REDUIR EL CURRÍCULUM OBLIGATORI

Aquest titular sona a deixar de fer però en realitat la proposta de molts professionals és dedicar més temps a continguts però especialment a habilitats i competències fonamentals. 
Us convidem a llegir l'article de la periodista del diari ARA , Núria Martínez. Compartim un extracte de la notícia:

“Actualment els currículums contenen molts elements accessoris i costa diferenciar-los del que és fonamental”, explica el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, que considera que “sobra gairebé tot”. Per revertir aquesta situació, Aguilar defensa que el currículum parli de “processos sense donar instruccions” i que cada centre el desenvolupi com consideri. I recorda: el currículum escolar de Finlàndia té 50 pàgines i el de l’estat espanyol, gairebé 800. Per a Pere Vilaseca, responsable de l’àrea de projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya, aquesta reducció s’hauria de materialitzar mantenint únicament el 25% de l’actual currículum i construint l’altre 75% amb les “necessitats reals” de cada centre.

“A l’hora de dissenyar el currículum no es pensa en quines són les competències o coneixements que hauria de tenir l’alumne, sinó que des de la política decideixen el que creuen que han de saber els nens”, denuncia. En aquest sentit Vilaseca defensa que en una societat com l’actual en què “tot és canviant” pretendre definir tot el que s’ha de saber “és una absurditat”. “No sabem el que necessitaran els alumnes de P3 en un futur”, insisteix.

Podeu anar a llegir l'article complert a: ARTICLE ARA

SER CONSIDERATS ELS MILLORS I VOLER CANVIAR... A MILLOR!

Recomanem aquesta entrevista a Irmeli Halinen, responsable de Desenvolupament Curricular del Ministeri d’Educació finlandès. Us presentem un resum d'aquesta però en recomanem la lectura completa al diari de l'educació . 

Per què canvia Finlàndia el seu currículum si ja té un sistema educatiu pioner? 
El nou currículum oferirà més espai per al treball que integra diferents assignatures i més competències de caire social, tot això mesclat amb unes instruccions escolars que tradicionalment fixen uns criteris molt genèrics i cedeixen la darrera paraula –allò que es fa a classe i com s’avalua– a les escoles i els seus mestres.

“Per què canviem el currículum? El món canvia molt ràpid i hem de repensar quines competències volem que desenvolupin els nostres infants”, exposa Halinen en una conversa amb El Diari de l’Educació arran d’una visita a Barcelona en el marc de les conferències STEAM. Estar al capdavant dels resultats PISA en les últimes dècades no és excusa per no adaptar-se als canvis socials.

Més transversalitat entre matèries

“A veure, encara tenim assignatures…” Aquest és un altre dels aclariments que Halinen acostuma a fer davant els mitjans de comunicació. “Ara bé, el seu pes s’ha reduït”, matisa. El currículum estableix els objectius competencials als quals han d’arribar els alumnes cada any, però els centres “tenen llibertat per organitzar-se”. Ara bé, sí que es fixa que cal dedicar un mínim d’una setmana sencera –o l’equivalent en hores repartit al llarg de l’any– a “l’aprenentatge multidisciplinar”, és a dir, a treballar per projectes que impliquin coordinació i continguts de diverses assignatures. Aquest és el mínim, assenyala Halinen, però afegeix que ja hi ha centres que hi dediquen moltes més hores.

Una altra de les principals novetats de les noves instruccions escolars a Finlàndia és la definició de set competències transversals “que s’han de promoure a qualsevol assignatura”, precisa Halinen. Es tracta de soft skills, habilitats de caire més social i relacional, que són les següents: saber un mateix com aprèn, tenir cura d’un mateix en el seu dia a dia –des de saber organitzar-te fins a conèixer el teu cos–, poder expressar idees i comunicar-se, comprensió lectora de diferents suports –textos, vídeos, gràfics…–, gestió de tecnologies de la informació i la comunicació, desenvolupament d’habilitats d’emprenedoria i, per últim, competències ciutadanes de democràcia i participació.

I tot això en escasses cinc pàgines per matèria. “No ens cal més, el sistema es recolza en l’autonomia dels municipis i, al final, dels mestres”, argumenta. En cinc o sis pàgines hi cap perfectament una breu descripció de la matèria, per què és important, uns quants elements clau en què els mestres haurien de pensar i els objectius d’avaluació.

Autonomia en els continguts i l’avaluació

Halinen no es cansa de repetir que l’èxit del sistema finlandès descansa en l’autonomia de l’Administració local i dels centres, que a la vegada no s’entendria sense l’alt nivell de preparació dels docents. “El currículum de què estem parlant és una guia, unes línies bàsiques, a partir d’aquí cada municipi fa el seu propi procés de disseny local dels continguts”, exposa, “però tot això són més guies: el poder acaba recaien en escoles i mestres, que tenen marge per repensar moltes de les parts”.

A Finlàndia l’Administració educativa de referència és la local, davant la qual els directors de centres han de retre comptes, ja sigui pel que fa als resultats educatius com a la contractació dels mestres.

“El gust per aprendre”

És curiós que Finlàndia hagi posat de cap per avall el seu currículum i, tanmateix, no ha canviat ni una sola assignatura. No té res a veure amb la guerra entre les matèries per guanyar hores dins l’horari escolar (l’últim cop que van estrenar una assignatura, explica Halinen, va ser l’Educació per a la Salut a finals dels anys 90).

La transformació gira al voltant d’altres eixos. “El del gust per aprendre”, exposa Halinen. També la voluntat que els alumnes tinguin coneixement del seu propi procés d’aprendre: “Els hem d’ajudar a entendre el que aprenen, el sentit del que fan”, conclou.

“Darrere de tot això hi ha un canvi de paradigma, que té a veure amb entendre què és un bon procés d’aprenentatge”, reflexiona Halinen. “La recerca demostra que aprenem millor si col·laborem i treballem amb altres, si ens sentim bé, si connectem amb les emocions”.

FONT:  diari de l'educació

PER QUÈ COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA?

El nostre company Jordi ens enllaça aquesta aportació del professor Fernando Trujillo que reflexiona sobre les competències bàsiques. Diu així:


La Badia de la Concha està protegida per dos gegants: a l'oest, Chillida pentina el vent; a l'est, Oteiza ens interroga amb una escultura inquietant: construcció buida. 

Em refereixo a les dues escultures perquè ahir vaig participar en el curs d'estiu "Competències bàsiques: del currículum a la pràctica de l'aula", dirigit per Elvira González i Mari Mar Pérez. La seva invitació m'ha brindat la possibilitat de repensar la meva posició davant les competències bàsiques i, com Oteiza, em pregunto si són una "construcció buida", o "buidada". 

Al costat dels participants en el curs vaig voler proposar la distinció entre dues visions de les competències bàsiques: una, que anomeno "visió àmplia", defensada per Europa a través dels seus Recomanacions i les publicacions d'Eurydice; altra, "visió reduïda", liderada per l'OCDE. És a partir d'aquesta distinció que em pregunto si les competències bàsiques són una "construcció viva i habitada", una "construcció buida" o fins i tot, en els últims anys, una "construcció buidada". 

La "visió àmplia" té com a finalitat la construcció d'un currículum europeu lligat a principis d'escola inclusiva, formació integral i qualitat basada en l'èxit per a tothom; la "visió reduïda, per altra banda, part de l'afany avaluador i classificador de l'OCDE i considera, fonamentalment, aquelles competències bàsiques que són avaluables. 

Òbviament, Europa i l'OCDE no són espais antitètics: la base del capitalisme neoliberal sustenta ideològicament dos espais, però a Europa i les seves institucions el pes de la tradició i l'arrelament de propostes emanades de l'Informe Delors (entre d'altres) fa que es valorin competències i aspectes que l'OCDE no contempla, almenys actualment, i que, fins a cert punt, serveixen de contrapès als principis economicistes més ferotges. 

Així doncs, amb aquesta distinció entre "visió àmplia" i "visió reduïda" es planteja, d'una banda, el debat entre la LOE i la LOMCE, entre un currículum més obert i un més tancat, entre els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge. No obstant això, el debat subjacent és encara més rellevant: les competències que serveixen de base per a una escola de dues velocitats ("visió reduïda" de la LOMCE) o una escola d'èxit per a tothom, que compti amb una estratègia coherent per a l'adopció de les competències i per ajudar a que els estudiants de rendiment més baix siguin capaços de desenvolupar un nivell satisfactori de competències per a viure una vida plena i feliç. 

Us deixo la meva ponència per si la meva reflexió servís per a alguna cosa, encara que sigui per contribuir al debat serè sobre el model de societat, el model d'escola i el sentit de les competències bàsiques que és més convenient per a tots. 

¿Por qué las competencias básicas en educación obligatoria? Competencias básicas y currículo from Fernando Trujillo

FONT: http://fernandotrujillo.es/