La Bea, una gran emprenedora i formadora d’adults,
em va animar a escoltar al Carles Capdevila. El passat 4 de maig l’Associació ANTISIDA Lleida el
va convidar per commemorar els 25 anys de lluita de l’entitat per intentar eradicar
la malaltia. El treball de l’associació en aquest últims 25 anys és admirable i
la tasca dels seus voluntaris imprescindible... bona feina amics i amigues!
El Carles Capdevila va iniciar la ponència lloant
la tasca del voluntariat català en associacions (veïns, culturals, antisida,…)
i va posar de relleu que les persones que generen aquestes activitats es poden
anomenar “emprenedors socials” però en realitat són optimistes que es mouen per
la VOLUNTAT de canvi i millora. Va citar al gran Miquel Martí i Pol “Tots està
per fer…i tot és possible”.
Va fer una anàlisi de la realitat compartida
per sociòlegs i analistes socials , afirmant que vivim moments històrics perquè
hi ha un cert disfuncionament, descontent i paràlisis sobre els models socials
actuals basats en l’actual capitalisme, sistema polític, gestió ecològica,
drets de les persones (refugiats),… Tot plegat demana canvis reals i una aposta
clara per una societat més compromesa que cuidi prioritàriament les persones.
Com ens va dir vivim en un interregne, un moment que serà de canvi.
En aquest canvi el Carles aposta per les
persones, especialment per aquelles que fan activitats amb gust i passió són els
anomenats OPTIMISTES o ARTESANS DE VIDA. Aquestes persones generen i irradien
felicitat cap al seu entorn. Va intuir que els períodes de canvi seran
moment convulsos i potser difícils...llavors ser OPTIMISTA serà imprescindibles,
serà una necessitat. Ens va deixar aquesta frase convidant a l’activisme social:
“Quan vols arreglar el món no cal demanar permís. El món del canvi és un món d’acció”.
Ens va parlar de la seva vivència amb el
càncer i ens va dir que l’optimisme no cura per si sol però fa viure millor i
viure millor pot arribar a curar.
Va parlar de les persones anomenades
“emprenyadors” , aquells que posen pals a les rodes que dediquen bona part de
la seva energia a criticar que actuen poc i que fomenten la paràlisi. Els va
definir com a motivadors dient “No els hi podem donar la raó ni la satisfacció,
hem d’anar endavant”.
Va reclamar dues actituds per començar el matí
amb força... la primera emprenyar-nos amb les situacions injustes per
activar-nos i no ser conformistes. La segona l’esperança per ser positius per
tenir l’empenta i poder canviar.
Per acabar va parlar de la responsabilitat
individual. És allò de dir...intenta que la vida tingui sentit però...comença
per tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada