"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 31 d’octubre del 2014

UN BON ORADOR NEIX O ES FA?

Al blog de la Marta Albaladejo hem trobat un interessant article que resumim per tots vosaltres. Si voleu visitar aquest blog podeu veure l'article complet anant a: http://www.martalbaladejo.com/
El discurs d’Obama en el “funeral” per la mort de Mandela és una peça d’oratòria que passarà a la història com a exemple d’eficàcia discursiva en els futurs cursos d’oratòria: té tot el que ha de tenir; a més de l’extraordinària comunicació no verbal del president nord-americà, cada paraula està mesurada; les frases són curtes i potents; la introducció ens captiva i atrau la nostra atenció; en el desenvolupament, Obama se sincera i ens parla del jove que era fa 30 anys, quan va quedar impressionat per la figura de Mandela, i es va comprometre amb el seu projecte polític. Finalment, la conclusió és emocional i colpidora, apel·la a cadascun de “nosaltres”, aquest nosaltres que ens inclou i que ens fa qüestionar la nostra contribució al futur: com l’exemple de Mandela pot convocar en mi el millor que hi ha dins meu? I en tu?
Diries que tothom és capaç de fer un discurs així? I tant, que tothom és capaç, si no és mut i té un coeficient normal d’intel·ligència. Hi ha qui pensa que parlar en públic es una habilitat innata i hi ha qui creu que es pot aprendre. En la meva opinió, el que es innat és el caràcter extravertit d’una persona, però parlar en públic és una habilitat que es pot entrenar. Darrere d’un discurs com el d’Obama hi ha molta escola i molta pràctica, molts anys d’aprenentage, molta preparació i molts assajos.

Si vols escoltar un petit programa sobre oratòria a Catalunya Ràdio? Clica aquí.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

ALIMENTS PER A TOTS

Càritas és l'ONG responsable d'aquest sorprenent i didàctic vídeo que us presentem. Més de 1000 milions de persones passen fam en aquest món havent aliments suficients per alimentar a tots i cadascun dels éssers humans. Aquest és un greu problema que Càritas vol exposar en aquest vídeo titulat: "Una sola família humana. Aliments per a tots ".


dilluns, 27 d’octubre del 2014

DOCUMENT PER REFLEXIONAR SOBRE ESCOLA I CURRÍCULUM

El nostre company Jordi ens envia un document elaborat per docents i que vol ser una proposta a la situació d'incertesa que genera l'actual LOMCE. Aquest grup d'experts educatius han elaborat un document sobre els coneixements rellevants i curriculars que necessiten els alumnes actuals. Els signants d'aquest document són : Jordi Adell Segura, Carmen Alba Pastor, Juan Manuel Álvarez Méndez, Nieves Blanco García,Jaume Carbonell Sebarroja, Javier Marrero Acosta, Jaume Martínez Bonafé, Juan Bautista Martínez Rodríguez, Juan José Reina, Martín Rodríguez Rojo, Luis Torrrego Egido, Jurjo Torres Santomé i Juana M. Sancho Gil.

A la part final de l'article trobareu un enllaç al document complet, és un document que convida a la reflexió. Segurament trobareu propostes amb les quals estareu d'acord o no però ja és un pas que des del món educatiu algú confronti propostes a una llei que no agrada massa. Per sintetitzar us deixem un decàleg de mesures alternatives que proposen: 


1. Currículum contrahegemònic. Que inclogui continguts bàsics, social i culturalment rellevants; que contempli la diversitat cultural i de gènere, així com altres manifestacions minoritzades i excloses; i que ajudi a comprendre l'evolució multidimensional de la humanitat, els fenòmens científics i el món en què vivim. I que generi un aprenentatge capaç de convertir la informació en coneixement i pensament, i d'afrontar el coneixement 
complex i la incertesa. 

2. Vivència i experiència. La investigació educativa mostra que la curiositat i el desig d'aprendre s'activa quan es parteix dels interessos, vivències i experiències de l'alumnat. D'aquí la importància de substituir els amplis i descontextualitzats llistats de continguts i competències per itineraris de experiències que es construeixen a partir de les idees prèvies, de la indagació i de la cooperació. 

3. Educació per a la ciutadania. La ciutadania es construeix a partir del coneixement, vivència i exercici dels drets humans i de la Infància. És imprescindible que es converteixi en assignatura amb el seu propi espai curricular com passava amb la LOE? Probablement sí però, en qualsevol cas, això és insuficient, perquè la construcció d'una ciutadania crítica i democràtica requereix de la transversalitat curricular, d'espais de acompanyament i reflexió com la tutoria, l'assemblea i un altre tipus d'iniciatives d'implicació amb el centre i la comunitat com l'aprenentatge-servei. 

4. Currículum integrat. Per superar la fragmentació curricular i el saber distribuït en parcel·les, es requereixen fórmules alternatives que permetin la interrelació entre diversos coneixements disciplinaris i les visions sistèmiques, que van des de la interesdisciplinariedad fins a la transdisciplinarietat i la globalització total del coneixement.Així, el currículum s'organitza per temàtiques i problemes rellevants que contenen conceptes i experiències emblemàtiques de les diferents matèries o per projectes de treball, una altra mirada sobre l'educació que trenca radicalment amb el currículum oficial. 

5. Professorat generalista o especialista. Per efecte de la llei del pèndol, al període de l'educació obligatòria s'ha passat del model docent generalista-amb escassa especialització- al perfil del professorat especialista amb escassa formació polivalent. Si es vol recuperar el primer model i avançar cap a la integració del coneixement, no haurien de suprimir les places d'especialistes en l'educació primària, almenys en les zones rurals -això evitaria, a més, el tancament de moltes escoles i suposaria un estalvi pressupostari important- o concentrar la matèria curricular a l'ESO -al menys en el primer cicle- en només tres o quatre docents? Una altra fórmula seria compartir en Secundària espais més amplis i flexibles amb dos o més professors compromesos amb un projecte curricular interdisciplinari. aquestes i altres solucions garanteixen a més un major coneixement acompanyament d'cada alumne i alumna per part del professorat. 

6. Horaris més flexibles. ¿Quin sentit té avui mantenir la rigidesa i homogeneïtat horària on la classe sempre dura el mateix? ¿No podria pensar en franges horàries més àmplies i flexibles en funció del contingut, projecte, metodologia o activitat que es desenvolupa. Perquè és evident que la limitació horària de cada assignatura restringeix enormement les possibilitats de desenvolupament d'activitats de recerca, experimentació i debat. la flexibilitat del temps que existeix en l'educació infantil s'hauria d'estendre a els nivells superiors i no a l'inrevés, perquè l'homogeneïtat horària limita extraordinàriament la innovació educativa. 

7. Altres espais per a altres funcions. L'estructura de l'aula, sobretot en Primària i més encara en Secundària, està pensat per a un model transmissiu d'ensenyament. El canvi de paradigma innovador, centrat en l'aprenentatge del alumnat, requereix pensar l'aula com una mena de laboratori de experimentació on sigui possible el desenvolupament de les diverses intel·ligències i llenguatges i registres comunicatius, amb diferents ambients d'aprenentatge i la possibilitat d'organitzar la classe amb diversos i canviants sistemes de agrupament. 

8. Els materials d'aprenentatge. Hem parlat abans del obsolet que resulta el llibre de text-en format paper o digital-com a instrument hegemònic a la transmissió del saber, i de la multitud de fonts d'aprenentatge existents infrautilitzades. Bàsicament són tres: a) Els materials que, segons els nivells educatius, es concentren a cada aula oa la biblioteca, concebuda com un centre de recursos multimèdia que l'alumnat ha de familiaritzar per a la seva adequada i permanent utilització. b) El coneixement que es troba en el entorn virtual i en les xarxes socials. I c) El territori com a espai de observació i diàleg amb l'entorn natural i social. 

9. Aprenentatge fora de l'aula. En un moment en què cada vegada més l'accés a la informació es realitza o pot realitzar fora de l'aula no té massa sentit que l'aula segueixi sent bàsicament un lloc on l'activitat prioritària segueix sent el dictat i la memorització dels continguts. L'aula ha de transformar en un espai de treball per a convertir la informació en coneixement, per aclarir dubtes i interrogar el coneixement, per al debat i el desenvolupament del pensament, per ajudar a forjar projectes individuals i col · lectius. 

10. Diversitat metodològica i avaluadora. Si, atenent a la necessària autonomia del centre i del professorat, s'accepten diferents maneres d'ensenyar i aprendre, també s'haurien de reconèixer diferents modalitats d'avaluació, de caràcter més qualitatiu i educatiu, sense l'obligació d'haver de participar en avaluacions externes més distants i selectives que no encaixen amb el model pedagògic del centre o del professorat. Sobretot, quan aquest és més procliu a contemplar els diferents ritmes evolutius de cada estudiant ja incorporar la tasca avaluadora com a part integrant del procés d'aprenentatge, amb les múltiples i variades produccions de l'alumnat, la tasca de documentació pedagògica docent o el recurs del portafoli com a evidència del desenvolupament de cada aprenent, entre altres estratègies.


FONT: DOCUMENT COMPLET

dissabte, 25 d’octubre del 2014

TALLER "Escriure x viure!"

El passat dissabte 18 d'octubre i en el marc de les II Jornades de Llengua de la UdL vaig realitzar el taller "Escriure x viure!".  

Escriure per viure proposa tres ingredients bàsics per a qualsevol activitat d'expressió escrita: modelatge, comunicació emocional i interacció entre l'alumnat..... i advertim... no fallen mai!

Modelatge perquè sempre és important ajudar als alumnes a desengranar totes les parts d'un procés i entendre-les bé. I perquè a l'inici d'una proposta d'expressió escrita està bé fer l'activitat plegats, alumnes i mestre... el repte és conjunt.

Comunicació emocional perquè a poc que puguem hem de proposar activitats properes, significatives i a poder ser funcionals. Avui el nostre taller ha girat al voltant de la vocació docent. A sota podreu llegir els poemes que han fet els participants... són molt potents perquè et tema els suggeria molt. Aquesta fòrmula és aplicable a l'alumnat, demana esforç i creativitat, no és senzill però si ho trobem és molt eficaç.

L'activitat del taller l'hem fet en parelles, es tractava de realitzar un poema de tipus Haiku amb la mètrica i estructura corresponent. Primer hem fet un esborrany ben elaborat i finalment hem acabat fent els nostres versos. Quan tothom ha acabat he preguntat si treballant en parelles hi havia interacció positiva, enriquiment, esforç, compromís envers la tasca i tothom ha assentit... si les activitats que proposem en grup cooperatiu o parelles estan ben gestionades funcionen i els resultats són bons.

Ara, tots els mestres de la foto de sota, compartim amb vosaltres els nostres Haikus. Esperem que gaudiu de la lectura!


Cent ulls sorpresos
riuen amb entusiasme
sento la màgia.

M.Jose i Natàlia

Jugant aprenem,
Parlant ens enriquim,
i estimant eduquem.

Josep M. i Andrea

Reptar la por, 
fer-se llum al bé.
No dir prou, mai.

Montserrat i Teresa

Tinc un gran repte,
Tu i jo aprenem junts,
De guia, estimant-te.

Tinc una il·lusió
Tu i jo aprenent junts,
L'educació serà millor.


Mercè, Gemma i Laura

El repte, ajudar.
Donant amb empatia
hi podran arribar.

Gaudint emocions.
Acompanyem el camí,
el fruit, ser feliç.

Iolanda i Teresa


Imaginar sempre
somnis enigmàtics,
dibuix de futur.





Rosa i Montserrat

Ser un bon mestre
compartint emocions
ens fa gaudir
Dolors i Pepita













Si algú s'anima a provar amb els Haikus pot seguir aquestes pautes de sota... sobretot, sigueu flexibles!

Gràcies a tots els companys i companyes que vareu participar del taller per la vostra predisposició positiva...així tot és més fàcil!






dimecres, 22 d’octubre del 2014

PROJECTE DE COMPETÈNCIA ORAL: EN PARLEM

EN PARLEM és un projecte que desenvolupa la competència oral amb alumnes d'infantil i primària , concretament des de P3 fins a 6è de primària. Cada trimestre tots els alumnes exposen un mínim d'una vegada davant del grup classe, les activitats estan seqüenciades i adaptades a totes les edats. 
Però no us expliquem més....us convidem a veure un vídeo que vam gravar durant la II Jornada de llengua de la UdL. Els alumnes i professores del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida ho expliquen amb molta claredat.


diumenge, 19 d’octubre del 2014

ENTREVISTA A JENIFER FOX

Al blog de la plataforma educativa TICHING trobem aquesta interessant entrevista a l'escriptora Jenifer Fox. Diu així:

Què entenem per fortaleses i quines tenim? 
Són activitats que desenvolupes i et fan sentir ple d'energia. Existeixen tres tipus de fortaleses. Les relacionals, que tenen a veure amb les coses que fem per i amb altres persones i que et fan sentir valuós i competent. Després trobem les fortaleses relacionades amb les activitats, és a dir, les tasques que portes a terme i que et fan sentir compromès i ple d'energia. 

I finalment? 
Les d'aprenentatge, ja que algunes persones aprenen fent coses i altres llegint o escoltant. El problema a les escoles, almenys a Estats Units, és que tendeixen a reconèixer als estudiants que aprenen únicament amb una d'aquestes fortaleses. 

I no els atorguen importància a les altres ... 
El fet és que hi ha estudiants molt intel · ligents que no tenen èxit. Però si el sistema aconseguís potenciar els seus punts forts i la seva forma d'aprendre, llavors s'involucrarien molt més i serien més actius. 

Si tots aprenem de formes diferents, com pot un professor ensenyar en una classe de 30 estudiants? 
El primer és reconèixer que l'aprenentatge no es limita a transmetre informació, sinó que consisteix en el desenvolupament d'activitats vinculades amb el món real, que permetin als estudiants participar i fer contribucions en funció dels seus punts forts. 

Per exemple? 
Pensem en el rodatge d'una pel · lícula. Es necessiten persones que actuïn, que escriguin el guió, que filmin ... Tots ells contribueixen de manera significativa en el procés, però cada un d'elles desenvolupa diferents tasques. I així és la vida real. Per tant a les escoles haurien d'impulsar projectes reals, en els quals els estudiants puguin contribuir al desenvolupament de tasques que aportin valor. 

Com podem ajudar els nens a reconèixer les seves fortaleses? 
Es poden desenvolupar projectes vinculats a moltes activitats per deixar que els treballin fora de la seva zona de comprensió i així permetre que fracassin. D'aquesta manera contribuïm a que puguin descobrir el que no els agrada o les activitats en què realment són bons. 

Fracassar no està ben vist ... 
Per això les escoles han allunyar-se de la competició, en la qual només els que obtinguin millors notes són reconeguts. Al cap ia la fi en el món real hauran de trobar una feina per a molts anys que sigui capaç de motivar. I per a això, ja des de l'escola, cal aconseguir que puguin descobrir el que els agrada fer i amb el que puguin tenir èxit, encara que això pugui derivar en algun fracàs momentani. 

Estan els professors preparats per satisfer les necessitats actuals o hem de millorar la seva formació? 
Cada vegada estan més ben preparats però, tot i així, hem de millorar la seva formació bàsicament en els programes docents de nivell universitari. Actualment el principal problema és que els professors es limiten a repetir el que es porta fent des de fa 200 anys. 

En aquest sentit, quins canvis s'han d'aplicar? 
El meu treball es basa en la idea que tothom ve a aquest món amb una contribució única a realitzar, de manera que els professors han d'enfocar el seu ensenyament sobre la base de les contribucions úniques dels seus alumnes i oblidar-se de les coses que els nens no poden fer. Bàsicament han de deixar de veure els seus alumnes com a guanyadors i perdedors i observar-com a persones que tenen alguna cosa que aportar. En aquest procés, el seu paper és ajudar-los a trobar les seves fortaleses. 

Quin és el paper dels pares? 
De plantejar moltes preguntes als seus fills per animar-los a provar coses diferents i permetre'ls renunciar si no s'ho passen bé. No es tracta que es rendeixin immediatament, però sí deixar trobar el que els fa gaudir. També considero important intentar no encoratjar l'assoliment per la mera recepció d'elogis a aconseguir-ho. 

Quina és la seva opinió sobre l'actual sistema educatiu? 
Penso que no és bo i que els canvis s'apliquen molt lentament. Sóc un agent de canvi pel que és realment frustrant veure com la gent bressola tan lentament noves idees i com vam descobrir amb tanta lentitud nous mètodes per inspirar als nens. Hem d'allunyar del mètode basat en la memorització de fets que després els alumnes han de repetir i bolcar en un examen. 

Quina importància tenen les noves tecnologies en aquest procés de canvi? 
Són molt importants i crec que aviat constatarem un gran pas endavant que ajudarà a promoure canvis. El problema actual és que els professors encara no han descobert la manera de canviar el pla de classe utilitzant aquestes eines, sinó que només les utilitzen com un valor addicional. 

Finalment, com s'imagina l'educació d'aquí a cinc anys? 

Desafortunadament, cinc anys en el sistema escolar no és molt, però imagino l'escola més personalitzada. Una cosa com pot ser, per exemple, una experiència de compra en línia. L'educació té l'oportunitat i la capacitat de fer el mateix pel que fa a la personalització dels objectius d'aprenentatge.



FONT:  TICHING

divendres, 17 d’octubre del 2014

QUÈ VOL DIR SER MESTRE AVUI?

La Fundació Jaume Bofill ens proposa el llibre "Què vol dir ser mestre avui?". El llibre gira al voltant de reflexions relacionades amb el compromís ètic del professorat. És un llibre coral, elaborat a partir dels valors que aporta el treball en xarxa. Suposa un exercici de construcció compartida de coneixement i de col·laboració institucional amb una missió comuna: l'aportació d'elements per a l'anàlisi, la reflexió i el debat sobre la realitat i els reptes de les mestres i els mestres d'avui.

En el següent enllaç us podeu descarregar el llibre en format pdf:

Què vol dir ser mestre avui?




dimarts, 14 d’octubre del 2014

ENTREVISTA A TONUCCI SOBRE EL JOC

Des del facebook la Dolors ens ha convidat a llegir aquesta interessant entrevista de Mariana Otero a Francesco Tonucci. Diu així:

Els infants necessiten poques joguines i més llibertat. Han de ser autònoms, jugar amb amics i, en el possible, anar a l'escola sols, caminant. Així opina Francesco Tonucci, el prestigiós pedagog, pensador italià i promotor de la "Ciutat dels Nens", un projecte que aposta a la transformació de les ciutats a través dels nois que les habiten.


És fonamental que els nens juguin, però ¿com d'important és? 

-El joc està connectat de manera molt forta amb l'autonomia i el moviment. Cal ajudar els adults a entendre la importància del joc. Li dono una anècdota. El meu fill gran va arribar el primer dia de l'escola primària a casa i va dir: "la mestra ha dit que ara prou de jugar, que cal fer coses seriosament". Aquest va ser el missatge de l'escola al meu fill. Bé, jo intentaré dir a la gent que aquesta és una frase absurda i equivocada i perillosa (...) No tinc dubtes que els primers anys són els més rics i importants en la vida, és el període on es posen tots els fonaments . 

I el joc ajuda ... 

-En aquests anys no hi ha mestres en el sentit públic, no hi ha mètodes. Simplement hi ha un nen que juga amb el món. Aquesta és la importància del joc. El joc és una experiència que els nens viuen a nivell espontani, no cal ensenyar i jugant tenen la primera relació amb el món. 

-¿Tot Tipus de joc és valuós? Jugar a l'aire lliure és igual que fer-ho amb un ordinador? 

Jugar és una experiència que té algunes característiques: sortir, en el sentit de deixar el control directe dels adults, trobar-se amb amics, aprofitant un temps lliure per viure l'experiència de l'aventura, del descobriment, de la sorpresa, de la meravella , del risc. Amb aquests elements tots els jocs són bons. Fins als tecnològics. 

Per què cal que juguin sols? 

No és possible jugar acompanyat d'adults. Quan els pares diuen "acompanyem cada dia al nen a jugar a la plaça" és una contradicció. El verb jugar només es conjuga amb el verb deixar. A Europa és impressionant, però aquí també crec que passa, especialment a les classes socials mitjanes-altes: per a un nen és gairebé impossible sortir sol al carrer. Això li impedeix aquesta experiència bàsica. Moltes vegades els adults pensem substituir aquesta experiència de la que hem gaudit nosaltres i que els fills sembla que no poden viure. Les substituïm amb altres coses com comprar moltes joguines, donar instruments que poden permetre a un nen passar molt temps sol a casa i divertit, com les noves tecnologies, i acompanyar-lo en tots els llocs. Són respostes inadequades. S'està gastant moltíssims diners per omplir els fills de joguines convertint-los en posseïdors en lloc de jugadors. Per jugar bé cal tenir poques joguines i amics per aprofitar-ho. 

Què aporta el joc a un nen? 

-Li permet descobrir el món. És una manera per trobar-se amb el desconegut (...) Significa viure l'experiència de risc, saltar l'obstacle, viure el desafiament de superar o no. Veure si avui puc fer el que ahir no podia, si puc superar la meva por de viure aquesta experiència. 

Per què és important viure l'experiència de risc? 

Si no és possible, crearem una acumulació de desitjos i de necessitat de transgressió que s'expressaran més tard, en l'adolescència, quan un noi té prou autonomia com les claus de casa a la butxaca i quan aquesta expressió del seu desig es converteix en una explosió perillosa. Molts dels temes que avui es tracten com drames de l'adolescència, com abús d'alcohol, de drogues, com els accidents de motos -fins el tema dels suïcidis juvenils- tenen a veure amb la manca d'experiències d'autonomia en els primers anys (...) Potser vivint l'experiència de l'obstacle s'adoni que no pot superar i que sigui una desil·lusió, però també la desil·lusió és una experiència que avui els nens no viuen perquè els pares els súpers protegeixen.

FONT: http://reevo.org/externo/francesco-tonucci-los-ninos-necesitan-menos-juguetes-y-mas-libertad/

dissabte, 11 d’octubre del 2014

II JORNADA DE LLENGUA ICE-UdL

Els membres de l'equip ICE de Llengua us convidem a participar en una Trobada Pedagògica adreçada al professorat d'Infantil, Primària i Secundària. L'objectiu és treballar les competències bàsiques de l'àmbit lingüístic. I ho volem fer a partir d'una conferència, dinàmica i diferent a les que estem acostumats a escoltar, i amb les aportacions que podem fer des de la nostra experiència a l'aula. Esperem que us agradi i que marxeu amb la motxilla ben plena de recursos i estratègies per no fer realitat l'acudit del gran Perich que, aquest any, dóna nom a la jornada: 

"Silenci! Comença la classe de Llengua." 

També comptarem amb la presència d' Ana González Tadeo, actriu i formadora en habilitats comunicatives, que ens oferirà la xerrada:

"El soroll que faig mentre explico la lliçó"

Per poder-vos inscriure gratuïtament podeu anar a: INSCRIPCIÓ






dimecres, 8 d’octubre del 2014

ORIGEN TEÒRIC DELS MAPES CONCEPTUALS

La nostra companya Encarni ens convida a llegir aquesta interessant entrevista a Joseph Novak un important investigador sobre aprenentatge, creació i representació del coneixement.

El Doctor Novak és un experimentat Investigador Científic que va completar els seus estudis superiors a la Universitat de Minnesota en 1958. ensenyar a les universitats Estatal de Kansas i Purdue i va desenvolupar els Mapes Conceptuals, com ara se'ls coneix, sent professor d'Educació i Ciències Biològiques a la Universitat de Cornell, on va realitzar investigacions en educació, aprenentatge, creació i representació del coneixement. Autor de molts llibres i articles entre els quals es destaquen "Learning How to Learn" (Aprenent a aprendre), 1977, traduït a 8 idiomes i recentment "Learning, Creating, and Using Knowledge: Concept Maps es Facilitative Tools in Schools and Corporations" , en traducció a 6 idiomes. Actualment és professor emèrit de la Universitat de Cornell i investigador científic sènior de l'Institut per a la Cognició l'Home i la Màquina, IHMC per la seva sigla en anglès. El seu camp d'investigació actual inclou mètodes per aplicar idees i eines educatives, com ara Mapes Conceptuals, en ambients corporatius i en programes d'aprenentatge a distància i més recentment, el desenvolupament de Mapes Conceptuals "experts" que ajudin a construir la bastida per permetre millorar l'aprenentatge, utilitzant "CMapping" amb Internet i altres recursos. 

Eduteka (E): Quin és l'origen dels Mapes Conceptuals i quin paper va jugar vostè en el seu desenvolupament? 

JOSEPH D. NOVAK (JDN): Els Mapes Conceptuals, com els coneixem i els descrivim es van desenvolupar en 1972 dins d'un projecte de recerca al meu càrrec a la Universitat de Cornell.Este projecte es va enfocar en fer seguiment a estudiants d'educació bàsica des el primer grau fins al grau 11è, per estudiar de quina manera l'ensenyament en els conceptes bàsics de ciències en els dos primers graus escolars influenciaria l'aprenentatge posterior en ciències i, a més, comparar estudiants que rebessin aquesta instrucció primerenca amb els que no la rebessin. Vam observar que els mètodes usuals per avaluar els canvis en la comprensió de conceptes en els nens no eren els adequats per evidenciar canvis explícits en el progrés del coneixement conceptual i proposicional d'aquests nens, des de l'ensenyament inicial i al llarg de la seva educació escolar. Recolzant-nos en les nostres bases teòriques en la psicologia cognitiva d'Ausubel (1963) i en els nostres fonaments epistemològics que veien els elements constitutius del coneixement com a conceptes i proposicions, se'ns va ocórrer la idea de representar el coneixement dels nens revelant mitjançant entrevistes estructurades com una estructura jeràrquica de conceptes i proposicions. Ens va impressionar l'exactitud amb què això expressava el coneixement dels nens i la manera en què canvis molt específics en la seva comprensió conceptual es podien evidenciar utilitzant aquesta nova eina de mapeig de conceptes. Demostrem a més, diferències molt grans en els nens als quals s'ensenyaven conceptes bàsics de ciències en els primers graus amb el coneixement d'aquests mateixos nens en els graus superiors i quan se'ls comparava amb altres nens que no havien rebut aquesta instrucció primerenca en conceptes de ciències. Alguns dels resultats d'aquest estudi es van publicar a la revista "ÀREA Journal" (Novak i Mosonda, 1991). 

E: Què signifiquen els Mapes Conceptuals per a estudiants amb diferents estils d'aprenentatge? 

(JDN): Existeix una gran controvèrsia respecte al que s'ha anomenat diferències en els "estils d'aprenentatge" dels estudiants, incloent els que es coneixen com a aprenents visuals versus els aprenents kinétics o auditius. Nosaltres no hem trobat que aquestes o altres categories de "estils d'aprenentatge" tinguin una relació significativa amb les habilitats de mapeig de conceptes. No obstant això, hem observat que les persones que aprenen principalment de memòria inicialment s'exerceixen de manera molt pobra amb els mapes conceptuals si se les compara amb persones compromeses amb l'aprenentatge significatiu. El mapatge de conceptes ajuda als aprenents, acostumats a aprendre de memòria o fer-ho superficialment, a convertir-se en aprenents més profunds o amb més significat. És a dir, ajuden a que les persones aprenguin com aprendre. 

E: Quins beneficis ofereixen els Mapes Conceptuals a l'educació Bàsica i Mitjana (K-12) i específicament a la construcció de coneixement? 

(JDN): La característica principal dels "experts" és tenir el seu coneixement ben organitzat i tendir a apropar-se a les tasques de solució de nous problemes aplicant conceptes generals amplis i rellevants. El mapatge conceptual ajuda als aprenents tant a aprendre millor els conceptes com a organitzar adequadament per construir estructures cognitives més pròpies dels "experts". En general, aprendre de memòria aporta poc o res a la "correcció" de conceptes erronis o la construcció d'estructures de coneixement poderoses. 

E: L'ús de mapes conceptuals a l'aula, requereix canvis per part del docent en la forma d'ensenyar? 

(JDN): En la majoria dels salons de classe del món, la principal activitat del docent consisteix enpresentar informació específica que s'ha d'aprendre i en realitzar exàmens o proves en què es recordi aquesta informació. Aquest tipus de pràctiques promou amb força l'aprenentatge memorístic i ajuda molt poc que els estudiants desenvolupin estructures de coneixement poderoses. Com aquestes estructures de coneixement són necessàries per a qualsevol treball creatiu, dins l'aprenentatge típic de l'escola la creativitat s'inhibeix en lloc de créixer. No és sorprenent doncs que les biografies dels genis comunament assenyalin que ells eren estudiants "mediocres" a l'escola. Cada vegada amb més freqüència les societats troben que la creativitat és una fita necessària d'arribar a l'escolaritat, no només per la satisfacció personal sinó també, per la innovació que és necessària per competir en l'economia global. A qualsevol nació que falli en moure cap a un aprenentatge més significatiu en les seves institucions educatives li serà molt difícil prosperar en la futura economia global. 

E: Com poden utilitzar els docents els Mapes Conceptuals per avaluar la comprensió aconseguida pels estudiants en un tema? 

(JDN): Si als estudiants se'ls ensenya a utilitzar Mapes Conceptuals, el seu aprenentatge pot avaluar utilitzant-los. Un dels mètodes que jo he fet servir és donar-li als estudiants un llistat amb 20 o 30 conceptes que ja els han ensenyat i demanar-los que creuen amb ells un mapa conceptual i que ho s'addicionin amb altres conceptes rellevants a mesura que es vagin necessitant. Els estudiants que no entenen els significats dels conceptes (així hagin memoritzat la definició) construeixen, en el millor dels casos, mapes conceptuals molt pobres. 

E: Quin paper juguen els Mapes Conceptuals en l'Aprenentatge Individual Permanent, tan demandat avui dia? 

(JDN): Els meus respostes anteriors es refereixen sobretot a aquesta pregunta. Deixeu-me recalcar que en els més de 30 anys que porto ensenyant a les persones a fer Mapes Conceptuals, no he trobat cap que no pugui aprendre a fer-los si persevera en l'intent. Encara molts dels estudiants que tenen "discapacitats d'aprenentatge" han tingut resultats reeixits i de fet, en alguns casos, han superat els seus "discapacitats". És difícil estimar quants dels considerats estudiants discapacitats per aprendre el que realment són és "discapacitats per l'escola" a causa de les pressions per memoritzar mecànicament informació i als efectes nocius que el fer-ho pobrament impliquen per a la seva imatge personal i la fortalesa del seu ego. Als Estats Units gastem més o menys una tercera part dels dòlars dedicats a l'educació "remei" d'estudiants mediocres; i la major part d'aquests diners s'invertirien millor ajudant a tots els estudiants a aprendre a aprendre de manera significativa. 

E: Com dóna suport a l'elaboració de Mapes Conceptuals l'aprenentatge cooperatiu? 

(JDN): En general, nosaltres recomanem que els alumnes que estan estudiant un tema o una àrea particular treballin en grups petits per construir Mapes Conceptuals. Els estudiants que treballin junts han d'estar més o menys en el mateix nivell de desenvolupament cognitiu, el que Vigotski anomena la mateixa Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Vygotsky emfatitza també, l'important paper que juga l'intercanvi social en l'aprenentatge. El seu treball realitzat entre els anys 1920 i 1930 s'està començant a reconèixer ara pel poder que hi subjau. 

El meravellós dels mapes conceptuals col·laboratius és que a mesura que els estudiants treballen amb altres, generen un producte intel·lectual; producte aquest, en el qual tots poden haver contribuït. Això minimitza el tipus de competència nociva que passa en moltes classes i maximitza l'efecte positiu de l'aprenentatge social. És més, si s'usa "CmapTools", programa generat pel "Institute for Human and Machine Cognition" (Institut per al coneixement de l'home i la màquina, IHMC), els recursos es poden buscar fàcilment a la web i en altres fonts, i després, simplement adjuntar a conceptes en un mapa per poder accederlos amb facilitat.

Aquesta nova combinació de l'ús de "CmapTools" i Internet no només possibilita l'intercanvi intel · lectual dels estudiants, propi del segle XXI, sinó que a més, fa d'ells mestres en captura i construcció de coneixement. La combinació anterior pot ser tan poderosa que l'hem anomenat "Un Nou Model per a l'Educació".

ESPAIS WEBS ON PODEM REALITZAR MAPES MENTALS:

https://bubbl.us/

http://cmap.ihmc.us/download/

http://drichard.org/mindmaps/

http://www.popplet.com/



FONT: http://www.eduteka.org/modulos/4/90/543/1

diumenge, 5 d’octubre del 2014

DIA MUNDIAL DELS DOCENTS...FELICITATS!

Des de la plataforma educativa tiching ens envien aquest entranyable vídeo en el qual els alumnes expliquen perquè són importants els seus professors i professores. Avui diumenge 5 d'octubre és el dia internacional dels docents i us volem desitjar a tots que seguiu alimentant la vostra vocació i creativitat. 

Felicitats de tot cor!


divendres, 3 d’octubre del 2014

TALONARI DE LECTURA

La Fundació Jaume Bofill ens proposa un divertit talonari de superlector per fomentar la lectura de tothom, si el voleu utilitzar o consultar podeu anar a: superlectors 

L'autora de la idea és la Marta Roig que ens facilita propostes divertides i reptes simpàtics per fer de les sessions de lectura LECXIT una experiència inoblidable.

Podeu descarregar-lo i, com no, llegir-lo!




dimecres, 1 d’octubre del 2014

GRAN LLIÇÓ D'HISTÒRIA

En aquest espectacular episodi de la BBC 'The Joy of Stats' el periodita Hans Rosling explica la història del món en 200 països en més de 200 anys  i ho fa en només quatre minuts. 
Ens presenta un encreuament de dades entre l'esperança de vida i els ingressos per cada país des de 1810, Hans mostra com el món en què vivim és radicalment diferent del món que la majoria de nosaltres imaginem.
El vídeo és en anglès però podeu activar la pestanya de subtítols a la part inferior. Aquest vídeo es pot utilitzar didàcticament en classes de matemàtiques o d'història perquè hi ha moltes dades. També podem fer anàlisi cronològic i social.