Al blog de la Marta Albaladejo hem trobat un interessant article que resumim per tots vosaltres. Si voleu visitar aquest blog podeu veure l'article complet anant a: http://www.martalbaladejo.com/
El discurs d’Obama en el “funeral” per la mort de Mandela és una peça d’oratòria que passarà a la història com a exemple d’eficàcia discursiva en els futurs cursos d’oratòria: té tot el que ha de tenir; a més de l’extraordinària comunicació no verbal del president nord-americà, cada paraula està mesurada; les frases són curtes i potents; la introducció ens captiva i atrau la nostra atenció; en el desenvolupament, Obama se sincera i ens parla del jove que era fa 30 anys, quan va quedar impressionat per la figura de Mandela, i es va comprometre amb el seu projecte polític. Finalment, la conclusió és emocional i colpidora, apel·la a cadascun de “nosaltres”, aquest nosaltres que ens inclou i que ens fa qüestionar la nostra contribució al futur: com l’exemple de Mandela pot convocar en mi el millor que hi ha dins meu? I en tu?
Diries que tothom és capaç de fer un discurs així? I tant, que tothom és capaç, si no és mut i té un coeficient normal d’intel·ligència. Hi ha qui pensa que parlar en públic es una habilitat innata i hi ha qui creu que es pot aprendre. En la meva opinió, el que es innat és el caràcter extravertit d’una persona, però parlar en públic és una habilitat que es pot entrenar. Darrere d’un discurs com el d’Obama hi ha molta escola i molta pràctica, molts anys d’aprenentage, molta preparació i molts assajos.