FEM FILOSOFIA A L'ESCOLA!

El grup IREF ens convida a fer difusió d'aquest vídeo on s'explica que suposa fer filosofia a l'escola. Nosaltres des del blog sempre hem estat acompanyant i valorant positivament aquesta aposta de treball amb els alumnes. Ho fem bàsicament per dos motius:

1. la idea és bona
2. la pràctica ... és millor!

Si a la vostra escola encara no ho heu provat us animen a fer formació o a començar amb activitats senzilles. També us convidem a veure aquest tall de vídeo de TVE.

APRENENTATGE INVISIBLE

La Carme ens proposa aquest vídeo de Cristobal Cobo un profesor-investigador amb un argument molt crític cap al sitema educatiu actual. Cobo ha sigut evaluador de polítiques públiques  del Govern Mexicà en noves tecnologies i educació. L'any 2009 va ser becat per la Universidat d'Oxford per realitzar una investigació sobre polítiques públiques europeas i el desenvolupament de competències digitals.

PRIMER ... el primer!

Això és el que fan en aquesta Ikastola basca. La Neus, una companya, va assistir a una xerrada educativa i m'ha enviat aquest interessant recull, aprofito per agrair-li l'aportació que ens ha fet i que ara podem compartir plegats.

Les dues claus de la competitivitat: desenvolupament personal i emocional, gestió d’excel·lència.
Maria Teresa Ojanguren
Lauxaeta Ikastola http://www.lauaxeta.net/index.php/es/

Descripció de l’escola
L’escola Lauxaeta és una cooperativa de famílies. És confessional però no religiosa i plurilingüe. Tenen 1306 alumnes. Tenen un lema: El desenvolupament personal per a construir societat. Pedagògicament van fer una reflexió sobre el seu model educatiu prenent bases psicològiques de referència. Com a model de gestió, usen el sistema EFQM.

Idees clau
→ Tots els centres destaquem per alguna cosa. Cal buscar les coses "exitoses”, les coses que es fan especialment bé. Es tracta de centrar el punt de l’excel·lència.
→ En el seu Projecte educatiu, la persona està en l'eix del centre. Destaquen per l'acompanyament en el desenvolupament dels alumnes i el seu itinerari de vida.
→ En el seu Projecte educatiu es proposen reptes diversos. En els continguts més transversals cerquen descriptors que permetin verificar el seu assoliment.
→ Defugen del terme educació integral. Cal definir-lo i acotar-lo. Per aquesta escola el desenvolupament personal és: Expressar-se, treballar en equip, empatitzar, fixar-se objectius (relacionat amb l'autonomia) , aprendre a aprendre.
→ Fan un exercici de cercar quin tipus d'activitats els ajudarà a desenvolupar els seus punts forts.

Com treballen?
Educació emocional
Expressió i comprensió d'emocions. Des de ben petits treballen “Els cercles dels sentiments”. Posar paraules a les emocions. És una rutina que fan diàriament i es converteix en un automatisme. Aquesta dinàmica va creant una cultura en el centre. “El racó de pensar”. En totes les aules hi ha un espai que serveix per a relaxar-se i centrar-se, autoobservar-se, reflexionar, prendre decisions. Parlen de reciclar
emocions.
A secundària hi ha un espai de reciclatge d'actituds: transformar una actitud negativa en una positiva. És una sala amb sofà, llibres d'autoajuda,... A la sala hi ha un professor de guàrdia. El professor s'ofereix per ajudar però no força res. El noi o noia van allà per a reflexionar. Van pensar que els alumnes en farien abús, que aprofitarien per sortir de classe, però no ha estat així. Els funciona molt bé.
Treballen amb “Cariñogramas”. És un sistema de missatgeria. Cal ensenyar els alumnes a fer missatges positius: felicitar, agrair,...
Educació per a la convivència
Hi ha comissions de convivència d'aula. Són comissions d'alumnes. Tenen la missió d’observar, felicitar, ajudar a reciclar actituds. Realitzen:
-Reciclatge d'actituds-accions reparadores (materials i relacions)
-Informes d'aula (taules d'observació i reciclatge)
-Contractes i fulls de compromís.

Interdisciplinarietat. Multidisciplinarietat
Realitzen un projecte interdisciplinari per curs. Des de 3r de primària fins a 4t d'ESO. Es trenca de l'organització basada en l'aula. Es proposen problemes reals: L'aigua, energies renovables, inmigració, sectors laborals, salut, ciutat, la comunitat i el municipi.
Per a que el treball sigui realment efectiu cal que el sistema d'avaluació estigui ben estructurat. “Digue'm com avalues i et diré com treballes”.

Segueixen el principis d’avaluació de Gullickon.
El professorat ha arribat a una sèrie d’acords:
- 18 subcompetències comunes per trimestre (avaluació transversal)
- Descriptors específics consensuats per departaments i nivells.
- Ponderacions comunes per a cada subcompetència.
- Consens sobre tipus d'instruments d'avaluació.
- Qualificació quantitativa de cada assignatura.
- Acords d'aplicació: tots els nivells i totes les assignatures.
- Hi ha uns indicadors que els avalua tot el professorat "Estándares de evaluación" ho fan per "decreto ley" perquè són els clau de la identitat d'aprenentatge del centre. I ho fan tots.

Sistema de gestió
L'eficàcia i l'eficiència són importants. Reptes:
- Gestió per processos.
- Orientació als resultats. Els indicadors clau o de supervivència: matriculació, compliment de pressupost, resultats acadèmics. En relació a la selectivitat, la dada clau no és el percentatge d'aprovats en relació als presentats sinó en relació als matriculats.

EDUCAR LA MENT I EL COR

Aquesta imatge ens l'ha enviat la Pili, es veu que ronda pel facebook i m'ha comentat que la frase és de fa uns dies ... concretament del filòsof grec Aristòtil. Hi ha aspectes essencials que són de base. 

També compartim una cita de l’Hector Gil, professor de filosofia comparada de Nova Acròpolis Barcelona. Diu així:

“És molt important reformar el procés educatiu, reorganitzar el coneixement i transcendir les fronteres disciplinàries, orientar no només per informar sinó per desenvolupar la consciència”.

RERE LES LÍNIES

Els companys i companyes del grup ICE/Llengua (UdL) de Lleida em van recomanar un interessant llibre de Daniel Cassany titulat "Rere les línies" ( Editorial Empúries. Biblioteca Universal,205. Barcelona 2006 ,1ª edició).

La reflexió del llibre és molt interessant perquè ens diu que llegir i escriure no són només tasques lingüístiques o processos psicològics, sinó també pràctiques socioculturals. Llegir exigeix descodificar la prosa i recuperar el contingut del text, però també adonar-se del significat que cada comunitat otorga a una paraula. Ja que la societat i la cultuta evolucionen, també canvien els significats, el valor de cada paraula i de cada text.

Us deixem unes reflexions que desvetlla la lectura del llibre. Diu així:

􀀹 S’ha d'anar acabant amb la lectura mono, o sigui, la lectura monocultural, monolingüe, monodisciplinària,

monoideològica, monoautoral, monogenèrica, etc.

􀀹 És prodigiós que llegint puguem comprendre el pensament de l’altre, tan diferent del nostre. Però ens equivoquem si pensem que l’arribem a capturar plenament; només ens és donat de copsar-ne les formes i els colors. Siguem humils.

􀀹 Ens haurem d’acostumar a entendre a mitges, a no poder-ho entendre tot. S’ha acabat la

comprensió absoluta!

􀀹 La interpretació també és social. Comprendre és copsar els efectes que causa un discurs en la nostra comunitat. Per entendre cal intercanviar interpretacions. Dialoguem amb altres lectors: només així el discurs parlarà plenament.

RECURSOS: els connectors

Des del seu espai web la Bel Cavaller ens ofereix recursos de llengua per ajudar als nostres alumnes a redactar millor els seus textos. El recull de connectors és de la Júlia Allès Pons. Gràcies a totes dues per compartir-ho!

Podeu anar a:
http://pinterest.com/icavaller/llengua/

Source: Uploaded by user via Bel on Pinterest

LES EMOCIONS EN UNA HISTÒRIA

El passat 18 d'octubre al teatre del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida es va realitzar una interessant xerrada " Què en fem de les emocions?". L'AMPA de l'escola i l'equip d'orientació van convidar a l'Helena Tolosa per posar sobre la taula aspectes claus i estratègies emocionals que ajuden a la regulació i l'autocontrol de les persones. L'Helena ens va animar a educar emocionalment els nostres fills i alumnes amb exemples molt propers i quotidians. Va parlar d'ensenyar a responsabilitzar als nostres fills dels seus actes, de dotar-los d'espais de silenci i reflexió, de verbalitzar correctament les emocions (no és el mateix estar enfadat que decepcionada), d'ensenyar als nens i nenes a respirar com a tècnica de relaxació, a buscar el sentit de l'humor, a distreure de situacions negatives, a valorar-los per millorar la seva autoestima i molt més. Al final de l'acte ens va explicar una història molt il·lustrativa. Diu així:

El cap d'una tribu Cheerokee li parla al seu nét sobre la vida.
Li diu:
- Una gran batalla està passant dins meu.
És una lluita terrible.
És una lluita entre dos llops.
Un dels llops és el mal: ell és el temor, la ira, l'enveja, la cobdícia, l'arrogància, el ressentiment, la mentida, la supèrbia, la culpa.
L'altre és el bé: ell és l'alegria, la pau, l'amor, l'esperança, la humilitat, la generositat, la veritat, la compassió, la dolçor i la fe.
Aquesta mateixa baralla està passant dins teu i dins de cadascun de nosaltres-.
El nen es va quedar pensant en el que li havia dit el seu avi.
Passat un temps li va preguntar:
- Quin llop guanyarà?-
L'ancià mira al seu nét fixament i contesta:

- El que alimentis-.

REFORMA EDUCATIVA A FRANÇA

La periodista Maryline Baumard ha escrit un interessant article al diari “Le Monde” sobre la futura reforma de l’educació a França.

Al nostre país veí es va crear una comissió de consulta sobre "La reconstrucció de l'escola" . L’objectiu d’aquesta comissió era proposar al ministre d'Educació, Vincent Peillon una llarga llista de mesures per a ser utilitzades en la construcció de l'escola del proper segle.L'informe, creat pel diàleg que va tenir lloc entre el 5 i el 29 de setembre, va ser presentat el divendres 5 d'octubre.

Algunes de les mesures parlen de millorar la situació d’un dels agents educatius clau, els nostres alumnes, i proposen qüestions concretes com allargar el curs escolar però rebaixar les hores diàries d’escola.

La periodista es pregunta críticament: És un primer pas cap a la transformació de l'escola o només un retoc cosmètic?

La proposta reformista també parla de crear un vincles entre l’escola i la universitat, treballar de manera més interdisciplinar a les aules, apropar la democràcia participativa i sobretot implicar més a les famílies dels escolars perquè evidentment l’escola és un assumpte de tots.

La proposta de reforma educativa neix d’un grup independent i social, ara a França es crearà debat i els agents tindran un participació important i es vol valorar especialment les aportacions i la participació del professorat. Una proposta concreta en aquest sentit és que els mestres participin en el procés d'avaluació del sistema educatiu. Avaluació coordinada per un òrgan independent, que garanteixi la coherència i la legitimitat de l'avaluació de polítiques educatives.

Al final de l’article la periodista es pregunta sobre el lideratge del procés i sobre el coratge del ministre d’educació per fer una bona reforma educativa.

Un apunt de reflexió:
Algun dia, al nostre país,  revisarem estructures socials claus com l'educació amb una mira àmplia i ben democràtica? Seguirem fent avantprojectes de llei que apoven només una majoria que té un govern en una legislatura concreta? Podem mirar més lluny, més clar? Podem participar de debò els educadors i educadores ?