"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 3 de juliol del 2015

SI L'AULA ÉS LA RESPOSTA,QUINA ÉS LA PREGUNTA?


Des del blog de MIFPrograma de Millora i Innovació en la Formació de Mestres), ens arriba aquest interessant article. En aquest resum trobareu una breu explicació d'un projecte d'innovació que té la finalitat de millorar la formació de futurs docents a partir de l'anàlisi de vídeos educatius gravats en context real . La reflexió sobre aspectes metodològics, dinamitzadors, curriculars, organitzatius, emocionals...són vitals en la formació dels nostres estudiants i futurs mestres.


Si la natura és la resposta. Quina era la pregunta ? (Wagensberg, 2002). Si els ensenyants experimentats milloren la seva actuació amb la reflexió sobre la pròpia pràctica, és desitjable que en la formació inicial els futurs ensenyants puguin beneficiar-se d’un programa que inclou la dimensió reflexiva en el recorregut formatiu (Calderhead et Gates, 1993; Oxford, 1997; Schön, 1983). Ens referim a una competència de segon nivell (Correa Molina, 2010) o metacompetència, que contribueix al desenvolupament de la resta de competències docents. Requereix un procés de desenvolupament, des de l’adquisició del vocabulari per a la descripció, fins l’anàlisi i l’argumentació. La reflexió ha estat estudiada com a procés (Dewey, 1933; Schön, 1983; Kolb, 1984; Korthagen, 2001; Korthagen i Vasalos, 2005, 2009, …); com a temàtica (Grimmet et al, 1990; Louden, 1991; Beauchamp, 2006; … ), quan parlem de reflexió a què ens referim?; com una escala jeràrquica amb diferents nivells (Van Manen, 1977; Sparks-Langer et al, 1990; Korthagen i Vasalos, 2005 i 2009; …).

En el projecte ARMIF (Ajuts de Recerca del Programa MIF) que desenvolupem (Avaluació de resultats de les competències metodològica i reflexiva dels estudiants del G. d’E. Primària a la UdL en modalitat d’alternança) entenem les habilitats d’observació i anàlisi a la base de la comprensió de la intervenció educativa, de l’argumentació per al desenvolupament de la reflexivitat i de la competència metodològica.
La iniciació als processos d’anàlisi de seqüències videogràfiques permet compartir significats en relació a l’actuació docent a l’aula. L’equip del projecte ha generat un model basat en els quatre gestos professionals docents definits per Bucheton (2009). Aquesta autora diferencia en la intervenció docent accions sobre a) el clima d’aula, b) la conducció de les activitats, c) les bastides en un sentit vigotskià i d) la promoció del teixit dels aprenentatges. Les i els estudiants s’enregistren a l’aula i analitzen la seva actuació en base al model. L’anàlisi facilita la mobilització dels coneixements teòrics, la integració d’aprenentatges i el teixit dels coneixements amb l’experiència. Els autors més citats, per un 10% o més dels estudiants, … ens parlen dels referents conceptuals a l’aula universitària i de la seva mobilització per explicar, interpretar i comprendre l’actuació docent.

Equip: Montse Baqueró, Ivan Barbero, Xavier Carrera, Jordi Coiduras, Maria-Pau Cornadó, Juan de Miguel, Assumpta Estrada, Daniel Gasol, Manel Ibáñez, Meritxell Morera i Joan Pifarré.
Facultat Ciències de l’Educació
Universitat de Lleida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada