MOTIVAR LA LECTURA

Compartim aquest vídeo de l'INFO K de TV3 on s'explica l'ambient de la SETMANA DEL LLIBRE i on mostra curiositats com la impressió d'un llibre. És un bon material per visualitzar a les aules i motivar la lectura entre els nostres alumnes. Seleccionant la imatge accedireu al recurs audiovisual, sinó podeu anar a l'enllaç de sota.

FONT: http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok-13092018/video/5785762/

MANUALITATS DE TARDOR

Antigament les persones feien manualitats amb els materials que tenien més a l'abast. Presentem idees originals per fer amb fulles seques, un material que podem trobar amb facilitat aquesta tardor. Us animem a fer alguna de les següents propostes.

ECONOMIA EN COLORS

El programa de TV3 Economia en colors ens presenta un dels seus capítols on parla d'educació. 

Podeu anar a: ON SÓN ELS NENS DE DESEMBRE?  

8 CONSELLS PER ESCRIURE UN CONTE

L'escriptora Eva Piquer ens explica 8 consells de Karl Vonnegut per escriure contes des de la revista digital Catorze 14. Ens proposa:

1. Utilitza el temps d'un desconegut de manera que no tingui la sensació d'haver perdut el temps.
2. Dóna al lector almenys un personatge amb els qual pugui sentir-se relacionat.
3. Cada personatge ha de voler alguna cosa, ni que només sigui un vas d'aigua.
4. Cada frase ha de revelar aspectes del personatge o bé ha de fer avançar l'acció.
5. Comença tan a prop del final com et sigui possible.
6. Sigues sàdic. Per més dolços i innocents que siguin els teus personatges, fes que els passin coses desagradables, així el lector veurà de quin peu calcen.
7. Escriu per agradar a una sola persona. Si obres una finestra i pretens enamorar a tothom, el teu relat agafarà una pneumònia.
8. Dóna als lectors el màxim d'informació possible tan aviat com puguis. Fora el suspens. Els lectors han de poder comprendre completament què està passant, on i per què, de manera que puguin acabar la història ells mateixos en cas que els escarabats se'n mengin les últimes pàgines.

Karl Vonnegut (1922-2007) també advertia que qualsevol norma té excepcions. "El millor contista americà de la meva generació era Flannery O'Connor –sostenia–. Ella va trencar pràcticament totes aquestes normes, tret de la primera".

ATAQUEM L'AVORRIMENT DELS INFANTS I JOVES

Des de la Fundació Roger Torné ens arriba aquest interessant article sobre els nens i nenes que manifesten el seu avorriment. Diu així:

Si escoltem històries d’infància dels nostres pares i avis, la paraula avorriment no entra al seu vocabulari. Ja fos al carrer o a l’aire lliure, eren capaços de crear històries i jocs amb pals, pedres, branques d’arbres, cordes, pilotes, capses de cartró, plàstics, nines de drap fetes a casa, buscant insectes, fent barquetes per posar a prova als bassals o recollint cargols…  i aquestes històries romanen en la seva memòria com a grans fites, encara que per als seus pares fossin entremaliadures. Per això avui no poden entendre com els seus néts o besnéts s’avorreixen amb tot el que tenen. I segurament aquesta és la clau: tenen més del que necessiten.

Els nens ja no esperen que arribi el seu aniversari, els Reis o el Pare Noel per rebre una joguina o un joc. Per “portar-se bé” o ordenar l’habitació, perquè el pare o la mare arriben tard de la feina i volen compensar el seu sentiment de culpabilitat o pel simple d’anar-los a buscar un dia a l’escola, hi ha nens que arriben a casa amb un nou “acompanyant”. En el millor dels casos, tarda dos dies en acabar al “bagul dels records”. Però encara que sigui pels seus aniversaris, el cert és que els nens reben més regals del que és aconsellable i és impossible que agafin afecte a una joguina.

D’aquesta manera, succeeixen dues coses: s’esvaeix la il·lusió de l’espera i deixen de valorar-se les coses que es tenen. Entre tant regal es perd el valor que té cadascun d’ells.

I, enmig de tanta compra, el teu fill et diu “m’avorreixo” i davant d’aquesta incomprensible frase avui en dia, els pares solen reaccionar amb aquestes dues alternatives:

1. Contestar amb un “fill, doncs juga a alguna cosa”, a la qual cosa segueix un “no sé a què…”. Com a pares heu d’evitar retreure’ls que no serà pel que té i proposar-los la recerca d’opcions per començar, així, a entrenar la seva creativitat.

2. Contestar amb un “fill, doncs agafa la Play o el meu mòbil”. Aquest pot semblar el camí més fàcil, però no sempre el que més els convé. No hem d’oblidar que l’electrònica està dissenyada per produir petits premis, no en monedes però sí en dopamina que el cervell rep amb satisfacció mentre interactuem amb les màquines i els seus jocs. Aquesta és una sensació que produeix tant plaer que la resta d’opcions perden posicions en el rànquing de referències.

Com a pares cal observar si aquest suposat avorriment és un toc d’atenció perquè feu alguna cosa amb ells o una trampa perquè accediu a deixar-los jugar més a la Play, per exemple. També és important reeducar-los en el concepte d’avorriment i els seus beneficis. Quan un s’avorreix la ment està calmada i sorgeixen noves idees. Permet que es coneguin millor i que connectin amb ells mateixos, cosa prou necessària en un món que els porta a la desconnexió. Són moments íntims d’exploració i de tanteig de límits.

D’altra banda, en una societat tan accelerada com la nostra, s’exigeix massa als nens amb les seves activitats i viuen a cop de rellotge. Tot està quasi mil·limètricament programat. Ningú no se sorprèn amb frases de l’estil “Vinga, que ara toca…”. És cert que els nens necessiten ordre perquè els hàbits proporcionen seguretat. El que succeeix és que s’acostumen a estar sempre fent coses gairebé imposades pel món adult i, després, no accepten moments d’inactivitat programada. Pràcticament cap activitat no l’organitzen ells i, quan hi ha moments sense estructurar, se senten perduts, el cervell no ho assimila i diuen que s’avorreixen.

Lluitar contra l’avorriment necessita una arma: la creativitat. I només s’aconsegueix posant-la a prova.

Com a pares i mares és clau donar idees, no dir el que ha de fer sinó mostrar alternatives i educar-les de manera que sàpiguen què fer amb el seu temps. Així és com la seva “màquina de pensar” s’activa i entrena la seva capacitat de crear noves alternatives, d’inventar, d’imaginar, d’explorar, d’experimentar i de ser capaç de transformar la seva realitat essent conscient de les seves capacitats.

La creativitat fomenta el pensament flexible, la independència a l’hora de pensar i l’autoconeixement, i alimenta l’autoestima i fomenta el benestar. A la vida s’ha de ser creatiu a la feina i a les relacions personals i socials. Així que com abans n’aprenguem, abans ens en podem beneficiar perquè, com més creatiu se sigui, millor relació es tindrà amb el món.

Els escenaris han canviat actualment i cada vegada hi ha menys jocs de carrer. I amb això ens referim a jocs a l’aire lliure amb amics davant els jocs de saló, en llocs tancats i sense moure’s. L’abús, que no ús, d’aquestes formes fa que els nens siguin menys sociables i tinguin menys habilitats socials en el cara a cara. No oblidem que la vida no és un videojoc i que la interacció emocional és necessària.No obstant, no es tracta de demonitzar el món digital o d’aïllar-ne els nostres fills. Es tracta d’educar en equilibri i amb responsabilitat en el seu ús, i en el fet que el temps destinat a l’oci ha de tenir de tot. Això inclou la tv i els jocs a la Play, però també jocs a l’exterior que fomentin l’activitat física i les activitats que promoguin la creativitat. Per tant, estructurar-ne l’ús és fonamental a l’inici: un nen no pot estar tota la tarda jugant a la videoconsola, estant a les xarxes socials i/o veient la televisió. De vegades, darrere de tot això hi ha la comoditat de tenir els fills a casa controlats i en silenci. Per a molts pares això és un alleujament.

És evident que els nens d’avui són nadius digitals però això no pot implicar que en el seu dia a dia només existeixin els videojocs, la tv, la tauleta o els mòbils. Els beneficis són indubtables però cal promoure un equilibri i una responsabilitat en el seu ús perquè el joc no sigui només digital.

Crear en comú el vostre bagul contra l’avorriment, per exemple, és una bona idea per començar. Es tracta d’anar escrivint en petits papers el que se us vagi ocorrent i anar separant activitats a mesura que creixi. Aquí us proposem una llista amb alguns exemples:

· Crear un ball, una obra, una història.

· Escriure una carta a un extraterrestre.

· Escriure un diari del que els surt bé i les raons per les quals aconsegueixen les coses.

· Escriure o pensar què els agrada dels seus pares i germans.

· Buscar formes a l’estucament de les parets o als núvols.

· Realitzar qualsevol activitat domèstica, ja sigui escombrar, netejar un mirall, organitzar un armari al seu gust o regar. Si els deixes, als nens els agrada cooperar i ajudar a casa. Recorda que no passa res si no ho fa perfecte, l’important és el que sentirà en realitzar-ho.

· Comptar el número de bots que podeu fer amb una pilota.

· Intentar fer la bombolla més gran amb un xiclet.

· Llançar bombolles de sabó i enllaçar-ne tantes com es pugui o atrapar-les amb les manes xopes sense que explotin.

· Buscar paraules que comencin per una lletra, totes les coses que hi ha a casa d’un determinat color o escriure tot el que és quadrat.

· Amb totes aquestes activitats pots realitzar un concurs a casa amb els germans, i premiar no només el número, també la originalitat o la dificultat.

· Dibuixar alguna cosa que mai no hagi dibuixat.

· Guiar amb els ulls tancat i ajudar a tocar coses per endevinar què és.

· Inventar un miniconte.

· Escollir un objecte i buscar altres utilitats que no siguin aquelles per a les quals està fet.· Amagar pistes relacionades per trobar alguna cosa.

· Realitzar un collage amb fotos o paraules de revistes i diaris en relació a un tema.

· Dibuixar alguna cosa i/o pintar amb els peus.

· Crear el calendari del mes amb dibuixos marcar-hi els dies més importants per tenir algun aniversari, alguna cita o alguna activitat destacada. Tallar fruites en trossets petits i omplir glaçoneres amb suc, així tindrem gelats sans.

· Decorar una samarreta o vambes amb retoladors especials.

· Pensar què ens enduríem a una illa.

· Inventar acudits.

Se te n’acudeixen més? Com veus, sempre hi ha alternatives a tota una tarda de sofà i noves tecnologies, i amb aquestes propostes el joc no està programat, ja que hi ha tot un món de possibilitats que es tanca si l’única font de diversió-oci està dirigida a la tecnologia de cadira i sofà.

Les notícies confirmen que no s’està educant bé en l’ús de les pantalles perquè cada vegada hi ha més addictes. Els nens d’ara es coneixen com a “nens pantalles”. Quan un nen petit plora, el més fàcil és donar-li el nostre mòbil perquè s’entretingui amb les seves llums, imatges i botons, però no és el més adequat. Baixar-lo del cotxet, que camini, corri, agafi pedres i fulles, o investigui les formigues, requereix del nostre esforç i que deixem aquesta conversa i aquest cafè que tan a gust estàvem prenent en bona companyia, però a canvi permet que els teus fills creixin lliures i amb imaginació. Així que ajuda’ls a mantenir i potenciar la seva creativitat. Educar així permet construir el seu món. I si s’han d’avorrir, que s’avorreixin: segur que descobriran alguna cosa. L’avorriment ocasional és beneficiós, i has de tenir present que el “comandament” de l’educació ha de ser a la teva mà, no a la seva.

Recorda l’inici d’aquest article i educa el teu fill perquè no li expliqui al seu que, de petit, passava les tardes al sofà dels seus pares i en el dels seus avis jugant a la Play, descarregant jocs o mirant el mòbil perquè segur que alguns afegiran un “per això vull que tu, fill, no facis el mateix”.

FONT: Fundació Roger Torné

FOMENTAR LA CREATIVITAT

Us proposo visualitzar aquest vídeo sobre creativitat que ens exposa Estanislao Bachrach.

5 CONSELLS PER NO CAURE EN L'ESTUPIDESA

Des del twitter del professor Carles González us enllaço aquest interessant article de le BBC. Diu així:

Si alguna vegada dubtes que encara els més intel·ligents poden ser al mateix temps molt ximples, recorda el moment en què l'home més intel·ligent Estats Units va intentar electrocutar un gall d'indi. Benjamin Franklin, el polític, científic i investigador, va intentar capturar el "foc elèctric" en gerres de vidre per construir una forma primitiva de bateria.
Després aconseguir-ho, va pensar que seria impressionant utilitzar aquesta descàrrega per matar i rostir un gall dindi per sopar. Es va convertir en un truc habitual en els seus sopars, en les que impressionava als seus convidats amb aquesta habilitat màgica. Però en una d'aquestes demostracions, Franklin es va distreure i va cometre un error elemental: tocar una de les gerres mentre sostenia una cadena de metall a l'altra mà.
"Els que estaven presents diuen que el flaix va ser molt fort i l'espetec tan alt com el d'una pistola", va escriure amb posterioritat.
"Després vaig sentir una cosa que no sé descriure molt bé, un esclat en tot el meu cos, del cap als peus, que semblava al mateix temps intern i extern, després del qual vaig notar una sacsejada violenta i ràpida de tot el meu cos".

Malgrat les seves habilitats, els cirurgians poden cometre errors per coses tan simples com oblidar de rentar-se les mans.
Encara que és fàcil riure de l'excentricitat de Franklin, hi ha altres exemples alliçonadors.
El cirurgià nord-americà Atul Gawande ha escrit sobre una gran tragèdia en la medicina moderna: malgrat les seves increïbles habilitats, els cirurgians poden causar morts innecessàries simplement per un descuit, com oblidar-se de rentar-se les mans o utilitzar benes netes.
En els negocis, una idea miop pot provocar, per exemple, retallades pressupostàries que provoquin la caiguda d'una empresa.
Una nova forma de pensar

El problema, segons Robert Sternberg de la Universitat de Cornell, és que el nostre sistema educatiu no està dissenyat per ensenyar-nos a pensar d'una manera que sigui útil per a la resta de les nostres vides.
"Veus a gent amb molt bones qualificacions que després són líders dolents . Són bons tècnics sense sentit comú ni ètica. Arriben a ser presidents o vicepresidents d'empreses i societats i són completament incompetents".

S'estan fent campanyes d'educació per ensenyar a pensar de forma més efectiva.
Stenberg i altres fan campanya per a una nova educació que ensenyi a les persones a pensar de forma més efectiva.

Els seus consells ens poden ajudar a tots a ser menys estúpids.

1. Reconèixer els teus punts cecs
Penses que ets més llest que la mitjana de les persones? ¿No ho fem tots? És una cosa que es diu "superioritat il·lusòria", i es dóna de forma més aguda a les persones menys capaços.
En la teva defensa, pot ser que diguis que saps que ets llest pels teus resultats acadèmics o el bé que ho fas en els concursos.
Si és així, és possible que pateixis d'un "biaix de confirmació": la tendència a fixar-se només en l'evidència que dóna suport el teu punt de vista.
Encara no estàs convençut? Llavors els psicòlegs dirien que pateixes del "biaix del punt cec": una tendència a negar els errors en el teu propi pensament.
El fet és que tots patim d'algun tipus de biaix inconscient, que abasta des de la decisió de comprar una casa fins les teves opinions sobre el conflicte de Crimea.
Si vols saber més sobre aquests biaixos, llegeix La veritat sobre com prenem decisions.

2. Estar preparat per a ser humil
Els psicòlegs consideren que aquest tipus de pensament és un tret essencial de la personalitat conegut com "obertura mental".
Cal estar disposat a reconèixer que t'has equivocat.
Entre altres coses, mesura com breguem amb la incertesa, i amb quina rapidesa i voluntat canviem d'opinió si apareixen noves evidències.
És un tret que alguna gent troba molt difícil de conrear, però aquest moment de desinflar-se un mateix té recompensa al llarg termini.
Philip Tetlock, de la Universitat de Pennsylvania, li demana a gent corrent que faci prediccions sobre com evolucionaran els esdeveniments polítics complexos al llarg de quatre anys.
Ha vist que els que van fer millors prediccions van utilitzar la seva obertura mental tant com el seu elevat coeficient intel·lectual.
¿Som capaços de qüestionar els límits del nostre coneixement?
La humilitat intel·lectual pren moltes formes, però al centre hi ha la capacitat de qüestionar els límits del teu coneixement.
En quines assumpcions bases una decisió? Són verificables? Quina informació addicional necessites per tenir un punt de vista més equilibrat? Has buscat exemples de situacions similars per comparar?

3. Discutir amb un mateix
Si menysprear a tu mateix no és el teu tret més fort, hi ha una estratègia simple per reduir aquests biaixos: assumeix el punt de vista diametralment oposat i comença a argumentar contra les teves pròpies conviccions.
Una altra tàctica és posar-te al lloc d'un altre i imaginar el que pensa, cosa que pot ser molt útil quan lluitem amb problemes personals.

4. Imagina què passaria si ...?
Un dels problemes que Sternberg més critica del sistema educatiu és que no ens ensenya a ser pràctics ni creatius.
Encara que ja no ens ensenyin amb els exercicis de memorització, molts professors ni tan sols ensenyen el el tipus de flexibilitat que és més necessària en la vida real.
Una manera de desenvolupar aquesta habilitat podria ser tornar a imaginar esdeveniments clau. Els estudiants d'història podrien escriure un assaig explorant "Com seria el món si Alemanya hagués guanyat la segona Guerra Mundial?
Pot sonar capritxós, però es tracta de considerar les diferents possibilitats i de construir hipòtesis.

5. No subestimar les llistes de verificació
Com demostra l'accident de Benjamin Franklin, la distracció i les distraccions poden ser la ruïna del millor entre nosaltres.
Quan es brega amb situacions complicades, és fàcil oblidar el bàsic. Per això, Gawande és un ferri defensor de les llistes de verificació.
A l'hospital John Hopkins d'Estats Units, per exemple, una llista amb cinc punts per recordar als metges els passos bàsics d'higiene va reduir la taxa d'infeccions de deu dies de l'11% al 0%.
No s'ha de subestimar el paper de les llistes.
Una llista similar per als pilots nord-americans a la segona Guerra Mundial, recordant els procediments bàsics per a l'enlairament i l'aterratge, va reduir les morts a la meitat.
Com diu Gawande, es tracta de professionals amb les millors habilitats i la tecnologia més avançada. No obstant això, un simple paper va acabar salvant moltes vides.
Sigui quina sigui la teva professió, val la pena considerar aquestes dades abans d'assumir que ja ho saps tot.
Practica aquests passos, i pot ser que comencis a descobrir talents que fins aquell moment no havies reconegut.
"La intel·ligència no és un resultat en un test, és l'habilitat de saber què vols a la vida i de trobar formes d'aconseguir-", diu Sternberg, fins i tot si això comporta adonar-teves pròpies ximpleries.


FONT:  http://www.bbc.com/future/story/20150422-how-not-to-be-stupid

TALLER DE MÀGIA

A les escoles sempre hi ha dies especials, festes, tradicions, sortides de convivència o colònies. Per fer un entretingut taller de màgia us proposem un seguit de vídeos amb senzills trucs que tothom pot fer, fins i tot podem passar els vídeos a un grup d'alumnes i que siguin els encarregats de fer-los. Veureu que el material utilitzat és ben senzill i que tenen un resultat impressionant...és el que té la màgia.

Truc moneda dins de l’ampolla:

https://www.youtube.com/watch?v=EX-ABbggVXc

Truc de les dues monedes:

https://www.youtube.com/watch?v=YIRp5DgYX3I

L’anell que desafia la gravetat:

https://www.youtube.com/watch?v=gpi7JfLuFdU

2 trucs senzills (goma que canvia i didal desaparegut):

https://www.youtube.com/watch?v=q9CLkOZaKfY

Tub de cartró:

https://www.youtube.com/watch?v=A8VMf7qnyXA

Moneda saltarina:

https://www.youtube.com/watch?v=mkzzLYJLgp8

Passar una moneda d’una mà a l’altra:

https://www.youtube.com/watch?v=GX1W4LWbnNM

Fer un rectangle amb 3 línies:

https://www.youtube.com/watch?v=DU-ZzVkkW-4

Canviar una fletxa de sentit:

https://www.youtube.com/watch?v=Iw2voxcZkTg

El vas desaparegut:

https://www.youtube.com/watch?v=9roO44sU64Q

ESCALES CAP AL CEL

Aquests dies hem viscut una bona experiència. L'Andreu, un company de secundària, va proposar decorar pedagògicament les escales de la nostra estimada escola (Maristes Montserrat de Lleida) i tots ho vam trobar força interessant. Però la màgia sorgeix en situacions idònies i aquest va ser el cas quan la Gemma, una companya de primària, va dir...I si ho preguntem als alumes? I si participen en la decisió els nens i nenes que cada dia pugen les escales?

I així ho vam fer, ens vam reunir amb una comissió d'alumnes on hi havia representats de totes les aules de 3r de primària a 6è. Aquests representats van fer una dinàmica de reflexió del mati a cada aula i van recollir un munt de dissenys i propostes per decorar les escales. Els nens i nenes en temes de creativitat sempre ens sorprenen, tenen la ment més lliure. Després vam fer una segona assemblea i vam seleccionar les propostes més elaborades. Els nens i nenes van triar continguts matemàtics, frases i salutacions en diferents idiomes, frases d'ànim com diuen ells i lemes escolars de maristes. 

La idea feta, els arquitectes (alumnes) amb el projecte a punt i llavors el nostre company José Ángel que a part de docent és professional del món de les arts gràfiques ens ho va fer realitat.

Hem somiat mig desperts una idea original, divertida, alegre i molt educativa. Aprofito per compartir una cita molt adient a l'ocasió:

Els que somien de dia comprenen tot el que s'escapa als que només somien de nit. 
Edgar Allan Poe

Gràcies a tots els que heu col·laborat.

SORTIR DE LA ZONA DE CONFORT

Al blog de manu Velasco hem trobat aquest interessant i breu article que ens diu:

És molt important que sortim i fem sortir als nostres alumnes de la seva zona de confort. Aquesta zona és el lloc on som o fem coses que són familiars per a nosaltres, tant positives com negatives.

Sortir i motivar als nostres alumnes perquè surtin d'aquesta zona tan còmoda no és fàcil. El desconegut ens provoca dubtes i ens fa por perquè no tenim el control de la situació. Cal aprendre a acceptar la incertesa que trobarem en el camí, ja que ella ens portarà al descobriment.

El camí a recórrer és molt important i els nostres alumnes han de gaudir-ne. Està ple de màgia, sorpreses, alegria, decisions, creativitat i molt protagonisme. Ser protagonistes de la seva vida els permetrà gaudir més del dia a dia, sentir-se útils i ser creatius en el que facin. Per a això, hem de deixar als nostres alumnes ser valents, equivocar-se, perdre i descobrir el seu talent.

Deia Albert Einstein: "Tots tenim un geni dins, però si jutges a un peix per la seva habilitat per enfilar arbres, aquest viurà tota la seva vida creient que és un estúpid". Quanta raó!

Hem d'estar oberts a fer coses noves i de forma diferent a l'habitual, així portarem a que els nostres alumnes s'enfrontin a si mateixos i es descobreixin.

FONT: http://elblogdemanuvelasco.blogspot.com.es/

CRISIS SEGONS EINSTEIN

EL POT DE L'AVORRIMENT

Al facebook hem trobat l'enllaç sobre un article relacionat amb l'avorriment. És interessant perquè, a més, ens fa propostes per guanyar-lo. Diu així:

La major part del temps, deixant als nens amb els seus propis recursos acaben trobant alguna cosa interessant, però de vegades realment necessiten la nostra ajuda, especialment si de sobte tenen més temps que de costum o si estàs limitant la televisió i l'electrònica per primera vegada. (Quan els nens s'acostumen a aquestes limitacions esdevenen experts en entretenir-se a ells mateixos i es tornen més creatius a l'hora de jugar.)

Fins i tot si has d'ajudar al teu fill a pensar en alguna cosa que fer, passa-li la responsabilitat creant el Pot de l'avorriment, ple d'idees escrites en trossos de paper. Quan digui que s'avorreix, haurà d'agafar 3 paperets del pot i triar una de les activitats. Aquí tens alguns exemples d'idees que podrien estar en el seu Pot contra el Avorriment:

Escriure una carta a l'àvia
Córrer donant voltes al jardí tres vegades
Posar una mica de música i ballar
Escriure en un paper deu coses que t'agraden de cada membre de la teva família
Raspallar al gos o donar-li un bany
Cercar formes en els núvols
Veure quantes vegades pots encertar en la cistella de bàsquet
Fer un dibuix
Rentar el cotxe
Planejar una cacera del tresor amb pistes
Muntar en bicicleta
Fer un paisatge en una caixa de cartró
Començar un diari
Fer paper de regal casolà
Organitzar la teva habitació
Escriure un conte
Crear una obra de teatre amb disfresses
Retallar fotos de revistes i fer un collage
Sorprendre a la mare fent el dinar
Fer un zoo amb els peluixos
Fer i decorar un calendari, marcant les dates importants
Posar sucs i fruites talladetes en motlles de fer gel i fer glaçons de fruites
Crear un diari familiar
Fer unes postres
Començar una col·lecció (fulles, pedres, botons ...)
Penjar una corda d'estendre la roba a la teva habitació i enganxar fotos d'ella amb clips per fer un àlbum
Inventar una actuació de circ
Fer que la teva habitació sigui una selva
Fer un recorregut d'obstacles
Fer unes estovalles de jocs (només cal plastificar en alguna copisteria de la zona)
Escriure un poema
Decorar alguna samarreta vella amb botons xulos
Començar un club (de nens)
Utilitza tubs vells de cartró i caixes per fer un laberint fantàstic
Fer art aprofitant bijuteries o joies antigues
Llegir un llibre
Fer una baralla de globus d'aigua (a l'exterior!)
Memoritzar un poema i dir-lo als pares
Fer un vaixell amb una ampolla de plàstic i palets de gelats (utilitzar cinta adhesiva per enganxar) i fer-los surar a l'estany
Dibuixar una illa deserta i totes les coses que t'emportaries
Tapar els ulls al teu germà o germana i portar a fer un volt per la casa i el jardí, i després intercambiaros
Jugar a algun joc de taula
Crear el teu propi joc de taula
Intentar pintar un dibuix amb el teu peu
Pintar a la vorera amb guix
Jugar truquemé
Jugar a saltar a la corda
Jugar amb bombolles al lavabo
Treure les males herbes del jardí
Netejar el mirall amb una esponja
Fer un llibre d'acudits
Construir un fort amb llençols i coixins
Fer ninots amb mitjons vells i botons
Fer una llista de coses divertides que faries amb un adult

Si realment sembla que no troba res a fer, és l'ús d'aparells electrònics i televisió una solució acceptable?
El problema d'usar la televisió o jocs electrònics per alleujar l'avorriment és que és una de les solucions que et fica en un forat més profund. Hi ha estudis que mostren que els nens que juguen habitualment amb consoles se sentiran avorrits més sovint que altres nens. Fins i tot després d'eliminar l'hàbit, pot ser que passin mesos abans que trobin altres activitats que els apassionin. Però, no et rendeixis! Aquestes fent a la seva creativitat un enorme favor.

Si el teu fill sap llegir, mai no hi ha "res" que fer. Hi ha un món sencer de llibres esperant-lo. Per descomptat necessitaràs una visita setmanal a la biblioteca per trobar aquests llibres. I hauràs de "enganxar" al teu fill a la lectura començant a llegir amb ell. 

FONT: crianzanatural.com

TALONARI DE LECTURA

La Fundació Jaume Bofill ens proposa un divertit talonari de superlector per fomentar la lectura de tothom, si el voleu utilitzar o consultar podeu anar a: superlectors 

L'autora de la idea és la Marta Roig que ens facilita propostes divertides i reptes simpàtics per fer de les sessions de lectura LECXIT una experiència inoblidable.

Podeu descarregar-lo i, com no, llegir-lo!

CARACTERÍSTIQUES COMUNES EN ELS GENIS

Al diari digital elconfidencial.com hem trobat un article on es reflexiona sobre característiques comunes en els gran genis. Diu així:


Què fa a un geni ser un geni? És una pregunta que ens hem fet al llarg de tota la història. Tothom aspira a aconseguir l'excel · lència però molt pocs l'aconsegueixen i, en la majoria d'ocasions, no entenem com una o altra persona ha aconseguit el que ha aconseguit. Com aconseguir Picasso mantenir sempre un altíssim nivell en la seva immensa obra pictòrica? D'on va treure el temps Stockhausen per compondre un total 363 obres? En quin moment se li va ocórrer a Einstein formular la teoria de la relativitat? 

Hi ha qui pensa que un geni neix, no es fa: senzillament, té el talent per a una activitat concreta i en té prou amb desenvolupar per assolir l'excel · lència. Però això és una visió molt simplista de la realitat i, a més, com han comprovat nombrosos estudis, falsa. No hi ha dubte que un geni és talentós per naturalesa, però el talent no és ni de lluny la característica més important d'aquest. Aquests són les cinc coses que, sense excepció, compleixen tots els genis. I no totes són agradables per al comú dels mortals. 

1. Són curiosos i impulsius 

Per elaborar el seu llibre Creativitat (Paidós, 2008), el professor Mihaly Csikszentmihalyi va entrevistar a 91 genis, de totes les disciplines, incloent a 14 premis Nobel. Una de les seves principals conclusions és que les persones amb ments privilegiades, que aconsegueixen creacions excepcionals, tenen dues coses en abundància: curiositat i determinació. "Estan absolutament fascinades pel seu treball i, encara que hi hagi altres persones més brillants, la seva enorme desig d'aconseguir el que es proposen suposa el factor decisiu", assegura Csikszentmihalyi. 

2. L'important no és l'educació, són les hores que dediquen a la seva especialitat 

Solem associar l'expedient acadèmic amb l'excel·lència, però són coses que no sempre estan relacionades. El professor de la Universitat de Califòrnia a Davis, Dean Keith Simonton, va realitzar un estudi en què va analitzar els expedients acadèmics de més de 300 genis nascuts entre 1450 i 1850, entre ells gent com Leonardo da Vinci, Galileu, Beethoven o Rembrandt. Va determinar quanta educació formal havia rebut cada un i mesurar els seus nivells de eminència a través de les seves obres de referència. Els seus resultats van ser sorprenents. La relació entre educació i excel · lència, en traslladar-se a un gràfic tenia forma de campana: els creadors més destacats eren els que havia rebut una educació mitjana, una mena de diplomatura. Els que havien rebut una major i una menor educació eren menys creatius. 

Els creadors més destacats són sempre aquells que més han treballat en la seva especialitat i han dedicat la seva vida a ella.
No hi ha dubte que els genis més destacats seguien estudiant, però eren autodidactes i, sobretot, uns addictes a la feina. "Els genis són tots iguals", explicava el crític literari VS Pritchett, "mai deixen de treballar, no perden un minut. És depriment ". La realitat és que, sense esforç, el talent importa poc. Els creadors més destacats són, sempre, aquells que més han treballat en la seva especialitat, han dedicat la seva vida a ella, han après tot el que es podia aprendre, i han portat la seva passió al límit. 

3. Són molt crítics amb el seu treball 

Segons el psicòleg Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 2011, els grans genis com Picasso, Freud o Stravinsky tenien un patró similar de treball, que es basava en l'assaig i error: analitzaven un problema, creaven una solució, la provaven i generaven una retroalimentació constant. "Els individus creatius", assegura Gardner, "empren una considerable quantitat de temps en reflexionar sobre el que volen aconseguir, si han tingut èxit o no i, si no ho han aconseguit, què han de fer diferent". 

Les ments creatives són també les més metòdiques. 

4. Són sacrificats, solitaris i, en ocasions, neuròtics 

Els genis estan tota l'estona pensant en la seva obra i això té múltiples desavantatges. Dedicar tot el teu temps a la feina implica un sacrifici immens i un minvament en les relacions socials. Segons Csikszentmihalyi, la majoria de genis són marginats durant l'adolescència, en part perquè "la seva intensa curiositat i interessos molt focalitzats resulten estranys als seus companys", en part perquè els adolescents massa gregaris no estan disposats a gastar temps, en soledat, per conrear el seu talent. "Practicar música o estudiar matemàtiques requereix una solitud temible", assegura el professor. 

De vegades, el sacrifici necessari per ser un geni pot fregar el patològic. El lliurament pot tornar-se en obsessió: les persones excel · lents no són necessàriament feliços. Només cal veure l'ascetisme que van aconseguir Freud, TS Eliot o Gandhi, o la soledat autoimposada que va desenvolupar Einstein. Molts genis desenvolupen, a més, una personalitat neuròtica: el seu treball els va tornar maniàtics i egoistes. 

5. Treballen sempre per passió, mai per diners 

Els veritables genis es desviuen pel seu treball i, en cap cas es lliuren a aquest per diners, sinó per passió i vocació. "Els artistes que han desenvolupat la seva pintura i escultura pel plaer de l'activitat en si més que per les recompenses extrínseques, han produït un art que ha estat reconegut socialment com a superior", assegura el pensador i escriptor Dan Pink en el seu llibre La sorprenent veritat sobre què ens motiva (Gestió 2000). "A més, són aquells als quals motivava menys les recompenses extrínseques els que, finalment, les rebien".

FONT: elconfidencial.com

CAÇADORS DE FALTES ORTOGRÀFIQUES

Al blog Un colegio en la mochila ens presenten una proposta molt original, activa i educativa, es tracta de proposar als alumnes de primària de buscar en qualsevol publicació errades ortogràfiques i recollir-les a l'aula en un espai d'exposició. Una manera més de treballar l'ortografia significativament.

Al final de l'article diu:

El curso casi ha terminado pero eso no significa que la brigada de cazadores ortográficos se tenga que ir de vacaciones también... Todavía quedan muchas faltas por identificar... ¡¡A por ellas!!

FONT: Un colegio en la mochila

UNA BONÍSSIMA NOTÍCIA TECNOLÒGICA

Mirant la web de expansion.com hem trobat una notícia que hauria de ser titular als diaris d'arreu del món. Es tracta d'una millora tecnològica que permet localitzar espais i que alhora servirà per persones amb dificultats visuals. Una mostra més que tecnologia i negoci també poden aportar confort i solidaritat. La notícia diu:

La startup índia ducere Technologies començarà a vendre les seves sabates amb connexió Bluetooth per més de 100 dòlars el parell al setembre. Les sabates es sincronitzen amb una aplicació per smartphone que utilitza Google Maps i vibra per dir-los als usuaris quan i on han de girar per arribar al seu destí. 
Només has de dir-li al teu telèfon on vols anar i guardar després a la butxaca, perquè la vibració de la teva sabata esquerra o dret t'anirà guiant. 
Ducere va ser creada el 2011 per dos enginyers indis que havien estudiat i treballat als EUA, i actualment dóna feina a 50 treballadors a la ciutat de Secunderabad, en el nou estat de Telengana, al sud de l'Índia. 
"Les sabates són una prolongació natural del cos humà", assenyala Krispian Lawrence, de 30 anys, i cofundador i conseller delegat de la companyia. "Pots sortir de casa sense el rellotge o la polsera, però mai sortiràs sense les sabates". 
Lawrence va aprofitar la seva experiència com a ex advocat de patents als EUA per aconseguir 24 patents internacionals i índies relacionades amb les sabates vibradors de la seva companyia. 
Ducere ha desenvolupat inicialment les sabates amb el nom Lechal que en hindi significa  "porta'm amb tu" - per ajudar les persones cegues que depenen de bastons. 
Tot i que el bastó pot ajudar a les persones amb dificultats visuals a detectar obstacles, no pot dir-quin camí seguir o on girar. "Aquí és on entrem per cobrir aquest buit", comenta Lawrence. 
Segons l'Organització Mundial de la Salut, a tot el món hi ha al voltant de 285 milions de persones amb problemes de visió, i la majoria d'ells estan a l'Índia. 
Mentre provava les sabates, la companyia es va adonar del seu potencial per a altres persones. Per exemple, els corredors, la gent que va en bicicleta de muntanya i fins els turistes poden introduir els seus destins i oblidar-se de comprovar els seus telèfons a mesura que caminen, ja que la vibració de les seves sabates els permetrà saber quan han de girar. 
Les sabates poden donar una mesura més precisa sobre la distància recorreguda i les calories cremades, comenta Lawrence. 
Tant les sabates com les plantilles que s'incorporen han estat dissenyats i desenvolupats a l'Índia, però es fabriquen a la Xina. El calçat i les plantilles estaran disponibles en vermell o negre, i tindran preus d'entre 100 i 150 dòlars. Segons Lawrence, arribaran a algunes botigues al setembre. Ja té encarregats 25.000 parells, i preveu vendre 100.000 al març. 
La companyia, recolzada per tres socis capitalistes, vol recaptar altres 4 o 5 milions de dòlars per comercialitzar els seus productes. Lawrence no va voler donar el nom d'aquests socis capitalistes ni revelar la suma que van invertir. 
Ducere també està arribant a acords amb organitzacions sense ànim de lucre i instituts oftalmològics per vendre els productes de Lechal a persones amb dificultats visuals a un preu més assequible.

FONT: expansion.com

RECICLATGE CREATIU

Presentem un parell de vídeos amb múltiples idees per reciclar de manera creativa, segur que trobeu idees per casa i també per l'escola. Sort!

RECICLAR AMPOLLES DE PLÀSTIC



RECICLAR CARTRÓ

IDEES PER ESCRIURE

De sempre escriure ha estat una activitat ben complexa, en el seu ensenyament generalitzat s'han prioritzat aspectes d'estructura formal, gramàtica, ortografia i altres per sobre del contingut, funcionalitat o creativitat. Per això avui us proposem unes activitats per treballar l'aspecte més creatiu de l'escriptura.

Escriure com m'agradaria que fos la casa dels meus somnis. Com seria per dins? Com estaria estructurada? I per fora? En quin espai estaria ubicada? A la muntanya? A la platja? En mig d'una gran ciutat? A la vora d'un riu? No hi ha límit de crèdit a l'ingeni.

Crear un diàleg entre dos o tres elements materials. Per exemple ara que estem de Mundial al Brasil podríem crear un diàleg entre una pilota juganera, una porteria que està enfadada amb ella i un xiulet malcarat i dominant.

Fer la volta al món, a partir d'un planisferi marcar-se una ruta per fer la volta al món des de Catalunya amb un mínim de 10 parades que s'hauran de justificar per algun interès cultural, natural o lúdic, també s'haurà de triar els mitjans de transport escollits i les despeses generals. És un recurs que dóna per escriure una història llarga.

També us proposem un enllaç amb altres idees: ESCRIPTURA CREATIVA

MÉS CONTACTE AMB LA NATURA = + CREATIVITAT

Una companya educadora de Portugal, la Luciana, ha compartit amb nosaltres aquest interessant article sobre els beneficis de tenir contacte directe amb la natura. Diu així:

Un estudi demostra que passar almenys quatre dies en la natura sense la tecnologia millora la creativitat fins a en un 50%.

Això demostra que la interacció amb la natura té beneficis reals i quantificables per a la solució creativa de problemes que encara no s'havia demostrat " , va dir un dels autors de l'estudi , David Strayer , professor de psicologia a la Universitat de Utah .

Per a l'investigador , aquests resultats demostren que " enterrar-se en front d'un ordinador 24 hores del dia , set dies a la setmana , té costos que poden remeiar amb una caminada a la natura " 

Els participants van fer , de quatre a sis dies de caminades per la natura en els estats d'Alaska , Colorado , Maine i Washington , on no estava permès l'ús de dispositius electrònics.

Dels 56 , 24 han fet una prova de creativitat amb deu preguntes abans de començar la gira i l'altre 32 es van sotmetre a la mateixa prova en el matí del quart dia de turisme .

Els resultats van ser clars : les persones que ja eren quatre dies la naturalesa mitjana 6,08 preguntes correctes , mentre que els altres tenien només 4,14 .

" Hem demostrat que els quatre dies d'immersió en la natura , i la tecnologia de parada corresponent augmenta el rendiment en tasques creatives i de resolució de problemes en un 50%" , van concloure els investigadors , sense especificar si l'efecte es deu a la naturalesa de la falta de tecnologia o una combinació de tots dos factors.

Els investigadors van assenyalar estudis previs que mostren que els nens d'avui passen 15 a 25 minuts per dia en els esports a l'aire lliure i activitats , les activitats recreatives en la naturalesa han estat en declivi des de fa 30 anys i , de mitjana , els nens de vuit a 18 anys passen més de 7.5 hores per dia utilitzant l'ordinador , la televisió o el telèfon mòbil .


"Durant segles , els escriptors parlaven de la importància de la interacció amb la natura ( ... ) , però realment no sabien , científicament , quins beneficis hi havia" , va dir Strayer .

FONT: http://www.jardimdomundo.com/

DECORACIÓ PEDAGÒGICA

Al twitter hem trobat aquesta simpàtica imatge. Es crearà el nou concepte de decoració pedagògica? :)

Afegeixo una frase molt irònica i encertada de Harold Edgerton:

“El secret de l’educació és ensenyar de tal manera que no se n’adonin fins el moment que sigui massa tard.” 

FONT: https://twitter.com/mguino4/status/455736634747928576