Crònica de l'Encarni: jornada de llengua anglesa

Aquest divendres 18 de març, l’Anna krutter i jo hem tingut l’oportunitat d’assistir a unes jornades de professors de llengua anglesa de les Escoles Maristes de Catalunya “Brains in Motion”. La idea semblava bona i nosaltres hem anat amb molt bona predisposició i per què no dir-ho, amb molta il•lusió . El dia ha estat molt intens primer perquè ens hem retrobat amb gent amb la que havíem creat lligams especials en altres moments compartits i després per l’experiència que ha representat per a nosaltres. Bé, el dia ha començat amb una xerrada molt interessant del Sr. Jon Wright, “How to teach natural English naturally so students learn and enjoy learning” (Com ensenyar anglès natural d’una manera natural per a què els / les alumnes aprenguin i gaudeixin aprenent). El Sr. Wright ens ha confirmat la importància que té deixar a l’alumne/-a que participi en el seu procés d’aprenentatge. La manera que s’ha d’aprendre la llengua d’una forma natural és fent-la natural, és a dir utilitzant-la sense que ens preocupi de bon començament la gramàtica. També la importància que té deixar l’alumne triar ja que el món està envoltat de decisions per prendre. Hem de donar l’oportunitat de deixar que s’expressin , sobretot parlant del tema que més els/les motiva: parlar del “Jo” , és a dir d’ells /-es. De totes formes, un dels moments més intensos i que hem considerat important és quan cadascú/-na de nosaltres hem explicat el que fem en les nostres aules d’autoaprentatge de llengua anglesa. De vegades t’has de mirar les coses des d’una altre perspectiva, sobretot llunyana, per adonar-te de dues coses: La primera és que no hem de tenir vergonya de valorar i estar contents per la feina que fem; el dia a dia no ens deixa veure ni l’esforç ni els resultats positius d’aquest esforç. La segona és que també et permet veure els errors que un comet sense ser conscient i per tant, l’oportunitat per corregir-los i a la vegada, agafar noves idees que altres han experimentat i tenir la possibilitat d’utilitzar-les i fer-les teves. Considerem que ha estat una experiència positiva encara que una mica curta per tot allò que volem i tenim la necessitat d’expresar i compartir amb tot aquells/-es que comparteixen la passió per ensenyar i a la vegada d’ésser ensenyats. Per últim, vull donar les gràcies a la meva companya de viatge per fer-me’l tant agradable i poder compartir moments i rialles. Encarni Serrano