La paraula heurística procedeix del terme grec εὑρίσκειν, que significa «trobar, inventar» (etimologia que comparteix amb eureka). La paraula «heurística» apareix en més d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la ciència del descobriment, una disciplina susceptible de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses més concretes, com estratègies heurístiques, regles heurístiques o sil·logismes i conclusions heurístiques. És clar que aquests dos usos estan íntimament relacionats ja que l'heurística usualment proposa estratègies heurístiques que guien el descobriment.
La popularització del concepte es deu al matemàtic George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre (How to solve it). Havent estudiat tantes proves matemàtiques des de ben jove, volia saber com els matemàtics arriben a elles. El llibre conté la classe de receptes heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques.Quatre exemples extrets d'ell il · lustren el concepte millor que cap definició:
• Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
• Si no trobes la solució, fes com si ja la tinguessis i mira què pots deduir d'ella (raonant al revés).
• Si el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret.
• Intenta abordar primer un problema més general (és la "paradoxa de l'inventor": el propòsit més ambiciós és el que té més possibilitats d'èxit).
La popularització del concepte es deu al matemàtic George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre (How to solve it). Havent estudiat tantes proves matemàtiques des de ben jove, volia saber com els matemàtics arriben a elles. El llibre conté la classe de receptes heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques.Quatre exemples extrets d'ell il · lustren el concepte millor que cap definició:
• Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
• Si no trobes la solució, fes com si ja la tinguessis i mira què pots deduir d'ella (raonant al revés).
• Si el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret.
• Intenta abordar primer un problema més general (és la "paradoxa de l'inventor": el propòsit més ambiciós és el que té més possibilitats d'èxit).
Font: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada