Adaptació del conte "El marxant de felicitat"
És la història d'una noia i d'un noi que estaven tips de plorar i de queixar-se de tot.
Van mirar al voltant seu i van veure que la felicitat la tenien al davant, tot era ple d'oportunitats per ser feliços.
Així que tots dos van decidir estirar la mà i agafar tota aquella felicitat del voltant.
La felicitat era una flor. La van collir, i encara no la tenien a la mà que ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecaren els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La van acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar i no va sonar massa bé.
Estaven amb els amics i amigues esperant que els altres els felicitessin per alguna cosa però res...ningú estava per ells.
Estaven amb els amics i amigues esperant que els altres els felicitessin per alguna cosa però res...ningú estava per ells.
Quan al capvespre després d'un dia ple d'activitats tornaven cap a la casa de colònies, van seguir tristos.
L'endemà van seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un company sol i amb semblant trist, la noia se li va acostar. No era dels seus millors amics però va sentir que el podia ajudar... Què et passa? Li va dir i acte seguit van estar parlant amb molta confiança d'uns problemes que tenia amb el seu germà. Sense voler-ho van crear una bona energia entre ells...van descobrir una nova amistat.
Una companya tremolava de fred, coberta amb una jaqueta fina. El noi no ho va dubtar i com que ell no tenia fred li va deixar la seva jaqueta que abrigava força. Tots dos es van mirar amb gran complicitat.
Un grup de nois cantava fluixet i tots dos amics s'hi van afegir, van començar a cantar plegats i a augmentar el volum de la cançó. Un mestre els va acompanyà amb la seva guitarra i els altres profes s'hi van afegir amb percusions improvidades (gots i culleres, plats i forquilles, picant de mans,...).... van acabar rient molt tots plegats.
En tornar a la casa de colònies, de nit, el noi i la noia somreien de debò... Sabeu per què?
Adaptació de J. de Vietinghoff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada