Recomanem aquesta entrevista a Irmeli Halinen, responsable de Desenvolupament Curricular del Ministeri d’Educació finlandès. Us presentem un resum d'aquesta però en recomanem la lectura completa al diari de l'educació .
Per què canvia Finlàndia el seu currículum si ja té un sistema educatiu pioner?
El nou currículum oferirà més espai per al treball que integra diferents assignatures i més competències de caire social, tot això mesclat amb unes instruccions escolars que tradicionalment fixen uns criteris molt genèrics i cedeixen la darrera paraula –allò que es fa a classe i com s’avalua– a les escoles i els seus mestres.
“Per què canviem el currículum? El món canvia molt ràpid i hem de repensar quines competències volem que desenvolupin els nostres infants”, exposa Halinen en una conversa amb El Diari de l’Educació arran d’una visita a Barcelona en el marc de les conferències STEAM. Estar al capdavant dels resultats PISA en les últimes dècades no és excusa per no adaptar-se als canvis socials.
Més transversalitat entre matèries
“A veure, encara tenim assignatures…” Aquest és un altre dels aclariments que Halinen acostuma a fer davant els mitjans de comunicació. “Ara bé, el seu pes s’ha reduït”, matisa. El currículum estableix els objectius competencials als quals han d’arribar els alumnes cada any, però els centres “tenen llibertat per organitzar-se”. Ara bé, sí que es fixa que cal dedicar un mínim d’una setmana sencera –o l’equivalent en hores repartit al llarg de l’any– a “l’aprenentatge multidisciplinar”, és a dir, a treballar per projectes que impliquin coordinació i continguts de diverses assignatures. Aquest és el mínim, assenyala Halinen, però afegeix que ja hi ha centres que hi dediquen moltes més hores.
Una altra de les principals novetats de les noves instruccions escolars a Finlàndia és la definició de set competències transversals “que s’han de promoure a qualsevol assignatura”, precisa Halinen. Es tracta de soft skills, habilitats de caire més social i relacional, que són les següents: saber un mateix com aprèn, tenir cura d’un mateix en el seu dia a dia –des de saber organitzar-te fins a conèixer el teu cos–, poder expressar idees i comunicar-se, comprensió lectora de diferents suports –textos, vídeos, gràfics…–, gestió de tecnologies de la informació i la comunicació, desenvolupament d’habilitats d’emprenedoria i, per últim, competències ciutadanes de democràcia i participació.
I tot això en escasses cinc pàgines per matèria. “No ens cal més, el sistema es recolza en l’autonomia dels municipis i, al final, dels mestres”, argumenta. En cinc o sis pàgines hi cap perfectament una breu descripció de la matèria, per què és important, uns quants elements clau en què els mestres haurien de pensar i els objectius d’avaluació.
Autonomia en els continguts i l’avaluació
Halinen no es cansa de repetir que l’èxit del sistema finlandès descansa en l’autonomia de l’Administració local i dels centres, que a la vegada no s’entendria sense l’alt nivell de preparació dels docents. “El currículum de què estem parlant és una guia, unes línies bàsiques, a partir d’aquí cada municipi fa el seu propi procés de disseny local dels continguts”, exposa, “però tot això són més guies: el poder acaba recaien en escoles i mestres, que tenen marge per repensar moltes de les parts”.
A Finlàndia l’Administració educativa de referència és la local, davant la qual els directors de centres han de retre comptes, ja sigui pel que fa als resultats educatius com a la contractació dels mestres.
“El gust per aprendre”
És curiós que Finlàndia hagi posat de cap per avall el seu currículum i, tanmateix, no ha canviat ni una sola assignatura. No té res a veure amb la guerra entre les matèries per guanyar hores dins l’horari escolar (l’últim cop que van estrenar una assignatura, explica Halinen, va ser l’Educació per a la Salut a finals dels anys 90).
La transformació gira al voltant d’altres eixos. “El del gust per aprendre”, exposa Halinen. També la voluntat que els alumnes tinguin coneixement del seu propi procés d’aprendre: “Els hem d’ajudar a entendre el que aprenen, el sentit del que fan”, conclou.
“Darrere de tot això hi ha un canvi de paradigma, que té a veure amb entendre què és un bon procés d’aprenentatge”, reflexiona Halinen. “La recerca demostra que aprenem millor si col·laborem i treballem amb altres, si ens sentim bé, si connectem amb les emocions”.
FONT: diari de l'educació
"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon
dissabte, 28 de maig del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
PROJECTE RIU AMUNT O COM ESTIMAR EL TEU TERRITORI
Diuen que estimar és compartir feliçment la vida per això aquest projecte educatiu sobre el Riu Segre anomenat RIU AMUNT és més que aprendre sobre un riu, es tracta de conèixer-lo i, alhora, d'estimar-lo en tota la seva dimensió. Perquè també es cert que a qualsevol persona o lloc especial l'estimes més quan més acabes sabent de la seva història quedant atrapat en allò autèntic que guarda només pels que han estat curiosos de capficar-s'hi.
Com va començar?
Tota història autèntica té un inici bonic i especial. Al Col·legi Maristes Monntserrat l'equip del 2n cicle de primària estaven en una reunió de cicle debatent sobre activitats significatives per enriquir el projecte de descoberta del Riu Segre. Un dels companys va llançar la idea de visitar-lo in situ en les seves principals parts del recorregut que fa des del seu naixement fins a la desembocadura a l'Ebre. Una idea boja com tantes... però aquesta és l'autèntica MÀGIA D'UN EQUIP...l'engrescament...una companya va començar a plantejar possibilitats reals d'organització, l'altra va proposar com fer participar les famílies, un altre parlava de com els alumnes podrien fer de guies de les sortides,.... i així per efecte de contaminació positiva es va gestar el que anomenem producte final del projecte.
Aquest article d'avui és un APERITIU només ho presento... aviat us mostrarem vídeos i més imatges perquè entre tots seguim descobrint aquest gran tresor que tenim a tot el territori lleidatà...el nostre RIU SEGRE.
Continuarà...ben aviat compartirem més informació.
Continuarà...ben aviat compartirem més informació.
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
metodologia,
vocació
divendres, 20 de maig del 2016
LA TECNOLOGIA SUMA I MOTIVA L'APRENENTATGE
Una companya docent, la Montse, m'ha fet arribar aquest interessant article i entrevista realitzada a Rosa Liarte. Aquesta docent de l'IES Cartima ha estat seleccionada entre les docents més innovadores. A la porta de classe un cartell avisa: «Permès el mòbil», considera les tecnologies un aliat en l'educació.
El seu nom és dels que 'sonen' en xarxes socials i és fixa en xerrades, ponències o cursos sobre noves tecnologies aplicades a l'educació. A www.leccionesdehistoria.com té penjats els temes que prepara per als seus alumnes i que qualsevol persona pot consultar. Una manera amena d'estudiar la caiguda de l'imperi romà o l'Europa del Renaixement: apunts en PDF, enllaços a mapes interactius, lliçons resumides en SlideShare o explicacions a través de YouTube. Les classes de Geografia i Història de Rosa Liarte Alcaine a l'IES Cartima són de tot menys avorrides. Els alumnes utilitzen amb normalitat les tauletes. I qui no en té, agafa el mòbil. Aquí no hi ha cartells prohibint l'ús d'aparells electrònics. Natural de Fuengirola, de 32 anys, va estudiar a l'IES Les Llacunes i Història a la UMA. Va aprovar les oposicions el 2010, la segona en puntuació. Té la seva plaça definitiva en el mateix institut on va estudiar, però des del curs passat està en comissió de serveis a l'IES Cartima. La Fundació Amancio Ortega l'ha seleccionat entre els deu professors espanyols més innovadors. El proper dia 20 d'aquest mes es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora.
"La norma habitual en els instituts és la prohibició dels mòbils, aquí en canvi estan permesos ..."
"El mòbil és una eina més de treball, no només no estan prohibits, sinó que es treballa activament amb ells. A l'institut no tenim llibres, que se substitueixen per tauletes o mòbils."
Imagino que no haurà estat fàcil implantar aquesta metodologia. ¿Hi va haver molta oposició per part dels pares?
L'institut es va obrir l'any passat i ja teníem planificada aquesta metodologia. Em vaig venir aquí en comissió de servei perquè José María (director) em va deixar llibertat per treballar. Va apostar per mi cegament. Hi va haver moltes famílies que se'ns van tirar a sobre. Va ser necessari molt diàleg i pedagogia perquè fossin acceptant aquesta metodologia. A dia d'avui, que estem en plena escolarització, hi ha alguns pares que es van buscant un altre centre, però també tenim una llista d'espera de molts altres que confien en el nostre mètode.
A què creu que es deu aquest rebuig?
Tot canvi del que és la nostra zona de confort és problemàtic. L'alumnat està fent alguna cosa al que no està acostumat i això sempre porta un temps d'adaptació.
Coincidirà amb mi en què molts professors no estan preparats per a un ús tan intensiu de les noves tecnologies a classe ...
Quan vam començar al setembre donem un curs intensiu en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als companys i sobre l'avaluació dels projectes. També tenim un programa de mentorització: els companys nous entren a classe amb mi i van aprenent la metodologia, i després ells s'ho passen a altres en un efecte 'cascada'.
Hi ha moltes famílies que no tenen accés a Internet, o no s'ho poden permetre, no pot això obrir una bretxa digital a classe?
En el nostre institut, que està a l'estació de Cártama, es donen tots els supòsits, des de nens que viuen aïllats en el camp sense Internet a altres amb pares treballant al Parc Tecnològic i que aposten per les noves tecnologies. Al centre tenim fibra òptica, hem invertit en comprar pastilles, els alumnes poden treballar aquí abans de classe i dos dies a la setmana l'associació de pares obre la biblioteca perquè puguin venir a estudiar connectats a Internet.
Utilitzant només eines digitals, no es poden perdre aspectes com la cal·ligrafia o l'ortografia?
La cal·ligrafia o l'ortografia de l'alumnat s'aborden en Primària. Però utilitzar les eines digitals no vol dir no tenir cura l'ortografia. Jo corregeixo als meus alumnes quan trobo alguna falta.
L'escola pública és una escola integradora que atén la diversitat. En aquests casos, com es pot compaginar l'eina digital amb aquestes necessitats especials?
Sí, com diu, l'escola pública és integradora i jo mateixa tinc a classe a dues alumnes cegues, i es donen tot tipus de supòsits. Aquí la tecnologia ens ajuda a detectar les dificultats. Com treballem la classe invertida, l'alumne veu a casa els vídeos tutorials amb l'explicació del tema, totes les vegades que necessiti. Jo puc conèixer en quins punts té més dificultat ia classe es recolzen més aquests aspectes.
I l'alumnat, ho veu vostè més motivat?
Només li poso un exemple. Com que sóc secretària, de vegades m'entretinc en qüestions administratives i arribo tard a l'aula. L'altre dia que em retardava va venir un noi per dir-me que m'estaven esperant a classe.
Estar seleccionada entre els deu docents més innovadors ¿una sorpresa?
Sí, una gran sorpresa ... Em vaig presentar a més a última hora i, la veritat, sense cap propòsit. Estar entre els finalistes és ja un premi, he vista la llista de companys i companyes i són gent molt vàlida, crec que tots som ja guanyadors. Després m'ha sorprès veure que hi ha gent que em valora i que aprecia el meu treball. Sap, he plorat molt, he tingut moltes frustracions i m'he sentit molt incompresa en tractar d'introduir les noves tecnologies a l'escola.
Una revolució sense marxa enrere ...
Sí, l'escola del futur no s'entén sense el suport digital. A més, és una revolució que va més ràpid del que podem assimilar. Per això és tan important la formació dels professors. Jo ja no concebo una classe sense tecnologia.
FONT: diariosur.es
El seu nom és dels que 'sonen' en xarxes socials i és fixa en xerrades, ponències o cursos sobre noves tecnologies aplicades a l'educació. A www.leccionesdehistoria.com té penjats els temes que prepara per als seus alumnes i que qualsevol persona pot consultar. Una manera amena d'estudiar la caiguda de l'imperi romà o l'Europa del Renaixement: apunts en PDF, enllaços a mapes interactius, lliçons resumides en SlideShare o explicacions a través de YouTube. Les classes de Geografia i Història de Rosa Liarte Alcaine a l'IES Cartima són de tot menys avorrides. Els alumnes utilitzen amb normalitat les tauletes. I qui no en té, agafa el mòbil. Aquí no hi ha cartells prohibint l'ús d'aparells electrònics. Natural de Fuengirola, de 32 anys, va estudiar a l'IES Les Llacunes i Història a la UMA. Va aprovar les oposicions el 2010, la segona en puntuació. Té la seva plaça definitiva en el mateix institut on va estudiar, però des del curs passat està en comissió de serveis a l'IES Cartima. La Fundació Amancio Ortega l'ha seleccionat entre els deu professors espanyols més innovadors. El proper dia 20 d'aquest mes es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora.
"La norma habitual en els instituts és la prohibició dels mòbils, aquí en canvi estan permesos ..."
"El mòbil és una eina més de treball, no només no estan prohibits, sinó que es treballa activament amb ells. A l'institut no tenim llibres, que se substitueixen per tauletes o mòbils."
Imagino que no haurà estat fàcil implantar aquesta metodologia. ¿Hi va haver molta oposició per part dels pares?
L'institut es va obrir l'any passat i ja teníem planificada aquesta metodologia. Em vaig venir aquí en comissió de servei perquè José María (director) em va deixar llibertat per treballar. Va apostar per mi cegament. Hi va haver moltes famílies que se'ns van tirar a sobre. Va ser necessari molt diàleg i pedagogia perquè fossin acceptant aquesta metodologia. A dia d'avui, que estem en plena escolarització, hi ha alguns pares que es van buscant un altre centre, però també tenim una llista d'espera de molts altres que confien en el nostre mètode.
A què creu que es deu aquest rebuig?
Tot canvi del que és la nostra zona de confort és problemàtic. L'alumnat està fent alguna cosa al que no està acostumat i això sempre porta un temps d'adaptació.
Coincidirà amb mi en què molts professors no estan preparats per a un ús tan intensiu de les noves tecnologies a classe ...
Quan vam començar al setembre donem un curs intensiu en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als companys i sobre l'avaluació dels projectes. També tenim un programa de mentorització: els companys nous entren a classe amb mi i van aprenent la metodologia, i després ells s'ho passen a altres en un efecte 'cascada'.
Hi ha moltes famílies que no tenen accés a Internet, o no s'ho poden permetre, no pot això obrir una bretxa digital a classe?
En el nostre institut, que està a l'estació de Cártama, es donen tots els supòsits, des de nens que viuen aïllats en el camp sense Internet a altres amb pares treballant al Parc Tecnològic i que aposten per les noves tecnologies. Al centre tenim fibra òptica, hem invertit en comprar pastilles, els alumnes poden treballar aquí abans de classe i dos dies a la setmana l'associació de pares obre la biblioteca perquè puguin venir a estudiar connectats a Internet.
Utilitzant només eines digitals, no es poden perdre aspectes com la cal·ligrafia o l'ortografia?
La cal·ligrafia o l'ortografia de l'alumnat s'aborden en Primària. Però utilitzar les eines digitals no vol dir no tenir cura l'ortografia. Jo corregeixo als meus alumnes quan trobo alguna falta.
L'escola pública és una escola integradora que atén la diversitat. En aquests casos, com es pot compaginar l'eina digital amb aquestes necessitats especials?
Sí, com diu, l'escola pública és integradora i jo mateixa tinc a classe a dues alumnes cegues, i es donen tot tipus de supòsits. Aquí la tecnologia ens ajuda a detectar les dificultats. Com treballem la classe invertida, l'alumne veu a casa els vídeos tutorials amb l'explicació del tema, totes les vegades que necessiti. Jo puc conèixer en quins punts té més dificultat ia classe es recolzen més aquests aspectes.
I l'alumnat, ho veu vostè més motivat?
Només li poso un exemple. Com que sóc secretària, de vegades m'entretinc en qüestions administratives i arribo tard a l'aula. L'altre dia que em retardava va venir un noi per dir-me que m'estaven esperant a classe.
Estar seleccionada entre els deu docents més innovadors ¿una sorpresa?
Sí, una gran sorpresa ... Em vaig presentar a més a última hora i, la veritat, sense cap propòsit. Estar entre els finalistes és ja un premi, he vista la llista de companys i companyes i són gent molt vàlida, crec que tots som ja guanyadors. Després m'ha sorprès veure que hi ha gent que em valora i que aprecia el meu treball. Sap, he plorat molt, he tingut moltes frustracions i m'he sentit molt incompresa en tractar d'introduir les noves tecnologies a l'escola.
Una revolució sense marxa enrere ...
Sí, l'escola del futur no s'entén sense el suport digital. A més, és una revolució que va més ràpid del que podem assimilar. Per això és tan important la formació dels professors. Jo ja no concebo una classe sense tecnologia.
FONT: diariosur.es
diumenge, 15 de maig del 2016
PODEN LES XARXES D'APRENENTATGE EN LÍNIA TRANSFORMAR L'EDUCACIÓ?
La Fundació Bofill va convidar Philipp Schmidt, director's Fellows del MIT Media Lab i fundador de la Universitat Peer 2 Peer, del MIT Learning Creative Learning i del Open Course Ware Consortium. En aquest vídeo de sota trobareu un resum de la seva xerrada. Schmidt proposa:
Una mirada al passat i al present de l’educació
La imatge del professor davant d’un auditori explicant una classe magistral s’ha repetit al llarg de la història de la universitat i encara avui dia continua essent la base de l’ensenyament universitari. Per a Philipp Schmidt, aquestes classes magistrals no són les experiències educatives que impacten més en els alumnes i que motiven l’aprenentatge.
Alguns exemples:
Una anàlisi amb sensors d’impulsos elèctrics en alumnes de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va demostrar que durant les classes magistrals el compromís mental dels alumnes era similar al dels moments de relax.
Schmidt va fer una enquesta a alumnes del MIT sobre quina experiència havia estat més rellevant en el seu aprenentatge. El ponent destaca la resposta d’una alumna que va explicar que l’experiència que va marcar més el seu aprenentatge va ser un projecte en què durant sis mesos es va estudiar com es podia pujar un camió de bombers a la cúpula de l’edifici central del MIT. L’acció es va portar a terme durant una nit i es van deixar les instruccions de com s’havia de desmuntar.
Com ha de ser, doncs, l’aprenentatge perquè sigui efectiu i creatiu?
Ha de tenir les quatre «P»:
Projectes. S’ha de basar en el desenvolupament de projectes. Quan construïm alguna cosa, posem en pràctica els coneixements teòrics, descobrim si són certs o no, ens trobem amb els problemes reals i produïm quelcom que després podem mostrar a la resta de la gent. No és igual estudiar poesia que escriure poesia.
Peers. Aprenentatge col·laboratiu. Un estudi demostra que la capacitat de crear grups col·laboratius de treball que funcionin és el factor més important per a tenir èxit. En el grup, els dubtes es posen en comú. Cadascú aporta els seus coneixements. Quan expliquem a tercers els nostres coneixements, ens enfrontem al fet de si sabem determinades qüestions o no i això ens fa aprendre.
Passió. Si estem interessats en un tema, n’aprendrem més que no pas si no ens atrau. «Intentem ajudar els nostres estudiants a buscar projectes que els apassionin i que pensin que poden canviar el món.»
Play. Jugar, és a dir, arriscar-se, provar, no tenir por del fracàs. L’aprenentatge hauria de ser un procés en el qual ens arrisquéssim.
Tres principis que proposa el Media Lab del MIT respecte a com han de ser els projectes perquè tinguin el màxim impacte:
Únics. Si fem una cosa que algú més ja ha fet, canviem.
Impacte. No n’hi ha prou amb tenir una idea. Ha de ser una cosa que canviï la vida de les persones. Ha de tenir un significat.
Màgic. No es pot definir, però, quan ho experimentes, saps que ho és. És una sensació, un sentiment.
La tecnologia com a motor de canvi del paradigma educatiu
La tecnologia es pot fer servir per a perpetuar el model clàssic d’ensenyament. Per exemple, veure un vídeo és una tasca unidireccional: l’estudiant escolta i no hi ha interacció. És el mateix model de la classe magistral.
Per a Schmidt, però, la tecnologia pot canviar el paradigma educatiu com ho va fer el llibre en el seu moment, perquè gràcies a internet disposem d’una xarxa oberta, a la qual tothom es pot connectar i fer contribucions. No és com la ràdio o la televisió, que són unidireccionals. És interactiva. Podem parlar i escoltar. És la base de l’ensenyament d’igual a igual (peer-to-peer, P2P).
Hi ha gent motivada a tot el món, però les oportunitats no estan repartides de la mateixa manera. La tecnologia pot fer que augmentin les oportunitats d’accedir a l’aprenentatge de manera col·laborativa.
Exemples d’aprenentatge col·laboratiu d’igual a igual (peer-to-peer)
Learning create of learning. Iniciativa del Media Lab del MIT. No és un curs en línia normal. El Media Lab és com l’amfitrió d’una festa. Proposa i crea els espais per al debat. Després són els participants els qui proposen temes nous i els qui aporten els elements per al desenvolupament del curs. Hi van participar 25.000 persones i es van crear 450 grups de treball. Els mateixos alumnes eren els gestors dels grups. Es van crear comunitats cocreadores.
Edcamps.No són conferències ordinàries. Les qualifiquen com a «no-conferència» (unconference). En un marc en línia i fora de línia, són els mateixos participants en les conferències els qui proposen els debats i els qui els fan.
Una mirada al passat i al present de l’educació
La imatge del professor davant d’un auditori explicant una classe magistral s’ha repetit al llarg de la història de la universitat i encara avui dia continua essent la base de l’ensenyament universitari. Per a Philipp Schmidt, aquestes classes magistrals no són les experiències educatives que impacten més en els alumnes i que motiven l’aprenentatge.
Alguns exemples:
Una anàlisi amb sensors d’impulsos elèctrics en alumnes de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va demostrar que durant les classes magistrals el compromís mental dels alumnes era similar al dels moments de relax.
Schmidt va fer una enquesta a alumnes del MIT sobre quina experiència havia estat més rellevant en el seu aprenentatge. El ponent destaca la resposta d’una alumna que va explicar que l’experiència que va marcar més el seu aprenentatge va ser un projecte en què durant sis mesos es va estudiar com es podia pujar un camió de bombers a la cúpula de l’edifici central del MIT. L’acció es va portar a terme durant una nit i es van deixar les instruccions de com s’havia de desmuntar.
Com ha de ser, doncs, l’aprenentatge perquè sigui efectiu i creatiu?
Ha de tenir les quatre «P»:
Projectes. S’ha de basar en el desenvolupament de projectes. Quan construïm alguna cosa, posem en pràctica els coneixements teòrics, descobrim si són certs o no, ens trobem amb els problemes reals i produïm quelcom que després podem mostrar a la resta de la gent. No és igual estudiar poesia que escriure poesia.
Peers. Aprenentatge col·laboratiu. Un estudi demostra que la capacitat de crear grups col·laboratius de treball que funcionin és el factor més important per a tenir èxit. En el grup, els dubtes es posen en comú. Cadascú aporta els seus coneixements. Quan expliquem a tercers els nostres coneixements, ens enfrontem al fet de si sabem determinades qüestions o no i això ens fa aprendre.
Passió. Si estem interessats en un tema, n’aprendrem més que no pas si no ens atrau. «Intentem ajudar els nostres estudiants a buscar projectes que els apassionin i que pensin que poden canviar el món.»
Play. Jugar, és a dir, arriscar-se, provar, no tenir por del fracàs. L’aprenentatge hauria de ser un procés en el qual ens arrisquéssim.
Tres principis que proposa el Media Lab del MIT respecte a com han de ser els projectes perquè tinguin el màxim impacte:
Únics. Si fem una cosa que algú més ja ha fet, canviem.
Impacte. No n’hi ha prou amb tenir una idea. Ha de ser una cosa que canviï la vida de les persones. Ha de tenir un significat.
Màgic. No es pot definir, però, quan ho experimentes, saps que ho és. És una sensació, un sentiment.
La tecnologia com a motor de canvi del paradigma educatiu
La tecnologia es pot fer servir per a perpetuar el model clàssic d’ensenyament. Per exemple, veure un vídeo és una tasca unidireccional: l’estudiant escolta i no hi ha interacció. És el mateix model de la classe magistral.
Per a Schmidt, però, la tecnologia pot canviar el paradigma educatiu com ho va fer el llibre en el seu moment, perquè gràcies a internet disposem d’una xarxa oberta, a la qual tothom es pot connectar i fer contribucions. No és com la ràdio o la televisió, que són unidireccionals. És interactiva. Podem parlar i escoltar. És la base de l’ensenyament d’igual a igual (peer-to-peer, P2P).
Hi ha gent motivada a tot el món, però les oportunitats no estan repartides de la mateixa manera. La tecnologia pot fer que augmentin les oportunitats d’accedir a l’aprenentatge de manera col·laborativa.
Exemples d’aprenentatge col·laboratiu d’igual a igual (peer-to-peer)
Learning create of learning. Iniciativa del Media Lab del MIT. No és un curs en línia normal. El Media Lab és com l’amfitrió d’una festa. Proposa i crea els espais per al debat. Després són els participants els qui proposen temes nous i els qui aporten els elements per al desenvolupament del curs. Hi van participar 25.000 persones i es van crear 450 grups de treball. Els mateixos alumnes eren els gestors dels grups. Es van crear comunitats cocreadores.
Edcamps.No són conferències ordinàries. Les qualifiquen com a «no-conferència» (unconference). En un marc en línia i fora de línia, són els mateixos participants en les conferències els qui proposen els debats i els qui els fan.
dijous, 5 de maig del 2016
CARLES CAPDEVILA ALS 25 ANYS DE L'ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA
La Bea, una gran emprenedora i formadora d’adults,
em va animar a escoltar al Carles Capdevila. El passat 4 de maig l’Associació ANTISIDA Lleida el
va convidar per commemorar els 25 anys de lluita de l’entitat per intentar eradicar
la malaltia. El treball de l’associació en aquest últims 25 anys és admirable i
la tasca dels seus voluntaris imprescindible... bona feina amics i amigues!
El Carles Capdevila va iniciar la ponència lloant
la tasca del voluntariat català en associacions (veïns, culturals, antisida,…)
i va posar de relleu que les persones que generen aquestes activitats es poden
anomenar “emprenedors socials” però en realitat són optimistes que es mouen per
la VOLUNTAT de canvi i millora. Va citar al gran Miquel Martí i Pol “Tots està
per fer…i tot és possible”.
Va fer una anàlisi de la realitat compartida
per sociòlegs i analistes socials , afirmant que vivim moments històrics perquè
hi ha un cert disfuncionament, descontent i paràlisis sobre els models socials
actuals basats en l’actual capitalisme, sistema polític, gestió ecològica,
drets de les persones (refugiats),… Tot plegat demana canvis reals i una aposta
clara per una societat més compromesa que cuidi prioritàriament les persones.
Com ens va dir vivim en un interregne, un moment que serà de canvi.
En aquest canvi el Carles aposta per les
persones, especialment per aquelles que fan activitats amb gust i passió són els
anomenats OPTIMISTES o ARTESANS DE VIDA. Aquestes persones generen i irradien
felicitat cap al seu entorn. Va intuir que els períodes de canvi seran
moment convulsos i potser difícils...llavors ser OPTIMISTA serà imprescindibles,
serà una necessitat. Ens va deixar aquesta frase convidant a l’activisme social:
“Quan vols arreglar el món no cal demanar permís. El món del canvi és un món d’acció”.
Ens va parlar de la seva vivència amb el
càncer i ens va dir que l’optimisme no cura per si sol però fa viure millor i
viure millor pot arribar a curar.
Va parlar de les persones anomenades
“emprenyadors” , aquells que posen pals a les rodes que dediquen bona part de
la seva energia a criticar que actuen poc i que fomenten la paràlisi. Els va
definir com a motivadors dient “No els hi podem donar la raó ni la satisfacció,
hem d’anar endavant”.
Va reclamar dues actituds per començar el matí
amb força... la primera emprenyar-nos amb les situacions injustes per
activar-nos i no ser conformistes. La segona l’esperança per ser positius per
tenir l’empenta i poder canviar.
Per acabar va parlar de la responsabilitat
individual. És allò de dir...intenta que la vida tingui sentit però...comença
per tu!
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
solidaritat
dilluns, 2 de maig del 2016
VÍDEO TRAILWALKER GIRONA 2016
Sobren les paraules en aquest reportatge del Jordi Clariana i de l'Enric Cortés, dos grans contadors d'històries que han fet una veritable obra d'art promocionant i donant a conèixer aquesta cursa solidària d'INTERMON OXFAM #OITW #maristeslleida . No us ho perdeu són 7 minuts d'mmersió total a la cursa i d'imatges plenes de bellesa.
Etiquetes de comentaris:
solidaritat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)