APRENENT EN ENTORS NATURALS

A la ciutat de Lleida tenim el privilegi d'estar envoltats d'una frondosa Horta agrària i de diferents espais naturals. Dos d'ells són refugi de molts ocells migratoris, estem parlant del Parc de la Mitjana i dels Aiguamolls de Rufea.
Casualment aquests dies una companya docent de Barcelona, la Sílvia, em va enviar l'enllaç d'un blog molt interessant on es poden veure diferents espècies d'ocells i quan "cliques" sobre l'animal pots escoltar el seu cant. Ho comparteixo perquè és molt interessant i curiós, si parleu d'aus a l'aula o heu d'anar a fer observacions és un material molt útil i significatiu.

Podeu anar a: CANT DE DIFERENTS OCELLS

9 RECOMANACIONS PER L'ÚS DE MÒBIL A L'AULA

El Consell Escolar de Catalunya ha establert els fonaments per l’entrada dels mòbils i les tauletes a les aules. En ple debat sobre la idoneïtat de la seva utilització en escoles i instituts, i coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, aquest organisme va aprovar ahir el document Les tecnologies mòbils als centres educatius, que reconeix la “necessitat” de fer “un bon ús d’aquests dispositius dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial”. Fins ara el sistema educatiu havia estat aliè a l’impacte vertiginós de la tecnologia mòbil en tots els àmbits de la vida. Segons el Consell Escolar ho ha de deixar de ser i assumir el repte, amb esperit constructiu, d’incorporar els mòbils a les aules, comptant pautes clares per als alumnes.

El document aprovat pel ple del Consell s’interpreta com la llum verda a l’ús dels mòbils a classe, i compta amb orientacions per a què els centres evitin controvèrsies derivades de la utilització d’aquests dispositius, com les situacions vulneració de la intimitat. “Aporta elements de reflexió que puguin ser d’utilitat a la comunitat educativa a l’hora de bastir solucions adequades als reptes que planteja la ubiqüitat de les tecnologies mòbils als centres educatius”, constata el text sortit del ple, que a més considera els mòbils per assolir les competències digitals marcades per la Generalitat.

El Consell recull també alguns exemples d’experiències que ja han donat resultats positius. El document es pot consultar sencer aquí. En aquest article sintetitzem les 9 orientacions que posen a disposició dels centres.

1. Pautes clares. El consell recomana que els centres estableixin pautes clares i factibles, si pot ser comptant amb la participació dels alumnes. “L’alt potencial educatiu dels mòbils ha de ser encarrilat positivament […] i evitar que esdevingui un àmbit de confrontació entre alumnes i professors”, constata el text, que insisteix que la visió dels centres ha de ser sempre “adaptable i proactiva”.

2. Preveure la comunicació immediata. L’ús creixent dels mòbils, sobretot des que es poden connectar a internet, comporta que els seus usuaris esperin sempre respostes immediates en la seva interacció amb altres persones. Això el centre ho ha de preveure, segons el document. “Molts pares poden pensar que els seus fills o ells mateixos són vulnerables si no disposen de la possibilitat de comunicar-se”, valora el text. En aquest sentit, no dóna llum verda a una comunicació ilimitada entre pares i fills, però sí que alerta que s’ha gestionar aquesta possibilitat dins les normes de convivència del centre.

3. Fugir de l’immobilisme. Es recomana no instal·lar-se en una visió estàtica de l’educació, que sigui aliena al “potencial de les tecnologies mòbils”. Cal “afrontar de manera decidida i positiva aquest fet”, constata el text, perquè si no es pot contribuir a eixamplar la distància entre la realitat de l’alumne i la del sistema educatiu.

4. Participació de les famílies. En l’equació que permeti l’entrada dels mòbils a l’aula hi ha d’haver les famílies. “Es poden fer alumnes i famílies partícips de les normes d’ús dels dispositius mòbils com a part de les normes de convivència del centre”, recull el text. De fet, recorda que la llei d’educació de Catalunya ja preveu que s’ha de potenciar la participació de les famílies a través de la carta de compromís educatiu.

5. Protocols de prevenció de riscos. Per no sacsejar la convivència als centres, el Consell recomana normes d’organització i funcionament que posin especial atenció en el ciberassetjament o la vulneració del dret a la intimitat. Així, recorda que Ensenyament ja ha facilitat instruments per a la reflexió als grups-classe i protocols per als casos més greus.

6. El projecte educatiu. El Consell Escolar proposa que la tecnologia mòbil quedi reflectida als projectes educatius i altres documents dels centres. “Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència, de la qual no es pot privar l’alumnat”.

7. Diàleg amb els alumnes. La incorporació dels dispositius mòbils és “una oportunitat única”, segons el text, “de presentar orientacions sobre el seu bon ús i articular la conversa d’alumnes i professors sobre aquest tema”. Els alumnes han de ser conscients de quin ha de ser l’ús permès dels mòbils, però a la vegada es recomana que siguin partícips de la configuració de les pautes.

8. Els professors, exemples. Com en tantes altres actuacions, els professors han de ser l’exemple dels alumnes en l’ús de la tecnologia mòbil. L’ús que en facin els docents ha de ser “coherent” amb les normes de convivència.

9. Garantir l’equitat. En aquest últim punt, el consell reflexiona sobre el canvi en les relacions entre els professors, els seus alumnes i les famílies. De la interacció únicament presencial s’està evolucionant cap al digital, aquest és un fet que constata el consell. Però en aquesta transició vol deixar clar que s’ha de garantir l’equitat.

FONT:  Diari d'educació

AULES INVERTIDES

Un amic professional de la imatge, el Jordi, m'ha enviat aquest vídeo sobre el concepte d'aules invertides. Us convidem a veure i a reflexionar sobre aquesta idea.

LA TECNOLOGIA SUMA I MOTIVA L'APRENENTATGE

Una companya docent, la Montse, m'ha fet arribar aquest interessant article i entrevista realitzada a Rosa Liarte. Aquesta docent de l'IES Cartima ha estat seleccionada entre les docents més innovadores. A la porta de classe un cartell avisa: «Permès el mòbil», considera les tecnologies un aliat en l'educació.

El seu nom és dels que 'sonen' en xarxes socials i és fixa en xerrades, ponències o cursos sobre noves tecnologies aplicades a l'educació. A www.leccionesdehistoria.com té penjats els temes que prepara per als seus alumnes i que qualsevol persona pot consultar. Una manera amena d'estudiar la caiguda de l'imperi romà o l'Europa del Renaixement: apunts en PDF, enllaços a mapes interactius, lliçons resumides en SlideShare o explicacions a través de YouTube. Les classes de Geografia i Història de Rosa Liarte Alcaine a l'IES Cartima són de tot menys avorrides. Els alumnes utilitzen amb normalitat les tauletes. I qui no en té, agafa el mòbil. Aquí no hi ha cartells prohibint l'ús d'aparells electrònics. Natural de Fuengirola, de 32 anys, va estudiar a l'IES Les Llacunes i Història a la UMA. Va aprovar les oposicions el 2010, la segona en puntuació. Té la seva plaça definitiva en el mateix institut on va estudiar, però des del curs passat està en comissió de serveis a l'IES Cartima. La Fundació Amancio Ortega l'ha seleccionat entre els deu professors espanyols més innovadors. El proper dia 20 d'aquest mes es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora.

"La norma habitual en els instituts és la prohibició dels mòbils, aquí en canvi estan permesos ..."

"El mòbil és una eina més de treball, no només no estan prohibits, sinó que es treballa activament amb ells. A l'institut no tenim llibres, que se substitueixen per tauletes o mòbils."

Imagino que no haurà estat fàcil implantar aquesta metodologia. ¿Hi va haver molta oposició per part dels pares?

L'institut es va obrir l'any passat i ja teníem planificada aquesta metodologia. Em vaig venir aquí en comissió de servei perquè José María (director) em va deixar llibertat per treballar. Va apostar per mi cegament. Hi va haver moltes famílies que se'ns van tirar a sobre. Va ser necessari molt diàleg i pedagogia perquè fossin acceptant aquesta metodologia. A dia d'avui, que estem en plena escolarització, hi ha alguns pares que es van buscant un altre centre, però també tenim una llista d'espera de molts altres que confien en el nostre mètode.

A què creu que es deu aquest rebuig?

Tot canvi del que és la nostra zona de confort és problemàtic. L'alumnat està fent alguna cosa al que no està acostumat i això sempre porta un temps d'adaptació.

Coincidirà amb mi en què molts professors no estan preparats per a un ús tan intensiu de les noves tecnologies a classe ...

Quan vam començar al setembre donem un curs intensiu en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als companys i sobre l'avaluació dels projectes. També tenim un programa de mentorització: els companys nous entren a classe amb mi i van aprenent la metodologia, i després ells s'ho passen a altres en un efecte 'cascada'.

Hi ha moltes famílies que no tenen accés a Internet, o no s'ho poden permetre, no pot això obrir una bretxa digital a classe?

En el nostre institut, que està a l'estació de Cártama, es donen tots els supòsits, des de nens que viuen aïllats en el camp sense Internet a altres amb pares treballant al Parc Tecnològic i que aposten per les noves tecnologies. Al centre tenim fibra òptica, hem invertit en comprar pastilles, els alumnes poden treballar aquí abans de classe i dos dies a la setmana l'associació de pares obre la biblioteca perquè puguin venir a estudiar connectats a Internet.

Utilitzant només eines digitals, no es poden perdre aspectes com la cal·ligrafia o l'ortografia?

La cal·ligrafia o l'ortografia de l'alumnat s'aborden en Primària. Però utilitzar les eines digitals no vol dir no tenir cura l'ortografia. Jo corregeixo als meus alumnes quan trobo alguna falta.

L'escola pública és una escola integradora que atén la diversitat. En aquests casos, com es pot compaginar l'eina digital amb aquestes necessitats especials?

Sí, com diu, l'escola pública és integradora i jo mateixa tinc a classe a dues alumnes cegues, i es donen tot tipus de supòsits. Aquí la tecnologia ens ajuda a detectar les dificultats. Com treballem la classe invertida, l'alumne veu a casa els vídeos tutorials amb l'explicació del tema, totes les vegades que necessiti. Jo puc conèixer en quins punts té més dificultat ia classe es recolzen més aquests aspectes.

I l'alumnat, ho veu vostè més motivat?

Només li poso un exemple. Com que sóc secretària, de vegades m'entretinc en qüestions administratives i arribo tard a l'aula. L'altre dia que em retardava va venir un noi per dir-me que m'estaven esperant a classe.

Estar seleccionada entre els deu docents més innovadors ¿una sorpresa?

Sí, una gran sorpresa ... Em vaig presentar a més a última hora i, la veritat, sense cap propòsit. Estar entre els finalistes és ja un premi, he vista la llista de companys i companyes i són gent molt vàlida, crec que tots som ja guanyadors. Després m'ha sorprès veure que hi ha gent que em valora i que aprecia el meu treball. Sap, he plorat molt, he tingut moltes frustracions i m'he sentit molt incompresa en tractar d'introduir les noves tecnologies a l'escola.

Una revolució sense marxa enrere ...

Sí, l'escola del futur no s'entén sense el suport digital. A més, és una revolució que va més ràpid del que podem assimilar. Per això és tan important la formació dels professors. Jo ja no concebo una classe sense tecnologia.

FONT: diariosur.es

PODEN LES XARXES D'APRENENTATGE EN LÍNIA TRANSFORMAR L'EDUCACIÓ?

La Fundació Bofill va convidar Philipp Schmidt, director's Fellows del MIT Media Lab i fundador de la Universitat Peer 2 Peer, del MIT Learning Creative Learning i del Open Course Ware Consortium. En aquest vídeo de sota trobareu un resum de la seva xerrada. Schmidt proposa:

Una mirada al passat i al present de l’educació

La imatge del professor davant d’un auditori explicant una classe magistral s’ha repetit al llarg de la història de la universitat i encara avui dia continua essent la base de l’ensenyament universitari. Per a Philipp Schmidt, aquestes classes magistrals no són les experiències educatives que impacten més en els alumnes i que motiven l’aprenentatge.

Alguns exemples:

Una anàlisi amb sensors d’impulsos elèctrics en alumnes de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va demostrar que durant les classes magistrals el compromís mental dels alumnes era similar al dels moments de relax.
Schmidt va fer una enquesta a alumnes del MIT sobre quina experiència havia estat més rellevant en el seu aprenentatge. El ponent destaca la resposta d’una alumna que va explicar que l’experiència que va marcar més el seu aprenentatge va ser un projecte en què durant sis mesos es va estudiar com es podia pujar un camió de bombers a la cúpula de l’edifici central del MIT. L’acció es va portar a terme durant una nit i es van deixar les instruccions de com s’havia de desmuntar.


Com ha de ser, doncs, l’aprenentatge perquè sigui efectiu i creatiu?

Ha de tenir les quatre «P»:

Projectes. S’ha de basar en el desenvolupament de projectes. Quan construïm alguna cosa, posem en pràctica els coneixements teòrics, descobrim si són certs o no, ens trobem amb els problemes reals i produïm quelcom que després podem mostrar a la resta de la gent. No és igual estudiar poesia que escriure poesia.
Peers. Aprenentatge col·laboratiu. Un estudi demostra que la capacitat de crear grups col·laboratius de treball que funcionin és el factor més important per a tenir èxit. En el grup, els dubtes es posen en comú. Cadascú aporta els seus coneixements. Quan expliquem a tercers els nostres coneixements, ens enfrontem al fet de si sabem determinades qüestions o no i això ens fa aprendre.
Passió. Si estem interessats en un tema, n’aprendrem més que no pas si no ens atrau. «Intentem ajudar els nostres estudiants a buscar projectes que els apassionin i que pensin que poden canviar el món.»
Play. Jugar, és a dir, arriscar-se, provar, no tenir por del fracàs. L’aprenentatge hauria de ser un procés en el qual ens arrisquéssim.


Tres principis que proposa el Media Lab del MIT respecte a com han de ser els projectes perquè tinguin el màxim impacte:

Únics. Si fem una cosa que algú més ja ha fet, canviem.
Impacte. No n’hi ha prou amb tenir una idea. Ha de ser una cosa que canviï la vida de les persones. Ha de tenir un significat.
Màgic. No es pot definir, però, quan ho experimentes, saps que ho és. És una sensació, un sentiment.


La tecnologia com a motor de canvi del paradigma educatiu

La tecnologia es pot fer servir per a perpetuar el model clàssic d’ensenyament. Per exemple, veure un vídeo és una tasca unidireccional: l’estudiant escolta i no hi ha interacció. És el mateix model de la classe magistral.

Per a Schmidt, però, la tecnologia pot canviar el paradigma educatiu com ho va fer el llibre en el seu moment, perquè gràcies a internet disposem d’una xarxa oberta, a la qual tothom es pot connectar i fer contribucions. No és com la ràdio o la televisió, que són unidireccionals. És interactiva. Podem parlar i escoltar. És la base de l’ensenyament d’igual a igual (peer-to-peer, P2P).

Hi ha gent motivada a tot el món, però les oportunitats no estan repartides de la mateixa manera. La tecnologia pot fer que augmentin les oportunitats d’accedir a l’aprenentatge de manera col·laborativa.


Exemples d’aprenentatge col·laboratiu d’igual a igual (peer-to-peer)

Learning create of learning. Iniciativa del Media Lab del MIT. No és un curs en línia normal. El Media Lab és com l’amfitrió d’una festa. Proposa i crea els espais per al debat. Després són els participants els qui proposen temes nous i els qui aporten els elements per al desenvolupament del curs. Hi van participar 25.000 persones i es van crear 450 grups de treball. Els mateixos alumnes eren els gestors dels grups. Es van crear comunitats cocreadores.
Edcamps.No són conferències ordinàries. Les qualifiquen com a «no-conferència» (unconference). En un marc en línia i fora de línia, són els mateixos participants en les conferències els qui proposen els debats i els qui els fan.

INFOGRAFIA DE RECERCA A GOOGLE

Des del bloc del Santiago Moll  justificaturespuesta.com comparteixen aquesta infografia on de manera esquemàtica explica trucs de recerca a google.

38 IDEES PER UTILITZAR L'ENTORN GOOGLE A L'AULA

Navegant per la xarxa hem trobat aquesta imetge amb 38 idees per utilitzar aplicacions google a l'aula. Compartim la imatge il·lustrativa.

ÚS RESPONSABLE DE LA TECNOLOGIA

Al twiter de la Marta Baztán hem trobat aquesta imatge il·lustrativa i clara sobre el bon ús de la tecnologia.

WEB AMB RECURSOS DIDÀCTICS

Us presentem una web plena de recursos per tots els cicles i matèries d'infantil i primària. És molt gratificant trobar aquests tresors com el que ens regala en Pep, un mestre de la ZER l'Eral de les terres de Lleida. 

Gràcies per la generositat i el bon fer!

Podeu anar a: 

https://sites.google.com/a/xtec.cat/rdzereral/

ESCUELA 21

Aquest és el nom d'un interessant blog on podrem trobar informació sobre innovació educativa. Us convidem a fer-ne una visita. Podeu anar a: ESCUELA 21

YOUTUBE EDUCACIÓ

La plataforma de vídeos online  YOUTUBE ofereix un nou canal d'educació que té l'avantatja de presentar els continguts classificats per facilitar la cerca. 

Us convidem a visitar-lo a : https://www.youtube.com/educacion

ELS 10 MANAMENTS PER EDUCAR AMB LES TIC

 

Des de Fractus Learning ens arriba aquest decàleg , escrit per Laura Bates , en el qual ens aclareix els punts principals a tenir en compte a l'hora d'implantar les TIC a les aules dels centres educatius.

1 . No tinguis por

Pot ser descoratjador , de vegades , utilitzar les TIC en una aula : sempre és temptador adherir-se als projectes ja posats en marxa o ser fidel al vell llibre de text . Però els beneficis d'introduir la tecnologia a classe , d'una forma personalitzada des del teu punt de vista i des del punt de vista del teu alumnat, supera amb escreix als riscos . Pots involucrar els estudiants amb jocs en línia , qüestionaris interactius , vídeos ... No deixis que la por t'impedeixi explorar nous horitzons

2 . Comparteix

Aquest món està contínuament en evolució i cada dia apareixen nous programes i recursos , una altra avantatge és que entraràs en una xarxa d'educadors i educadores molt competents disposats a compartir consells i materials; aprofita la informació disponible en els hashtag de twitter # EdTech i # eLearning , entre d'altres. Assegura la reciprocitat i intercanvia també les teves cosetes .

3 . Usaràs molts dispositius

No t'aturis : tracta de passar-te als diferents dispositius i trobar noves maneres de fer les coses , d'utilitzar les teves webs favorites o de trobar aplicacions i eines diferents. Per exemple , per què no fer un Show & Tell en què els alumnes i les alumnes ens portin els seus aparells i ens expliquin com els utilitzarien per al seu aprenentatge ?

4 . Pren mesures de seguretat

Aquesta porta oberta a un món nou , Internet, també està oberta a riscos i perills , com el ciberassetjament i el frau . Assegura't que tens servidors segurs . Hi ha molts llocs a internet en què podràs compartir material amb els teus estudiants en un ambient segur i educatiu , com Edmodo.

5 . ¡ Barreja !

Fàcilment , et sentiràs aclaparat / da pel gran volum de recursos en el terreny de l'aprenentatge electrònic : potser et sentis atret per un parell de pàgines web , però aquesta no és l'actitud . No deixis que la teva pràctica docent amb les TIC caigui en la rutina : surt de la teva zona còmoda.

6 . No guardis secrets

Algunes de les experiències presencial & eLearning comparteixen plataformes i protocols per a diversos grups: no et cenyeixis a tu mateix / a . Informa als teus col · legues docents de llocs web per permetre una coordinació a nivell global i una unificació en el tracte dels i les estudiants del centre , per exemple , podeu utilitzar una base de dades online per guardar les Avaluacions ( com Engrade , gratuït )

7 . Practica i prepara

Si encara tens una actitud aprensiva davant la integració de les TIC recorda el vell refrany : "la pràctica fa al mestre " . Executa els recursos i programes a casa teva , abans de presentar-los a classe , per sentir-te segur / a en l' exposició a  l'aula.

8 . Guarda els registres

No hi ha res pitjor que fer servir un lloc web excel · lent avui i no ser capaç de recordar el seu URL a l'endemà . Per què no fer una base de dades de teus llocs favorits i actualitzar religiosament per no perdre la pista ? Per exemple , Diigo , Delicious i les eines content curator són molt útils per a aquests fins i et permeten el seu accés des de qualsevol lloc i plataforma.

9 . Dóna suport als alumnes

No tots / es els / les estudiants tenen el mateix nivell de coneixements tècnics , especialment , les coses poden complicárseles a alguns / es quan utilitzes els dispositius pertanyents a l'escola ( iPads , netbooks ... ) o treballen en sistemes operatius que no coneguin . També cal tenir en compte que podrien sentir avergonyits i avergonyides de demanar ajuda quan , se suposa , ells i elles són l'anomenada " Generació Net ".

10 . Integraràs la tecnologia a l'aula

Qualsevol és capaç de trobar recursos eLearning , però necessites ser molt hàbil per integrar-la, holísticament , a la classe , en els plans , en la programació didàctica , combiando teves tècniques d'ensenyament presencial amb les eines i mitjans tecnològics i fent que tot encaixi.

FONT: ESCUELA 20.COM