els factors per aconseguir-la, factors com els equips cohesionats, l'organització, la professionalitat,  la coresponsabilitat de les persones i sobretot... la capacitat d'autocrítica. Si nosaltres, en els nostres equips de treball creem un ambient de diàleg professional i sincer, si fomentem la crítica constructiva amb aportacions, amb implicació i si a més fem servir l'autocrítica per millorar... Tenim un meravellós viatge per endavant!
Per cert, en Carles Folguera sap que existeix aquest bloc i em va donar el seu consentiment per poder compartir el contingut amb vosaltres.

Joan Pifarré Vidal

dissabte, 1 d’octubre del 2011

TOT COMENÇA AMB UNA BONA MESTRA

Aquest vídeo que ens envia el Francesc és un regal a les emocions dels que ens dediquem a educar. Un únic consell... Mireu-lo!