"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 7 de desembre del 2016

COM APRENEM?

Aquesta il·lustració que navega per la xarxa és molt representativa i pot ajudar a fer un bon debat.

dilluns, 28 de novembre del 2016

QUI SÓN ELS PLUSVÀLIDS?

El passat dilluns 28 de novembre el diari Segre va publicar la carta d'opinió sobre els PLUSVÀLIDS i el 2 de desembre també ho va fer el diari El Periòdico de Catalunya.

DIGNIFIQUEM ELS PLUSVÀLIDS 

Qui són els plusvàlids? La resposta la vaig trobar en una escola de Lleida on els alumnes d’infantil i primària fan filosofia. Aquells alumnes i el seus mestres s’havien preguntat per l’origen de paraules com subnormal (per sota del normal), deficient (que presenta imperfeccions), discapacitat ( sense capacitat) i minusvàlid. Totes elles paraules de to i connotació etimològica  negativa que serveixen per designar a persones amb dificultats de tipus físic, sensorial o psíquic. Els mateixos nens i nenes en saber que “minus” válid volia dir menys vàlid s’indignaven pensant en la poca sensibilitat del terme i en la seva implantació social i administrativa. Alguns d’ells van exposar els esforços sobrehumans que fan parents o amistats que tenen aquestes dificultats. També molts d’ells van recordar l’enorme esforç extra que havien de fer quan es trencaven un braç o quan tenien mal a la cama i portaven crosses. Deien que era duríssim i que hi ha persones que viuen així tots els dies sense possibilitat de millorar. Fins i tot comentaven sorpresos el repte diari que tenen les persones cegues i com se’n surten. Per això en honor a totes aquestes grans i increïbles persones que ens donen una lliçó de superació diària els alumnes van decidir que mai més es dirigirien a ells com a minusvàlids sinó com a plusvàlids. Una paraula que no existeix però que l’haurem d’anar dotant de contingut i acceptació social. Nens i nenes de 10 i 11 anys que demostren la teoria del pedagog Francesco Tonucci que ens convida a escoltar la seva veu natural i clara que va a l'essència. No em digueu que no seria una gran idea utilitzar un llenguatge positiu per tot aquest col·lectiu de plusvàlids. Ens hi ajudeu? #plusvalids
Atentament,
Joan Pifarré Vidal


divendres, 18 de novembre del 2016

EL CENTRE DE TOT PLEGAT

Aquesta setmana el diari digital Hola Lleida ha publicat l'article EL CENTRE DE TOT PLEGAT al seu espai web. Us convido a fer-ne una lectura:


Moltes famílies s’han animat a cultivar un petit hort urbà a casa, algunes escoles fan l’espai de l’hort per treballar coneixements de medi natural d’una manera vivencial i significativa.
L’agrocultura torna i torna perquè és part del nostre origen. Avui dedicaré l’espai de Filosofia de pagès a explicar quan l’agricultura era el centre de tot.
Queeeeeè?… Direu, com pot ser? Doncs sí, en un moment de la història i en un temps de molt creixement cultural i tecnològic tot allò important estava relacionat amb l’agricultura. Estem parlant de l’antic Egipte. L’organització quotidiana de les persones, els oficis, la tecnologia, els estudis matemàtics, l’economia, l’astronomia,… tot girava al voltant de l’agricultura com a centre d’interès de tota una gran civilització.
Imagineu com era d’important que utilitzaven l’escriptura per organitzar els recursos agraris, la geometria per calcular els desnivells de les séquies i mesurar superfícies de terrenys i l’astronomia per preveure les crescudes del riu Nil a partir de calendaris i així poder organitzar els treballs agrícoles.
La ciutat d’Alexandria, a Egipte, va arribar a ser el centre cultural i tecnològic .... PER SEGUIR ANEU A HOLA LLEIDA

diumenge, 23 d’octubre del 2016

MANUALITATS DE TARDOR

Antigament les persones feien manualitats amb els materials que tenien més a l'abast. Presentem idees originals per fer amb fulles seques, un material que podem trobar amb facilitat aquesta tardor. Us animem a fer alguna de les següents propostes.



dijous, 20 d’octubre del 2016

ASTRAL

Resultat d'imatges de ASTRALAstral és un documental dirigit pel conegut periodista, presentador i guionista de televisió Jordi Évole. Aquest documental ens explica la història d'un veler de luxe que va acabar convertint-se en un vaixell de salvament marítim per als refugiats que intenten creuar el mar Mediterrani a la recerca d'un futur millor en el continent europeu.

Per a Jordi Évole aquest documental és molt especial ja que és la primera vegada que el periodista porti a la gran pantalla un dels seus treballs, a més tot el pressupost recaptat amb les entrades serà íntegrament destinat a Proactiva Open Arms, ONG amb la qual Évole col·labora des de fa temps.


dissabte, 15 d’octubre del 2016

QUÈ VOL DIR CÓRRER COM UNA NENA?

Aquest vídeo que ha compartit un company educador, el Pere, ens ajudarà a treballar el concepte de gènere per trencar prejudicis... Què vol dir córrer com una nena? Ho podeu fer servir per reflexionar a casa o a l'escola.


divendres, 23 de setembre del 2016

EL PODER DE L'EQUIVOCACIÓ

L'amic Llorenç, un professor de secundària de Barcelona, ens envia aquest vídeo on Kathyn Schulz ens parla de la pedagogia de l'error com un aspecte positiu de creixement.

divendres, 9 de setembre del 2016

AULES INVERTIDES

Un amic professional de la imatge, el Jordi, m'ha enviat aquest vídeo sobre el concepte d'aules invertides. Us convidem a veure i a reflexionar sobre aquesta idea.



dissabte, 27 d’agost del 2016

20 IDEES CLAU PER L'ESCOLA DEL SEGLE XXI

Compartim idees per l'escola que hem d'anar construint. Són 20 idees que es poden completar.Personalment trobo a faltar la priorització del tema dels valors i del treball de la interioritat en el sentit d'eix important en les escoles, valors vivencials, reals, pràctics i de reflexió continua per créixer a nivell personal. I tu? Què trobes a faltar?


diumenge, 31 de juliol del 2016

ARTICLE EDITORIAL: LA IL·LUSIÓ PER UN CANVI DE VERITAT

Em considero afortunat per haver conegut persones de l’àmbit educatiu que són més que bons professionals. Els autèntics educadors el més sublims excel·leixen per un complement gens menyspreable ….són persones amb valors “increbrantables”.

Referents com Pere Pujolàs, Xavier Melgarejo, Francesco Tonucci, Carles Capdevila, Ángel Gabilondo, Daniel Gabarró, Rocio Carrión, Carme Alemany, Jordi Coiduras, Adelina Freixinet, Helena Olomí, Jordi Espasa i molts educadors anònims amb els quals he tingut el privilegi d'aprendre al seu costat però tots… insisteixo…tots, tenen aquest denominador comú dels valors com a mare de tot, per davant de tot… dels continguts, de la inèrcia diària, de qualsevol cosa. Per ells els valors són els fonaments que ha de tenir qualsevol escola…sinó trontollarà el seu projecte per innovador que sigui.

I sabent que actualment estem en un moment de canvi de paradigma educatiu, molts percebem que hi ha una ona de propostes en l’àmbit personal i emocional, en l’àmbit metodològic i en l’aspecte tecnològic que faran canviar l’educació de manera irreversible ...quina sort viure aquest moment.

I arribats a aquest punt el moment ens convida a reflexionar... Quina és la raó essencial i pura de l’existència de les escoles? Quina és l’autèntica funció? Quin és el més noble i veritable repte?
Tenir els nens, nenes i joves ocupats? Ni parlar-ne, potser e l’època industrial això era una necessitat perquè els pares i mares treballaven però ara l’objectiu ha de ser més nuclear, més agosarat. La veritable causa que mou a molts educadors que ens fa pensar que la nostra ocupació és de primer ordre i vital és que l'escola canviarà de VERITAT el futur i la gestió de la nova societat. Que crearà una societat més horitzontal i més justa, sense privilegis inacceptables ( monarquia, sous estratosfèrics , portes giratòries, opacitat en la gestió pública,...) i que aquesta societat serà més participativa i no esperarà... perdó,  no acceptarà esperar a participar passivament cada 4 anys quan hi hagi eleccions sinó que voldrà comprometre’s en decisions de la seva ciutat i del seu país (referèndums, assemblees de barri, consultes populars, presentació de propostes legislatives als parlaments, iniciatives socials, ...). Per això molts lluitarem per fer realitat un canvi educatiu que tingui com a mare els VALORS, la JUSTÍCIA SOCIAL i la PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

L’escola és el punt del canvi, és el lloc on tot comença, és la nostra ESPERANÇA REAL. Proposo 3 eixos de debat:

1- Horitzontalitat & jerarquia
La jerarquia no cal explicar-la, la vivim de manera inconscient, càrrecs, nivells, unilateralitat en decisions poc consensuades, lleis educatives polititzades i mal fetes... prou! Si l’escola assumeix un rol horitzontal ha de garantir que aquest estigui viu a tot el centre. Les aules no poden tenir tarimes, l’espai no pot ser unidireccional, la taula del mestre no pot ser una barrera, hem d garantir espais assemblearis, els mestres han de compartir preocupacions i propostes de millora amb els alumnes, les famílies han de participar més en la vida del centre, les direccions dels centres han de ser rotatives per oxigenar la frescor de la responsabilitat. Tenim molta feina a fer però sabem que moltes propostes ja funcionen en centres concrets...mirem-les, compartim-les... i si són pràctiques copiem-les sense cap tipus de mirament...qui ha dit que copiar està malament?
Hem de seguir explorant aquests espais compartits on l’escola s’obre a la participació activa dels alumnes, de les famílies... és una riquesa que no podem perdre. I les direccions dels centres, sense cap mena de por, han de cedir més responsabilitat de gestió als equips de docents que són l’autèntica ànima de les escoles.
Propostes educatives com les comunitats d’aprenentatge, els projectes de filosofia per a infants i joves, els apadrinaments intercicles, projectes amb la participació de famílies i altres contribueixen a la construcció d’una escola més horitzontal, més propera, més de tots.


2- Interacció multiplicadora & individualisme
A l'escola hem viscut un excés d'activitats individuals, del pupitre i del silenci. Som en un altre temps en el temps de compartir d'aprendre junts sense competitivitat. Si, ja sabem que algú dirà...Però després la vida i les empreses són competitives, els hem de preparar. Preparar per a què? per ser més, per estar per sobre, per guanyar més diners...no és un argument perquè precisament hem d'aconseguir una societat més justa i cooperativa.
Les propostes d'aprenentatge cooperatiu demostren que ensenyar a treballar en equip també fomenta lideratges naturals, valors, aprenentatge compartit entre iguals i que corresponsabilitza molt als alumnes perquè tenen objectius comuns. I ,és cert, que sempre ens trobem amb alumnes que no s'han compromès com els altres per això és bo articular autorevisions per parlar-ne i perquè millorin les causes de la seva manca de compromís... treballar en equip és imprescindible , és una competència bàsica en el futur i s'ha de practicar a fons des de l'escola.
Em sembla una gran frase aquell proverbi africà que saviament diu:
Per educar un nen cal la tribu sencera.
I, a més, del lema“educa tota la tribu” també afegiria que educa l'entorn. Per això proposem unes escoles que siguin molt permeables als equipaments socials, comercials i culturals de les ciutats i pobles que també interaccionin amb la vida real. Ja sabem que educa tothom, sigui de manera voluntària o involuntària, una mare, un pare, un botiguer, una avia, un germà, una monitora del lleure,un artista ...tothom.


3- Valors i intel·ligència emocional & continguts
A Finlàndia el currículum escolar té 50 pàgines, a Espanya 800. Tenir un currículum obert i bàsic dóna gran llibertat al professorat, no emplena el seu horari de continguts inacabables que l'acaben empresonant a ell i també als alumnes. Com diuen a pagès...és l'hora d'esporgar! De deixar només allò essencial i de dedicar-nos a desenvolupar les competències i si pot ser amb els valors de la mà.
Què podem evitar repetir o fer en els nostres currículums? Mostrem alguns exemples i us animo a fer els vostres:
- continguts de gramàtica realitzats de manera memorística com les conjugacions verbals.
- anàlisi sintàctica d'oracions que ocupa hores i hores de classe i de deures dels alumnes.

- realització mecànica d'operacions matemàtiques sense cap raonament.- aprendre de memòria tots els ossos i músculs del cos humà, moltes vegades sense saber-ne la seva funció.
- estudiar ecosistemes del món i no conèixer els que tenim als nostres parcs o zones naturals més properes.
-.........
I així, un llarg llistat de temes que emplenen el cap dels nostres alumnes sense marge a la comprensió més profunda. És el moment de fer una aturada, de repensar l'educació en el sentit més ampli i de donar eines, valors i habilitats al nostre alumnat per afrontar aquest món canviant. En el programa de TV3 "Economia en colors" l'economista Sala Martí va fer aquesta interessant reflexió:
-"Només hi ha dues coses que les màquines no poden fer: tenir esperit crític i crear".
Doncs aquest és el camí, preparem la motxilla amb allò indispensable i proposem un camí on els valors de la senzillesa, presència, amistat, generositat, perdó, sinceritat, ... visquin en el nostre dia a dia escolar. 

Moltes propostes d'educació emocional o de filosofia per a nens posen de relleu el treball d'autoconeixement dels nostres infants i joves. De vegades aquestes propostes es materialitzen en activitats molt puntuals, potser és el moment de fer un salt i d'introduir els valors, la filosofia, la intel·ligència emocional als nostres projectes, als problemes de matemàtiques, a les activitats d'expressió escrita...en la nostra vida perquè al final la vida és créixer i caminar plegats.

Com podeu veure el debat és ben obert i això és garantia de canvi positiu...us convido a tots aquells que vulgueu a compartir impressions constructives...les vostres...no cal que siguin favorables només que aportin riquesa al debat educatiu. Gràcies!


divendres, 22 de juliol del 2016

CONCLUSIONS DEL CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ MATEMÀTICA

La nostra companya i apassionada per les matemàtiques, Irene, ens ha fet arribar aquests interessants documents del congrés català d'educació matemàtica. Primer us deixem un enllaç al document de conclusions elaborat com a resultat dels treballs del congrés.

Conclusions C2EM difusió

I de segon plat les 14 conclusions del congrés:

1-Els ensenyants són responsables de la seva millora professional i han de poder decidir sobre la seva formació, tant a nivell individual com col·lectiu. La formació ha de ser planificada, contemplar un seguiment de la seva aplicació a l’aula i la posterior anàlisi i reflexió, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat

2-La millora professional ha de despertar il·lusió i donar un coneixement específic per a la pràctica d’aula i ha de comportar, necessàriament, una reflexió crítica de la tasca docent.
Així mateix, la millora professional ha de contemplar diferents aspectes:
. continguts de caire matemàtic i didàctic
. espais d’intercanvi d’experiències
. elements de creixement personal

3-Les associacions de mestres i professors i els grups de treball, que tenen un coneixement directe de l’activitat docent, han de participar en la diagnosi de les necessitats de formació i fer suggeriments a l’administració educativa, que l’ha de promoure i assegurar-ne la generalització.

4-Es constata que a les nostres aules hi ha una presència desigual de diferents tipus d’activitats. En els propers anys, cal fer incidència en la selecció d’unes activitats més productives que reproductives i de caire més investigador. Cal també, de manera especial, fer, cada vegada més, una gestió d’aula en què els alumnes vagin assolint més protagonisme, s’interroguin sobre el que fan i siguin capaços de comunicar-ho a altres persones.

5-Tant el plantejament com la gestió de les pràctiques educatives han de fer-les motivadores, promoure la interacció i tenir en compte la incidència de les actituds i les emocions. No s’ha de perdre de vista que han de contribuir a assolir els objectius de l’ensenyament de les matemàtiques, entre els quals cal destacar: ajudar a interpretar el món i prendre decisions de manera raonada. Cal que els docents incitin al debat que permeti fer explícits el sentit i els objectius d’aquestes pràctiques i treballar per tal de generalitzar la seva presència a l’aula de manera gradual i sostinguda.

6-L’avaluació no ha de consistir només en una acreditació d’allò que l’alumnat sap i sap fer. L’avaluació ha de ser una anàlisi continuada i integrada en l’activitat habitual de l’aula, amb un ampli ventall d’eines i estratègies, que permeti, d’una banda, ajudar a cadascun dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge i, d’altra banda, ajustar la presa de decisions del professorat quant al disseny i implementació de noves propostes. L’alumne ha de ser un agent actiu d’aquest procés d’avaluació.

7-La Matemàtica és una eina fonamental per entendre el món i resoldre els problemes reals que ens trobem les persones. Cal una alfabetització matemàtica per a tota la població que contribueixi a la seva formació integral. Els alumnes poden no ser-ne conscients. Per tant, el professorat ha de contribuir que l’alumnat en prengui consciència i mostrar com les matemàtiques són presents a moltes ocupacions a partir de l’experiència de professionals del sector.

8-És important contribuir a crear una imatge social més positiva de les matemàtiques, per la qual cosa cal:
. més divulgació matemàtica i més compromís com a col·lectiu en aquesta tasca.
. més i millor difusió de les activitats matemàtiques que ja es fan
. generar un sistema per crear impulsos que ajudin a millorar la imatge social de les matemàtiques.

9-Promoure experiències positives en matemàtiques per col·lectius de totes les edats, mostrant que les matemàtiques són per tothom i que tothom pot fer matemàtiques i gaudir-ne.

10-Promoure accions adreçades a les famílies per tal d’aconseguir que coneguin el que els seus fills treballen a les escoles i contribueixin a la imatge positiva de les matemàtiques.

11-Sensibilitzar els responsables socials i dels mitjans de comunicació per tal que les informacions que es donin amb contingut matemàtic siguin correctes.

12-Les xarxes de mestres i professors (associacions o espais virtuals) són una eina al servei de l’educació matemàtica que cal difondre i promocionar:
. canvien i amplien la manera d’aprendre perquè permeten compartir i construir coneixement col·lectivament.
. marquen tendències que autoregula la pròpia comunitat.
. admeten diferents graus d’implicació dels usuaris.

13-A través de les xarxes es comparteixen experiències d’aula i materials. Per continuar avançant cal enriquir-les amb una implementació fonamentada.

14-Les trobades de mestres i professors són un mitjà però no l’objectiu final. Les xarxes virtuals mantenen l’esperit de les trobades entre unes i altres. Suggerim #matxat per mantenir-nos en contacte fins la propera trobada.


Congrés Català d’Educació Matemàtica

Barcelona, juliol de 2016

dilluns, 18 de juliol del 2016

QUÈ ÉS EL CLUB DELS LLEPAFILS?

Si voleu saber la resposta a la pregunta podeu visitar l'espai FILOSOFIA DE PAGÈS del diari digital @Holalleida

Fem reflexió sobre la relació dels nostres fills, filles i alumnes amb el medi que ens envolta i especialment parlem del medi rural... sou del club dels llepafils? Millor que no però per assegurar-vos llegiu l'article i sortireu de dubtes.

Podeu anar a: 
QUÈ ÉS EL CLUB DELS LLEPAFILS?

divendres, 15 de juliol del 2016

BLOC DE MATEMÀTIQUES I MÀGIA


Em trec el barret davant la prioritat del diari ARA per fer divulgació de bones pràctiques educatives i de propostes de reflexió en el terreny de l'educació.

Aquest cap de setmana vaig llegir les seves propostes centrades en l'àmbit matemàtic i vaig trobar aquest bloc que avui compartiré amb tots vosaltres. 

És un plaer que un diari no solament tingui en compte la informació sinó que faci un pas més enllà ...concretament cap a la FORMACIÓ!

dilluns, 11 de juliol del 2016

ENTREVISTA DE BTV A PILAR UGIDOS

La Pili, una companya educadora, m'ha convidat a visualitzar l'entrevista que BTV li va fer a Pilar Ugidos, directora de l’Escola Miquel Bleach. 

La Pilar ens parla dels projectes Tàndem que fan a la seva escola a partir de l'art com a centre d'interès. Aquest projectes desprenen molt caràcter inclusiu, interdisciplinar i competencial.

Ho podeu visualitzar a: ENTREVISTA PILAR UGIDOS BTV

divendres, 8 de juliol del 2016

LA NOVA ESCOLA QUE... JA ARRIBA!

El periodista Carles Capdevila entrevista a l'Eduard Vallory sobre l'escola del futur. Un debat interessant on sorgeixen qüestions com les assignatures, els exàmens, les competències....i les noves metodologies. 

dijous, 23 de juny del 2016

REDUIR EL CURRÍCULUM OBLIGATORI

Aquest titular sona a deixar de fer però en realitat la proposta de molts professionals és dedicar més temps a continguts però especialment a habilitats i competències fonamentals. 
Us convidem a llegir l'article de la periodista del diari ARA , Núria Martínez. Compartim un extracte de la notícia:

“Actualment els currículums contenen molts elements accessoris i costa diferenciar-los del que és fonamental”, explica el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, que considera que “sobra gairebé tot”. Per revertir aquesta situació, Aguilar defensa que el currículum parli de “processos sense donar instruccions” i que cada centre el desenvolupi com consideri. I recorda: el currículum escolar de Finlàndia té 50 pàgines i el de l’estat espanyol, gairebé 800. Per a Pere Vilaseca, responsable de l’àrea de projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya, aquesta reducció s’hauria de materialitzar mantenint únicament el 25% de l’actual currículum i construint l’altre 75% amb les “necessitats reals” de cada centre.
“A l’hora de dissenyar el currículum no es pensa en quines són les competències o coneixements que hauria de tenir l’alumne, sinó que des de la política decideixen el que creuen que han de saber els nens”, denuncia. En aquest sentit Vilaseca defensa que en una societat com l’actual en què “tot és canviant” pretendre definir tot el que s’ha de saber “és una absurditat”. “No sabem el que necessitaran els alumnes de P3 en un futur”, insisteix.

Podeu anar a llegir l'article complert a: ARTICLE ARA


diumenge, 19 de juny del 2016

L'ADOLESCÈNCIA EXPLICADA AMB BON HUMOR

Us convidem a escoltar aquest programa de ràdio de EDUCA COMO PUEDAS protagonitzat per en Carles Capdevila. El tema central és l'adolescència i com sempre.... explicada amb molt bon humor.



Podeu anar a: EDUCA COMO PUEDAS




dijous, 16 de juny del 2016

WEBQUEST D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

Us presentem aquesta webquest amb activitats d'educació emocional per alumnes de primària. Hi ha propostes de contes amb reflexions i treball posterior.

Podeu anar a:

WEBQUEST EDUCACIÓ EMOCIONAL

dissabte, 28 de maig del 2016

SER CONSIDERATS ELS MILLORS I VOLER CANVIAR... A MILLOR!

Recomanem aquesta entrevista a Irmeli Halinen, responsable de Desenvolupament Curricular del Ministeri d’Educació finlandès. Us presentem un resum d'aquesta però en recomanem la lectura completa al diari de l'educació . 

Per què canvia Finlàndia el seu currículum si ja té un sistema educatiu pioner? 
El nou currículum oferirà més espai per al treball que integra diferents assignatures i més competències de caire social, tot això mesclat amb unes instruccions escolars que tradicionalment fixen uns criteris molt genèrics i cedeixen la darrera paraula –allò que es fa a classe i com s’avalua– a les escoles i els seus mestres.

“Per què canviem el currículum? El món canvia molt ràpid i hem de repensar quines competències volem que desenvolupin els nostres infants”, exposa Halinen en una conversa amb El Diari de l’Educació arran d’una visita a Barcelona en el marc de les conferències STEAM. Estar al capdavant dels resultats PISA en les últimes dècades no és excusa per no adaptar-se als canvis socials.

Més transversalitat entre matèries

“A veure, encara tenim assignatures…” Aquest és un altre dels aclariments que Halinen acostuma a fer davant els mitjans de comunicació. “Ara bé, el seu pes s’ha reduït”, matisa. El currículum estableix els objectius competencials als quals han d’arribar els alumnes cada any, però els centres “tenen llibertat per organitzar-se”. Ara bé, sí que es fixa que cal dedicar un mínim d’una setmana sencera –o l’equivalent en hores repartit al llarg de l’any– a “l’aprenentatge multidisciplinar”, és a dir, a treballar per projectes que impliquin coordinació i continguts de diverses assignatures. Aquest és el mínim, assenyala Halinen, però afegeix que ja hi ha centres que hi dediquen moltes més hores.

Una altra de les principals novetats de les noves instruccions escolars a Finlàndia és la definició de set competències transversals “que s’han de promoure a qualsevol assignatura”, precisa Halinen. Es tracta de soft skills, habilitats de caire més social i relacional, que són les següents: saber un mateix com aprèn, tenir cura d’un mateix en el seu dia a dia –des de saber organitzar-te fins a conèixer el teu cos–, poder expressar idees i comunicar-se, comprensió lectora de diferents suports –textos, vídeos, gràfics…–, gestió de tecnologies de la informació i la comunicació, desenvolupament d’habilitats d’emprenedoria i, per últim, competències ciutadanes de democràcia i participació.

I tot això en escasses cinc pàgines per matèria. “No ens cal més, el sistema es recolza en l’autonomia dels municipis i, al final, dels mestres”, argumenta. En cinc o sis pàgines hi cap perfectament una breu descripció de la matèria, per què és important, uns quants elements clau en què els mestres haurien de pensar i els objectius d’avaluació.

Autonomia en els continguts i l’avaluació

Halinen no es cansa de repetir que l’èxit del sistema finlandès descansa en l’autonomia de l’Administració local i dels centres, que a la vegada no s’entendria sense l’alt nivell de preparació dels docents. “El currículum de què estem parlant és una guia, unes línies bàsiques, a partir d’aquí cada municipi fa el seu propi procés de disseny local dels continguts”, exposa, “però tot això són més guies: el poder acaba recaien en escoles i mestres, que tenen marge per repensar moltes de les parts”.

A Finlàndia l’Administració educativa de referència és la local, davant la qual els directors de centres han de retre comptes, ja sigui pel que fa als resultats educatius com a la contractació dels mestres.

“El gust per aprendre”

És curiós que Finlàndia hagi posat de cap per avall el seu currículum i, tanmateix, no ha canviat ni una sola assignatura. No té res a veure amb la guerra entre les matèries per guanyar hores dins l’horari escolar (l’últim cop que van estrenar una assignatura, explica Halinen, va ser l’Educació per a la Salut a finals dels anys 90).

La transformació gira al voltant d’altres eixos. “El del gust per aprendre”, exposa Halinen. També la voluntat que els alumnes tinguin coneixement del seu propi procés d’aprendre: “Els hem d’ajudar a entendre el que aprenen, el sentit del que fan”, conclou.

“Darrere de tot això hi ha un canvi de paradigma, que té a veure amb entendre què és un bon procés d’aprenentatge”, reflexiona Halinen. “La recerca demostra que aprenem millor si col·laborem i treballem amb altres, si ens sentim bé, si connectem amb les emocions”.

FONT:  diari de l'educació

diumenge, 22 de maig del 2016

PROJECTE RIU AMUNT O COM ESTIMAR EL TEU TERRITORI


Diuen que estimar és compartir feliçment la vida per això aquest projecte educatiu sobre el Riu Segre anomenat RIU AMUNT és més que aprendre sobre un riu, es tracta de conèixer-lo i, alhora, d'estimar-lo en tota la seva dimensió. Perquè també es cert que a qualsevol persona o lloc especial l'estimes més quan més acabes sabent de la seva història quedant atrapat en allò autèntic que guarda només pels que han estat curiosos de capficar-s'hi.


Com va començar?

Tota història autèntica té un inici bonic i especial. Al Col·legi Maristes Monntserrat l'equip del 2n cicle de primària estaven en una reunió de cicle debatent sobre activitats significatives per enriquir el projecte de descoberta del Riu Segre. Un dels companys va llançar la idea de visitar-lo in situ en les seves principals parts del recorregut que fa des del seu naixement fins a la desembocadura a l'Ebre. Una idea boja com tantes... però aquesta és l'autèntica MÀGIA D'UN EQUIP...l'engrescament...una companya va començar a plantejar possibilitats reals d'organització, l'altra va proposar com fer participar les famílies, un altre parlava de com els alumnes podrien fer de guies de les sortides,.... i així per efecte de contaminació positiva es va gestar el que anomenem producte final del projecte.

Aquest article d'avui és un APERITIU només ho presento... aviat us mostrarem vídeos i més imatges perquè entre tots seguim descobrint aquest gran tresor que tenim a tot el territori lleidatà...el nostre RIU SEGRE

Continuarà...ben aviat compartirem més informació.



divendres, 20 de maig del 2016

LA TECNOLOGIA SUMA I MOTIVA L'APRENENTATGE

Una companya docent, la Montse, m'ha fet arribar aquest interessant article i entrevista realitzada a Rosa Liarte. Aquesta docent de l'IES Cartima ha estat seleccionada entre les docents més innovadores. A la porta de classe un cartell avisa: «Permès el mòbil», considera les tecnologies un aliat en l'educació.

El seu nom és dels que 'sonen' en xarxes socials i és fixa en xerrades, ponències o cursos sobre noves tecnologies aplicades a l'educació. A www.leccionesdehistoria.com té penjats els temes que prepara per als seus alumnes i que qualsevol persona pot consultar. Una manera amena d'estudiar la caiguda de l'imperi romà o l'Europa del Renaixement: apunts en PDF, enllaços a mapes interactius, lliçons resumides en SlideShare o explicacions a través de YouTube. Les classes de Geografia i Història de Rosa Liarte Alcaine a l'IES Cartima són de tot menys avorrides. Els alumnes utilitzen amb normalitat les tauletes. I qui no en té, agafa el mòbil. Aquí no hi ha cartells prohibint l'ús d'aparells electrònics. Natural de Fuengirola, de 32 anys, va estudiar a l'IES Les Llacunes i Història a la UMA. Va aprovar les oposicions el 2010, la segona en puntuació. Té la seva plaça definitiva en el mateix institut on va estudiar, però des del curs passat està en comissió de serveis a l'IES Cartima. La Fundació Amancio Ortega l'ha seleccionat entre els deu professors espanyols més innovadors. El proper dia 20 d'aquest mes es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora.

"La norma habitual en els instituts és la prohibició dels mòbils, aquí en canvi estan permesos ..."

"El mòbil és una eina més de treball, no només no estan prohibits, sinó que es treballa activament amb ells. A l'institut no tenim llibres, que se substitueixen per tauletes o mòbils."

Imagino que no haurà estat fàcil implantar aquesta metodologia. ¿Hi va haver molta oposició per part dels pares?

L'institut es va obrir l'any passat i ja teníem planificada aquesta metodologia. Em vaig venir aquí en comissió de servei perquè José María (director) em va deixar llibertat per treballar. Va apostar per mi cegament. Hi va haver moltes famílies que se'ns van tirar a sobre. Va ser necessari molt diàleg i pedagogia perquè fossin acceptant aquesta metodologia. A dia d'avui, que estem en plena escolarització, hi ha alguns pares que es van buscant un altre centre, però també tenim una llista d'espera de molts altres que confien en el nostre mètode.

A què creu que es deu aquest rebuig?

Tot canvi del que és la nostra zona de confort és problemàtic. L'alumnat està fent alguna cosa al que no està acostumat i això sempre porta un temps d'adaptació.

Coincidirà amb mi en què molts professors no estan preparats per a un ús tan intensiu de les noves tecnologies a classe ...

Quan vam començar al setembre donem un curs intensiu en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als companys i sobre l'avaluació dels projectes. També tenim un programa de mentorització: els companys nous entren a classe amb mi i van aprenent la metodologia, i després ells s'ho passen a altres en un efecte 'cascada'.

Hi ha moltes famílies que no tenen accés a Internet, o no s'ho poden permetre, no pot això obrir una bretxa digital a classe?

En el nostre institut, que està a l'estació de Cártama, es donen tots els supòsits, des de nens que viuen aïllats en el camp sense Internet a altres amb pares treballant al Parc Tecnològic i que aposten per les noves tecnologies. Al centre tenim fibra òptica, hem invertit en comprar pastilles, els alumnes poden treballar aquí abans de classe i dos dies a la setmana l'associació de pares obre la biblioteca perquè puguin venir a estudiar connectats a Internet.

Utilitzant només eines digitals, no es poden perdre aspectes com la cal·ligrafia o l'ortografia?

La cal·ligrafia o l'ortografia de l'alumnat s'aborden en Primària. Però utilitzar les eines digitals no vol dir no tenir cura l'ortografia. Jo corregeixo als meus alumnes quan trobo alguna falta.

L'escola pública és una escola integradora que atén la diversitat. En aquests casos, com es pot compaginar l'eina digital amb aquestes necessitats especials?

Sí, com diu, l'escola pública és integradora i jo mateixa tinc a classe a dues alumnes cegues, i es donen tot tipus de supòsits. Aquí la tecnologia ens ajuda a detectar les dificultats. Com treballem la classe invertida, l'alumne veu a casa els vídeos tutorials amb l'explicació del tema, totes les vegades que necessiti. Jo puc conèixer en quins punts té més dificultat ia classe es recolzen més aquests aspectes.

I l'alumnat, ho veu vostè més motivat?

Només li poso un exemple. Com que sóc secretària, de vegades m'entretinc en qüestions administratives i arribo tard a l'aula. L'altre dia que em retardava va venir un noi per dir-me que m'estaven esperant a classe.

Estar seleccionada entre els deu docents més innovadors ¿una sorpresa?

Sí, una gran sorpresa ... Em vaig presentar a més a última hora i, la veritat, sense cap propòsit. Estar entre els finalistes és ja un premi, he vista la llista de companys i companyes i són gent molt vàlida, crec que tots som ja guanyadors. Després m'ha sorprès veure que hi ha gent que em valora i que aprecia el meu treball. Sap, he plorat molt, he tingut moltes frustracions i m'he sentit molt incompresa en tractar d'introduir les noves tecnologies a l'escola.

Una revolució sense marxa enrere ...

Sí, l'escola del futur no s'entén sense el suport digital. A més, és una revolució que va més ràpid del que podem assimilar. Per això és tan important la formació dels professors. Jo ja no concebo una classe sense tecnologia.

FONT: diariosur.es

diumenge, 15 de maig del 2016

PODEN LES XARXES D'APRENENTATGE EN LÍNIA TRANSFORMAR L'EDUCACIÓ?

La Fundació Bofill va convidar Philipp Schmidt, director's Fellows del MIT Media Lab i fundador de la Universitat Peer 2 Peer, del MIT Learning Creative Learning i del Open Course Ware Consortium. En aquest vídeo de sota trobareu un resum de la seva xerrada. Schmidt proposa:

Una mirada al passat i al present de l’educació

La imatge del professor davant d’un auditori explicant una classe magistral s’ha repetit al llarg de la història de la universitat i encara avui dia continua essent la base de l’ensenyament universitari. Per a Philipp Schmidt, aquestes classes magistrals no són les experiències educatives que impacten més en els alumnes i que motiven l’aprenentatge.

Alguns exemples:

Una anàlisi amb sensors d’impulsos elèctrics en alumnes de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va demostrar que durant les classes magistrals el compromís mental dels alumnes era similar al dels moments de relax.
Schmidt va fer una enquesta a alumnes del MIT sobre quina experiència havia estat més rellevant en el seu aprenentatge. El ponent destaca la resposta d’una alumna que va explicar que l’experiència que va marcar més el seu aprenentatge va ser un projecte en què durant sis mesos es va estudiar com es podia pujar un camió de bombers a la cúpula de l’edifici central del MIT. L’acció es va portar a terme durant una nit i es van deixar les instruccions de com s’havia de desmuntar.


Com ha de ser, doncs, l’aprenentatge perquè sigui efectiu i creatiu?

Ha de tenir les quatre «P»:

Projectes. S’ha de basar en el desenvolupament de projectes. Quan construïm alguna cosa, posem en pràctica els coneixements teòrics, descobrim si són certs o no, ens trobem amb els problemes reals i produïm quelcom que després podem mostrar a la resta de la gent. No és igual estudiar poesia que escriure poesia.
Peers. Aprenentatge col·laboratiu. Un estudi demostra que la capacitat de crear grups col·laboratius de treball que funcionin és el factor més important per a tenir èxit. En el grup, els dubtes es posen en comú. Cadascú aporta els seus coneixements. Quan expliquem a tercers els nostres coneixements, ens enfrontem al fet de si sabem determinades qüestions o no i això ens fa aprendre.
Passió. Si estem interessats en un tema, n’aprendrem més que no pas si no ens atrau. «Intentem ajudar els nostres estudiants a buscar projectes que els apassionin i que pensin que poden canviar el món.»
Play. Jugar, és a dir, arriscar-se, provar, no tenir por del fracàs. L’aprenentatge hauria de ser un procés en el qual ens arrisquéssim.


Tres principis que proposa el Media Lab del MIT respecte a com han de ser els projectes perquè tinguin el màxim impacte:

Únics. Si fem una cosa que algú més ja ha fet, canviem.
Impacte. No n’hi ha prou amb tenir una idea. Ha de ser una cosa que canviï la vida de les persones. Ha de tenir un significat.
Màgic. No es pot definir, però, quan ho experimentes, saps que ho és. És una sensació, un sentiment.


La tecnologia com a motor de canvi del paradigma educatiu

La tecnologia es pot fer servir per a perpetuar el model clàssic d’ensenyament. Per exemple, veure un vídeo és una tasca unidireccional: l’estudiant escolta i no hi ha interacció. És el mateix model de la classe magistral.

Per a Schmidt, però, la tecnologia pot canviar el paradigma educatiu com ho va fer el llibre en el seu moment, perquè gràcies a internet disposem d’una xarxa oberta, a la qual tothom es pot connectar i fer contribucions. No és com la ràdio o la televisió, que són unidireccionals. És interactiva. Podem parlar i escoltar. És la base de l’ensenyament d’igual a igual (peer-to-peer, P2P).

Hi ha gent motivada a tot el món, però les oportunitats no estan repartides de la mateixa manera. La tecnologia pot fer que augmentin les oportunitats d’accedir a l’aprenentatge de manera col·laborativa.


Exemples d’aprenentatge col·laboratiu d’igual a igual (peer-to-peer)

Learning create of learning. Iniciativa del Media Lab del MIT. No és un curs en línia normal. El Media Lab és com l’amfitrió d’una festa. Proposa i crea els espais per al debat. Després són els participants els qui proposen temes nous i els qui aporten els elements per al desenvolupament del curs. Hi van participar 25.000 persones i es van crear 450 grups de treball. Els mateixos alumnes eren els gestors dels grups. Es van crear comunitats cocreadores.
Edcamps.No són conferències ordinàries. Les qualifiquen com a «no-conferència» (unconference). En un marc en línia i fora de línia, són els mateixos participants en les conferències els qui proposen els debats i els qui els fan.




dijous, 5 de maig del 2016

CARLES CAPDEVILA ALS 25 ANYS DE L'ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA

La Bea, una gran emprenedora i formadora d’adults, em va animar a escoltar al Carles Capdevila.  El passat 4 de maig l’Associació ANTISIDA Lleida el va convidar per commemorar els 25 anys de lluita de l’entitat per intentar eradicar la malaltia. El treball de l’associació en aquest últims 25 anys és admirable i la tasca dels seus voluntaris imprescindible... bona feina amics i amigues!

El Carles Capdevila va iniciar la ponència lloant la tasca del voluntariat català en associacions (veïns, culturals, antisida,…) i va posar de relleu que les persones que generen aquestes activitats es poden anomenar “emprenedors socials” però en realitat són optimistes que es mouen per la VOLUNTAT de canvi i millora. Va citar al gran Miquel Martí i Pol “Tots està per fer…i tot és possible”.

Va fer una anàlisi de la realitat compartida per sociòlegs i analistes socials , afirmant que vivim moments històrics perquè hi ha un cert disfuncionament, descontent i paràlisis sobre els models socials actuals basats en l’actual capitalisme, sistema polític, gestió ecològica, drets de les persones (refugiats),… Tot plegat demana canvis reals i una aposta clara per una societat més compromesa que cuidi prioritàriament les persones. Com ens va dir vivim en un interregne, un moment que serà de canvi.

En aquest canvi el Carles aposta per les persones, especialment per aquelles que fan activitats amb gust i passió són els anomenats OPTIMISTES o ARTESANS DE VIDA. Aquestes persones generen i irradien felicitat cap al seu entorn. Va intuir que els períodes de canvi seran moment convulsos i potser difícils...llavors ser OPTIMISTA serà imprescindibles, serà una necessitat. Ens va deixar aquesta frase convidant a l’activisme social:
“Quan vols arreglar el món no cal demanar permís. El món del canvi és un món d’acció”.

Ens va parlar de la seva vivència amb el càncer i ens va dir que l’optimisme no cura per si sol però fa viure millor i viure millor pot arribar a curar.


Va parlar de les persones anomenades “emprenyadors” , aquells que posen pals a les rodes que dediquen bona part de la seva energia a criticar que actuen poc i que fomenten la paràlisi. Els va definir com a motivadors dient “No els hi podem donar la raó ni la satisfacció, hem d’anar endavant”.

Va reclamar dues actituds per començar el matí amb força... la primera emprenyar-nos amb les situacions injustes per activar-nos i no ser conformistes. La segona l’esperança per ser positius per tenir l’empenta i poder canviar.


Per acabar va parlar de la responsabilitat individual. És allò de dir...intenta que la vida tingui sentit però...comença per tu!