EDUIOGA

Ahir vaig llegir un interessant article al diari El Periódico , el tema presentat tractava sobre un joc de ioga (eduioga.com) fet amb cartes i apte per a nens, nenes i adults. 

Tot plegat una interessant iniciativa per apropar a tots els públics els beneficis de la pràctica del ioga. I també, un interessant recurs per famílies i centres educatius.

Podeu visitar el lloc a: eduioga.com

10 HABILITATS DELS BONS COMUNICADORS

Gràcies al Twitter del Dani Oli ens ha arribat un article sobre competència oral, concretament l'article parla dels 10 atributs comuns en els bons comunicadors. Diu així:

Els 10 següents atributs pertanyen a veritables experts de la comunicació.

1. Escolten 

"Tenim dues orelles i una boca i hem utilitzar-los de manera proporcional," comenta Susan Cain autora de: The Power of Introverts in a World That Ca't Stop Talking. 

Escoltar és una habilitat essencial en la comunicació efectiva. Ser capaç d'absorbir el que altres diuen permet donar les respostes apropiades. 

Els grans comunicadors no creen converses unilaterals. Ells mai tracten de pensar en les respostes dels altres mentre encara estan parlant, perquè no volen arriscar-se a perdre la pista del que s'està dient. Prestant atenció a cada paraula de la conversa, els bons comunicadors saben exactament que dir quan els toqui parlar. 

2. Relacionen amb els altres 

A mesura que escolten amb atenció, les persones amb habilitats de comunicació efectiva van guanyant més coneixement de la seva audiència. Es tracti d'una habitació plena de gent, o amb un grup de subscriptors en línia o amb una sola persona, adapten la seva missatge segons els oients que tinguin davant. 

És absolutament necessari tenir una idea sobre la teva audiència, perquè sense aquesta comprensió, les teves paraules no tindran sentit. L'entesa ha de ser beneficiós per a tots els components d'un diàleg. Si els missatges són clars, totes les parts se senten compreses. 

3. Simplifiquen la complexitat 

Alguns missatges poden ser complicats i confusos. El bon comunicador, però, pren aquests missatges, els fa clars i concrets per a la seva audiència. Penseu en un professor explicant un nou concepte en una classe d'àlgebra. Si no fa comprensible el complicat, la seva lliçó mai es va a transmetre als estudiants. Reformulant el contingut, els grans comunicadors fan que el missatge sigui comprensible per a més persones. 

4. Saben quan parlar 

Entendre quan es requereix el diàleg sempre et serà útil per a una bona comunicació. Diguem, per exemple, que un empleat en el treball està afluixant el ritme o no entén un concepte. Un cap que reconegui la necessitat d'una conversa serà molt millor que un cap que barra sense paraules el problema sota una catifa. Ells saben quan cal parlar, sent això millor que quedar-se callat i no dir res. 

5. Estan disponibles 

Sempre que es necessita a un excel · lent comunicador, es posen a disposició. Et donen respostes i no et deixen penjat. No són el nuvi que desapareix ni tampoc el cap que no té temps per explicar les tasques. Els bons comunicadors mantenen discussions completes, fent que totes les parts quedin satisfetes. 

6. Practiquen la confiança 

Un bon comunicador sap que és un bon comunicador. No s'amaga darrere d'un llenguatge vague i parla alt i clar. El seu aire de confiança fa que es guanyi la confiança de l'audiència, ja que demostra que sap del que està parlant. 

7. Són específics 

Si vas a transmetre un missatge, no et vas a anar per les branques. Els bons comunicadors tenen un punt clar i concís i no hi ha dubte que és això. Et donaran instruccions detallades o et faran preguntes específiques. No deixen lloc a confusió. 

Per què, es pregunta un comunicador, perdrà el temps tractant d'endolcir seu missatge amb un llenguatge vague? Va a preferir compartir d'una manera directa i evitar confondre l'oient. 

8. Se centren en les seves interaccions 

Una gran part en una bona comunicació és l'eliminació de les distraccions de les interaccions. El bon comunicador se centra exclusivament en el missatge i en l'audiència.

9. Realitzen preguntes 

Una vegada més, en un esforç per comprendre millor a la seva audiència, un bon comunicador utilitza les preguntes. Eviten que hagi confusions amb respostes, no amb suposicions. Qualsevol coneixement adquirit a través d'una pregunta ajuda a complir millor amb el públic, millorant el seu missatge a través d'ella. 

10. Reconeixen els senyals no verbals 

En una xerrada cara a cara, el llenguatge corporal pot ser tan important com les paraules que diuen. Reconèixer la frustració, el nerviosisme o l'excitació a través de senyals no verbals, ajuda a que un gran comunicador entengui a la seva audiència. Al seu torn, pot adaptar millor el seu missatge per a que coincideixi amb l'actitud de la seva audiència. 

FONT:  Lifehack

PRESUMIR D'AMIC

Fa uns tres anys més o menys vaig conèixer en un curs de formació al Juan Siles "Nono" un mestre 100% vocacional que treballava a l'etapa d'infantil d'una escola de Priego(Andalusia). Em va impactar el seu compromís, la seva gran humanitat i el seu tracte coordial... no em costava gens imaginar-me'l amb els nens i nenes, atent, divertit, proper... en resum, un educador en majúscules i una gran persona. 
Fa cosa d'un any va aturar la seva vida professional per fer un viatge a l'India, voldria compartir amb tots vosaltres la seva experiència en forma de blog. Em va escriure un correu on deia literalment:

El viatge segueix el seu curs. Caminem per Kolkata en ple Durga Puja, festa entre el Nadal d'Espanya i el Carnaval de Rio o millor alguna cosa totalment diferent. L'altre dia ens vam quedar sense paraules així que avui doble ració: de fotos i de paraules.
Si et ve de gust una mica d'aquest plat, agafa pa i mulla en ... http://atmakeraste.blogspot.in/

Us convido a fer un tomb pel blog, llegiu poemes que ha escrit amb la seva companya, mireu les fotos i gaudiu de la humanitat que ho impregna tot.

ENTREVISTA A RICHARD GERVER

En Richarda Gerver ens parla del replantejament del rol docent per adapatar-lo als nous reptes educatius. Es tracta d'una entrevista del programa Redes conduit per Eduard Punset.

CARACTERÍSTIQUES COMUNES EN ELS GENIS

Al diari digital elconfidencial.com hem trobat un article on es reflexiona sobre característiques comunes en els gran genis. Diu així:


Què fa a un geni ser un geni? És una pregunta que ens hem fet al llarg de tota la història. Tothom aspira a aconseguir l'excel · lència però molt pocs l'aconsegueixen i, en la majoria d'ocasions, no entenem com una o altra persona ha aconseguit el que ha aconseguit. Com aconseguir Picasso mantenir sempre un altíssim nivell en la seva immensa obra pictòrica? D'on va treure el temps Stockhausen per compondre un total 363 obres? En quin moment se li va ocórrer a Einstein formular la teoria de la relativitat? 

Hi ha qui pensa que un geni neix, no es fa: senzillament, té el talent per a una activitat concreta i en té prou amb desenvolupar per assolir l'excel · lència. Però això és una visió molt simplista de la realitat i, a més, com han comprovat nombrosos estudis, falsa. No hi ha dubte que un geni és talentós per naturalesa, però el talent no és ni de lluny la característica més important d'aquest. Aquests són les cinc coses que, sense excepció, compleixen tots els genis. I no totes són agradables per al comú dels mortals. 

1. Són curiosos i impulsius 

Per elaborar el seu llibre Creativitat (Paidós, 2008), el professor Mihaly Csikszentmihalyi va entrevistar a 91 genis, de totes les disciplines, incloent a 14 premis Nobel. Una de les seves principals conclusions és que les persones amb ments privilegiades, que aconsegueixen creacions excepcionals, tenen dues coses en abundància: curiositat i determinació. "Estan absolutament fascinades pel seu treball i, encara que hi hagi altres persones més brillants, la seva enorme desig d'aconseguir el que es proposen suposa el factor decisiu", assegura Csikszentmihalyi. 

2. L'important no és l'educació, són les hores que dediquen a la seva especialitat 

Solem associar l'expedient acadèmic amb l'excel·lència, però són coses que no sempre estan relacionades. El professor de la Universitat de Califòrnia a Davis, Dean Keith Simonton, va realitzar un estudi en què va analitzar els expedients acadèmics de més de 300 genis nascuts entre 1450 i 1850, entre ells gent com Leonardo da Vinci, Galileu, Beethoven o Rembrandt. Va determinar quanta educació formal havia rebut cada un i mesurar els seus nivells de eminència a través de les seves obres de referència. Els seus resultats van ser sorprenents. La relació entre educació i excel · lència, en traslladar-se a un gràfic tenia forma de campana: els creadors més destacats eren els que havia rebut una educació mitjana, una mena de diplomatura. Els que havien rebut una major i una menor educació eren menys creatius. 

Els creadors més destacats són sempre aquells que més han treballat en la seva especialitat i han dedicat la seva vida a ella.
No hi ha dubte que els genis més destacats seguien estudiant, però eren autodidactes i, sobretot, uns addictes a la feina. "Els genis són tots iguals", explicava el crític literari VS Pritchett, "mai deixen de treballar, no perden un minut. És depriment ". La realitat és que, sense esforç, el talent importa poc. Els creadors més destacats són, sempre, aquells que més han treballat en la seva especialitat, han dedicat la seva vida a ella, han après tot el que es podia aprendre, i han portat la seva passió al límit. 

3. Són molt crítics amb el seu treball 

Segons el psicòleg Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 2011, els grans genis com Picasso, Freud o Stravinsky tenien un patró similar de treball, que es basava en l'assaig i error: analitzaven un problema, creaven una solució, la provaven i generaven una retroalimentació constant. "Els individus creatius", assegura Gardner, "empren una considerable quantitat de temps en reflexionar sobre el que volen aconseguir, si han tingut èxit o no i, si no ho han aconseguit, què han de fer diferent". 

Les ments creatives són també les més metòdiques. 

4. Són sacrificats, solitaris i, en ocasions, neuròtics 

Els genis estan tota l'estona pensant en la seva obra i això té múltiples desavantatges. Dedicar tot el teu temps a la feina implica un sacrifici immens i un minvament en les relacions socials. Segons Csikszentmihalyi, la majoria de genis són marginats durant l'adolescència, en part perquè "la seva intensa curiositat i interessos molt focalitzats resulten estranys als seus companys", en part perquè els adolescents massa gregaris no estan disposats a gastar temps, en soledat, per conrear el seu talent. "Practicar música o estudiar matemàtiques requereix una solitud temible", assegura el professor. 

De vegades, el sacrifici necessari per ser un geni pot fregar el patològic. El lliurament pot tornar-se en obsessió: les persones excel · lents no són necessàriament feliços. Només cal veure l'ascetisme que van aconseguir Freud, TS Eliot o Gandhi, o la soledat autoimposada que va desenvolupar Einstein. Molts genis desenvolupen, a més, una personalitat neuròtica: el seu treball els va tornar maniàtics i egoistes. 

5. Treballen sempre per passió, mai per diners 

Els veritables genis es desviuen pel seu treball i, en cap cas es lliuren a aquest per diners, sinó per passió i vocació. "Els artistes que han desenvolupat la seva pintura i escultura pel plaer de l'activitat en si més que per les recompenses extrínseques, han produït un art que ha estat reconegut socialment com a superior", assegura el pensador i escriptor Dan Pink en el seu llibre La sorprenent veritat sobre què ens motiva (Gestió 2000). "A més, són aquells als quals motivava menys les recompenses extrínseques els que, finalment, les rebien".

FONT: elconfidencial.com

CAÇADORS DE FALTES ORTOGRÀFIQUES

Al blog Un colegio en la mochila ens presenten una proposta molt original, activa i educativa, es tracta de proposar als alumnes de primària de buscar en qualsevol publicació errades ortogràfiques i recollir-les a l'aula en un espai d'exposició. Una manera més de treballar l'ortografia significativament.

Al final de l'article diu:

El curso casi ha terminado pero eso no significa que la brigada de cazadores ortográficos se tenga que ir de vacaciones también... Todavía quedan muchas faltas por identificar... ¡¡A por ellas!!

FONT: Un colegio en la mochila

LA MUNTANYA, UNA GRAN MESTRA

Aquest breu vídeo que us presento té una dedicatòria especial a un grup de 10 persones fantàstiques amb qui he compartit ruta, suors, neguits, alegries, complicitats, satisfaccions i ... molts aprenentatges vitals. Conclusió senzilla: La muntanya és una gran mesta!

Música : grup VUIT
Cancó: Parla'm del vent
Imatges: Ruta del Torb

ENTREVISTA CLAUDIO NARANJO

El periodista Carles Capdevila a l'espai ARA TV entrevista a Claudio Naranjo un educador chilé que fa una valoració crítica de l'escola més tradicional. A sota del vídeo també us proposem una entrevista més extensa.



El Francesc també ens ha enviat l'entrevista en profunditat feta a l'apartat de premsa escrita del diari ARA. Diu així:
Claudio Naranjo és un psiquiatra xilè de vuitanta anys que s'ha dedicat a temes relacionats amb l'educació i la superació personal. Fa conferències a mig món i el 19 de gener serà a Barcelona en una jornada dins del congrés integral i holístic de l'educació que porta per nom Educándonos en el ahora.
 ___ Com està? 
 ___ El cos una mica cansat. Vaig fer els vuitanta fa poc i no estic acostumat a tanta celebració. Van venir 200 persones a l'aniversari, amb focs artificials, amb una font de xocolata on la gent posava el seu plat amb fruita. 
 ___ El seu llibre Cambiar la educación para cambiar el mundo ja ha fet 10 anys. L'hem canviat?
 ___ No. L'educació és la més retrògrada de totes les nostres institucions. Tot canvia menys l'educació.
 ___ I per què?
 ___ Perquè l'educació està dissenyada perquè no canviem. És un agent de l'statu quo, un instrument polític d'adoctrinament del que jo en dic el món patriarcal, perquè en el nom de la preservació dels nostres valors seguim transmetent les mateixes plagues. Fa mal una educació que només ensenya per a la producció i que no ensenya per al desenvolupament personal de la gent. Els que governen no creuen en el que es va creure quan va començar la cultura, que per tenir una societat feliç havia de tenir una gent virtuosa. I per tenir gent virtuosa els havien d'educar. Però en lloc de tenir una educació per a la llibertat tenim una educació per a l'adoctrinament implícit. No ens sembla despòtica l'educació perquè estem acostumats que sigui autoritària. 
 ___ Els pares milloren? 
 ___ Els nens no se'ls ha de fer servir, s'ha de revisar si tenim la capacitat d'estimar els nens. Especialment els pares tenen poca capacitat. Les mares sembla que biològicament estan una mica més predisposades a sentir el nen, però estan massa sotmeses al pare o al món del pare o de la feina. La civilització ha robat als nens les seves mares. Primer els van robar els pares per anar a la guerra, a la feina. Ara també les mares. 
 ___ Fa anys que treballa per canviar-ho.
 ___ Vaig fer reunions llarguíssimes sobre reforma curricular i sempre acaben en petites variacions del mateix, que no valen la pena. No s'ha fet el pas perquè hi hagi més que instrucció. És l'àmbit de l'imperialisme de la raó, com si només existís ficar dades al cap de la gent. En aquesta era de la informació el que menys es necessita és informació. 
 ___ Ja no es considera un activista? 
 ___ Jo em vaig moure molt i em vaig sentir un activista pel canvi de l'educació. I els 10 anys que vaig estar amb això vaig parlar amb molts ministres d'Educació, presidents de Repúbliques sud-americanes, tots em donaven la raó, però no vaig aconseguir gaire res. Vaig sentir que la política no hi arriba. Abans parlava a les autoritats i ara m'estic interessant més per parlar de manera que influeixi en l'opinió pública. Però no crec tampoc que l'opinió pública pugui influir en les autoritats. L'opinió pública haurà d'arribar a construir un món millor quan aquest món s'ensorri. No funciona el que hem construït, no funcionen molts hàbits que tenim com la competitivitat, l'egoisme. Tot està caient. Es pot preveure que tot s'està complicant de tal manera que es va fent més i més disfuncional. "El naufragi del sistema és el millor que ens podria passar" 
 ___ S'està ensorrant el sistema actual?
 ___ El que disfressem de democràcia és una dictadura econòmica. Es parla d'un naufragi de la mateixa civilització i jo crec que és la nostra esperança. El naufragi és el millor que ens podria passar perquè el naufragi del sistema no és necessàriament la mort de les persones. Si les persones agafen aviat les barques salvavides no s'enfonsaran amb la nau. A la vida tots tenim petites morts i petits renaixements. Anem deixant enrere el que no funciona i ens anem refent des del fons. Aquesta vegada ens toca fer-ho a escala col·lectiva. I aquesta és la meva esperança. Tinc un cert optimisme limitat que va per aquí.
 ___ L'autoconeixement el fa feliç?
 ___ Cada any que passa em sento més content de viure, més content d'existir, més enllà que em vagi bé o no. L'autoconeixement és important, però també és important tornar-se menys important. Hi ha una moda que una persona ha de ser important. A mi em va costar anar deixant la importància i anar més lleuger. "De tan 'sapiens' que ens creiem ens hem fet 'Homo demens'" 
 ___ Vostè als 80 anys ja sap què és? 
___ Ja no em dedico a la psiquiatria fa temps, però sí a la cura. Els problemes del món, els problemes ètics, els problemes humans en general són part d'una malaltia. No els abordo de manera moralista, sinó amb un ull que el que s'ha de fer és curar un mal generalitzat. Tinc un llibre que es diu Sanar la civilización, potser el més important que he escrit. Una part del cervell és com el cervell primitiu del rèptil que encara hi ha dins nostre i que és el cervell instintiu, que jo dic que és el nen interior, no només l'animal interior: és la part espontània abans que hàgim adquirit la cultura. Hi ha un cervell que és com la part materna, que és el cervell que ens ve dels mamífers, ens porta l'amor des de la capacitat materna del mamífers cap a la seva cria. I un cervell patern, que és el racional, que en nosaltres s'ha exaltat, així com ens diemHomo sapiens sapiens, com si fóssim arrogants davant la nostra saviesa, i de tan sapiens ens hem fet Homo demens. És una bogeria. 
 ___ Ens hem passat de llestos. 
 ___ Passant-nos de llestos hem deixat enrere el nostre ésser espontani. I per això jo li dic que als nens se'ls ha de tornar la llibertat, l'espontaneïtat. I els educadors no creuen gaire en la llibertat. La natura en sap més que nosaltres. L'instint és molt savi. Hi ha una natura animal que hem perdut, tenim problemes de salut, emocionals. Seria més sa tenir més viva la nostra part animal. Jo dic que l'educació hauria de ser més dionisíaca. Dionís era el déu de la llibertat, el déu d'una fe en les coses naturals, de deixar-se anar.
 ___ Reclama el retorn de l'espontaneïtat.
 ___ Hi ha un semàntic nord-americà que diu que operem amb el model implícit del pare sever. Els problemes els resol la mà dura. Però en realitat el que més serveix és comprendre i fins i tot perdonar. Ha quedat prohibida la indulgència natural de la mare davant la seguretat paterna, que mana en l'educació, mana en les organitzacions, en les burocràcies, en els governs. 
 ___ Nota algun avenç, però?
 ___ L'única cosa que em sembla veritat és que els nens són millors. Amb el temps veig que els nens d'avui són més desperts, més intel·ligents, estan més orientats que els del passat. Més lliures. Estan menys en el joc dels adults. Això em sembla esperançador. El món és una mica més conscient. I això els arriba, als nens. Si una persona vol ajudar el seu fill a ser més persona el que ha de fer és ocupar-se una mica més d'un mateix. Hi ha un cert esperit de recerca en el món. La gent està descontenta perquè les coses no estan bé. Què hem de fer? Començar per casa. "Hem d'aprendre a viure sense un policia dins la nostra ment" 
 ___ La teràpia personal és la solució?
 ___ La psicoteràpia ha sucumbit a un model mitjà en què la finalitat és adaptar-se a la societat i no adaptar-se a una llei interna pròpia o adaptar-se a la pròpia natura. S'ha perdut de vista el que seria la veritable salut per culpa d'una salut aparent de no ser un problema, de ser com tota la resta. En tots nosaltres hi ha un esperit policial i repressiu. La meva manera de fer teràpia quan era terapeuta era que havíem d'aprendre a viure sense un policia dins la nostra ment. 
 ___ M'haurà de començar a donar una solució, perquè si l'educació no funciona i la teràpia tampoc, com ho solucionem això?
 ___ La solució és un despertar de la consciència que no està dins l'educació clàssica, no està dins de les teràpies més institucionalitzades dins el món mèdic. Està més aviat en les psicologies populars. Però fem el contrari, als Estats Units s'estan fent servir cada cop més fàrmacs, per pressió dels laboratoris. És com reduir en nivell de consciència, simplificar, transformar la gent una mica més en vegetals perquè no pateixin tant, però tampoc es troben a ells mateixos i això no és la solució. 
 ___ Vostè se sent influent?
 ___ Sí, individualment. Sento que hi ha gent que em segueix.
 ___ Continua sent un revolucionari. 
 ___ Vull contribuir que el món sigui millor i estic convençut que el problema és de consciència. I com es pot arreglar la consciència? Ajuntant la gent, que s'ajudin els uns als altres. Formant grups de col·laboració. 
 ___ Vostè defensa la meditació. Però sembla poc compatible amb estar tot el dia amb el mòbil i el Twitter. 
 ___ Són forces contraposades. L'acceleració de la vida és un dels temes de la sociologia contemporània. Ara moltes coses no es poden fer simplement perquè no hi ha temps, no hi ha temps per viure, no hi ha temps per respirar. És addictiu tot el que passa. Llavors es pot dir que no hi ha lloc per a la meditació o es pot prendre una actitud diferent: dir que la meditació és l'antídot, perquè la meditació comença per no fer res. Meditar comporta adonar-se que un està buit, que un té una set d'omplir-se de coses, d'omplir-se amb el pensament, d'anar-se'n al futur, al passat. És un camí cap a això de sentir-se el que una persona és. Passa per l'experiència aspra de sentir-se estèril, de sentir-se malalt.
 ___ ¿Una persona pot aprendre'n sola, a meditar?
 ___ Teòricament sí, però a la vegada és molt fàcil escapar-se quan una persona està sola. A mi durant una època em van interessar les arts marcials perquè hi ha molta semblança en la pràctica de l'atenció a soles i en la pràctica de l'atenció en companyia quan es practica el kendo japonès o el kung-fu, que si un es distreu l'altre li dóna un cop. És més fàcil en certa manera practicar l'estat d'alerta quan hi ha alguna cosa que un no controla. 
 ___ S'ha de fer cada dia? 
 ___ Convé fer-ho cada dia. Ara han sortit llibres molt bons. El poder de la hora, per exemple, és un llibre molt inspirador que mostra que això de preguntar-se "què estic sentint", "què estic pensant" no és només per fer alguna cosa en aquest sentit, sinó és com per fer-se present. Una persona no sap el que li passa, és com si ja l'hagués arrossegant el corrent. És com si l'estat natural de la vida, de goig, es perdés. 
 ___ Vostè medita cada dia? 
 ___ No. Jo tinc un mestre tibetà en meditació que em va dir fa uns quants anys que deixés de meditar. Jo compleixo. Són mestres que són clarividents. 
 ___ On viu i on treballa més? 
 ___ Jo treballo a Mèxic, Colòmbia, el Brasil i Europa. L'any vinent tinc una invitació a Rússia per primer cop. Estic ensenyant a Anglaterra des de l'any passat. I ara el meu programa s'està fent a Corea. Hi ha molta gent pel costat de l'enneagrama, que va ser un coneixement que vaig desenvolupar i que ha arribat a tot el món. 
 ___ Com acabarà això?
 ___ Tot el món està en crisi. I si caiem nosaltres, caurà la Xina, també. Cal que mundialment canviï la marea. Tots els despotismes i tots els sistemes més poderosos com l'Imperi Romà, per exemple, han caigut quan degeneren, quan ja no són legítims. Potser el màxim poder del món no és el diner sinó la legitimació. Quan les masses senten que no serveix el que han construït, s'ensorren. I la creativitat humana s'allibera en aquests moments.