"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 31 de maig del 2012

Jornades de filosofia 3/18 a Girona

La nostra companya Adelina ens fa arribar un interessant document/resum de la XVI Conferència del Projecte Filosofia 3/18, feta a Girona els dies 24, 25 i 26 de maig, celebrava els 25 anys del GrupIREF. Durant aquests tres dies s'han realitzat conferències magistrals, taules rodones i presentacions d’experiències, s’ha presentat l’estudi fet pel Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat de Catalunya.
Reflexionant sobre els continguts de les Jornades s'ha arribat a les següents conclusions:

Conclusió 1ª
La presència de la filosofia en el currículum d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria contribueix a la formació dels infants i joves, tot ajudant-los a trobar els seus propis sistemes de valors.
Contribueix, de manera especial, a lluitar contra els dogmatismes, i configura una personalitat autònoma, oberta, crítica i tolerant.

Conclusió 2ª
Les experiències presentades mostren que la pràctica del projecte admet formes diverses de realització, però fugint de qualsevol trivialització, amb activitats i actituds creadores, imaginatives, integradores, gratificants que parteixen sempre de l’experiència i protagonisme de l'alumnat.

Conclusió 3ª
S’ha constatat la necessitat d’una formació continua per anar revifant i repensant les pràctiques, per aprofundir amb els materials i per reflexionar sobre el propi paper con a ensenyants i sobre el sentit de l’escola avui.

Tot seguit, us deixem un enllaç on hi podreu trobar l’enregistrament d’algunes de les activitats portades a terme aquests dies:
http://www.ustream.tv/channel/grupiref/videos

Font: Equip GrupIREF

diumenge, 27 de maig del 2012

L'OFICI DE VIURE: intel·ligència emocional

El molt recomanble programa de ràdio L'OFICI DE VIURE (Catalunya Ràdio) ens presenta un programa centrat en l'educació de la intel·ligència emocional. El podeu escoltar a l'enllaç de sota. Aquesta proposta ens ha arribat de la Roser, una educadora de la Llar d'infants.

dimecres, 23 de maig del 2012

CONFERÈNCIA VICTOR KUPPERS

El 25 de maig Victor Kuppers va realitzar una conferència a Lleida. Hi ha qui el defineix com un autèntic creador d'entusiasme, ell es presenta com a  formador d'actituds, escriptor i conferenciant, Víctor Küppers ha treballat per empreses com Volkswagen, Endesa, Telefónica o Schweppes. La seva proposta és treure a la llum l'optimisme de la gent i explicar com aquest s'ha de gestionar per afrontar l'actual context de crisis.


Us oferim un resum de les seves propostes que hem trobat a l'hemeroteca virtual de La Vanguàrdia en format entrevista. Diu així:



- ¿Què es valora més avui dia en el món empresarial, l'aptitud o l'actitud?
-L'actitud és molt més important. Hi ha una fórmula que sempre explico i és la següent. Com a professional tu vals la C + H multiplicat per la A.

- ¿Perdoni?-La C són els coneixements, com a professional has de saber com fer les coses. Després hi ha les habilitats, l'experiència. I tot això multiplicat per l'actitud. Què és l'actitud? La manera de ser.Si em preguntes, el coneixement és molt important, les habilitats són també vitals, però el que diferencia un crac d'un chusquero és la seva actitud.

- ¿Creu que les empreses pensen com vostè?-Moltes sí.

- ¿I les altres de perquè es fixen en altres qualitats?-Hi ha empreses que s'han centrat molt en coneixements i habilitats. Tradicionalment, la universitat també ha focalitzat la seva atenció en aquests conceptes. Fixa't en les notes. Qui és el millor? Qui treu un 10. I el pitjor? El que suspèn. Però és veritat que en el món empresarial després hi ha qui s'adona que la persona que té un 9, no té el sentit de l'humor d'una altra persona, o la capacitat de comunicació. I els del quatre, tenen unes habilitats socials fantàstiques, és bona persona, etc. A la vida és molt més important l'actitud que els coneixements i les habilitats.També et dic que si ets un inútil i estàs molt motivat, ets un perill.Si no saps, no toquis.

- Qui ha de ensenyar-nos a modelar la nostra actitud?-Tu mateix. Hi ha una part important que és genètica. Un 50 per cent. La resta, ets tu. És un treball interior.

- ¿Creu que els instituts haurien de cursar l'assignatura d'intel · ligència emocional?-Sí, i cada vegada ho fan més. Es tracten coses com el treball en equip, la comunicació, l'esforç, la perseverança, etc. Hi ha qui ho fa des del parvulari. Ensenyen a ser alegres, optimistes, entusiastes ...

-Hi ha qui opta per un altre tipus d'ensenyament. La competitivitat, l'èxit ...-Avui discutien a la meva classe perquè hi havia una persona no volia deixar els apunts a un company. Aquí tots som un producte, tu ets el meu rival. Aquesta competitivitat que es fomenta a les escoles de negocis es trasllada a l'empresa. No hi ha companys, hi ha competència. És greu. Un alumne em va arribar a dir un dia, "en quin món viuríem si penséssim en l'altre". Aquesta és la mentalitat de molta gent que va a la universitat. I els valors?

- Qui ens està imposant aquesta mentalitat?-L'entorn, vivim en una societat que premia el que tens i no el que ets. Vivim en un món en el que vals el que tens, per això hi ha tanta frustració. Ens han fet creure que tots podem tenir-ho tot, i la gent es frustra. Fixa't en el model consumista que tenim. Tu, per exemple, t'ha felicitat algú pel teu sentit de l'humor?

-Alguna vegada, altres no ho suporten.-Et feliciten perquè tens un cotxe, o perquè treballes aquí. No solen felicitar pel que ets, sinó pel que tens.

- Només les empreses valoren més l'aptitud que l'actitud?-El bo que té aquesta crisi és que la gent s'està començant a plantejar moltes coses. Moltes. Són moltes les empreses que comencen a parlar de felicitat, encara que sembli una paraula cursi. Cada vegada són més les empreses que es preocupen per la felicitat dels seus empleats. I aquí és on entra el meu treball. Les empreses em contracten perquè volen que la gent estigui més motivada, perquè han vist que el rendiment és molt millor.

- ¿Quin és el principal error en què cauen les empreses amb els seus treballadors segons el que li han transmès en aquestes xerrades?-Que en realitat no creuen en els seus trabajadotes, una cosa és el que diuen, i una altra el que fan. Hi ha empreses que asseguren que les persones són la seva raó de ser, i després no s'ho creuen. Tractes malament als empleats, pagues malament, ets agressiu, i després pretens que estiguin motivats. Amb una xerrada la gent no té prou, la gent es motiva per com la tractes, per si et preocupes per ella.

- ¿Què li transmeten els treballadors amb els quals ha estat?
-Angoixa, veig la gent molt angoixada, i amb raó. 
Tothom transmet, el que passa és que hi ha gent que transmet 30.000 watts i altres que van fosos. Si juntes tots els problemes professionals i personals que puguem tenir és lògic que les persones estiguin més desanimades, perquè hi ha un entorn que desanima molt. Però a part de l'entorn és molt important tenir en compte que tu ets responsable del teu bombeta, tu també has de fer un esforç per ser més positiu, pro actiu i veure el costat bo de les coses i ser més entusiasta, no tot està en mans de l'entorn.Tens la responsabilitat de la teva vida.

-Som especialistes en culpar els altres de les nostres desgràcies.-L'actitud del ploriqueig és molt hispànica. Estem molt acostumats a la queixa fàcil, la culpa és de Zapatero, de Rajoy, del Govern o del meu veí.

- Estem pecant de victimitas amb la crisi?-Sí, som uns ploramiques, tot el dia plorant. Hi ha coses que no pots controlar, això està clar. La pregunta és, què fas per millorar el que realment pots canviar? Això suposa un esforç i potser no tots estan acostumats.

-Abans la cultura de l'esforç era més sòlida, sembla que anem a menys.-Totalment, els nostres avis o pares tenen una altra mentalitat.Ens hem acomodat i això ens frustra i ens amarga. Sempre dic mig en broma que hi ha gent que és "del costat fosc". I després hi ha altres persones que decideixen ser al costat on hi ha llum.

- Podem passar de les ombra a la llum amb facilitat?-Quan ets al costat fosc sempre surt el "és que". S'ha de passar al "jo què puc fer per". Si plores, t'enfonses, has de pensar en el que realment pots fer per solucionar les coses. És el que en el llibre anomeno la Vall de les Excuses, és a dir, que la culpa del que ens passa és sempre dels altres o de les circumstàncies, mai la nostra. És molt més fàcil posar una excusa de posar els mitjans.

- Quina és la pregunta que ens hem de fer constantment?- Quin és el teu objectiu a la vida?

- ¿Aquesta és la pregunta o ara m'està entrevistant vostè?-Les dues coses.

-Ser feliç, suposo.- Que cursi! D'acord, ser feliç. Encara que sigui cursi és l'opció que tothom triaria. El tema és, per ser feliç què vols? I això és el que t'has de preguntar perquè sinó t'ho imposarà l'entorn. I l'entorn et dirà que has de ser cap de departament. I que per ser feliç has de tenir un cotxe, i per a això treballar 18 hores al dia.

- ¿I per a vostè que és ser feliç?-Treballar a la universitat, poder anar al Barça, unes braves, jugar a tennis o dedicar molt de temps als meus fills. No sé, per dir alguna cosa. O poses tot això en la teva vida o seràs un desgraciat, per això ens hem de parar a pensar de tant en tant.

- ¿Posar la nostra felicitat en mans de factors externs és igual a ser un desgraciat tota la vida?-Sí, totalment, i és el que passa amb molta gent. El problema és que només ens parem a pensar en aquestes coses quan la vida et dóna un cop. Però això no ho dic només jo. Valentí Fuster fa temps que diu que ens hem de parar a pensar perquè estem en un món de bojos. Crec que és important, estem molt bojos. La Comunitat Europea va alertar que el 2020 la primera malaltia als països occidentals serà la depressió. La gent intel · ligent no és que no s'equivoqui, és que aprèn dels errors.

- Per què creu que la gent està tan angoixada?-Perquè estem en un món on tenim de tot i no som feliços.Perquè la cultura del tenir ens fa eternament insatisfets. Estem en mans de les multinacionals, i això significa una infelicitat contínua.

- Què és l'èxit per a vostè?-L'assoliment d'objectius que realment valen la pena per a tu.Això és la felicitat.

-Li he preguntat per l'èxit ...-L'èxit és ser feliç. Si fas a la vida allò que vols, seràs feliç i això és un èxit. Èxit és tenir una vida amb sentit, plena.

- ¿Quina fórmula creu que han d'utilitzar les empreses per encomanar entusiasme en temps de crisi?-Primer, ajudar a la gent que està angoixada, i hi ha moltes formes de fer-ho. I segon, fer veure que no només és un problema de l'entorn o del deute grec, sinó que nosaltres podem estar alegres en aquest entorn.

- Com poden ajudar a la gent angoixada?-Tractant-les com a persones. Hi ha molts treballadors que et confessen que són tractats com un número o una merda directament. Cal tornar a utilitzar paraules com "gràcies" o "per favor" per evitar que desapareguin del diccionari de les empreses.

- "No neews, good neews"-Però això és molt trist. Cal que de tant en tant et donen les gràcies per la feina que fas, o si ho traslladem en l'àmbit familiar, que et diguin que et volen. Que et felicitin per la feina ben feta és un xut molt més gran que el sou que et paguen.

- Per què creu que costa tant?-Perquè no entenen el perquè cal donar les gràcies, "gràcies de què, si ja et paguem i sóc el teu cap". Al final haurem d'explicar als nostres néts què significa l'expressió si us plau. Això ha fet que la gent ja no pensi en l'empresa, pensa en si mateix. Però és que l'empresa l'hi ha guanyat. Som éssers humans, necessitem afecte i sentir-nos estimats.

- Quin és el gran repte que té les empreses en el segle XXI?-Mantenir el talent. Al final, el més important de les empreses són les persones, i per a això cal mantenir el talent.

Font original : La Vanguàrdia

dilluns, 21 de maig del 2012

+ ENIGMES

Presentem uns espais web plens d'enigmes que podem fer a les aules amb els nostres alumnes. Crear reptes, treballar la lògica i fer-ho en clau d'enigmes fomenta l'interès i la motivació dels alumnes per l'àrea de matemàtiques.

Per alumnes de primària podeu anar a:



Per alumnes de secundària:





Us deixem 8 enigmes per proposar als vostres alumnes del 2n o del 3r cicle de primària. Les solucions estan al final. Aquest enigmes i més jocs matemàtics els hem trobat a:
http://www.xtec.cat/~mmontene/web/6hivern.htm

1-El problema de l’ànec
Un ànec es troba a la vora d’un llac. Al costat hi ha un cartell que hi diu: PROHIBIT BANYAR-SE!
Què farà per ficar-se a l’aigua?


2-El problema dels mitjons
-En un calaix hi ha mitja dotzena de mitjons blancs i una dotzena de mitjons negres, tots barrejats.
-Si ens trobem a les fosques, quants mitjons hem d’agafar, pel cap baix, per estar segurs de tenir-ne un parell del mateix color?



3-El problema de la calba
Mitja calba té 4560 cabells. Quants en té una calba completa?


4-El problema del milió d’euros
A terra hi ha un milió d’euros. Es troben allí en Superman, Dràcula i un actor francès. Qui agafaria els diners?


5-Un problema de pomes
Dóna’m una poma i en tindré el doble que tu.
Això seria injust, és millor que tu me la donis a mi i així en tindrem els dos igual.
Quantes pomes té cadascú?


6-El nombre 1000
Aconsegueix el nombre 1000 fent servir vuit vuits (es pot fer de dos formes diferents).



7-Un problema de família
Dues mares i tres filles surten a passejar diàriament amb tres barrets. Cada una porta barret i cap queda sense barret. Com és possible?


8-Un problema d’edats
En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més jove que la Roser i la Roser més jove que en Joan.
Quin dels tres és el més vell?
Quin dels tres és el més jove?


SOLUCIONS:
1-(L’ànec no sap llegir)
2-(3 mitjons)
3-(Cap)
4-(L’actor francès perquè en Dràcula i Superman són de ficció)
5-( 5 i 7 pomes)
6- 888 + 88 + 8 + 8 + 8 = 1000      o      (8888 – 888) : 8 = 1000
7-(Són tres persones: l’àvia, la seva filla i la néta)
8-(Joan és el més vell, després ve la Roser i el més petit és el Juli)




divendres, 18 de maig del 2012

AVALUACIÓ DEL PROJECTE: FILOSOFIA 3/18

El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d'Ensenyament ha publicat l'informe d'avaluació del PROJECTE FILOSOFIA 3/18.

El podeu baixar en pdf des de la pàgina del Consell http://tinyurl.com/c8ql2uj



Us deixem un resum de l'apartat de conclusions:

En concret, per part de tots els col·lectius consultats —experts, docents, equips directius i centres educatius referents— es considera que promou el raonament com a competència bàsica a partir del rigor, l’argumentació i el diàleg. Més del 90%, tant de docents com d’equips directius, manifesten que el projecte ha tingut com a efecte que els estudiants acabin pensant millor. De fet, la manca de reflexió i raonament entre els estudiants és la principal raó que s’addueix per iniciar el projecte i són molts els docents que reconeixen que el projecte ha fet que l’alumnat argumenti millor (90%), sigui més capaç de trobar raons a les seves opinions (94%) i més autònom intel·lectualment (més del 80%). Un dels centres referents fins i tot opina que el projecte ajuda a reduir el fracàs escolar gràcies al bon nivell de diàleg filosòfic que s’assoleix.

El projecte fa que els alumnes llegeixin i parlin, i a partir d’aquí reflexionin, es facin més crítics i s’avesin a preguntar els perquès. Al mateix temps, fa que els alumnes s’adonin que són els protagonistes del seu aprenentatge i de l’aula, i que, per tant, han de participar-hi. De fet, les dificultats d’expressió oral són la segona causa que motiva l’aplicació del projecte.

Recordem que quasi un 90% dels docents manifesta que el projecte ha fet millorar la comprensió i l’expressió oral de l’alumnat.




dilluns, 14 de maig del 2012

UNA MODA QUE VE: les presentacions

Heu sentit les paraules PECHA KUCHA o IGNITE?
Prepareu-vos perquè és una moda que arriba amb força dels EEUU i de països europeus. Es tracta de fer trobades on la gent fa presentacions... De quines coses? De tot... el tema va començar fent passes de fotos, especialment relacionades amb el disseny i ara et pots trobar amb tot tipus de temàtiques. Presentacions amb recomanacions o curiositats de tots tipus en aquests dos formats:
Pecha kucha: 20 diapositives x 20 segons cadascuna (6m i 60 s).
Ignite: 20 diapositives x 15 segons a cada diapositiva (5m).
Podeu llegir més curiositats sobre aqueta corrent a: PRESENTARTE

Tot plegat una divertida anècdota però socialment torna a surar la importància de presentar, l'habilitat de comunicar... és la competència oblidada. Per tant, no em sembla gens malament proposar-ho com un joc entre la gent, activa l'enginy presentar amb 20 imatges, amb poc temps, amb poc text escrit... ha de ser una conversa àgil, fresca on segur que l'humor hi tindrà un raconet. Endavant amb aquestes noves iniciatives !

divendres, 11 de maig del 2012

RECURS x AUDIO + LLENGUA

A la web d'  AUDIOPAL  hi trobareu recursos per enregistrar veu. Les possibilitats educatives són moltes:


- gravar lectures dels nostres alumnes.


- preparar activitats d'escoltar i comprendre.


- fer una ràdio casolana amb audio-notícies fetes per alumnes i amb la possibilitat d'insertar-les a un blog o web.


També hi ha l'opció d'insertar un text escrit de word i convertir-lo a audio de manera automàtica. La reproducció no és perfecta però deixa un resultat com aquesta prova que he fet:




 Esperem que us resulti ben útil!

diumenge, 6 de maig del 2012

TALLER DE SENSASCRIPTURA

El passat 5 de maig el grup ICE de la UdL va organitzar unes jornades de llengua a Lleida. En un dels tallers proposats hi havia dinàmiques de sensascriptura. També propostes per millorar les produccions escrites dels nostres alumnes, millorar en el sentit de fer-les més competencials, motivadores i pràctiques. Us deixem aquesta presentació. A sota de la presentació també us deixem uns interessants escrits que van fer els educadors i educadores que van participar en el taller.
Sensascriptura ICE-UdL
View more presentations from Joan2012.



A la Jornada de Llengua es va realizar una dinámica de SENSASCRIPTURA, els educadors i educadores van escriure uns petits textos després de visualitzar unes imatges vitals i amb càrrega emocional. Aprofito també per agrair a tots els participants l’alt nivell de complicitat i participació en el taller… em sento afortunat d’haver compartit aquesta experiència amb vosaltres . Us presentem les transcripcions dels textos, val la pena fer-ne una lectura:

Escriure per aprendre de mi, del món.

Uns peus descalços que observen tot un llarg camí a punt d’estrenar-lo. Així és com se sent l’infant davant de cada nou repte. Així és com em sento jo davant de cada infant. Descalça. Amb recel per si em faig mal. Amb moltes ganes de començar el primer pas i el segon i el...

“A never-ending road”. Aprendre és un camí que no s’acaba mai. El moment d’aprendre quelcom és màgic i per això gaudeixo tant aprenent i sobretot ensenyant.

Acompanyar als nostres alumnes a créixer com a persones. Hauran de viure la seva vida. La nostra tasca serà de guia, suport, ajuda, somriures i aprecis cap a ells. Aprendre en tots els sentits.

Podem partir tots d’un mateix punt, haver viscut un mateix moment, haver conviscut en una classe o compartit una lectura; per a després cadascú seguir el seu camí perquè cadascun de nosaltres som diferents.

De vegades dins de l’escola ens trobem amb un encreuat de camins i no sabem quin escollir (tècnics, metodològics,...).

Com a mestres ens hem de motivar davant del llarg camí, mica en mica hem de trobar el camí més segur i fàcil amb l’ajuda de la confiança i amb la interacció dels altres.

Al llarg de tota la vida i en el procés d’aprendre són molt importants les persones que ens envolten. Així com l’ajuda, el saber compartir, l’empatia, experimentar, viure,... i gaudir tots els moments bons i menys bons amb els qui ens envolten.

La vida és un camí que encetem al néixer i anem dibuixant al llarg de la vida. Els mestres tenim quelcom a dir i a fer per ajudar a dibuixar el camí dels infants, acompanyant, donant la mà, fent costat, engrescant, obrint , mostrant noves vies, encenent la flama, despertant emocions i respectant les seves opcions de vida.

Per una educació que ens ensenyi a superar els aspectes negatius de la nostra cultura (soledat, insolidaritat,...).

Els aprenentatges són llargs com els camins però si els fem plegats, donant-los les mans es fan més amens i funcionals.

Per educar és important interactuar. Per interactuar cal obrir-se, transmetre emocions, compartir amb els alumnes. “Jo ensenyaré, ensenyeu-me vosaltres”.

L’educació és un camí llarg, de vegades complicat. Dura tota la vida i ens omple de molts bons moments. Ens millora com a persones, ens emociona i ens posa en relació amb els altres.
Imatges molt agradables d’atreviment, llibertat, camins per seguir amb tots els que som i podem millorar.

Hem de motivar als nostres alumnes perquè puguin desenvolupar-se a la vida adulta. En aquest procés des de la infància fins al batxillerat hem de ser referent, model, ajuda,recolzament, estímul, punt d’orientació i confiança davant el seu aprenentatge.
Ser molt propers, viure a l’escola en família.

Ensenyar tot educant i aprenent, és desvetllar en l’alumnat tots els sentits a flor de pell per acompanyar-los en una part del seu camí de vida.

Il·lusió, passió, alegria, sentiments, equip, companyerisme, aprendre, créixer, acompanyar, potenciar, fer camí, pas a pas, superant petits obstacles, gaudint...potser deixant empremta. Sempre fent camí i impregnant-nos de la grandesa de la infantesa.

Una imatge d’una llarga carretera i unes cames que inicien el camí... em suggereix camí obert per arribar a...

Una imatge d’uns bancs a la vora del mar i uns velers davant. Nosaltres, els bancs, tenim una experiència àmplia, tenim uns coneixements ferms. En canvi , els nens son com velers, fàcils de moure pel vent. Aquí està el repte, ser capaços de moure a bon port els velers, aconseguint uns nens i nenes autònoms i democràtics, amb un pensament crític.

Un llarg camí que hem de recórrer treballant amb totes les nostres possibilitats. Ens ha de permetre imaginar, volar, compartir... Algunes vegades el camí és fosc, difícil, divers però compartir em dóna llum, ens ajuda a estimar a construir-nos.

Gràcies per aquests regals en forma de text!

Fins la propera,
Joan Pifarré Vidal

divendres, 4 de maig del 2012

METODOLOGIA + CONTINGUT + TIC


El passat 25 d’abril es van celebrar la 10a Jornada de Telemàtica Educativa a Barcelona amb l'organització de la FECC. Una de les ponents era la Carme Barba una mestra que en els últims 10 anys ha creat nombrosos espais webs plens de recursos per a mestres i sempre en obert. Quin gran missatge, tenir molt per compartir més... li vaig fer arribar un sincer agraïment per tota la seva generositat i per contribuir tant al bon fer de la nostra professió.

Bé, anem al contingut. La Carme Barba com a bona mestra no va parlar de les TIC de manera exclusiva, ella és de les que pensa que un bon projecte educatiu ha de tenir 3 bons fonaments:
  • Bons continguts de treball.
  • Una metodologia ben plantejada i que faciliti el millor aprenentatge pels alumnes.
  • Recursos, en aquest cas la tecnologia ens posa a l’abast innumerables materials TIC.

Aquests aprenentatges que conjuguen metodologia, contingut i recursos TIC s’anomenen TPACK.

En l’aspecte metodològic la Carme ens va destacar aspectes claus en una unitat didàctica, centre d’interès o projecte. Ens va dir que sigui en el format que sigui hi ha elements bàsics com:
-         Una missió clara en la proposta d'aprenentatge
-         Que hi hagi cooperació i treball en equip per enriquir els aprenentatges.
-         Què facilitem a l’aula moments amb preguntes i que els ensenyem a fer bones preguntes. Preguntes productives que no siguin de resposta tancada.
-         Crear moments de conversa i debat és fer visible el pensament, per això hem de fomentar aquests moments per fer reculls i conclusions en grup.
-         Activitats participatives, revisables i autorevisables.
-         Crear productes finals ben significatius que donin sentit al procés d’aprenentatge ( un llibre recull, una revista temàtica, una obra de teatre,...)
-         Avaluar amb criteris clars que els alumnes coneguin i acompanyar-los bé en el procés.

Per acabar us deixem espais recomanats per la Carme amb recursos interessants: