"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 28 d’octubre del 2017

ARA ÉS DEMÀ

Compartim les qüestions dels debat ARA ÉS DEMÀ. Podeu llegir el document complet de memòria de les jornades a: 

MEMÒRIA DE LES JORNADES PRESENCIALS


El Consell Escolar de Catalunya ha proposat aquest interessant debat i us deixem algunes de les qüestions que es van plantejat en relació al nostre alumnat i als pilars de l'educació. A la memòria trobareu debat entorn del sistema educatiu i dels perfils de docents entre d'altres.

“Els pilars del sistema educatiu”
— Equitat i qualitat. Quines estratègies proposeu per garantir la igualtat d’oportunitats i l’educació de qualitat a l’abast de tothom?
— Inclusivitat. Quins són al vostre parer els elements per aconseguir la inclusivitat a l’aula, al centre, a l’entorn i al sistema educatiu?
— Plurilingüisme i interculturalitat. Quin tractament del plurilingüisme i la interculturalitat calen per preparar la ciutadania per a una societat democràtica i plural?
— La família, primer agent educatiu. Com es pot enfortir el rol de la família amb relació a l’educació? Com s’ha de vehicular la seva participació en la presa de decisions sobre polítiques educatives?

Així mateix, es van formular una sèrie de preguntes per orientar els ponents de la taula rodona de la jornada de l’alumnat:

— Enfocament competencial de l’aprenentatge. Com s’ha d’articular en el futur un enfocament competencial de l’aprenentatge? Quines són les competències a assolir per tot l’alumnat, independentment d’aquelles altres en què destaquin amb major potencialitat?
— Com s’aprèn i quines són les propostes educatives més encertades per afavorir els processos d’aprenentatge?
— No tothom aprèn al mateix ritme ni en el mateix moment, no és vàlida qualsevol metodologia. Quines són les metodologies vàlides?
— Les neurones mirall ens ajuden a fer aprenentatges eficaços?
— “L’escola compensadora”, què compensa i per què?
— Autoconcepte, autoestima, motivació i emocions. Quin paper juguen en els aprenentatges? Quina és la millor proposta educativa per aprofitar els seus efectes positius en l’alumnat?
— Com condicionen les expectatives dels adults sobre els alumnes els seus processos d’aprenentatge?
— Què s’entén per conflicte cognitiu?
— Com contribueixen les interaccions socials, el grup-classe i la influència dels docents en la construcció de l’aprenentatge per part de l’alumne?
— Els hemisferis del cervell i els estils de pensament analític o global enfront les propostes educatives vigents. Com haurien de ser les activitats d’aprenentatge per donar-hi resposta?
— Personalització i acompanyament en l’aprenentatge. Quines mesures proposaríeu per desenvolupar la personalització i l’acompanyament per a la millora en els aprenentatges?
— Com el llenguatge estructura el pensament i a la inversa? Quins altres factors influeixen? Com podem fomentar els diversos llenguatges en les activitats d’aula?
— Creixement personal, compromís social i valors democràtics. Quins valors han de definir la socialització educativa dels infants i joves, i com s’hauria d’implicar la família en aquest procés?
— Què significa que un alumne sigui autònom?
— Avaluació i aprenentatge: “digues com avalues i et diré com ensenyes”. Com dóna sentit l’avaluació als processos d’aprenentatge.
— Noves formes d’aprendre: tecnologies i xarxes socials. Quina és la contribució de les tecnologies i les xarxes socials per desenvolupar noves formes d’aprendre?
— Si tota la societat educa, quina és l’especificitat dels centres educatius?


diumenge, 8 d’octubre del 2017

APRENENTAGE DIALÒGIC

Convidem a visualitzar aquest vídeo on es presenta bàsicament la filosofia de l'APRENENTATGE DIALÒGIC. Els pares d'aquest plantejament educatiu són els filòsofs de l'antiga Grècia que van recollir la tradició socràtica. El mateix Sòcrates va dir:
" Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència de l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".

En l'actualitat tenim referents que situen l'aprenentatge dialògic i la seva importància en l'educació actual.

Gordon Wells defineix aquesta proposta com una predisposició a qüestionar, tractant d'entendre situacions amb l'ajuda d'altres persones per mitjà del diàleg i amb l'objectiu de trobar respostes. La “indagació dialògica” constitueix una aproximació educacional que evidencia la relació dialèctica entre l'individu i la societat.
Paulo Freire era un pedagog brasiler que va arribar a ser ministre d'educació del seu país. Freire argumentava que la naturalesa de l'ésser humà és, per si mateixa, dialògica, i creu que la comunicació té un rol principal en la nostra vida. Estem contínuament dialogant amb altres, i és en aquest procés on creem i ens recreem. Segons Freire, el diàleg és una reivindicació a favor de l'opció democràtica dels educadors. A fi de promoure un aprenentatge lliure i crític, els educadors han de crear les condicions per al diàleg que al seu torn provoqui la curiositat de l'aprenent en relació als coneixements del seu entorn. 
L'aprenentage dialògic presenta el recurs dels debats i de les interaccions entre iguals i amb adults com una font important de coneixement que podem utilitzar a les escoles però també en les institucions, la família, les entitats,... El diàleg obert i sincer és un recurs per canviar a millor el nostre entorn i fer-ho de manera acordada i compartida. Les activitats d'aprenentage dialògic poden estar organitzades segons unes categories bàsiques relacionades amb habilitats de pensament:
HABILITATS DE PENSAMENT
1. HABILITATS DE RECERCA: HIPÒTESIS, ALTERNATIVES, CONSEQÜÈNCIES, ESBRINAR,...
2. HABILITATS DE CONCEPTUALITZACIÓ I ANÀLISI: EXEMPLES, COMPARAR, PRECISAR,...
3. HABILITATS DE RAONAMENT:RAONAR, INFERÈNCIES, ANALOGIES, CAUSA -EFECTE,..
4. HABILITATS DE COMUNICACIÓ, TRADUCCIÓ I FORMULACIÓ: DESCRIURE, INTERPRETAR,RESUMIR,...

Si sou educadors o educadores i voleu incorporar l'APRENENTATGE DIALÒGIC a les vostres aules o centres socials podeu consultar materials i recursos de FILOSOFIA 3/18 basats en els plantejaments del filòsof Matthew Lipman. Ho podeu consultar a l'enllaç de GRUP IREF

FONT: les teories de Wells i Freire han estat consultades en aquest ENLLAÇ on podeu ampliar informació.







dilluns, 2 d’octubre del 2017

EDUQUEM LA DEMOCRÀCIA

El dia 1 d'octubre de 2017 la polícia va reprimir amb violència desproporcionada una jornada electoral. Aquests fets ens obliguen a fer un acte de reflexió social. Com hem arribat a aquest punt? Una realitat del conflicte és que s'ha arribat fins aquí perquè els polítics no saben que el valor més gran d'una democràcia és escoltar al poble i consensuar mesures en el benefici comú. Des de l'escola cal ensenyar els principals valors de la democràcia.

Per això proposem aquesta dinàmica sobre la realització d'una desició de CONSENS.

LECTURA INTRODUCTÒRIA:
L'acceptació d'unes desicions per part d'un grup es poden acordar de moltes maneres. Es pot fer:

  • per assemblea en petits grups i després realitzant una posta en comú
  • per assemblea o debat de tot el grup
  • per votació de tots el membres del grup
  • per decisió d'un petit grup representant de la resta
  • altres


La decisió per consens és un procés de decisió que no busca únicament l'acord d'una majoria dels participants, sinó que també té com a objectiu incloure propostes on tothom s'hi trobi representat. Consens significa alhora el fet d'arribar a un acord general i el procés que ha fet possible arribar-hi. La presa de decisions per consens tracta fonamentalment aquest procés.

DINÀMICA "EL POBLE DE TOTS":


  1. Fem 4 o 6 grups a l'aula
  2. Cada grup té la missió de projectar i planificar en paper un poble. 
  3. El grup han de pensar com estarà organitzat el poble. Amb espais, edificis bàsics, serveis, entorn natural i nom del Poble. Una única consigna en clau de valor, el poble ha d'estar dissenyat per les persones i pel seu benestar. Temporització: 10 minuts 
  4. Un cop acabat el plànol unim 2  o 3 grups fent que cada meitat de classe intenti consensuar en 10 minuts un nou poble que integri elements dels dos grups i també un nou nom del poble acordat entre tots. Es redibuixa el poble.
  5. Finalment exposem els dos models de pobles a l'aula dibuixant una doble graella a la pissarra i pactant en assemblea general el resultat de poble final.
  6. Amb les desicions de tots anem dibuixant en un espai central el POBLE DE TOTS. 
  7. Al final podem fer un espai de reflexió: És el poble de tots? I ho seria si només ho hagés fet un delegat? O un petit grup? Ens hem sentit actius participant? Algú li ha costat cedir en les idees? Per què? Com s'han acordat les decisions difícils? Demana esforç acordar? Per què?