DOCUMENTAL "Picotazos contra el cristal"

En Pep , un educador de Barcelona, em va proposar la visualització d'aquest vídeo tràiler "Picotazos contra el cristal" un documental que planteja el perquè del fracàs escolar. Aquesta és una pregunta que ens hauria de fer reflexionar a tothom perquè tots som l'escola, perquè el nostre futur és l'escola.

SER MESTRE: Un repte vital

El dilluns 25 de juny la Facultat de Ciències de l'Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL va celebrar el final de curs del Grau de formació de mestres de Dual. En aquest acte vam viure diversos moments especials.

El primer amb una actuació teatral dels alumes de primària del Col·legi Magí Morera que van interpretar una obra de teatre per reflexionar sobre els efectes de l'assetjament escolar. Cal valorar que la companyia teatral La Baldufa en van fer el seguiment i suport tècnic demostrant que el teatre i les arts en general tenen molta potencialitat en les escoles perquè desperten habilitats com l'expressió, la creativitat, l'emocionalitat, l'empatia i moltes altres carregades de valors interessants. Un 10 per la Baldufa, per les mestres i els alumnes de l'Escola Magí Morera.

La segona part de l'acte vam gaudir d'una xerrada del professor Daniel Gabarró sota el títol "Ser mestre: Un repte vital". Gabarró que per a molts és un filòsof de l'educació va reflexionar en veu alta sobre la decisiva tasca social dels i les mestres, literalment va expressar que els docents són la punta de llança dels canvis socials del futur. Va refermar aspectes com que l'escola ha de ser un espai segur, de confiança i de vincle positiu perquè en aquests espais és on la ment dels alumnes s'activa i es torna més creativa. I va recordar que currículum a part l'escola és un lloc per ensenyar a pensar i a encuriosir-se, a ser persona, a conviure positivament.
Gabarró acostuma a fer afirmacions provocadores i aquest cop no va ser menys quan ens va dir que: L'amor no és sentiment, l'amor és acció, són fets. I va comentar que de vegades pervertim l'amor quan aquest ha de ser més exemplar, amb vincles sans i no dominants. L'amor es demostra quan veiem en els nostres alumnes tots els seus valors i no les mancances. També és una mostra d'amor respondre'ls amb preguntes perquè amb les respostes ells mateixos es guanyin el saber o ensenyar-los a assumir responsabilitats o també a saber gestionar fracassos. Aquest amor docent que descriu Gabarró és un acompanyament des del respecte, des de l'estima, des de la professionalitat docent i des d'un punt de vista on tot estigui centrat en els valors.
I seguint la recomanació d'en Daniel Gabarró tres alumnes de Dual graduades aquest curs van fer un acte d'estima regalant a tota l'audiència una bellíssima cançó composta, interpretada al piano i cantada per elles mateixes. La cirereta d'un pastís a una jornada del Grau de Dual que ens recorda que en la formació inicial de mestres en hi juguem molt, millor dit, ens ho juguem tot.
Aprofito l'escrit per fer una agraïment a dues persones que amb la seva dedicació fan molt perquè el grau de Dual funcioni. Gràcies Txell Morera i gràcies Jordi Coiduras per ser pals de paller.

DINÀMIQUES D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

Compartim aquesta web amb nombroses dinàmiques d'educació emocional. Al final els bons docents destaquen per un gran valor...la generositat!

Podeu anar a:

126 DINÀMIQUES D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

VI JORNADES PEDAGÒGIQUES MARISTES MONTSERRAT

Els dies 15 i 16 de febrer es van celebrar les VI Jornades Pedagògiques del Col·legi Maristes Montserrat.
Us convidem a visitar el blog de les jornades i, especialment, l'espai de crònica on hi ha aportacions pedagògiques molt interessants. Podeu anar a:

CRÒNICA VI JORNADES PEDAGÒGIQUES MM

Les xerrades i debats van generar reflexions al voltant d'aportacions de diferents educadors.

FEDERICO MALPICA, com a assessor educatiu aposta per la formació i la pràctica reflexiva. 

L'atenció a la diversitat és com una marató de les olimpíades. Quan arriben els primers l'estadi s'aixeca, quan arriba gruix també. I alguns es queden per veure el darrer. Hem de tenir eines perquè la tasca educativa atengui totes les velocitats, que tots arribin. 

Perquè es doni el canvi real cal temps, energia i canviar l'enquadrament, el marc. No pensar només en la meva aula. L'avaluació per competències tècnicament és impossible perquè no tenim temps. Per tant, el gran canvi és pensar que l'aprenentatge va molt més enllà de la meva aula: passa per totes les aules. I així sí que és possible avaluar per competències, perquè cadascú pot aportar una part de les dades i quan les recollim totes, tenim la visió completa. 

Hauríem de fer possible que el centre educatiu es dediqui a formar docents, més que alumnes. Hi ha experiències: hi ha centres que provoquen l'entrada de docents a les aules d'altres companys. 

Si no hi ha urgència pel canvi, el canvi no succeeix. Plantegem-nos un repte com a escola! Tradicionalment als docents ens han donat receptes, com si fossin de cuina, que només cal anar seguint passos; ens calen protocols, però els hem de dissenyar entre tots perquè tinguin consistència. A l'escola normalment no donem protocols quan entra un docent nou. I per això cadascú fa el que pot a l'aula.

ANNA CARBALLO fent aportacions des de la neurociència. 

Un repte és l'avaluació competencial. La parella educativa dins l'aula és clau. 

Als alumnes els hi demanem sempre que treballin en equip. I els mestres? 

L'escola és com una partida d'escacs, saps els moviments però has d'adaptar-los al llarg de la partida. Hem de viure en la incertesa. Potser provoca estrès... però és més divertit! I les respostes d'estrès i emocionals ens han ajudat a avançar com a espècie al llarg de la vida. 

Famílies i escoles han d'anar a una. I l'escola hauria de ser permeable al món. Hi ha proves de batxillerat per projectes o a Girona la carrera de medicina es basa en l'aprenentatge per problemes. Fins que els primers estudiants no van aprovar el MIR amb nota no la van creure. 

És artificial la separació per anys naturals. Això no passa a la vida. També són artificials els horaris, o la uniformitat curricular. L'activació per defecte, que provoca un procés creatiu ric, requereix temps.

No té sentit obrir carpetes separades dins de l'aula quan la vida real no és així i el nostre cervell tampoc funciona així. Cal connectivitat! 

DAVID SIRVENT com a orientador escolar.

La inclusió és un dret, però les estructures que tenim i algunes estratègies que utilitzem, no la faciliten. Per això és important el canvi, per fer realitat aquest dret. Actualment els equips assagem, provem. Estem fent moltes coses a l'escola però hi falta coherència en tot plegat. Hem de ser humils per acceptar el que no funciona i valents per sortir de la zona de confort. Hem de crear espais per fer feedback entre els companys, dialogar, emocionar-nos junts.

La família ha d'entrar a l'escola per entendre el canvi. Els aprenentatges no són compartimentats. L'organització horària es pot flexibilitzar. Els esplais i els caus escoltes, són exemples de canvi, de vida. Les nostres aules són artificials i ens hi podríem emmirallar en aquestes realitats educatives. 

Idea final: docents, divertim-nos fent el canvi. De cara a l'alumnat, flexibilitat. I la universitat ha de venir cap a l'escola, per ajudar al canvi.

GEMMA ABELLÓ arterapeuta i especialista en neuromàrqueting.

Si partim que la base educativa neix de les emocions, hem de facilitar espais creatius als centres, espais que són oportunitats d'or per l'aprenentatge. Cal deixar moments perquè els infants s'expressin. Hem de facilitar que el que passa a la vida entri a l'escola. Les motivacions que portem de casa al matí, per exemple, han de poder compartir-se dins de l'aula. Hem de trobar temps per dos minuts de relaxació. I hem de provocar situacions d'improvisació a l'aula. L'escola fa bona feina d'innovació educativa, però cal donar més informació a les famílies. 

L'escola és plena de barreres: trenta taules, trenta cadires... Cal deixar espais. Esplais i caus permeten que l'alumnat sigui lliure. 

Diu el meu fill "quan tinc ambients és l'espai més feliç de la setmana". Per què no ho fem sempre així? 

Trencar estereotips és difícil i necessari. El joc educa, juguem. 

Idea final: oferim una experiència determinant, positiva, que sigui aliment per buscar-ne més.

FONT: El resum de les cròniques està redactat per l'educador Francesc Balcells.
També us convidem a visualitzar el vídeo dels tallers educatius de dissabte.

VI JORNADES PEDAGÒGIQUES MARISTES MONTSERRAT

Un any més es presenten les VI JORNADES PEDAGÒGIQUES del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Les jornades tenen l’objectiu de fer difusió pedagògica i de cercar espais de reflexió per la millora educativa. En aquesta sisena edició el centre d’interès de la xerrada inaugural i dels tallers que es proposen giraran al voltant de la neuroeducació i de les propostes de canvi educatiu.

El divendres 15 de febrer de 2019 a les 18h s'inauguraran les #6JPMM amb Federico Malpica, expert internacional en gestió del canvi educatiu.

El dissabte 16 de febrer es farà una taula rodona-esmorzar amb el lema "LA NEUROEDUCACIÓ, EVIDÈNCIES PER AL CANVI EN LES ESCOLES"  en què també intervendran Federico Malpica, Gemma Abelló (art terapeuta i professora de neuromarqueting a Ilerna), Anna Carballo (psicòloga i doctora en neurociències) i David Sirvent (orientador de l'escola) i a mig matí s'oferiran un ventall de tallers educatius per a famílies i professionals de l'educació de totes les modalitats:

• Àmbit afectiu en l’aprenentatge i ensenyança de les matemàtiques. (primària)
• Taller STEAM (secundària)
• L’art que connecta amb les emocions (tots els nivells)
• Adolescents i sentiments (pares de pre-adolescents i adolescents)
• La proposta metodològica del treball per ambients. (infantil-primària)

Inscripció a les jornades: http://jornadeseducativesmaristesmontserrat.blogspot.com/p/inscripcions.html

Podeu seguir l'actualitat de les jornades a través del blog http://jornadeseducativesmaristesmontserrat.blogspot.com/ o seguint les etiquetes #6JPMM  i  #MaristesInnova

EL MAPA DE COLOM

Un interessant treball de restauració ha permès que un grup d'investigadors de la Universitat de Rochester, a Nova York, aconseguís restaurar un mapa de 1491. El mapa, creat pel cartògraf alemany Henricus Martellus a Florència, mostra el món com el van conèixer a finals de segle XV.

Amb això, s'ha tornat llegible un text que l'acompanyava, el qual estava desdibuixat i demostra que aquest mapa de 527 anys d'antiguitat no només va influir en Cristòfor Colom, sinó que també va ser utilitzat per fer el llegendari mapa de Martin Waldseemüller, que va ser el primer a anomenar al Nou Món pel nom d'Amèrica.

D'acord amb LiveSciencie, aquest mapa no mostra el continent americà, l'existència era encara desconeguda pels europeus en aquestes dates.

Podeu consultar el mapa de manera interactiva a: MAPA DEL 1491

FONT: El nuevo dia

CARTA D'ALBERT CAMUS AL SEU MESTRE

Quan Albert Camus va guanyar el Premi Nobel en 1957 va voler escriure una carta d'agraïment al senyor Germain, el seu mestre de primària.
Molts de nosaltres tenim en ment un professor o professora Germain i és per això que aquesta senzilla i sincera carta vol ser també un reconeixements a tants educadors i educadores que estimen la seva feina i les persones a les que eduquen.
Recordo que en Xavier Melgarejo sempre deia que a Finlàndia tenen claríssim que els nens i nenes són el tresor del seu país i per aquest motiu l'educació és molt valorada. Tenim camí per fer però com diu el nom del blog... eduquem caminant!

París 19 de novembre de 1957

Estimat senyor Germain:

Vaig esperar a que s'apagués una mica el soroll de tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va tendir al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament no hagués passat res d'això. No és que doni massa importància a un honor d'aquest tipus. Però ofereix almenys l'oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar en això continuen sempre vius en un dels seus petits escolars, que, tot i els anys, no ha deixat de ser un alumne agraït. 
Una abraçada amb totes les meves forces,

Albert Camus

Avui he proposat, a un grup d'educadors i educadores de l'equip de pastoral del Col·legi Maristes Montserrat, una senzilla activitat relacionada amb la carta de Camus. Es tracta d'escriure la nostra particular carta. I per animar-vos a fer la prova i submergir-nos en qüestions essencials, us pregunto:
     Qui va ser el vostre senyor o senyora Germain?
     Què us va impactar d'aquella persona?
     Quins valors compartiu?
     Quina anècdota o record encara teniu ben presents?

I un passet més...
     Quin record t'agradaria que els teus alumnes guardessin de tu?

DIA INTERNACIONAL DE LA FILOSOFIA

La filosofia és una herència de la cultura grega i per això la paraula deriva de dues formes gregues: FILO (amor) i SOFIA (saber). Fa uns quants anys una companya i amiga mestra, l'Adelina, em va explicar la seva experiència fent filosofia amb nens d'infantil. Amb ella vaig fer les primeres passes i una formació amb un equip de companys i companyes que vam acabar incorporant dinàmiques de filosofia amb els alumnes de primària. Fa més de 8 anys i en seguim fidels perquè veiem que genera pensament i que alhora fomenta el respecte, dues bones combinacions.

La filosofia és humana, és l'essència que ens ajuda a entendre el món, a descobrir-lo de ben petits amb el primer "Per què?". La filosofia ens convida a ser crítics, a repensar-ho tot, a conèixer amb els altres a partir del diàleg profund, a valorar l'ètica i els valors per sobre d'interessos.

El mateix Aristòtil va situar a Tales de Milet (624-546 aC)  com a pare fundador de la filosofia. Tales de Milet ens va deixar frases com aquestes:

“La cosa més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos; la més fàcil és parlar malament dels altres”.

“La felicitat del cos es fonamenta en la salut; la de l'enteniment, en el saber”.

“Cuida les teves paraules; que no aixequin un mur entre tu i els que viuen al teu voltant”.

La filosofia ha canviat el món i el seguirà canviant, amb preguntes, amb respostes.
Avui dia de la #FILOSOFIA et convido a fer-te 3 clàssiques preguntes.
Què et fa feliç?
Quines persones valen la teva estima sincera?
Com ajudes a fer millor el teu entorn familiar, laboral,...?
Gaudiu de les preguntes i viviu amb intensitat les respostes. Visca la filosofia!