"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon
dilluns, 31 de març del 2014
VÍDEO REFLEXIÓ SOBRE LA TOLERÀNCIA I LA COOPERACIÓ
Aquest curt animat de 6 minuts ens aporta reflexió al voltant de temes relacionals, serà l'excusa perfecta per parlar amb els vostres alumnes sobre l'individualisme o la cooperació, sobre l'egoisme o el saber compartir. Una possibilitat per parlar de les conseqüències de tot plegat.
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
històries,
reflexió
dissabte, 29 de març del 2014
APRENENTATGE I CURRÍCULUM BIMODAL
En Pere Marqués des de la plataforma de presentacions slideshare ens presenta com fer un currículum bimodal amb els nostres alumnes.
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge
dijous, 27 de març del 2014
REGLES PER LA CREATIVITAT?
Etiquetes de comentaris:
creativitat
dimarts, 25 de març del 2014
LA PITJOR MARE DEL MÓN... per alguns.
La nostra companya Pili ens envia aquest article que va publicar el diari ABC sobre l'autonomia dels fills i la responsabilitat dels pares, un tema per reflexionar.
La societat americana es va sobresaltar quan va conèixer que la periodista Lenore Skenazy deixava que el seu fill de nou anys viatgés sol al Metro de Nova York . És clar , que no el va deixar completament sol . Li va donar un mapa , diners de més per algun imprevist i monedes per trucar per telèfon . El seu fill va viure la seva primera aventura personal amb èxit i va guanyar més autonomia . Després de l'experiència , Lenore va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» .
Però lluny d'acovardir , Skenazy continuar amb el seu mètode educatiu i , fins i tot , va escriure el llibre « Free Range Kids » ( « Nens sense barreres » ) i un bloc amb el mateix títol . Des de llavors ( això va passar el 2009) , promou un moviment que qüestiona la sobreprotecció als fills i defensa la necessitat de donar-los llibertat perquè assumeixin els seus propis riscos i explorin per si mateixos . Una nova tendència que sempre genera debat . Avui dia , dirigeix el programa « La pitjor mare del món» que s'emet al canal Discovery .
- Com va sorgir la idea de deixar al seu fill Izzy viatjar al Metro de Nova York amb nou anys ?
-Va ser idea d'ell . Feia temps que m'ho demanava . Volia que li portéssim a un lloc on mai hagués estat i li deixéssim que trobés ell mateix el camí de tornada a cada . Va ser magnífic . Després , tots ens sentim contents i més confiats .
« La majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen »
- M'imagino que confiava en ell.
- Sí , sabíem que demanaria ajuda a algú si ho necessitava . I així va ser . Li va preguntar a un estrany en quina via havia d'esperar . I l'estrany no el va segrestar ! La veritat és que molta gent equipara estrany a perillós . Però la majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen .
- Després d'aquesta experiència va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» . Com es va sentir ?
-Al principi no podia creure que tot el país , i més tard el món , estiguessin criticant la meva manera d'educar el meu fill. Però després vaig començar a pensar-hi com un honor . Ara fins i tot tinc un barret en el qual posa « la pitjor mare d'Amèrica» .
- El seu fill té ara 15 anys . Com el veu , després de donar-li l'oportunitat d'assumir els seus propis riscos ?
- Ell segueix encantant fer coses pel seu compte . Els caps de setmana agafa un autobús i se'n va a una muntanya propera per passar el dia fent snowboard . És un noi feliç a qui li encanta l'esport i estar amb els amics. Els deures ... no tant .
- Què aconsella als pares perquè afrontin la por que els seus fills corrin riscos ?
« Preguntar com ens sentiríem si els fills morissin és un histerisme diari »
- Preguntar com ens sentiríem si els nostres fills morissin és una forma histèrica de pensar en les activitats quotidianes , com ara anar caminant a l'escola . És una manera de pensar que ens han inculcat els mitjans de comunicació , que descobreixen les històries més tristes i ens les presenten cada hora del dia . Després ens diuen que mantinguem fora de perill als fills , com si haguéssim de estar pensant tot el temps en segrestos i assassinats . I ho fem ! La millor manera de començar a combatre aquest tipus de rentat de cervell és apagar la televisió .
- Com començar a deixar a un nen que corri els seus riscos ?
- Pensi en la seva pròpia infància . Li deixaven els seus pares que jugués fora al carrer, que grimpés als arbres o que anés al bosc ? Si no creu que els seus pares fossin negligents , llavors pot criar els seus fills de la mateixa manera .
- No creu que és millor que l'adult sempre estigui a prop ?
- Insisteixo : pensi en els moments més feliços de la seva infància , en el moment en què es va sentir al cim del món , tan orgullosa , tan feliç . Aquest és el fonament de qui és vostè avui dia . Estava seva mare just al seu costat ? Probablement , no . Per què estem eliminant les experiències més educatives , més importants , per a la formació del caràcter de les vides dels nostres fills ?
- Creu que els nens si no corren riscos els convertim en adults febles ?
- No estic segura que tinguem la capacitat de convertir els nostres fills en alguna cosa. Gran part de la personalitat està predeterminada , com li podrà dir qualsevol mare o pare amb més d'un fill . Avorreixo que es responsabilitzi als pares de qualsevol petit element de la constitució emocional d'una criatura . En el meu llibre fins i tot hi ha un capítol titulat « Relaxa't ! No totes les teves petites decisions tenen tanta influència en el desenvolupament del teu fill » . Sí penso que quan els nens saben que creiem en ells -la qual cosa es demostra confiant en ells sense que estiguem contínuament just al seu costat- llavors creixen sans .
FONT: http://www.abc.es/familia/20140310/abci-peor-madre-america-201403041048.html
La societat americana es va sobresaltar quan va conèixer que la periodista Lenore Skenazy deixava que el seu fill de nou anys viatgés sol al Metro de Nova York . És clar , que no el va deixar completament sol . Li va donar un mapa , diners de més per algun imprevist i monedes per trucar per telèfon . El seu fill va viure la seva primera aventura personal amb èxit i va guanyar més autonomia . Després de l'experiència , Lenore va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» .
Però lluny d'acovardir , Skenazy continuar amb el seu mètode educatiu i , fins i tot , va escriure el llibre « Free Range Kids » ( « Nens sense barreres » ) i un bloc amb el mateix títol . Des de llavors ( això va passar el 2009) , promou un moviment que qüestiona la sobreprotecció als fills i defensa la necessitat de donar-los llibertat perquè assumeixin els seus propis riscos i explorin per si mateixos . Una nova tendència que sempre genera debat . Avui dia , dirigeix el programa « La pitjor mare del món» que s'emet al canal Discovery .
- Com va sorgir la idea de deixar al seu fill Izzy viatjar al Metro de Nova York amb nou anys ?
-Va ser idea d'ell . Feia temps que m'ho demanava . Volia que li portéssim a un lloc on mai hagués estat i li deixéssim que trobés ell mateix el camí de tornada a cada . Va ser magnífic . Després , tots ens sentim contents i més confiats .
« La majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen »
- M'imagino que confiava en ell.
- Sí , sabíem que demanaria ajuda a algú si ho necessitava . I així va ser . Li va preguntar a un estrany en quina via havia d'esperar . I l'estrany no el va segrestar ! La veritat és que molta gent equipara estrany a perillós . Però la majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen .
- Després d'aquesta experiència va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» . Com es va sentir ?
-Al principi no podia creure que tot el país , i més tard el món , estiguessin criticant la meva manera d'educar el meu fill. Però després vaig començar a pensar-hi com un honor . Ara fins i tot tinc un barret en el qual posa « la pitjor mare d'Amèrica» .
- El seu fill té ara 15 anys . Com el veu , després de donar-li l'oportunitat d'assumir els seus propis riscos ?
- Ell segueix encantant fer coses pel seu compte . Els caps de setmana agafa un autobús i se'n va a una muntanya propera per passar el dia fent snowboard . És un noi feliç a qui li encanta l'esport i estar amb els amics. Els deures ... no tant .
- Què aconsella als pares perquè afrontin la por que els seus fills corrin riscos ?
« Preguntar com ens sentiríem si els fills morissin és un histerisme diari »
- Preguntar com ens sentiríem si els nostres fills morissin és una forma histèrica de pensar en les activitats quotidianes , com ara anar caminant a l'escola . És una manera de pensar que ens han inculcat els mitjans de comunicació , que descobreixen les històries més tristes i ens les presenten cada hora del dia . Després ens diuen que mantinguem fora de perill als fills , com si haguéssim de estar pensant tot el temps en segrestos i assassinats . I ho fem ! La millor manera de començar a combatre aquest tipus de rentat de cervell és apagar la televisió .
- Com començar a deixar a un nen que corri els seus riscos ?
- Pensi en la seva pròpia infància . Li deixaven els seus pares que jugués fora al carrer, que grimpés als arbres o que anés al bosc ? Si no creu que els seus pares fossin negligents , llavors pot criar els seus fills de la mateixa manera .
- No creu que és millor que l'adult sempre estigui a prop ?
- Insisteixo : pensi en els moments més feliços de la seva infància , en el moment en què es va sentir al cim del món , tan orgullosa , tan feliç . Aquest és el fonament de qui és vostè avui dia . Estava seva mare just al seu costat ? Probablement , no . Per què estem eliminant les experiències més educatives , més importants , per a la formació del caràcter de les vides dels nostres fills ?
- Creu que els nens si no corren riscos els convertim en adults febles ?
- No estic segura que tinguem la capacitat de convertir els nostres fills en alguna cosa. Gran part de la personalitat està predeterminada , com li podrà dir qualsevol mare o pare amb més d'un fill . Avorreixo que es responsabilitzi als pares de qualsevol petit element de la constitució emocional d'una criatura . En el meu llibre fins i tot hi ha un capítol titulat « Relaxa't ! No totes les teves petites decisions tenen tanta influència en el desenvolupament del teu fill » . Sí penso que quan els nens saben que creiem en ells -la qual cosa es demostra confiant en ells sense que estiguem contínuament just al seu costat- llavors creixen sans .
FONT: http://www.abc.es/familia/20140310/abci-peor-madre-america-201403041048.html
Etiquetes de comentaris:
ciutadania
diumenge, 23 de març del 2014
CREAR PASSAPARAULES
El Sergi i l'Encarni ens han descobert una divertida eina que pot ser molt lúdica i alhora educativa, es tracta d'un programa senzill que permet crear rodes de passaparaula.
Per fer-ne una al vostre estil podeu anar a:
PASSAPARAULA
Per fer-ne una al vostre estil podeu anar a:
PASSAPARAULA
Etiquetes de comentaris:
recursos
dijous, 20 de març del 2014
10 CONSELLS PER MILLORAR LA CORRECCIÓ DE TEXTOS
Avui recomanem un llibre del Daniel Cassany i aprofitem per mostrar-vos un recull de deu
consells per millorar la correcció de textos. El llibre en qüestió és diu "Reparar l'escriptura. Didàctica de la correcció de l'escrit.".
1.
Corregir només el que l’alumne pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a
corregir aspectes o faltes per a les quals l’alumne no està preparat.
2.
Corregeix quan l’alumne tingui fresc el que ha escrit; és a dir, en el moment
en què ho escriu o poc després. No deixis passar gaire temps entre la redacció
i la correcció.
3.
Si és possible, corregeix les versions prèvies al text, els esborranys, els
esquemes, etc. Recorda que és molt més efectiu que corregir-ne la versió final.
4.
No facis tota la feina de correcció. Deixa alguna cosa per als teus alumnes.
Marca les incorreccions del text i demana’ls que en busquin ells mateixos la
solució correcta.
5.
Dóna instruccions concretes i pràctiques i oblida els comentaris vagues i
general. Per exemple: “reescriu el text, fixa’t en aquest punt, amplia el 3r
paràgraf, escriu frases més curtes, afegeix més punts o comes al 2n
paràgraf...”. Escriu o digues coses que l’alumne pugui entendre.
6.
Deixa temps a classe perquè el alumnes puguin llegir i comentar les teves
correccions. Assegura’t que les llegeixen i que les aprofiten.
7.
Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els
treballs escrits. És més econòmic, pràctic i segur.
8.
Dóna instruccions perquè els alumnes puguin autocorregir-se, ensenya’ls a consultar
diccionaris i gramàtiques, dóna’ls pistes sobre la mena d’errors que han comès,
estimula’ls perquè revisin l’escrit...
9.
No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament
cada escrit. Assegura la qualitat de la correcció, tot i que la quantitat se’n
ressenti.
10.
Fes servir la correcció com un recurs didàctic i no com una obligació. Utilitza
tècniques de correcció variades. Adapta-les a les característiques de cada
alumne.
Etiquetes de comentaris:
llenguatge
dimarts, 18 de març del 2014
13 coses que la gent mentalment forta NO fa
Us proposem la lectura d'aquest article del bloc nutricioblog (diari de l'Albert), un espai interessant. El post diu així:
La gent mentalment forta té hàbits
saludables. Són capaços de controlar les seves emocions, pensaments i
comportaments d’una manera que els condueixi a l’èxit a la vida. Dóna un cop
d’ull a les següents coses que una persona mentalment forta no fa, de manera tu
també puguis esdevenir una mica més fort mentalment.
1. No malgasten temps sentint-se malament amb ells
mateixos
La gent mentalment forta no seu de braços
creuats sentint-se malament amb ells mateixos per culpa de les circumstàncies
de la vida o com els demés els tracten. A canvi, assumeixen la responsabilitat
del seu rol a la vida i entenen que no sempre les coses són de color rosa.
2. No renuncien al seu poder
No
permeten que els altres els controlin i no permeten tampoc que els hi passin la
mà per sobre. No diuen coses com ‘el meu jefe em fa sentir com una
merda’, perquè entenen que han de tenir control sobre les seves emocions i
que, per tant, tenen l’elecció sobre com responen.
3. No s’amaguen del canvi
No tracten d’evadir el canvi. En comptes
d’això, l’abracen i estan disposats a ser flexibles. Entenen que el canvi és
inevitable i creuen en la seva capacitat per a adaptar-se.
4. No malgasten energia en coses que no poden controlar
No sentiràs mai a una persona forta
queixar-se de que ha perdut la maleta o que hi ha un embús de tràfic
insuportable. En comptes d’això, se centren en el que poden controlar a les
seves vides. Reconeixen que, de vegades, l’únic que podem controlar a la vida
és la nostra actitud.
5. No els preocupa fer content a tothom
Entenen que no cal que tinguin content a
tothom tota l’estona. No tenen por a dir ‘no’ o a llençar un sermó quan ho
consideren necessari. Intenten ser amables i justs, però poden aguantar que
altres persones estiguin decebudes si no es comporten de la manera que els
faria contents a ells.
6. No tenen por a prendre riscs calculats
No
prenen riscos inútils o irresponsables, però no els hi importa assumir riscs
calculats. La gent mentalment forta passa temps sopessant els pro’s i contra’s
al voltant d’un dilema abans de prendre una decisió important, i estan
plenament informats dels potencials riscos que pugui comportar abans de prendre
acció.
7. No es barallen amb el passat
No perden temps somiant que les coses podrien
haver sigut millor o diferents. Accepten el seu passat i poden discernir el que
han après d’ell. Tampoc estan revivint constantment experiències
traumàtiques ni es congratulen constantment dels dies de glòria. En comptes
d’això, viuen pel present i planifiquen pel futur.
8. No cometen els mateixos errors un i altre cop
Accepten les conseqüències del seu
comportament i aprenen dels errors del passat. Com a resultat, no repeteixen
els mateixos errors una i altra vegada. En comptes d’això, decideixen
seguir endavant i prendre millors decisions en el futur.
9. No es ressenten dels èxits dels demés
Aprecien i celebren l’èxit a la vida de les
persones que els envolten. No es posen gelosos ni se senten decebuts quan els
altres els passen al davant. En comptes d’això, reconèixen que l’èxit arriba
amb el treball dur i decideixen treballar dur també per a maximitzar la seva
pròpia possibilitat d’assolir el mateix èxit.
10. No abandonen després del primer fracàs
No veuen un fracàs com una manera
d’abandonar. En comptes d’això, utilitzen el fracàs com una oportunitat per a
créixer i millorar. Tenen la voluntat de seguir-ho intentant fins que donin amb
el clau.
11. No tenen por a estar sols
Poden tolerar estar sols i no tenen por al
silenci. No els fa por tampoc quedar-se sols immersos en els seus pensaments i
aprofiten aquesta estona per a ser productius. Gaudeixen de la seva pròpia
companyia i no depenen constantment dels demés per a sentir-se acompanyats i
distrets, simplement poden ser feliços per ells mateixos.
12. No senten que el món hagi d’estar en deute amb ells
No tenen la sensació constant que el món els
hi deu quelcom. No van nàixer amb la mentalitat de que el món s’hauria
d’encarregar d’ells o que els hagi de donar alguna cosa. En comptes d’això,
cerquen oportunitats forjades a partir dels seus propis medis.
13. No esperen resultats immediats
Tant si estan treballant en millorar la seva
salut o cercant una feina millor, la gent forta no espera resultats immediats
ni s’impacienta si no arriben. En lloc d’això, inverteixen temps i el millor de
les seves habilitats i capacitats per a assolir resultats, i entenen que un
canvi real porta temps.
Etiquetes de comentaris:
interioritat
diumenge, 16 de març del 2014
RAMON FLECHA I LES COMUNITATS D'APRENENTATGE
La nostra companya Helena ens recorda que el passat 17 de febrer va venir el Ramon Flecha a Lleida (UdL) per parlar-nos de les comunitats d'aprenentatge i dels beneficis de gestionar-les en un centre. El CRP del Segrià va gravar la xerrada i ara la compartim amb tots vosaltres.
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
reflexió
divendres, 14 de març del 2014
+ INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL + FELICITAT
Una companya, la Laura, ens envia un interessant article sobre la importància de la intel·ligència emocional en la felicitat i la qualitat de vida dels infants i joves. L'article que ens proporciona FAROS Sant Joan de Déu diu:
L'educació emocional és un concepte que ha guanyat molt terreny en l'educació en els últims anys , però els pares , les famílies i els docents encara tenen alguns dubtes sobre com posar-la en pràctica . En aquest article intentem donar resposta a tots els teus dubtes sobre l'educació emocional en l'etapa infantil .
En general , es defineixen les emocions com una resposta física de l'organisme a estímuls , que s'identifiquen amb plaer , dolor , por , perill ...
La majoria estan causades , o bé per un esdeveniment extern ( com ara una amenaça per a la nostra integritat física ) o bé per la conjunció d'un esdeveniment intern i un altre extern ( per exemple , que el cos manifesti fam i que , alhora , no es trobi aliment ) . Es tracta de respostes neuronals inconscients i naturals .
Un cop definides les emocions , pot donar-se un pas més enllà i intentar entendre què és la intel · ligència emocional . L'ésser humà , gràcies a l'escorça cerebral , és capaç de racionalitzar aquestes emocions , ser conscient d'elles i analitzar-les, contràriament al que succeeix amb altres espècies . Així , deixen de ser mers mecanismes orientats a la supervivència .
Les emocions empenyen a viure , disposen del seu propi llenguatge i poden potenciar el coneixement , encara que també poden entorpir-lo. A més , segons les últimes investigacions , són a la base de la majoria de les decisions humanes . Per això l'educació emocional esdevé un element necessari des de la infància . Els experts estan d'acord que el millor mitjà per iniciar-se en ella , per als nens , és el joc . Jugar ofereix al nen habilitats i capacitats noves , ia més el motiven a aprendre .
Els quatre passos de la intel · ligència emocional
D'acord amb les teories més recents , la intel · ligència emocional és la manifestació d'aquests quatre passos :
En l'últim pas és on entra en joc l'educació emocional , ja que per desenvolupar necessita les anomenades " competències emocionals" . Entre altres coses , aquestes ens permetran assimilar i comprendre també les emocions dels altres , i en definitiva , viure millor amb un mateix i amb la resta de la societat .
FONT: http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/ninos-mayor-inteligencia-emocional-mas-felices
L'educació emocional és un concepte que ha guanyat molt terreny en l'educació en els últims anys , però els pares , les famílies i els docents encara tenen alguns dubtes sobre com posar-la en pràctica . En aquest article intentem donar resposta a tots els teus dubtes sobre l'educació emocional en l'etapa infantil .
En general , es defineixen les emocions com una resposta física de l'organisme a estímuls , que s'identifiquen amb plaer , dolor , por , perill ...
La majoria estan causades , o bé per un esdeveniment extern ( com ara una amenaça per a la nostra integritat física ) o bé per la conjunció d'un esdeveniment intern i un altre extern ( per exemple , que el cos manifesti fam i que , alhora , no es trobi aliment ) . Es tracta de respostes neuronals inconscients i naturals .
Un cop definides les emocions , pot donar-se un pas més enllà i intentar entendre què és la intel · ligència emocional . L'ésser humà , gràcies a l'escorça cerebral , és capaç de racionalitzar aquestes emocions , ser conscient d'elles i analitzar-les, contràriament al que succeeix amb altres espècies . Així , deixen de ser mers mecanismes orientats a la supervivència .
Les emocions empenyen a viure , disposen del seu propi llenguatge i poden potenciar el coneixement , encara que també poden entorpir-lo. A més , segons les últimes investigacions , són a la base de la majoria de les decisions humanes . Per això l'educació emocional esdevé un element necessari des de la infància . Els experts estan d'acord que el millor mitjà per iniciar-se en ella , per als nens , és el joc . Jugar ofereix al nen habilitats i capacitats noves , ia més el motiven a aprendre .
Els quatre passos de la intel · ligència emocional
D'acord amb les teories més recents , la intel · ligència emocional és la manifestació d'aquests quatre passos :
- Percepció emocional . Les emocions són percebudes , identificades i valorades per la consciència . Això inclou la capacitat per expressar-les.
- Facilitació emocional del pensament . L'estat emocional ajuda a dirigir l'atenció cap a la informació important , actuant com una guia per al pensament .
- Comprensió emocional . Es tracta del pas en el qual comprenem i analitzem les emocions d'una manera més racional , atribuint-los un motiu.
- Regulació emocional . Es tracta d'una habilitat que ha de entrenar-se. Permetrà controlar una emoció , distanciar d'ella i , a la llarga , establir una jerarquia on les positives manin per sobre de les negatives .
En l'últim pas és on entra en joc l'educació emocional , ja que per desenvolupar necessita les anomenades " competències emocionals" . Entre altres coses , aquestes ens permetran assimilar i comprendre també les emocions dels altres , i en definitiva , viure millor amb un mateix i amb la resta de la societat .
FONT: http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/ninos-mayor-inteligencia-emocional-mas-felices
Etiquetes de comentaris:
emocional
dimecres, 12 de març del 2014
CARTA ALS PROFESSORS NOVELLS DE MATEMÀTIQUES
Us proposem la lectura d'aquesta carta feta pel professor Anton Aubanell. Es tracta d'una carta a qui comença en l’ofici d’ensenyar matemàtiques. Al final de l'article hi ha un vídeo on l'Anton la llegeix en directe. La carta diu així:
Benvolgut amic, benvolguda amiga:
Estàs començant en una professió en la qual pots ser molt feliç! Ensenyar matemàtiques pot ser una de les aventures més apassionants de la teva vida. Tindràs el privilegi de transmetre a altres persones alguns dels coneixements més formidables que ha creat l’ésser humà, els ajudaràs a què descobreixin la seva bellesa interna, l’encant dels seus reptes i la seva utilitat per analitzar, interpretar i preveure el món que ens envolta.
Agraeixo tenir l’oportunitat d’adreçar-te aquesta carta per compartir amb tu algunes de les coses que m’agradaria haver après (no tinc clar d’haver-les après!) al llarg dels anys que he exercit l’ofici d’ensenyar matemàtiques. Ja sé que unes quantes idees escrites en un paper no poden substituir el seguit d’experiències que aniràs vivint a les aules i que aniran construint-te com a docent, però crec que a mi m’haguessin estat útils i desitjaria que també et fossin útils a tu. Gràcies per dedicar-hi uns minuts a llegir-les!
A mesura que han passat els anys he anat essent més conscient que una de les responsabilitats més grans que té un docent és administrar bé el temps dels seus alumnes. Cada classe un grup de joves posa a les teves mans un dels bens més valuosos que tenen: el seu temps. Aprofita’l no per fer moltes coses sinó per fer-les molt bé!
Ben segur que hi haurà dificultats, desencisos, dubtes, pors… no tot serà fàcil però no deixis mai que aquests mals moments et robin les ganes d’ensenyar matemàtiques, la il·lusió per motivar als alumnes. Mostra aquest entusiasme, per què s’encomana! Molts dies et sortirà de dins però hi haurà dies difícils. Aquests dies també mostra’t entusiasta i acabaràs sentint-te’n.
Intenta que la successió de classes no sigui monòtona. Particularitza la classe. Cada dia pot ser especial: una efemèrides, una idea nova que avui tractarem, un problema molt interessant, un material sorprenent, una dinàmica de treball diferent… Intenta introduir canvis en les teves classes, no reprodueixis automàticament la manera com et varen ensenyar, experimenta possibles millores, no et conformis a fer, curs rere curs, totes les coses de la mateixa manera, introdueix nous recursos sense pressa però sense pausa… els teus alumnes t’ho agrairan i tu et mantindràs professionalment jove!
Tingues en compte que cada nen o nena, noi o noia és diferent. Té el seu caràcter, les seves aficions, el seu entorn familiar… A dins de les teves classes no existeix això que, a vegades, s’anomena “l’alumnat”, existeixen alumnes concrets, cadascun/a amb les seves capacitats i les seves emocions, amb les seves pors i les seves il·lusions, amb els seus punts forts com a estudiant i les seves dificultats… evita les valoracions generals, intenta entendre a cadascun/a i individualitza el tracte. Sempre t’agrairan una salutació pel passadís, una mirada afectuosa, un cop a l’esquena, una felicitació personal o la discreció en un avís sobre aquell aspecte que cal millorar.
Gestiona bé els errors dels teus i de les teves alumnes. Tingues en compte que, en situació d’aprenentatge, l’error no és un fracàs sinó un missatge que cal saber llegir per convertir-lo en una oportunitat de millorar. Si et precipites donant a l’error d’un/a alumne/a una càrrega molt negativa perdràs l’ocasió de treure’n profit. Ajuda a què ell/a mateix/a el descobreixi i el corregeixi. Tu pots detectar l’error però no oblidis que l’autèntica correcció, la que arriba al fons de l’aprenentatge, tan sols la pot fer cada alumne/a.
I gestiona bé els teus propis errors. No existeix la classe perfecte! Quan surtis de classe no et desesperis si no ha anat bé. Ni tot depèn de tu, ni tot el que facis serà sempre encertat. Tots/es ens equivoquem: tindràs una errada matemàtica o faràs un comentari inadequat o preguntaràs a qui no hauries de preguntar o no valoraràs allò que hauries de valorar… però aprendràs dels teus errors i, si els assumeixes amb naturalitat,també n’aprendran els/les teus/ves alumnes.
A vegades hauràs fet tot el que has pogut (i encara una mica més!) i després les coses no aniran com voldries, a vegades els resultats no seran tan bons com esperaves o no t’acabaràs d’entendre amb algun/a alumne/a, però no et desanimis fàcilment. Reflexiona, aprèn, intenta millorar i gaudeix de totes les coses que sí surten bé, aquell aprenentatge que ha quedat ben clar, aquells/es alumnes que mostren molt d’interès, aquell grup que està millorant… Mai t’instal·lis en el desànim o la queixa fàcil a curt termini però erosionant a llarg termini (fes-ho per als teus i les teves alumnes però sobretot fes-ho per a tu!). Cerca constantment raons per mantenir una actitud positiva, especialment quan et costi trobar-ne!
Pel que fa a l’avaluació tingues una mirada àmplia i no prenguis com a referència la teva experiència personal o les teves capacitats. Deixa clares les regles de joc el primer dia i sigues coherent amb elles al llarg del curs. Els/Les teus/ves alumnes acceptaran que siguis més dur/a o més tou/va però no que siguis arbitrari/ària.
Coneix el currículum però no te’l prenguis com una norma tancada sinó com una porta oberta a la innovació. Planifica, programa, però no siguis esclau dels teus plans. Els documents poden ajudar però la realitat és l’aula. Adapta’t, sigues flexible. Si utilitzes llibre de text no deixis que t’ofegui i pensa que, a vegades, els llibres proposen de fer tantes coses que no deixen temps per fer-les bé. A mi, els primers anys, em va ser útil portar un diari on controlava el temps que anava dedicant a cada tema i, amb un parell de línies, descrivia el que havia fet a classe i el que havia quedat pendent per a la propera.
Procura projectar una visió aplicada i funcional de les matemàtiques al mateix temps que ajudes a descobrir la seva bellesa intrínseca, la seva estructura, la seva metodologia, el pensament matemàtic. Utilitza diversos tipus de recursos i presenta o fes descobrir les idees matemàtiques de diferents maneres. Així arribaràs als diversos estils d’aprenentatge.
Pensa que, en gran mesura, fer matemàtiques és fer problemes, però no vulguis fer molts problemes, a vegades és més un tema de qualitat que de quantitat. Potser cal fer menys problemes per fer-los millor, convidant a explicar l’enunciat, a explicitar el pla de resolució, a contrastar opinions, a plantejar alternatives i, sobretot, donant temps per a què cada alumne/a hi entri, el treballi, se’l faci seu. Si correm massa podem trobar-nos explicant boniques resolucions de problemes que l’alumne/a encara ni s’ha plantejat. Fent problemes a classe valora molt el teu silenci per no trepitjar la feina que cal que faci l’alumne/a . Respon a preguntes amb noves preguntes que suggereixin direccions d’avenç però deixa que faci el seu camí. No li robis l’èxit d’arribar a la solució amb els seus propis mitjans. I tingues en compte que la resolució d’un problema no acaba quan s’obté la solució: convida a analitzar al procés seguit, a buscar alternatives, a contrastar opinions… La resolució d’un bon problema de matemàtiques a classe és una aventura a la qual cal atorgar importància, donant-hi temps, immergint-lo amb un clima de raonament compartit, promovent la conversa i valorant molt la feina feta.
I, parlant de problemes… tingues en compte que, inevitablement, algun dia hi haurà un conflicte! No pateixis! El conflicte és natural en totes les comunitats humanes. No t’ha d’importar el conflicte, el que t’ha d’importar és saber-lo gestionar bé: pren distància, pren-te temps, no t’ho prenguis com un assumpte personal… No et quedis només amb la mirada de l’alumne/a que et desafia o que et menysprea, busca la mirada dels alumnes i de les alumnes que volen aprendre, que t’estan dient que valoren el teu esforç… no fos que una actitud negativa t’impedís veure moltes actituds positives.
Evita que cap alumne/a se senti exclòs/osa de les matemàtiques. Demostra-li que tens confiança en les seves possibilitats, celebra efusivament els seus èxits matemàtics i reconeix el seu esforç encara que no acabi de donar fruit. No perdis cap oportunitat de felicitar en veu alta i, quan sigui necessari, avisa o recrimina en veu baixa.
Forma’t contínuament: treballa en equip i intenta no caminar sol/a, documenta’t, experimenta, assisteix a trobades professionals, busca l’acompanyament d’altres docents, comenteu i reflexioneu sobre allò que us ha funcionat i allò que no ha anat tan bé, obre les portes de la teva classe a altres col·legues i, si tens oportunitat, assisteix a les seves classes, escolta als teus alumnes i a les teves alumnes i llegeix les seves cares… tot això anirà refinant i polint les teves capacitats com a professor/a i pensa que sempre tindràs molt per aprendre i que sovint, malgrat que hagin passat els anys, et sentiràs com un/a professor/a novell.
I, de tant en tant, mira enrere i valora amb orgull tot el camí que has fet, tot el que has après i tot el que has ensenyat als teus alumnes!
Molta sort amic/amiga! Que siguis molt feliç!
Anton Aubanell
Etiquetes de comentaris:
matemàtiques,
reflexió
diumenge, 9 de març del 2014
ARGUMENTS PER MILLORAR LA LECTURA GLOBAL
Aquesta setmana he llegit un article al diari ARA on explica que un programa informàtic utilitza el recurs de lectura global per agilitzar la lectura de l'usuari dels mòbils. Han comprobat que en un minut els lectors poden arribar a llegir fins a 1000 paraules... sorprenent!
En moltes escoles a partir de P5 o en els primers cursos de primària entrenen estratègies en aquesta línia per la senzilla raó que la lectura global és la estratègia que dominen els anomenats lectors "experts". Per aquest motiu preparar el camí en aquest sentit pot ser útil. Les empreses de tecnologia ja ho valoren, han fet les seves comprovacions i estan incorporant aquest plantejament a la seva tecnologia.
A l'escola podem fer moltes activitats per millorar la lectura global:
- Proposar llistats de paraules més utilitzades a l'aula i sistematitzar la seva lectura.
- Facilitar llistats de paraules per presentar una lletra concreta ( ampliar el treball de lectura analítica amb una estratègia de lectura global).
- Aprendre llistes de paraules que s'utilitzen amb freqüència per millorar la seva ortografia.
- Demanar als alumnes que facin llistes de paraules sobre un camp semàntic concret (activitats de projectes, per anglès,...).
- Marcar en negreta paraules clau d'un text proposat per fer una primera lectura en diagonal i tenir certs coneixements previs abans de llegir.
- ...i moltes més.
FONT: article al diari ARA
Etiquetes de comentaris:
llenguatge
divendres, 7 de març del 2014
PARE.... QUÈ ESTÀS FENT?
El Jose, des del facebook, ens convida a llegir una carta per fer reflexió sobre com alguns pares viuen l'esport dels seus fills. Hauria de ser de lectura obligatòria abans d'iniciar quansevol torneig escolar. Diu així:
No se com dir‐t’ho. Segurament creus que ho fas pel meu bé però no puc evitar sentir‐me estrany, molest, malament.
Em vas regalar un pilota quan començava a caminar. Encara no anava a l’escola quan em vas apuntar a futbol.
M’agrada entrenar durant la setmana, fer bromes amb els meus companys i jugar el cap de setmana com ho fan els grans. Però quan tu vens als partits, … no ho sé. No és com abans. No em dones un copet a l’esquena ni em convides a prendre alguna cosa. Vas a les grades pensant que tot són enemics. Insultes els àrbitres, els entrenadors, els jugadors, els altres pares. No ho entenc. Per què has canviat ?
Crec que només pateixes i no ho entenc. Em dius que sóc el millor, que els meus companys no són res al meu costat, que qui digui una altra cosa s’equivoca, que només és important guanyar. Aquest entrenador de qui dius que és un inepte és el meu amic. És qui m’ha ensenyat a jugar i a divertir‐me jugant.
El company que l’altre dia va jugar al meu lloc, te’n recordes? Si, pare, aquell que vas estar criticant tot el dia i de qui vas dir que no servia “ni per portar‐me la bossa”. Saps, aquest noi va a la meva classe. Dilluns no podia ni mirar‐lo a la cara de vergonya.
No vull decebre’t. De vegades penso que no tinc prou qualitat, que no arribaré a ser professional i a guanyar diners com tu voldries. Em pressiones massa.
Fins i tot he pensat en deixar de jugar, però… m’agrada tant !
Pare, si us plau, no m’obliguis a dir‐te que no vinguis més a veure’m jugar.
Un fill anònim
FONT: http://jocnetesport.cat/
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
reflexió
dilluns, 3 de març del 2014
HISTÒRIA DE LA BONA O MALA SORT
Bona sort, mala sort o saber encaixar l'esdevenir de la vida. Aquesta és la reflexió a la qual ens aproxima el conte del camperol xinès.
Un camperol xinès tenia un cavall negre que era l’admiració dels seus veïns. Els veïns li deien:
"Quina bona sort tenir un cavall com aquest”. I el camperol contestava: “Bona sort o mala sort?
Qui ho sap!". I conten que un bon dia el cavall es va escapar i se’n va anar al bosc. Quan els veïns es van assabentar, van anar a consolar al camperol i li van dir: “Quina mala sort que hagis perdut el cavall” i el camperol, amb molta pau, va contestar:” Mala sort o bona sort?”.
Després d’alguns dies el cavall va retornar del bosc i amb ell van venir dos poltres salvatges. De forma que ara tenia tres cavalls. Els veïns van venir a felicitar el camperol: “Quina bona sort. Ara tens tres cavalls” i el camperol va contestar: "Bona sort o mala sort?".
Expliquen que el fill del camperol va voler domar els poltres salvatges, però va caure d’un d’ells i es va trencar una cama. Els veïns van anar a donar-li consol i li van dir: “Quina mala sort que el teu fill s’hagi fracturat una cama”. El camperol, com sempre, va contestar: “Mala sort o bona sort?”.
Al cap de poc temps va començar una guerra per aquelles contrades i els militars anaven de poble en poble per reclutar joves hàbils per l’exercit; van anar a aquell poble i es van endur a alguns joves però al que tenia la cama enguixada el van deixar. Els veïns van anar al camperol per donar-li la enhorabona: “Quina bona sort que el teu fill s’hagi trencat una cama”. Una vegada més el camperol va contestar: “Bona sort o mala sort? Qui ho sap!”
FONT: blog d'una mestra
Un camperol xinès tenia un cavall negre que era l’admiració dels seus veïns. Els veïns li deien:
"Quina bona sort tenir un cavall com aquest”. I el camperol contestava: “Bona sort o mala sort?
Qui ho sap!". I conten que un bon dia el cavall es va escapar i se’n va anar al bosc. Quan els veïns es van assabentar, van anar a consolar al camperol i li van dir: “Quina mala sort que hagis perdut el cavall” i el camperol, amb molta pau, va contestar:” Mala sort o bona sort?”.
Després d’alguns dies el cavall va retornar del bosc i amb ell van venir dos poltres salvatges. De forma que ara tenia tres cavalls. Els veïns van venir a felicitar el camperol: “Quina bona sort. Ara tens tres cavalls” i el camperol va contestar: "Bona sort o mala sort?".
Expliquen que el fill del camperol va voler domar els poltres salvatges, però va caure d’un d’ells i es va trencar una cama. Els veïns van anar a donar-li consol i li van dir: “Quina mala sort que el teu fill s’hagi fracturat una cama”. El camperol, com sempre, va contestar: “Mala sort o bona sort?”.
Al cap de poc temps va començar una guerra per aquelles contrades i els militars anaven de poble en poble per reclutar joves hàbils per l’exercit; van anar a aquell poble i es van endur a alguns joves però al que tenia la cama enguixada el van deixar. Els veïns van anar al camperol per donar-li la enhorabona: “Quina bona sort que el teu fill s’hagi trencat una cama”. Una vegada més el camperol va contestar: “Bona sort o mala sort? Qui ho sap!”
FONT: blog d'una mestra
Etiquetes de comentaris:
històries
dissabte, 1 de març del 2014
JO NO SÓC POBRE!
El diari ABC va publicar un article on deia que Pepe Mújica era el president de govern més pobre del món. Ho deia així:
Viu en el seu terreny dels afores de Montevideo , a Rincón del Cerro . L'acompanya la seva dona , la senadora Lucía Topolansky , la inseparable gossa Manuela - res de raça , res de llinatge caní - , els seus cultius i molt verd . Va triar per quedar-se el lloc en el món que va trobar fa anys i el va atrapar .
Des d'allà dóna a fons d'ajuda social un 90 % del seu salari , estableix uns 12.500 $ americans . Cada mes , ' Pepe' Mujica rep 250.000 pesos per la seva tasca com a President de l'Uruguai i comandant en cap, però d'allà només rescata per a la seva manutenció mensual uns 20.000 pesos . La resta es distribueix des del Fons Raúl Sendic , que administra la seva força política , el Moviment de Participació Popular , que ajuda a iniciatives productives fins a simples col · laboracions , i ONG que col · laboren amb habitatges . Diu als quatre vents que "amb aquests diners m'arriba , i m'ha d'assolir perquè hi ha altres uruguaians que viuen amb molt menys" .
Quan el president d'Uruguay (Pepe Mujica) va ser consultat per LA REPÚBLICA sobre aquesta nota, això va ser el que va contestar:
"Jo no sóc pobre, pobres són els que creuen que jo sóc pobre.
Tinc poques coses, és cert, les mínimes, però només per poder ser ric.
Vull tenir temps per dedicar-lo a les coses que em motiven. I si tingués moltes coses hauria d'ocupar d'atendre i no podria fer el que realment m'agrada.
Aquesta és la veritable llibertat, l'austeritat, el consumir poc.
La casa petita, per poder dedicar el temps al que veritablement gaudeixo. Si no, hauria de tenir una treballadora i ja tindria una interventora dins de la casa. I si tinc moltes coses m'he de dedicar a cuidar perquè no me les portin.
No, amb tres piecitas m'arriba. Els passem l'escombra entre la dóna i jo i ja s'acaba.
Llavors sí tenim temps per al que realment ens entusiasma.
No som pobres ".
Viu en el seu terreny dels afores de Montevideo , a Rincón del Cerro . L'acompanya la seva dona , la senadora Lucía Topolansky , la inseparable gossa Manuela - res de raça , res de llinatge caní - , els seus cultius i molt verd . Va triar per quedar-se el lloc en el món que va trobar fa anys i el va atrapar .
Des d'allà dóna a fons d'ajuda social un 90 % del seu salari , estableix uns 12.500 $ americans . Cada mes , ' Pepe' Mujica rep 250.000 pesos per la seva tasca com a President de l'Uruguai i comandant en cap, però d'allà només rescata per a la seva manutenció mensual uns 20.000 pesos . La resta es distribueix des del Fons Raúl Sendic , que administra la seva força política , el Moviment de Participació Popular , que ajuda a iniciatives productives fins a simples col · laboracions , i ONG que col · laboren amb habitatges . Diu als quatre vents que "amb aquests diners m'arriba , i m'ha d'assolir perquè hi ha altres uruguaians que viuen amb molt menys" .
Quan el president d'Uruguay (Pepe Mujica) va ser consultat per LA REPÚBLICA sobre aquesta nota, això va ser el que va contestar:
"Jo no sóc pobre, pobres són els que creuen que jo sóc pobre.
Tinc poques coses, és cert, les mínimes, però només per poder ser ric.
Vull tenir temps per dedicar-lo a les coses que em motiven. I si tingués moltes coses hauria d'ocupar d'atendre i no podria fer el que realment m'agrada.
Aquesta és la veritable llibertat, l'austeritat, el consumir poc.
La casa petita, per poder dedicar el temps al que veritablement gaudeixo. Si no, hauria de tenir una treballadora i ja tindria una interventora dins de la casa. I si tinc moltes coses m'he de dedicar a cuidar perquè no me les portin.
No, amb tres piecitas m'arriba. Els passem l'escombra entre la dóna i jo i ja s'acaba.
Llavors sí tenim temps per al que realment ens entusiasma.
No som pobres ".
Etiquetes de comentaris:
interioritat,
reflexió
Subscriure's a:
Missatges (Atom)