El passat 21 de maig en Xavier Melgarejo va fer una interessant xerrada a Cervera on va explicar algunes de les claus d'èxit del sistema educatiu finès. La nostra companya Carme va assistir-hi i ens ha fet arribar aquest recull que us presentem a continuació. Diu així:
En Xavier va anar a Finlàndia per descobrir el què fa que
sigui el país europeu amb el millors
resultats escolars en tots els àmbits, en els darrers anys (Informe PISA).
1.
OBSERVACIONS FETES A FINLÀNDIA
Situació del
país.
És un país d’unes dimensions i d’una població semblant a
Catalunya.
La seva religió és luterana on la lectura de la Bíblia és fonamental
per salvar-se i anar al cel i per poder-se casar. (Motivació).
Sols un 19% té uns nivells baixos de comprensió lectora
(a Catalunya, els nivells són del 50%).
Rendiment dels
alumnes.
Comencen a l’escola als 7 anys i aprenen a llegir dels 7
als 9 anys.
Escàs fracàs escolar .
A l’informa PISA, és el país europeu que dóna els millors
resultats, tenint menys hores curriculars.
Estratègies
nacionals per aconseguir aquests alts rendiments:
-Manteniment d’una sòlida cultura estructurada en el
domini de les llengües nacionals (dominar i estimar el seu idioma com a vehicle
de supervivència ).
-Creació d’una societat del coneixement basada en els
seus valors: Igualtat d’oportunitats, excel·lència i equitat.
-Assistència sanitària als infants. Es considera al nen
com un bé nacional i l’Estat el protegeix des dels 0 als 7 anys.
- Dels 0 als 7 anys, els metges descobreixen els problemes
que poden tenir (visió, oïda…). L’assistència és gratuïta, llavors aquests nens
entren a l’escola amb els problemes
detectats i mig solucionats.
Sistema educatiu
A l’educació, com a tots els països europeus, hi
intervenen tres subsistemes: subsistema familiar, subsistema sòcio-cultural,
subsistema escolar. A Finlàndia estan muntats com a tres engranatges que es potencien entre ells i els nens passen per les tres estructures de
forma coordinada . ( I aquí?)
Subsistema
familiar
-Manen les dones.Donar el poder a la mare és la clau.
-Els homes estan separats i no tenen ni veu ni vot. La gent es separa moltes vagades
(alcohol, clima….).
-El primer responsable de l’educació dels fills és la família.
-La pobresa infantil és baixíssima. Ho té molt clar això
el govern: nevera plena, estómac ple dóna com a resultat bons rendiments.
Subsistema
social i cultural
-Recolzament de la família envers el professorat.
Respecte als Mestres.
-Moltes biblioteques amb connexió entre elles.
-Sistema de protecció social coordinat i unificat.
-Capacitat d’escollir entre guarderies, mainaderes
familiars i la mare (de 0 a 7 anys).
-TV i cinema subtitulat. S’aprèn a llegir amb rapidesa
per poder entendre el que passa i s’aprenen idiomes (ajuda apotenciar la
comprensió lectora).
-L’església luterana reforça la responsabilitat de l’aprenentatge de la
lectura.
- Inputs econòmics municipals amb associacions culturals,
esportives…
Subsistema
escolar
-Escola pública municipal, oberta a tots.
-Model d’escola com a cor
de la comunitat i com a comunitat d’aprenentatge.
-Responsabilitat alta, feina i esforç.
-Baixa ràtio professor/alumne ( de 13 a 17). Si hi ha un
nen amb problemes a l’aula, no es passa de 10 alumnes.
-Reconeixement de l’excel·lència.
- Atenció a la diversitat per interessos.
-Formació del professorat extraordinària.
-Els professors més competents estan situats al
començament de Primària.
-Per cada 45 minuts de classe hi ha 15 de descans.
-Tots els nens dinen a l’escola. Ho paga l’Estat.
-Hi ha un servei d’infermeres pediàtriques, psicòlegs i
assistents socials dins del centre.
-No hi ha inspectors, es basen en la responsabilitat
pròpia.
-Xarxa de biblioteques escolars ben dotades i
comunicades.
- S’integren les arts a l’hora de fer els aprenentatges.
- Els ensenyen a sobreviure (cosir,fer el menjar,
planxar…).
-És un honor ser mestre i tothom vol ser mestre. Les universitats són centres de creació de coneixements.
2.
APLICACIÓ DE LES OBSERVACIONS FETES A
FINLÀNDIA A L’ESCOLA CLARET
-El punt de partida ha estat el considerar l’escola com
una Comunitat d’aprenentatge i com a cor de la col·lectivitat escolar integrada
al barri i com a motor del seu desenvolupament social.
- L’escola ha de tenir un projecte i un equip directiu ben format on tots els
membres participin en totes les decisions.
-Conèixer més i millor al claustre de professors.
-Crear estructures organitzatives i participatives del professorat
per fomentar la seva cohesió.
-Avaluació entre companys, pares… i demanar canvis i
resultats.
-Obrir la participacióa tota la Comunitat educativa i
impulsar el model de cor de la Comunitat d’aprenentatge.
- Organitzar l’horari dels professors i dels alumnes en
funció de la capacitat global del centre per atendre la diversitat dels alumnes
(grups flexibles Primària i ESO).
-Les estructures organitzatives planificades per portar a
terme aquests objectius son les comissions de treball.
-Amb aquests canvis s’ha aconseguit de passar d’un 20% a
un 1% de fracàs escolar!!!
3.
ORIENTACIONS DIRIGIDES ALS PARES PER
PARTICIPAR EN L’EDUCACIÓ DELS SEUS FILLS
-Ensenyar-li la importància d’aprendre per entendre i
gaudir del món.
-Llegir un conte cada nit.
-Ensenyar-li que l’escola és un lloc per estimar.
-Acompanyar al nen a la natura i ensenyar-li a estimar el
que té més a prop.
-Lligar el que fa a l’escola amb el que fa a casa.
-Estimar-lo intensament i dir-li que l’estimes. Ensenya’l
a estimar!
-A edats infantils , lligar llenguatge amb moviment i no
pensar amb el currículum que ha d’assolir.
4. PAUTES PER
MILLORAR LA COHESIÓ ENTRE COMPANYS , A L’ESCOLA
-Primer mesurar el grau de cohesió que hi ha actualment a
cada cicle.
-Analitzar els resultats i veure el perquè està així, què
està passant?
-Fer un pla de millora amb implicació de tothom.