SANT JORDI 2015

Per celebrar la nostra festa compartim aquest 4 poemes que ens van regalar Llach, Martí i Pol, Foix i Espriu....gaudiu de l'essència, el missatge i les paraules.

PAÍS PETIT

El meu país és tan petit

que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Potser sí que exageren,

tan se val! és així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els pobles tenen por,

tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans,

tan se val! és així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d'aquí

i ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pel secrets del cor.

I és així, és així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

Lluís Llach, 1980

ARA MATEIX

Ara mateix

enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert,

i els anys

passen de pressa.

De res a poc,

i sempre amb vent de cara...

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som;

més val saber-ho

i dir-ho i assentar els peus en terra

i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en que els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou:

l’espai d’història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots

solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat,

que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer

i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, 1981

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues."

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna, 1965

FONT: AGLAIA