"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 31 de desembre del 2015

FOMENTAR EL GUST PER LA LECTURA

Descobrir...

Seguir apassionadament una història...
Llegir amb fam de curiositat...
Riure amb un bon relat...
Emocionar-se, tenir la pell de gallina, estar dins de la història...

Tot això és descobrir el gust per llegir, poder-lo tenir és un regal de per vida. Les famílies, la societat i l'escola tenim aquest petit i alhora gran repte. Crear espais oberts amb diferents recursos, espais horaris, dedicar temps, prioritzar la lectura com una activitat de descoberta, fer-la atractiva, oberta, interessant, ... actual i vinculada a interessos propis... Per què no?

Us proposem aquesta etiqueta del twitter per seguir experiències i reflexions al voltant de la Jornada Lecxit. Podeu anar a: JORNADA LECXIT

diumenge, 27 de desembre del 2015

LES MILLORS APPS MATEMÀTIQUES

Fuente: minubeducativa.com//  Des de la web Educación 2.0 ens proposen apps matemàtiques per utilitzar des dels dispositius mòbils i tablets. Us convidem a remenar i provar-les.

Podeu anar a: APPS MATEMÀTIQUES

dimecres, 23 de desembre del 2015

NOU PARADIGMA SOCIAL

La nostra companya Roser ha penjat al facebook aquesta imatge. Els models socials canvien, els conceptes, la filosofia de vida... en aquesta il·lustració comparativa trobareu a mode caricaturesc una composició que aporta reflexió  a  aquest debat.


diumenge, 20 de desembre del 2015

LA FORMACIÓ METODOLÒGICA...UN REPTE!

Des del Diari de l'Educació, un espai digital, compartim aquest interessant article d'en Peter Birch on parla de la formació metodològica del professorat com un dels reptes de futur. Us oferim un resum del treball de l'articulista Pau Rodríguez, a sota trobareu l'enllaç a l'article sencer. Diu així:

Peter Birch és coordinador d’anàlisi de polítiques i sistemes educatius a la Eurydice Network de la Comissió Europea. Ha estat aquesta setmana a Barcelona, convidat per la Fundació Jaume Bofill, per presentar i desgranar les claus de l’informe The teaching profession in Europe, un estudi que partint d’una sèrie de treballs previs dibuixa una completa radiografia de les polítiques educatives i de professorat d’una trentena de països, entre ells els europeus. 

L’informe és un recull exhaustiu de les polítiques de professorat avui a Europa. Què en destacaria?

Un dels missatges més clars que es desprenen de l’estudi és que els mestres es consideren molt ben preparats pel que fa al contingut d’allò que han d’ensenyar, però no tant en la manera com ho han d’ensenyar. Això es deu moltes coses. En primer lloc, a com se’ls forma, sobretot la formació inicial i els seus aspectes pràctics. Si un va a la facultat per ser mestre i el que rep és una classe tradicional i magistral el que farà és perpetuar aquest model. Si volem que innovin, hem d’assegurar-nos que a les facultats s’està proposant una docència innovadora més enllà de la teoria. També en la formació continuada al llarg de la carrera docent. Els proveïm de formació sobre assignatures, continguts curriculars, coneixements, mentre que el que diuen que necessiten són eines per individualitzar l’aprenentatge, per ser disruptius, per aprendre a utilitzar les tecnologies de la informació, per adquirir competències transversals com la resolució de problemes, la cerca d’informació fiable… Aquestes són les competències que reclamen les noves generacions.


Actualment a Espanya hi ha un encès debat sobre com ha de ser la carrera docent i els incentius que rep al llarg de la seva trajectòria. Què és el més habitual en els països europeus?

En aquesta àrea encara hem de treballar-hi molt, pel que fa a comparació de sistemes. Hem de crear una trajectòria docent amb flexibilitat pel que fa a les entrades i sortides de la docència. Hem de procurar que la trajectòria docent sigui atractiva. No podem imaginar-nos que una persona entra avui en dia als 30 anys en aquesta professió i 30 anys després segueix fent el mateix. Hem d’assegurar-nos que els mestres tenen carreres que tenen interès no només per si soles, sinó perquè l’educació i el sistema en la seva globalitat -la classe, l’escola- potser aprofitaran més un mestre que ha marxat un temps en altres espais de la societat, per veure com funciona l’Administració o una empresa en concret. Hem de crear itineraris més flexibles i connectats amb la societat. La paraula clau és obertura: l’escola ha d’estar connectada a l’entorn, i amb això vull dir que la societat hi ha d’entrar, hi ha de participar: les ONG, les entitats, la gent…

I al revés. 

L’escola ha de sortir, ha de connectar amb l’entorn, ha d’interpel·lar les empreses i entitats, ha de connectar amb altres escoles, establir xarxes.

Un altre aspecte que recull l’informe és la percepció del professorat. La societat té en alta estima la professió de mestre, però els propis docents tenen la sensació que no se’ls valora. A Espanya només un 8,5% dels mestres creu que la societat li reconeix la feina. Per què?

Aquest és un resultat que prové de l’informe TALIS de l’OCDE. Sí, molts pocs mestres tenen la sensació que la seva feina és valorada. Hi ha moltes raons, algunes de les quals estan relacionades amb la transformació de la societat -que no analitzaré-, però hi ha factors que tenen lloc a l’escola. El feedback, amb el seu significat de retorn als mestres, té un impacte en aquesta percepció. El feedback és necessari per millorar la feina, el positiu i el negatiu, i dóna la percepció d’importància. També és important la col·laboració i participació dels mestres en la vida de l’escola, en el procés de decisions… Si només els dius què han de fer, quan, com i durant quant temps, llavors no formen part de la presa de decisions i se senten poc valorats. La seva opinió no compta per a res i són ells els que fan la feina. Això ens passa sempre! En molts llocs parlem de la docència i els mestres no hi tenen l’oportunitat de parlar.

Potser podríem pensar altres formes no econòmiques de donar feedback: reconèixer-los la tasca amb formació, temps per a la renovació, prestigi, mobilitat… Molts mestres asseguren que la seva motivació no té res a veure amb els diners.

És una qüestió de confiança. Hem de saber delegar la nostra confiança en els mestres, i això tindrà un impacte en el seu sentit de la responsabilitat. Ensenyar és d’aquelles professions que encara són escollides per raons vocacionals. Ells volen ser mestres, senten aquesta contribució a la societat, al futur i al món, però quan comencen es topen amb uns controls duríssims. Pensem en Finlàndia, que sempre és citada i té també defectes, però en aquest cas han aconseguit coses impresionants. Han delegat al nivell de la docència i de l’escola part del currículum. No tot, però el mestre pot decidir què ensenyar i què no del currículum, també com. Hem de reconèixer que no necessitem que tothom conegui el mateix, el món està fet de diversitat.

Sovint concedim autonomia als mestres, però acte seguit dissenyem unes proves externes per controlar bé el resultat de la seva feina. 

L’autonomia de les escoles es contrarresta amb tests estandaritzats. Amb aquest discurs et diuen que et donen autonomia en com vols organitzar-te, però els resultats de l’aprenentatge fruit de la teva acció han de ser aquests o aquells. I això per a totes les escoles del païs. L’efecte, reconegut en moltes parts del món, és que un sistema educatiu que hauria de formar les noves generacions es limita a preparar per superar exàmens, sobretot en països on els resultats d’aquests tests tenen un impacte en els mestres, en les escoles i en el seu finançament.

FONT: DIARIEDUCACIÓ.CAT

dijous, 17 de desembre del 2015

EDUQUEM L'ESPERIT CRÍTIC I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Al facebook la Laura i l'Andreu han compartit aquest vídeo d'Amnistia Internacional per reflexionar sobre la llibertat d'expressió. Si l'escola ha de canviar a millor el nostre futur i la societat ha d'ensenyar als futurs ciutadans i ciutadanes a no acceptar injustícies...NO PENSO CALLAR...bona proposta.


diumenge, 13 de desembre del 2015

EL DOL DES D'UNA ALTRA PRESPECTIVA

L'Anna, una amiga, ens envia aquest enllaç de l'espai digital Adolescents.cat on podrem llegir la carta més bonica del món escrita per un avi a un noi al qual se li ha mort el seu millor amic. Aquesta és la carta que va rebre un noi, que enfonsat per la mort del seu millor amic, va escriure un missatge Reddit buscant consell: “El meu millor amic s’ha mort. No sé què puc fer…”. De manera anònima, rebia aquesta carta d’un avi usuari de la xarxa social on li donava consell:

“Bé, aquí va… Sóc vell. Això significa que he sobreviscut -fins ara- i un bon grapat de gent que he conegut i estimat no ho ha fet. He perdut els meus millors amics, coneguts, companys de feina, avis, mare, familiars, mestres, mentors, estudiants, veïns, i moltes altres persones. No tinc fills, i no puc imaginar el dolor que es pot sentir en perdre’n un. Però aquí deixo el meu granet de sorra.

M’agradaria poder-te dir que un s’acostuma a veure morir la gent. Jo mai ho he fet. No vull. Se'm fa una ferida a l’ànima cada cop que algú que estimo mor, prescindint de les circumstàncies. Però jo no vull que “no m’importi”. No vull que sigui una cosa que simplement passa. Les meves cicatrius són un testimoni de l’amor i la relació que tenia amb aquesta persona. I si la cicatriu és profunda, llavors era amor.

Les cicatrius són un testimoni de la vida, són un testimoni de tot el que puc estimar i viure profundament. Ser ferit, curar-se, seguir vivint i estimant. I el teixit de les cicatrius és més fort que la carn original, sempre. Les cicatrius són el testimoni de la vida.

Pel que fa a la tristesa, et trobaràs que ve com les ones. Quan el vaixell hagi naufragat, sentiràs que t’estàs ofegant, amb tot de runa al teu voltant. Tot el que flota et recordarà la bellesa i com de magnífic era aquell vaixell i ja no és. Tot el que pots fer en aquest moment és flotar. Trobaràs alguna peça entre la runa i t’hi agafaràs durant un temps.

És probable que aquesta peça sigui alguna cosa física. Potser un bon record o una fotografia. Potser és una persona que també està flotant. Durant un temps, l’única cosa que podràs fer és flotar. Estar viu.

Al principi, les onades fan trenta metres d’alçada i s’estampen sobre teu sense pietat. Vénen cada deu segons i ni tan sols tens temps per agafar aire. Tot el que pots fer és flotar.

Passarà el temps, potser setmanes o mesos, i t’adonaràs que les onades segueixen sent de trenta metres, però arriben més separades. Quan vénen, encara s’estampen damunt teu i et destrossen. Però entremig, es pot respirar.

Mai se sap què pot desencadenar el dolor. Pot ser que sigui una cançó, una imatge, un carrer, l’olor d’una tassa de cafè. Pot ser qualsevol cosa… I l’onada s’estampa de nou. Però entre les onades hi ha vida.

En algun punt, que és diferent per a tothom, veuràs que les onades ja són de vint metres, després de deu… I mentre encara venen, veus que cada cop són més separades. Les pots veure venir. Un aniversari, un Nadal… Les pots veure venir i preparar-te. I quan les tens damunt teu, saps que d’alguna manera sortiràs per l’altra cantó. Estaràs moll, completament xop, agafat a alguna peça, a un record, però sortiràs.

Pren aquest consell d’un home vell. Les onades no s’aturaran, i d’alguna manera, no vols que s’aturin. Només aprens a sobreviure-les. Si tens sort, tindràs un bon grapat de cicatrius d’un munt d’amors. I moltes peces de naufragis diferents."

FONT: ADOLESCENTS.CAT

dissabte, 12 de desembre del 2015

GENT QUE SUMA & GENT QUE RESTA

Com diu la saviesa popular....la comparació i una imatge...valen més que mil paraules.


dissabte, 5 de desembre del 2015

CARTA OBERTA A XAVIER MELGAREJO

Hola Xavier,


La vida m'ha regalat l'oportunitat de conèixer un referent en el món educatiu com ets tu. Com bé dius hem de gaudir molt dels regals que tenim ara...AVUI. El passat 4 de desembre em vaig sentir afortunat de nou.
El divendres vam passar una intensa jornada escoltant-te i debatent temes essencials per oferir una millor educació a les nostres escoles...perdó... a totes les escoles. M'emporto la coherència del teu testimoni, t'escolto amb força perquè sé que tot allò que dius ho creus i en la teva pràctica docent i directiva ho has demostrat amb exemple...no hi ha explicació més clara que fer el que dius i dir el que fas... en això ets un mestre amb totes les lletres.

M'emporto tres grans eixos del debat, els valors com a fonament de tot, l'aposta per una escola que sigui comunitat...una escola permeable a les famílies i l'entorn i també la proposta d'una escola que sigui més laboratori on es fomenti la pràctica, la reflexió i l'autonomia dels alumnes.

M'agrada la teva contundència verbal quan dius que els valors han de ser el centre de tot, quan proposes una escola acollidora que vetlli pel benestar dels alumnes i cuidi al màxim la convivència i el respecte. Una escola fidel al caràcter propi del centre i que tingui en el centre les persones i en el nostre cas concret, els alumnes.

La teva proposta d'una escola que sigui més permeable a l'entorn també va en la línia de les comunitats d'aprenentatge. L'escola s'ha d'obrir...sí o sí...hem de potenciar una escola oberta a les nostres famílies intercanviant experiències, hem de sortir al nostre barri, al municipi per aprendre del que ens envolta que segurament serà més interessant del que proposi un simple llibre de text. Tenim un món per descobrir i per compartir-lo només hem de fer el pas amb criteri.

També i gràcies a la teva experiència finesa ens animes a que l'escola sigui més laboratori que els alumnes aprenguin de la manera més pràctica possible fomentant alhora la seva autonomia. Ens vas explicar que a Finlàndia tots els alumnes aprenen a cosir i altres habilitats que els serviran pel dia de demà. També ens vas fer pensar molt quan ens vas mostrar gràfics comparatius d'hores lectives i vam veure que l'estat espanyol fa més hores de classe que molts altres països i que això no garanteix l'èxit... com dius tu de vegades menys (amb qualitat) és més.
I em quedo amb una frase preciosa que ens vas regalar:

"Emboliqueu l'aprenentatge de bellesa"

Em sembla una frase de capçalera, per posar-la impresa a l'entrada de l'escola i a sobre de la porta de cada aula... les accions fetes amb cura, amb estima i dedicació tenen el seu fruit. I, com sempre, ens vas posar exemples pràctics dient:
- Per què no podem practicar lectura cantant?
- Per què no podem barrejar l'art i les matemàtiques?

Gràcies Xavier pel teu testimoni autèntic per traspuar vocació educativa per totes bandes, per engrescar-nos a somiar, per pensar que anem bé però que ho podem fer millor, per recordar-nos que els educadors som la clau però que el nostre gran objectiu és educar amb estima verdadera als nostres nens,nenes i joves. Gràcies per recordar-nos la grandesa de la nostra professió i per convidar-nos a seguir estimant la nostra santa feina d'educar... no em cansaré de repetir-ho GRÀCIES XAVIER!