ENGANXATS ALS ELOGIS

Aquest article és... per pensar-hi una estona, reconec que l’he llegit "incrèdul" més de tres cops  i al final li veig una llum de reflexió interessant. Sempre he estat partidari del reforç positiu però aquesta proposta  fa qüestionar un model abusiu de l’elogi.  Podem estar més o menys d’acord però si llegiu l’article veureu que fa replantejar el tema. Feu la vostra pròpia anàlisi. 
L'article diu així:

A part del problema de dependència, un nen mereix gaudir dels seus èxits, sentir-se orgullós del que ha après a fer. També mereix decidir quan sentir-se de tal o tal manera. Però, cada vegada que diem, "Molt bé!", li estem dient al nen com sentir. I què podem dir quan els nens fan alguna cosa impressionant? Consideri aquestes tres possibles respostes:

* No digui res. Algunes persones insisteixen que un acte servicial ha de ser "reforçat" perquè, secreta o inconscientment, ells pensen que va ser una casualitat. Si els nens són bàsicament dolents, llavors se'ls ha de donar una raó artificial per ser bons (és a dir, rebre una recompensa verbal). Però si aquest cinisme és infundat-i moltes investigacions suggereixen que ho és-llavors els elogis no serien necessaris.

* Digui el que ha vist. Un enunciat simple, sense avaluació ("Et vas posar les sabates per tu mateix» o només "El vas fer") diu al seu fill que vostè se n’ha adonat. També li permet a ell sentir orgullós del que va fer. En altres casos, pot tenir sentit fer una descripció més elaborada. Si el seu fill fa un dibuix, podeu oferir unes observacions-no un judici-sobre el que vostè veu: "La muntanya és immensa!" "Fill, de segur que has utilitzat molt color morat "

Si un nen fa alguna acció positiva sobre una altra persona, vostè podria atreure la seva atenció subtilment cap l'efecte d'aquesta acció en l'altra persona: "Mira la cara d'Abigail! Ella sembla molt feliç ara que li vas donar una mica del teu menjar ". Això és completament diferent a un elogi, en el qual l'èmfasi està en com vostè se sent sobre l'acció feta pel seu fill.

* Parli menys, pregunti més. Fins i tot millors que les descripcions són les preguntes. Per què dir-li a ell quina part del seu dibuix va impressionar a vostè quan pot preguntar què és el que a ell li agrada més del seu dibuix? El preguntar "Quina va ser la part més difícil de dibuixar?" O "Com vas fer per fer el peu de la mida correcta?" És probable que alimenti el seu interès pel dibuix. Dir "Molt bé!", Com ho hem vist, pot tenir exactament l'efecte contrari.

Això no vol dir que tots els compliments, tots els agraïments, totes les expressions de gust siguin nocives. Hem de considerar els motius pels quals els diem (una expressió genuïna d'entusiasme és millor que un desig de manipular el futur comportament del nen) i els efectes veritables de dir-los. Estan les nostres reaccions ajudant al nen a percebre un sentit de control sobre la seva vida o pel contrari espera constantment la nostra aprovació?

Resum d’un article d'Alfie Kohn

Font: http://www.alfiekohn.org/parenting/muybien.htm