"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 22 de setembre del 2012

EDUCANT EMOCIONS


L’Ester ens envia aquest article de La Contra (La Vanguàrdia). L’entrevistat és Luís López González i després de presentar-se ens parla de l’educació emocional a les escoles.

Tinc 50 anys. Vaig néixer a Mèrida i visc a Castelldefels. Sóc doctor en psicopedagogia. Sóc casat i les nostres filles han nascut a Madagascar: Sina (15), Yamine (12), Francine (10) i Uly (8). Vaig votar esquerres, votaré persones. Sento el Déu cristià i parlo altres espiritualitats

Quina és la gran mancança de la nostra escola? Que vol ser efectiva…, i hauria de ser afectiva! Afectiva? La neurociència més avançada diu que, més que no pas animals racionals, som animals emocionals!

“Sento, doncs existeixo”, diu Damásio. Sí. Corregit el “Penso, doncs existeixo” de Descartes, un cop sabem que pensem amb el cos i l’emoció, per què l’escola continua eludint aquesta evidència científica?

Fins a quin punt l’eludeix? Ajuda l’alumne a coneixe’s a si mateix, a entendre el seu interior, a gestionar les emocions, a formar-se una cosmovisió i un projecte de vida propi? No, no, no i no.

Ensenya a llegir, dividir i la capital de França: que potser no està bé, això? La ment sap, però el cos coneix: ensenyem l’alumne a llegir els missatges del seu ésser íntim, a interpretar les emocions, a escoltarse el cos!

Es pot ensenyar, això? Sí! S’aprèn i s’ensinistra: això és educar! O l’objectiu de l’educació és capacitar per ser molt eficaços en l’àmbit econòmic? Miri, l’objectiu de l’educació hauria de ser un i principal: la felicitat de l’ésser humà.

I què entén per felicitat? L’autorealització, no la comptabilitat!

Algun exemple? A una alumna meva li agradava la fotografia i somiava dedicar-s’hi. Jo l’hi animava, però el seu pare la va convèncer perquè estudiés Dret i guanyés diners. Quina llàstima…

Que renuncia a guanyar diners, vostè? Ja he après que acumular diners em gratifica menys que fer el que m’omple i que compartir, cooperar, ajudar…

Mana l’economia, a l’escola? Encara s’encomana a Santa Competència i Santa Excel·lència: estem educant per al cop de colze i l’exclusió. Eduquem per a la bondat, la bellesa i la veritat! Per a la humanitat.

Sona molt bé, sí. En comptes de persones competitives i excel·lents, sortirien persones excelses: amants del que és veritable, bonic i bo.

Com s’educa, així? Eduquem els joves per ser brillants en la logosfera, la tecnosfera, la iconosfera… I els fem analfabets en la sensosfera!

Què és, la sensosfera? L’univers de les sensacions, els sentiments, les emocions, l’empatia… Els pilots contra les Torres Bessones eren brillants en tot… i analfabets en sensosfera.

I com s’ha d’alfabetitzar en sensosfera? Per exemple, amb nou eines que he aïllat després d’acarar tècniques de totes les tradicions culturals i espirituals.

Enunciï-les, sisplau. Atenció. Respiració. Visualització. Parla. Consciència postural. Sentits. Energia corporal. Capacitat de deixar anar. I enfocament emocional ( focusing).

Il·lustri-les amb algun exemple pràctic.

Primer educo l’alumne en l’anomenada pausa revolucionària.

En què consisteix? A fer silenci i tancar els ulls… una estona. Després pregunto: “Com et sents avui, ara? Para atenció al teu cos, fes una repassada i detecta les sensacions menys agradables, conflictes, mals… i observa’ls. I, sense jutjar-los, anota’ls, dibuixa’ls!”.

Per què? Així aprèn a desidentificar-se de les seves sensacions, emocions i pensaments. Així comprèn que són en ell, però no són ell!

És educatiu, això? Moltíssim! Que potser t’esbatussaràs amb algú altre per una simple emoció que no ets tu, en el fons? El jove descobreix una distància entre el que sent i l’ésser, la vivència de l’ésser profund, l’anomenada ipseïtat.

Descrigui la ipseïtat. Pau. El fons de l’ésser… és pacífic! És en la mirada a l’interior, en anglès mindsight.

Hi ha pau, a l’interior de cadascú? Sí. I aquestes tècniques ajuden l’alumne a descobrir-la dins seu.

Amb quins beneficis? Més capacitat de concentrar-se, pacificació del clima de l’aula, més rendiment acadèmic, benestar emocional i autoconeixement.

Exposi’m algun altre exercici pràctic educatiu en la sensosfera. Un per a nens petits: “Dibuixa el teu nom propi”. Així es comença a autoconèixer! Un altre: cantem junts les vocals i consonants, i els dius: “Fixeu-vos cadascun en quins sons us fan sentir més bé… i componeu el vostre mantra per avui”…

Un altre. El professor els fa tancar els ulls, visualitzar un volcà i recorre’n les parts: així aprenen més ràpid i millor!

Què és el focusing o enfocament emocional, l’última eina que ha esmentat? Focalitza’t en el que sents al pit i pregunta-li què t’està demanant: escolta, t’ajudarà a actuar!

Em refio del que em demani el cos? Quedar-se només en l’intel·lecte és coix. La raó se sent. Einstein va sentir que E=mc2 abans d’arribar formular-ho així! Jove: estaràs en pau si alinees el que sents, penses i fas.

Algun consell final per a estudiants? Somriu! Desenes de músculs es relaxen, així. I somriu-te a tu mateix! Si has estudiat, somriu: l’examen t’anirà bé. Si has estudiat poc, somriu: saps que l’examen no t’anirà tan bé. Això és intel·ligència emocional!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada