"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 30 de maig del 2015

ROBÒTICA A MARISTES GIRONA

Un grup de mestres de Barcelona, Rubí i Lleida varem visitar el Col·legi de Maristes Girona per poder veure en directe el seu projecte de robòtica.

I un preguntareu què hi ha al darrere d'un projecte de robòtica?

Doncs molt, ens va sorprendre gratament les competències i valors que es poden arribar a aprendre fent robòtica a l'aula.
La Roser, el Pere i el Fredy ens van explicar l'espiral de pensament creatiu que envolta el seu projecte :

  1. Primer ensenyar a crear  copiant..sí, sí hem dit copiant. Els alumnes han de saber reproduir models de construccions per després fer les seves propostes creatives però abans de crear s'han de tenir unes bases i copiar models ajuda a tenir prou destresa i coneixement per, després, atrevir-se a innovar.
  2. L'error forma part de l'aprenentatge. Provar, provar, errar i tornar a provar...l'error és molt tolerat a robòtica. Una bona manera de naturalitzar l'error potser n'hauríem de prendre nota en altres tipus d'aprenentatges i matèries.
  3. Treballar en parelles per interactuar, per compartir, per créixer. A Maristes Girona els proposen rols diferents i especialitzats per ensenyar als alumnes a interactuar correctament i col·laborar a parts iguals.
  4. Posar-los reptes per ensenyar-los a prendre decisions.
  5. Reflexionar un cop acabada l'activitat per compartir solucions.
  6. Els continguts de construcció, mecànica i robòtica són secundaris. La prioritat és el procés creatiu de tot plegat.
Tot un descobriment, felicitem als companys i companyes de Maristes Girona per la seva generositat a l'hora de compartir, per la seva professionalitat i per la vocació que ens han demostrat. Gràcies amics i amigues... aneu molt bé!


divendres, 29 de maig del 2015

TÍTOLS ORIGINALS

Un grup d'alumnes de 5è de primària m'han ensenyat aquesta web on es poden fer títols originals a la carta. L'enllaç el podeu trobar a:




Us deixem unes mostres que hem fet amb el títol del blog.

Us animem a provar-ho!

dimecres, 27 de maig del 2015

APRENDRE ESTADÍSTICA A PRIMÀRIA

L'Institut d'Estadística de Catalunya ha creat un espai didàctic amb recursos per ensenyar i aprendre estadística a l'escola. 

Us facilitem l'enllaç per primària, tot i això també tenen propostes didàctiques per l'etapa de secundària .


Activitats d'estadítica per primària:  AQUÍ

dilluns, 25 de maig del 2015

CANVIA LA MANERA DE PENSAR I TOT CANVIARÀ

Des del facebook de l'Ester Masdeu ens arriba a aquest curt animat sobre com el nostre pensament afecta a la nostra vida. Són menys de 3 minuts que ens ajuden a prendre consciència.



dissabte, 23 de maig del 2015

XAVI, EL COMIAT MÉS PERSONAL


Avui publicarem un article que segurament mai podríem llegir en la premsa esportiva. I per què? Doncs perquè Xavi no és només un futbolista, és una persona i, concretament, una admirable persona.

De vegades em pregunto... Què et fa diferent?
Potser que no ambiciones ser el millor. No entra en els teus plantejaments ni prioritats. I això en aquest món de l’individualisme, del màrqueting, del poder econòmic i  de la fama a tot preu ...doncs, té mèrit perquè tens una posició privilegiada i no n’has fet abús, tot el contrari.

Mostres seriositat, estima i serenor pel teu treball. I això és un exemple per tots nosaltres, tots podem dignificar la nostra feina i tu has contribuït a dimensionar la del futbolista amb els teus valors d’esforç, elegància, companyerisme i noblesa. Esperem que siguis mirall i model en la formació d’esportistes, els de la Masia tenen molta sort. Si jo fos d’ells empaperaria tots els passadissos amb els teus gestos. En citaré alguns:
  • Després d’una renyida victòria o derrota sempre has tingut el detall de saludar i valorar els teus adversaris, Tothom et respecta per això.
  • Abans de parlar malament d’algú que saps que ha jugat fora del límits has optat per obviar-lo. Aquests dies Mourinho t’ha reconegut com a gran futbolista però s’ha queixat que parlaves d’ell com si no el coneguessis quan ell diu que teníeu relació de la seva etapa al Barça... Ho entens Mourinho?
  • Tens amics entre els pitjors dels teus rivals i no ho amagues, al contrari ho vius amb normalitat. Parlo de Casillas, el porter del Madrid, de qui mai has renegat com a amic sense importar-te que pugui dir la gent.
  • T’has superat coneixent-te bé a tu mateix i traient partit dels teus dons. No ets el prototip de futbolista, ets més aviat baix d’estatura, poca corpulència i no ets cap velocista. Però saps que penses ràpid, que veus la jugada abans que ningú, que quan surten les estadístiques ets el jugador que més Km ha fet... i en això has treballat sempre amb afany de superació. Casillas explica que en els Mundials i Eurocopes tu sempre eres el primer a arribar a l'entrenament i a treballar de valent amb gran actitud.
  • Vas tenir un inici difícil, no sabem si et podem considerar un “resilient” però vas estar anys a l’ombra de Guardiola, et van proposar marxar per triomfar a fora i la teva confiança, serenor, fe i constància en el treball t’han donat la raó en el temps. Ara tothom diu a boca oberta que ets el jugador de futbol català més gran de tots els temps i un dels millors i més guardonats a nivell mundial.



Esperem que la teva vida ajudi a donar un fort exemple dins i fora del futbol.
Una última confessió d’aquest article més personal d’avui. Fa uns quants anys la meva filla era una gran admiradora teva i gràcies a l’intermediació del meu cunyat amic d’un noi de Terrassa et vam demanar un detall. Tu amb generositat ens vas fer arribar aquesta foto teva amb un comentari personalitzat que guardem a casa com un tresor.

Et diem ... fins aviat Xavi...no et volem dir adéu perquè ets com de casa i sempre voldrem que tornis. Així que passa-ho bé en aquesta nova aventura que nosaltres t’esperem. Sort amic!

dijous, 21 de maig del 2015

LA BONA SORT

Compartim amb vosaltres un vídeo tipus "masterclass" de l'Àlex Rovira parlant de la sort. Passeu-ho bé, són 7 minuts plens d'ingeni, saber i cultura.


dimarts, 19 de maig del 2015

ALS AMICS I AMIGUES DE L'ESCOLA ESTEL

Al bell mig de Catalunya tenim un poble anomenat Sant Guim de Freixenet i en el mateix poble hi ha una escola plena de gent meravellosa que dóna vida al bé més preuat de tots... els nostres nens i nenes. Em sento afortunat d'haver compartit moments formatius amb tot el claustre de l'Escola Estel, sempre aprenem molt quan tenim la ment oberta, el debat és sincer, ric en contingut, valent en oportunitats i amb la porta oberta de bat a bat per fer de l'educació una gran realitat de canvi i millora.

Plegats ens hem fet preguntes com:


-          La llengua són només les hores de català, castellà o anglès?
-          Com li podem treure més partit? Val la pena una proposta transversal?
-          Si només tinguéssim 2 hores setmanals de classe quines activitats prioritzaríem?
-          Quins aprenentatges són essencials?
-          És important la competència oral? Per què?
-          Com la podem garantir a l’escola?
-          Es pot planificar perquè els alumnes aprenguin estratègies?
-          Es pot fer des d’infantil? Com?
-          Quines activitats fomenten el gust per la lectura?
-          Com podem garantir una millor comprensió lectora?
-          Quan i com escriuen els nostres alumnes?
-          Quan proposem activitat d’escriptura creativa per gaudir de l’escriptura?
-          Prioritzem aspectes de creativitat, coherència, estructura dels textos, ortografia, lèxic, aspectes formals, … on posem l'accent?
-          Treballem aspectes de llengua de manera col·laborativa o més aviat individual?
-          Fem modelatge a l’aula abans de presentar nous aprenentatges?
-       Quin espai juga la motivació i l'emocionalitat en les activitats de llengua? 


Molts cops per poder seguir fent camí hem de parar una estona a plantejar-nos qüestions essencials i està bé fer-ho en equip per parlar el mateix llenguatge, per anar a una, per plantejar diverses opcions, per tenir objectius comuns, per coneixer-nos més i millor, per debatre obertament i... per decidir. Però , sobretot, per seguir el camí ben acompanyats, amb pas ferm i els objectius ben clars.

Us envio tot el meu apreci i us encoratjo a fer realitat el vostre projecte de millora de la llengua. Junts podeu, ànims!








diumenge, 17 de maig del 2015

5 CONSELLS PER NO CAURE EN L'ESTUPIDESA

Des del twitter del professor Carles González us enllaço aquest interessant article de le BBC. Diu així:

Si alguna vegada dubtes que encara els més intel·ligents poden ser al mateix temps molt ximples, recorda el moment en què l'home més intel·ligent Estats Units va intentar electrocutar un gall d'indi. Benjamin Franklin, el polític, científic i investigador, va intentar capturar el "foc elèctric" en gerres de vidre per construir una forma primitiva de bateria.
Després aconseguir-ho, va pensar que seria impressionant utilitzar aquesta descàrrega per matar i rostir un gall dindi per sopar. Es va convertir en un truc habitual en els seus sopars, en les que impressionava als seus convidats amb aquesta habilitat màgica. Però en una d'aquestes demostracions, Franklin es va distreure i va cometre un error elemental: tocar una de les gerres mentre sostenia una cadena de metall a l'altra mà.
"Els que estaven presents diuen que el flaix va ser molt fort i l'espetec tan alt com el d'una pistola", va escriure amb posterioritat.
"Després vaig sentir una cosa que no sé descriure molt bé, un esclat en tot el meu cos, del cap als peus, que semblava al mateix temps intern i extern, després del qual vaig notar una sacsejada violenta i ràpida de tot el meu cos".

Malgrat les seves habilitats, els cirurgians poden cometre errors per coses tan simples com oblidar de rentar-se les mans.
Encara que és fàcil riure de l'excentricitat de Franklin, hi ha altres exemples alliçonadors.
El cirurgià nord-americà Atul Gawande ha escrit sobre una gran tragèdia en la medicina moderna: malgrat les seves increïbles habilitats, els cirurgians poden causar morts innecessàries simplement per un descuit, com oblidar-se de rentar-se les mans o utilitzar benes netes.
En els negocis, una idea miop pot provocar, per exemple, retallades pressupostàries que provoquin la caiguda d'una empresa.
Una nova forma de pensar

El problema, segons Robert Sternberg de la Universitat de Cornell, és que el nostre sistema educatiu no està dissenyat per ensenyar-nos a pensar d'una manera que sigui útil per a la resta de les nostres vides.
"Veus a gent amb molt bones qualificacions que després són líders dolents . Són bons tècnics sense sentit comú ni ètica. Arriben a ser presidents o vicepresidents d'empreses i societats i són completament incompetents".

S'estan fent campanyes d'educació per ensenyar a pensar de forma més efectiva.
Stenberg i altres fan campanya per a una nova educació que ensenyi a les persones a pensar de forma més efectiva.

Els seus consells ens poden ajudar a tots a ser menys estúpids.

1. Reconèixer els teus punts cecs
Penses que ets més llest que la mitjana de les persones? ¿No ho fem tots? És una cosa que es diu "superioritat il·lusòria", i es dóna de forma més aguda a les persones menys capaços.
En la teva defensa, pot ser que diguis que saps que ets llest pels teus resultats acadèmics o el bé que ho fas en els concursos.
Si és així, és possible que pateixis d'un "biaix de confirmació": la tendència a fixar-se només en l'evidència que dóna suport el teu punt de vista.
Encara no estàs convençut? Llavors els psicòlegs dirien que pateixes del "biaix del punt cec": una tendència a negar els errors en el teu propi pensament.
El fet és que tots patim d'algun tipus de biaix inconscient, que abasta des de la decisió de comprar una casa fins les teves opinions sobre el conflicte de Crimea.
Si vols saber més sobre aquests biaixos, llegeix La veritat sobre com prenem decisions.

2. Estar preparat per a ser humil
Els psicòlegs consideren que aquest tipus de pensament és un tret essencial de la personalitat conegut com "obertura mental".
Cal estar disposat a reconèixer que t'has equivocat.
Entre altres coses, mesura com breguem amb la incertesa, i amb quina rapidesa i voluntat canviem d'opinió si apareixen noves evidències.
És un tret que alguna gent troba molt difícil de conrear, però aquest moment de desinflar-se un mateix té recompensa al llarg termini.
Philip Tetlock, de la Universitat de Pennsylvania, li demana a gent corrent que faci prediccions sobre com evolucionaran els esdeveniments polítics complexos al llarg de quatre anys.
Ha vist que els que van fer millors prediccions van utilitzar la seva obertura mental tant com el seu elevat coeficient intel·lectual.
¿Som capaços de qüestionar els límits del nostre coneixement?
La humilitat intel·lectual pren moltes formes, però al centre hi ha la capacitat de qüestionar els límits del teu coneixement.
En quines assumpcions bases una decisió? Són verificables? Quina informació addicional necessites per tenir un punt de vista més equilibrat? Has buscat exemples de situacions similars per comparar?

3. Discutir amb un mateix
Si menysprear a tu mateix no és el teu tret més fort, hi ha una estratègia simple per reduir aquests biaixos: assumeix el punt de vista diametralment oposat i comença a argumentar contra les teves pròpies conviccions.
Una altra tàctica és posar-te al lloc d'un altre i imaginar el que pensa, cosa que pot ser molt útil quan lluitem amb problemes personals.

4. Imagina què passaria si ...?
Un dels problemes que Sternberg més critica del sistema educatiu és que no ens ensenya a ser pràctics ni creatius.
Encara que ja no ens ensenyin amb els exercicis de memorització, molts professors ni tan sols ensenyen el el tipus de flexibilitat que és més necessària en la vida real.
Una manera de desenvolupar aquesta habilitat podria ser tornar a imaginar esdeveniments clau. Els estudiants d'història podrien escriure un assaig explorant "Com seria el món si Alemanya hagués guanyat la segona Guerra Mundial?
Pot sonar capritxós, però es tracta de considerar les diferents possibilitats i de construir hipòtesis.

5. No subestimar les llistes de verificació
Com demostra l'accident de Benjamin Franklin, la distracció i les distraccions poden ser la ruïna del millor entre nosaltres.
Quan es brega amb situacions complicades, és fàcil oblidar el bàsic. Per això, Gawande és un ferri defensor de les llistes de verificació.
A l'hospital John Hopkins d'Estats Units, per exemple, una llista amb cinc punts per recordar als metges els passos bàsics d'higiene va reduir la taxa d'infeccions de deu dies de l'11% al 0%.
No s'ha de subestimar el paper de les llistes.
Una llista similar per als pilots nord-americans a la segona Guerra Mundial, recordant els procediments bàsics per a l'enlairament i l'aterratge, va reduir les morts a la meitat.
Com diu Gawande, es tracta de professionals amb les millors habilitats i la tecnologia més avançada. No obstant això, un simple paper va acabar salvant moltes vides.
Sigui quina sigui la teva professió, val la pena considerar aquestes dades abans d'assumir que ja ho saps tot.
Practica aquests passos, i pot ser que comencis a descobrir talents que fins aquell moment no havies reconegut.
"La intel·ligència no és un resultat en un test, és l'habilitat de saber què vols a la vida i de trobar formes d'aconseguir-", diu Sternberg, fins i tot si això comporta adonar-teves pròpies ximpleries.


FONT:  http://www.bbc.com/future/story/20150422-how-not-to-be-stupid

dijous, 14 de maig del 2015

EL "BOOM" DEL TEXT BREU

Hem trobat a la xarxa aquesta reflexió al voltant de l'escriptura i ens ha semblat interessant de compartir. Diu així:

A primera vista, els textos breus semblen un assumpte lleuger i superficial, propi de còmics, "showmen", manipuladors o propagandistes. No obstant això, triar les paraules més convincents, elevades i persuasives per comunicar és tasca noble com poques, a la qual s'han dedicat ments i poetes de tots els temps.

La capacitat de síntesi és imprescindible en la comunicació, sempre marcada per l'actualitat i altres condicionaments de temps i espai. Es fa necessari interessar, convèncer, commoure, ajudar o portar a l'acció en temps escassos: trobar resums que indiquin exactament què diferencia una marca, institució o idea de les altres. Quan els textos són realment bons, passen a formar part de la cultura popular i es converteixen en tema de conversa.

La necessitat de frases curtes i intel·ligents ha fet que en la publicitat brillin els escriptors. Persones com David Ogilvy, Leo Burnett o Bill Bernbach van fer el seu aprenentatge redactant anuncis. Però l'impacte dels textos breus va bastant més enllà de la publicitat. Els guions de cinema són rics en cites memorables. Els polítics busquen grans frases, seguint la fecunda tradició anglosaxona de Lincoln, Winston Churchill, JFK o Martin Luther King. En realitat, el bon ús de les paraules és part imprescindible del treball en bona part de les activitats professionals que exercim en aquesta època que alguns anomenen "era de la comunicació".

Alguns pensaven que el desenvolupament d'Internet anava a ser el "cop de gràcia" per a l'escriptura. En realitat, la xarxa genera noves oportunitats per als textos. Persones que no escrivien han tornat a fer-ho en els seus blocs. Hem d'escriure correus electrònics, SMS o missatges en WhatsApp, Facebook, LinkedIn o snapchat. Twitter és també text, i resulta, sovint, un recull de cites valuoses, encara que només es disposi de 140 caràcters.
De vegades, els textos breus adquireixen vida pròpia i la transmissió oral desfigura el seu significat original, provocant tòpics, errors o confusions. Alguns s'han convertit en mites o "llegendes urbanes" que convé aclarir. En qualsevol cas, els poden reflectir ideals, i són font d'optimisme i esperança, exponents dels elements d'humanitat connaturals a la millor comunicació.

Potser els textos hagin de ser ara breus i reduïts, però això no n'ha minvat el valor. La major part de les paraules se les emporta el vent. Però les grans frases breus són memorables, perduren i resisteixen el pas del temps. Escriure segueix sent tan vital com sempre.

FONT: c4etrends.blogspot.com

dimarts, 12 de maig del 2015

ELS 7 ENIGMES

Des del diari El País ens conviden a desvetllar la nostra lògica a partir de 7 interessants enigmes. Diuen així:

1. L'illa dels ulls blaus

Comencem amb el que segons Bernat Marín, responsable de l'edició digital d'El País i aficionat a les endevinalles, descriu com "el més bonic del món". El formulem tal com ho recollia el periodista i matemàtic Adrián Paenza a Pàgina 12. Es tracta d'una endevinalla que, com gairebé tots, té moltes versions i variants, incloent una que publica el vinyetista XKCD.

En una illa hi ha 100 habitants. Tots ells tenen o bé ulls blaus o bé ulls marrons. Tots veuen el color dels altres, però no el color propi. No poden parlar del tema i no hi ha miralls. Això sí: una llei estableix que si algú descobreix que té els ulls blaus, ha d'abandonar l'illa a les 8 del matí següents. Tots els illencs tenen la mateixa capacitat per a raonar i tots són capaços d'usar una lògica impecable.

Un dia, una persona arriba de visita a l'illa i, mentre els mira a tots, diu, sense assenyalar ningú en concret: "Que bo és veure almenys una persona amb ulls blaus després de tant temps d'estar en alta mar ! "

Quines conseqüències va portar aquest comentari als habitants de l'illa?

2. La successió més difícil

Quin nombre segueix en aquesta successió numèrica:

1 - 2 - 4 - 5 - 8-1000 ...

3. El camí del monjo

Un monjo part a l'alba del seu monestir fins al cim d'una muntanya, on arriba després d'un camí de diverses hores. Es queda a descansar ia dormir, i surt al matí de la muntanya a la mateixa hora per tornar al seu monestir.

És possible que no trigués el mateix en anar que en tornar i és igual que la seva velocitat no fos constant o quan i quantes vegades es parés a descansar: el monjo va passar per algun punt del camí exactament a la mateixa hora, però amb un dia de diferència. Per què?

4. La porta infernal

Un mentiders. Estàs tancat en una habitació en la qual hi ha dues portes vigilades per dos sentinelles. Una porta a la llibertat, però l'altra a la mort segura. Pots triar una porta i abans pots fer una pregunta a un dels sentinelles. Hi ha un problema: un d'ells sempre diu la veritat, però l'altre sempre menteix.

¿Quina pregunta faries per salvar la teva vida?

5. Els barrets

En una taula hi ha tres barrets negres i dos blancs. Tres persones es posen un barret a l'atzar sense mirar el color i es col·loquen en fila índia. No sé, és una festa una mica estranya.

El tercer veu el color dels dos que té al davant i se li pregunta si sabria dir quin és el color del seu barret. Contesta que no.

El segon només pot veure el barret del primer. Se li fa la mateixa pregunta i contesta que no.

El primer no veu cap barret, però sap perfectament de quin color és el seu.

Quina lògica va seguir?

6. La contrasenya

Un grup de policies investiga la caserna general d'un grup de delinqüents. Volen infiltrar, però necessiten la contrasenya, així que vigilen per intentar esbrinar-la. Un tipus s'acosta a la porta. Des de l'interior li diuen: "18". Contesta: "9". La porta s'obre i li deixen passar. Arriba un altre. Li diuen: "8" i contesta: "4". També li deixen entrar. Arriba un tercer. Al nombre "14" contesta "7" i li obren la porta.

Els policies creuen haver donat amb la clau: només cal dividir entre dos el nombre que diguin. Així doncs, decideixen enviar a un agent d'incògnit. En arribar a la porta li diuen "0". Contesta: "0". La porta no només no s'obre, sinó que li disparen i el maten. El tornen a provar amb un altre agent. Des de dins se sent: "6". Contesta: "3". El maten de nou.

Quin és l'error que van cometre els policies?

7. Pomes porto

Tens una fruiteria i t'han repartit tres caixes: 1 té només pomes; una altra, només taronges; la tercera, pomes i taronges. Cada caixa té una etiqueta: "pomes", "taronges" i "pomes i taronges". Cap de les caixes té l'etiqueta que li correspon. Com pots saber la fruita que conté cadascuna de les caixes traient una sola peça d'una sola d'elles?


Solucions

1. Tots els que tinguin ulls blaus abandonaran l'illa.

Si només hi hagués una persona amb ulls blaus, ho sabria ja que veuria que els 99 restants els tenen marrons, així que es marxaria.

Si hi hagués dos, el primer (A) podria pensar que es refereix al segon (B) i que només n'hi ha un, però el segon pensaria el mateix del primer. Quan un veu que l'altre no deixa l'illa el primer dia, només li queda deduir que ell també té els ulls blaus, per la qual cosa tots dos s'hauran de marxar al segon dia.

El mateix passa si hi hagués tres, ja que A veuria que B i C no deixen l'illa i que, per tant, ell també té els ulls blaus, així que s'haurien d'anar tots tres el tercer dia, en veure A (per exemple ) que ni B ni C s'han anat el segon dia.

I així fins que es vagin tots els habitants amb ulls blaus, siguin els que siguin.

2. 1001. És el següent nombre que en castellà s'escriu sense e. Ho sé, estàs molt enfadat. Per compensar, et proposo una altra endevinalla similar. Quin nombre segueix en aquesta altra seqüència?

U, D, T, C, C, S, S ...

Ull, que va la solució en la següent línia.

(Solució: segueix la O. Són les inicials dels nombres 1, 2, 3, 4 ...).

3. Imaginem que es tracta de dos monjos que surten a la mateixa hora de punts oposats: si segueixen el mateix camí, en algun moment s'hauran de creuar. Ara sembla obvi, oi?

4. "Què diria l'altre sentinella si li pregunto quina és la porta segura?".

Si el meu sentinella menteix i l'altre diu la veritat, el meu sentinella em dirà quina és la porta que porta a la mort. Si el meu sentinella diu la veritat i l'altre menteix, també em dirà quina és aquesta porta, ja que és la que l'altre em diria. Només cal escollir l'oposada a la que em contestin.

5. Si l'últim no sap de quin color és el seu barret, això significa que els altres dos no són blancs, perquè si no, sabria que el seu és negre. Així que o bé hi ha un de blanc o els dos són negres.

El segon ha deduït això mateix en sentir el que diu el primer, així que si no sap de quin color és el seu barret és perquè el primer és negre. Si el del primer fos blanc, sabria que el seu és negre perquè els dos no poden ser blancs.

Per tant, el primer sap que el seu barret és negre.

6. Ja és mala sort, però la contrasenya consistia a dir el nombre de lletres corresponent al número que li deien.

Divuit té nou lletres.

Vuit té quatre lletres.

Catorze té set.

Zero té quatre.

I sis té quatre.

7. Has d'agafar una peça de la caixa que diu "pomes i taronges". Com totes estan mal etiquetades, inclosa aquesta, no necessites saber més.

Si és una illa, aquesta és la caixa de les pomes. Les taronges són a la etiquetada com "pomes" i la caixa que queda, la de "taronges", conté taronges i pomes.

Si és una taronja, tens la caixa de les taronges. La etiquetada com "taronges" conté pomes i la que té l'etiqueta "pomes" guarda taronges i pomes.


FONT:  El País 

diumenge, 10 de maig del 2015

ROSA SENSAT, LA MESTRA

Enllacem un article dels professors  Albert  Teixidó i Conrad Vilanou Torrano del Departament de Teoria i Història de l'Educació. Universitat de Barcelona. L'article va ser publicat a l'espai web de Barcelona Metròpolis i el compartim amb tots vosaltres per posar de relleu la vida i proposta pedagògica de Rosa Sensat.

La gran obra pedagògica de Rosa Sensat, l’Escola del Bosc, va néixer el 8 de maig de 1914. Era alhora una institució higiènica i un espai d’assaig dels valors de l’avantguarda pedagògica. Arribada la Segona República, la fundadora va voler convertir-la en el model per a la renovació de l’ensenyament.
Rosa Sensat i Vilà és un cas inusual en la història pedagògica catalana. Amb la redacció del pressupost de cultura de l’Ajuntament de Barcelona del 1908 i la creació d’una xarxa d’escoles a l’aire lliure el 1914, es recollien dues tradicions –la modernista, que reclamava que la cultura arribés a tothom, i la noucentista, que entenia l’educació com una obra de civilitat– que situaven Barcelona a l’avantguarda educativa. L’aspiració de regenerar la societat a partir de l’educació atorgava als mestres una transcendència desconeguda que coincidia amb l’aire fresc que va significar la incorporació de les dones al món educatiu, del qual havien estat foragitades durant segles. A més, la preocupació per la salut de la infància, per la seva formació física, social, moral i estètica, va donar pas a una pedagogia centrada en la vida –fins llavors allunyada de les aules escolars–, una educació integral que va portar Rosa Sensat a centrar-se a “fer persones” (González-Agàpito, 1989). En aquest context va néixer la gran obra pedagògica de Rosa Sensat el 8 de maig de 1914: l’anomenada col·loquialment Escola del Bosc –inspirada en la berlinesa Waldschule de Charlottenburg–, que va dirigir fins al 1930, any en què es va traslladar al grup escolar Milà i Fontanals, on treballaria fins al 1939.
Abans de la creació de l’Escola del Bosc, Sensat havia estudiat Magisteri a Barcelona, i posteriorment va fer de mestra a l’escola municipal del Masnou i en una escola infantil gironina. Més tard va obtenir la llicència de mestra de normal a la madrilenya Escuela Central de Magisterio. Va treballar d’auxiliar durant quatre anys a la capital de l’estat, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb la Institución Libre de Enseñanza. Va completar la seva experiència pràctica en una escola de Sant Martí de Provençals i, més tard, en una escola pública unitària.
L’Escola del Bosc de Montjuïc es va instal·lar en un parc de gran bellesa, amb brolladors i jardins; resultava un lloc especialment preparat per als jocs i les classes a l’aire lliure. Les instal·lacions higièniques, el gabinet antropomètric, el menjador i la infermeria constituïen veritables novetats. També l’educació estètica, gràcies a la sala de música, hi tenia un lloc privilegiat. Disposava de patis coberts per resguardar-se del mal temps, i el menjador estava en un antic xalet moresc que també incloïa altres serveis.
Rosa Sensat sempre es va encarregar de gestionar directament l’alimentació i va vetllar pel seu equilibri (Cussó i Garrabou, 2004, p. 498), un aspecte poc reconegut però que va ser un dels més importants (Sensat, 1998). El tarannà de Sensat es copsa en detalls d’aquest tipus i en la dèria de registrar totes les seves vivències, des del diari de classe fins a les notes dels viatges; podríem dir que la mestra masnovina tenia manuscrita la seva vida professional. Així, el llibre Vers l’escola nova (1934), la seva obra cabdal, no deixa de ser un important document dedicat a narrar l’experiència atresorada durant els anys passats a l’Escola del Bosc. En un entorn molt ben concebut, va potenciar l’educació de la sensibilitat fins al punt que allà es va “crear un ambient favorable al desenvolupament del sentit artístic”.

D’entre les seves obres també destaca Les ciències en la vida de la llar (1923, reeditat el 1998), en què va mostrar la qualitat de divulgadora científica, experiència adquirida en el curs normal d’ensenyament domèstic per a mestresses del 1921. El programa del llibre abordava quatre punts, dedicats a fonamentar científicament les tasques pràctiques i quotidianes de la llar: l’aire, l’aigua, el vestit i l’alimentació. L’èxit la va impulsar a escriure Cómo se enseña la economía doméstica (1927), adreçat a la formació de mestres de primària. Certament, amb Rosa Sensat l’ensenyament domèstic va adquirir una importància inusitada i, així, malgrat el sentit reformista de la proposta, va esdevenir una pionera del feminisme.
Aquest vitalisme feminista s’entenia com una “preparació pràctica i conscient per a les tasques de la casa” i “una formació completa de la dona per a la vida de família” (González-Agàpito, 1989, p. 119). Arran d’això, i després de visitar centres d’ensenyament domèstic a Bèlgica, Suïssa i Alemanya, Rosa Sensat va refermar la convicció de preparar les nenes com a futures mestresses de casa. Cal recordar que el 1920 el Consell de Pedagogia de la Mancomunitat va constituir la Secció d’Ensenyament Domèstic, una tasca a què es va dedicar durant la seva estada a Alacant, després de guanyar el 1900 unes oposicions de mestra de labors. Tot plegat la va dur a participar el 1922 al III Congrès International d’Enseignement Ménager (París, Office Familial-Ménager). La dona havia “de saber física y química” i fisiologia, atès que havia de ser la garant d’una economia domèstica que millorés les condicions de la vida familiar.
De la mateixa manera que la ciència afecta la vida, també l’escola ha de ser vida. Sensat va fer seu aquest ideari quan es va plantejar introduir la vida a l’escola per garantir un règim de responsabilitat, com va explicitar a Vers l’escola nova: “Volíem que fos el lloc on s’aprengués a viure”; una “obra vitalista [...] en contacte íntim amb la natura” que, de retruc, assumia els postulats evolucionistes i apropava la pedagogia a la biologia. El naturalisme i el vitalisme vertebren la pedagogia sensatiana; la vida genera la voluntat de transformar l’escola en una veritable llar on floreixi la vida lliure i natural, sense rigideses, elements que van atraure la incomprensió d’alguns sectors. Per això els nens anaven en tramvia i sols a l’escola i s’amaraven de les experiències positives i negatives quotidianes: “Així es familiaritzaven amb la incomprensió i la injustícia.” Alhora, Sensat insistia en la importància que els infants assumissin petites responsabilitats: l’escola esdevenia una viva imatge de la llar, una prolongació de la vida de família, una preparació per a la vida social. Aquest és el sentit que Galí va donar a l’expressió “escola viva”, representació i expressió de la societat.
En fi, l’Escola del Bosc no era només una institució higiènica sinó una sensacional escola nova, atès que complia el requisit de ser una escola d’assaig en sintonia amb els valors de l’avantguarda pedagògica. Arribada la Segona República, el desig de Rosa Sensat va ser que es convertís en un model per a totes les escoles que havien de seguir la renovació pedagògica. Al capdavall, va lluitar contra les misèries de tot tipus: “Tot l’esperit de l’escola es va encaminar a formar al voltant de la nena una atmosfera d’elevació moral per la dignitat…” Unes misèries i una dignitat que li van ser negades, ja que, després de la Guerra Civil, Sensat va ser una de les mestres que van patir la depuració del magisteri feta pel règim franquista.

FONT:  Barcelona Metròpolis

divendres, 8 de maig del 2015

COM APRENEN NENS I NENES?

Des del facebook de l'Enric Brescó recompartim un interessant informe educatiu coordinat per la UNESCO. És un document editat fa uns anys però amb tota la vigència.

Podeu consultar-ne els seus principis bàsics en el següent enllaç :  AQUÍ


Aspectes bàsics com la participació de l'alumnat, interacció entre els alumnes i docents, l'aprenentatge més significatiu, les propostes pràctiques i buscar la comprensió real per sobre de tot són les principals propostes que desenvolupa aquest informe que ha coordinat Stella Vosniadou. 


dimecres, 6 de maig del 2015

FOMENT DE LA LECTURA

El proper 13 de maig la Fundació Escola Cristiana de Catalunya organitza la 2a Jornada sobre lectura: créixer junts tot llegint.

Un bon llibre és el que s'obre amb expectació i es tanca amb profit (Louise May Alcott). 

Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït (Santa Teresa de Jesús)

La jornada, que s'adreça a mestres i professors d'Educació Infatil, Primària i ESO, arrencarà amb la ponència Llegir per viure, ensenyar a llegir per créixer, a càrrec de la professora de la Universitat de Barcelona i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. La trobada també comptarà amb 10 tallers i amb una fira editorial.

Els tallers seran: 

Lectura literària com a mitjà per a la integració dels alumnes immigrants, a càrrec de Martina Fittipaldi.
Lectura en veu alta - com recitar un poema, a càrrec de Jordi Muixí.
Explicar contes. Eines i petits trucs, a càrrec de Noè BofarullKamishibai (l'art d'explicar contes), a càrrec de Martí Verdú.
La Batbiblioteca escolar de qualitat, a càrrec de Jaume Centelles.
La biblioteca escolar, un recurs útil per al Projecte Lector de Centre, a càrrec de Glòria Durban.
L'Àlbum il.lustrat: un tresor amb dues veus, a càrrec de Mònica Badia.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix l'escrit, a càrrec de Núria Pujolàs.
La biblioteca a casa. Recomanacions de llibres bàsics de Literatura Infantil i Juvenil que podem recomanar des de l'escola, a càrrec de Sònia Gómez.
L'odissea de llegir L'Odissea amb els infants, a càrrec de Meri txell Morera

La jornada es clourà amb contes per a adults a càrrec del grup d'animació Vivim del Cuentu.

diumenge, 3 de maig del 2015

CONTE AFRICÀ: La papaia de Senan

Del material de Pasqua que organitzen l'equip de pastoral de Maristes Catalunya hem recollit un conte africà molt interessant per reflexionar sobre el valor de la generositat. Diu així:

En un llogaret situada en les marges del Llac Kokoué, al sud de Benín, vivia una nena de nom Senan. Vivia amb la seva mare, el seu pare i un germà. La seva família, com les altres del llogaret, vivia de la pesca. La petita Senan es portava com les nenes de la seva edat i ajudava a la seva mare en les tasques més exigents, que necessitaven esforç físic i l'obligaven a allunyar-se de casa i anar fins a les ribes del llac.

Un bon dia, com solia fer, es va posar al capdavant una gran cistella amb tota la roba per rentar i es va encaminar cap al llac. Pel camí va passar prop d'un papaier, que tenia un gran fruit, una enorme papaia, que cauria amb tota seguretat a terra, ja madura, d'aquí a poc temps.

La nena es va agafar al tronc i va pujar fins a estar en condicions d'agafar la papaia. La va agafar, dient: d'aquí a poc menjaré aquesta bona papaia, després d'acabar de rentar la roba. Però, uns moments després, va pensar en la seva mare que havia quedat a la casa i que la trobaria al seu retorn, i es va dir per a si: vaig a donar-li una bonica sorpresa, guardaré la papaia i la hi oferiré a la meva mare. Realment es posarà molt contenta.

Així que, quan va acabar de rentar la roba, va prendre el camí de tornada a casa. Va arribar la seva cabana i va córrer a la trobada de la seva mare i la va abraçar i li va dir: mira quina sorpresa et porto mare, una bona papaia. La mare es va emocionar amb la generositat de la filla i ho va agrair. La papaia era, en efecte, molt bona .

Va estar temptada de menjar la papaia, però de sobte va recordar al pare de família, que havia sortit aquell dia amb la piragua per agafar peixos. Va pensar en el dur treball del pare, en la humitat del llac, sota la calor intensa. Esperaré quan el pare torni i llavors li oferiré la papaia. Era de nit quan el pare va arribar la casa, ja cansat. Awanu va anar a trobar-lo i, després de donar-li la benvinguda, li va oferir la papaia que tenia guardada per ell. L'home va asseure a l'estora i ho va agrair. Va mirar la papaia: era bonica, gran, estava madura, amb seguretat molt saborosa. Però es va contenir de menjar-la, perquè immediatament li va venir a la ment a filla més petita. La va cridar i li va dir: Senan, petita meva, vull donar-te una sorpresa aquesta nit: pren aquesta papaia, és per a tu ! 
La nena va somriure i no va dir res. Va agafar una navalla i tallar la papaia en quatre parts. Tots junts es van delectar menjant la papaia.

Per això, menjada en companyia, la papaia és mil vegades més saborosa i bona.

FONT: La cometa de los cuentos