La nostra companya Carme ens recomana les sàvies paraules que el Xavier Melgarejo va pronunciar al Congrés dels diputats. Esperem que els nostres polítics escoltin aquest gran mestre compromés amb l'educació i que es deixin aconsellar per qui té tota l'autoritat moral i professional demostrada en actiu. Us en facilitem un resum de la seva compareixença:
“Cada nen o nena en edat escolar li costa a Finlàndia 5.200 euros l’any; però que abandoni l’escola li acaba costant un milió d’euros. Imaginin-se, doncs, el revés econòmic que representa per a Espanya l’elevat abandonament escolar que patim”. Amb aquest exemple tan il·lustratiu es va expressar el passat 16 de juliol, en la comissió d’Educació al Congrés dels Diputats, el psicòleg, doctor en Pedagogia i expert en el sistema educatiu finlandès, Xavier Melgarejo.
Melgarejo, de l'Escola Claret de Barcelona, va afirmar que, si bé la inversió dels països nòrdics en educació és superior a l’espanyola, no és la “qüestió econòmica” el principal problema d’Espanya. “A Finlàndia, per tal que hi hagi llei educativa, hi ha d’haver el consens de les 2/3 parts del Parlament; si no, no hi ha llei”. “Una altra diferència clau”, va assenyalar Melgarejo, “és que el 90% del currículum està descentralitzat i depèn exclusivament de l’escola”. “Els directors són els encarregats de contractar els professor, no l’estat”, va concloure.
Melgarejo també va fer referència al valor que Finlàndia atorga a la tasca del docent. “Allà diuen que qui ensenya a llegir els nens i nenes ha de ser el millor del país, perquè els menuts són el tresor de la nació”. Aquest és el motiu que “molts joves finlandesos vulguin ser professors i que les famílies valorin tant la feina dels mestres”.
Finalment, Melgarejo va destacar la “total implicació” de les famílies en l’educació de la canalla i la política d’ajuts a la diversitat que es du a terme des de les institucions polítiques. “A les escoles finlàndeses, tant el fill del president de la companyia Nokia com el fill de l’últim obrer del país tenen dret a un àpat gratuït”. “La política d’igualtat econòmica, per tant, és brutal”.
En aquest enllaç es pot seguir la compareixença completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada