A la ciutat de Lleida tenim el privilegi d'estar envoltats d'una frondosa Horta agrària i de diferents espais naturals. Dos d'ells són refugi de molts ocells migratoris, estem parlant del Parc de la Mitjana i dels Aiguamolls de Rufea. Casualment aquests dies una companya docent de Barcelona, la Sílvia, em va enviar l'enllaç d'un blog molt interessant on es poden veure diferents espècies d'ocells i quan "cliques" sobre l'animal pots escoltar el seu cant. Ho comparteixo perquè és molt interessant i curiós, si parleu d'aus a l'aula o heu d'anar a fer observacions és un material molt útil i significatiu. Podeu anar a: CANT DE DIFERENTS OCELLS
L'Obra Social i el Col·legi Maristes Montserrat de Lleida organitzen les setenes jornades educatives que es realitzaran al col·legi Maristes Montserrat. Aquest any sota el títol:PENSAMENT CRÍTIC, PER QUÈ?
Les Jornades Pedagògiques estan obertes a tota la ciutadania lleidatana, amb tallers específics per a docents però amb altres per a les famílies perquè creiem que la tasca d’educar és ben compartida per tota la comunitat.
Les VII Jornades Pedagògiques es realitzaran els dies 31 de Gener i 1 de febreramb el mateix format dels darrers anys. Començarem amb una jornada inaugural el dia 31 amb la Sra. Laia Servera (directora i presentadora de l'InfoK de TV3) com a ponent que ens parlarà de la importància d'educar en pensament crític en l'era de la desinformació i les fake news.
I seguirem amb la jornada del dia 1 de febrer, dissabte pel matí, on hi haurà un esmorzar-col·loqui sota el títol: PENSAMENT CRÍTIC, COMPETÈNCIA CLAU.
Després de les 11 a les 13h oferirem un torn de tallers a escollir. Us podeu inscriure digitalment a: INSCRIPCIONS ONLINE
TALLER 1: Nosaltres filosofem. Grup ICE de Filosofia 3/18
TALLER 2: El teatre una eina d'expressió per a la reflexió. Ramon Molins, actor i director teatral.
TALLER 3: Educant en l’esperit crític des de l’educació social. Anna Clotet, directora de les Obres Socials de Maristes Lleida.
TALLER 4: El repte de la comunicació amb els fills. Sònia Notario, educadora de l'Associació Antisida Lleida.
TALLER 5: Entorns personals d’aprenentatge: aprenentatge en xarxa a l’aula de secundària. Jordi Cano, professor de secundària i professor associat a la UdL
En Pep , un educador de Barcelona, em va proposar la visualització d'aquest vídeo tràiler "Picotazos contra el cristal" un documental que planteja el perquè del fracàs escolar. Aquesta és una pregunta que ens hauria de fer reflexionar a tothom perquè tots som l'escola, perquè el nostre futur és l'escola.
El dilluns 25 de juny la Facultat
de Ciències de l'Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL va celebrar el
final de curs del Grau de formació de mestres de Dual. En aquest acte vam viure
diversos moments especials.
El primer amb una actuació teatral dels alumes de primària
del Col·legi Magí Morera que van interpretar una obra de teatre per reflexionar
sobre els efectes de l'assetjament escolar. Cal valorar que la companyia
teatral La Baldufa en van fer el seguiment i suport tècnic demostrant que el
teatre i les arts en general tenen molta potencialitat en les escoles perquè
desperten habilitats com l'expressió, la creativitat, l'emocionalitat,
l'empatia i moltes altres carregades de valors interessants. Un 10 per la
Baldufa, per les mestres i els alumnes de l'Escola Magí Morera.
La segona part de l'acte vam gaudir d'una xerrada del
professor Daniel Gabarró sota el títol
"Ser mestre: Un repte vital". Gabarró que per a
molts és un filòsof de l'educació va reflexionar en veu alta sobre la decisiva
tasca social dels i les mestres, literalment va expressar que els docents són
la punta de llança dels canvis socials del futur. Va refermar aspectes com que
l'escola ha de ser un espai segur, de confiança i de vincle positiu perquè en
aquests espais és on la ment dels alumnes s'activa i es torna més creativa. I
va recordar que currículum a part l'escola és un lloc per ensenyar
a pensar i a encuriosir-se, a ser persona, a conviure positivament. Gabarró acostuma a
fer afirmacions provocadores i aquest cop no va ser menys quan ens va dir que:
L'amor no és sentiment, l'amor és acció, són fets. I va comentar que de vegades
pervertim l'amor quan aquest ha de ser més exemplar, amb vincles sans i no
dominants. L'amor es demostra quan veiem en els nostres alumnes tots els seus
valors i no les mancances. També és una mostra d'amor respondre'ls amb
preguntes perquè amb les respostes ells mateixos es guanyin el saber o ensenyar-los a assumir responsabilitats o també a saber gestionar fracassos.
Aquest amor docent que descriu Gabarró és un
acompanyament des del respecte, des de l'estima, des de la professionalitat
docent i des d'un punt de vista on tot estigui centrat en els valors. I seguint la recomanació d'en Daniel Gabarró tres alumnes
de Dual graduades aquest curs van fer un acte d'estima regalant a tota
l'audiència una bellíssima cançó composta, interpretada al piano i cantada per elles mateixes. La
cirereta d'un pastís a una jornada del Grau de Dual que ens recorda que en la
formació inicial de mestres en hi juguem molt,
millor dit, ens ho juguem tot. Aprofito l'escrit per fer una agraïment a dues
persones que amb la seva dedicació fan molt perquè el grau de Dual funcioni. Gràcies Txell
Morera i gràcies Jordi Coiduras per ser pals
de paller.
Compartim aquesta web amb nombroses dinàmiques d'educació emocional. Al final els bons docents destaquen per un gran valor...la generositat! Podeu anar a: 126 DINÀMIQUES D'EDUCACIÓ EMOCIONAL
Els dies 15 i 16 de febrer es van celebrar les VI Jornades Pedagògiques del Col·legi Maristes Montserrat. Us convidem a visitar el blog de les jornades i, especialment, l'espai de crònica on hi ha aportacions pedagògiques molt interessants. Podeu anar a: CRÒNICA VI JORNADES PEDAGÒGIQUES MM Les xerrades i debats van generar reflexions al voltant d'aportacions de diferents educadors. FEDERICO MALPICA, com a assessor educatiu aposta per la formació i la pràctica reflexiva.
L'atenció a la diversitat és com una marató de les olimpíades. Quan arriben els primers l'estadi s'aixeca, quan arriba gruix també. I alguns es queden per veure el darrer. Hem de tenir eines perquè la tasca educativa atengui totes les velocitats, que tots arribin.
Perquè es doni el canvi real cal temps, energia i canviar l'enquadrament, el marc. No pensar només en la meva aula. L'avaluació per competències tècnicament és impossible perquè no tenim temps. Per tant, el gran canvi és pensar que l'aprenentatge va molt més enllà de la meva aula: passa per totes les aules. I així sí que és possible avaluar per competències, perquè cadascú pot aportar una part de les dades i quan les recollim totes, tenim la visió completa.
Hauríem de fer possible que el centre educatiu es dediqui a formar docents, més que alumnes. Hi ha experiències: hi ha centres que provoquen l'entrada de docents a les aules d'altres companys.
Si no hi ha urgència pel canvi, el canvi no succeeix. Plantegem-nos un repte com a escola! Tradicionalment als docents ens han donat receptes, com si fossin de cuina, que només cal anar seguint passos; ens calen protocols, però els hem de dissenyar entre tots perquè tinguin consistència. A l'escola normalment no donem protocols quan entra un docent nou. I per això cadascú fa el que pot a l'aula.
ANNA CARBALLO fent aportacions des de la neurociència.
Un repte és l'avaluació competencial. La parella educativa dins l'aula és clau.
Als alumnes els hi demanem sempre que treballin en equip. I els mestres?
L'escola és com una partida d'escacs, saps els moviments però has d'adaptar-los al llarg de la partida. Hem de viure en la incertesa. Potser provoca estrès... però és més divertit! I les respostes d'estrès i emocionals ens han ajudat a avançar com a espècie al llarg de la vida.
Famílies i escoles han d'anar a una. I l'escola hauria de ser permeable al món. Hi ha proves de batxillerat per projectes o a Girona la carrera de medicina es basa en l'aprenentatge per problemes. Fins que els primers estudiants no van aprovar el MIR amb nota no la van creure.
És artificial la separació per anys naturals. Això no passa a la vida. També són artificials els horaris, o la uniformitat curricular. L'activació per defecte, que provoca un procés creatiu ric, requereix temps.
No té sentit obrir carpetes separades dins de l'aula quan la vida real no és així i el nostre cervell tampoc funciona així. Cal connectivitat!
DAVID SIRVENT com a orientador escolar.
La inclusió és un dret, però les estructures que tenim i algunes estratègies que utilitzem, no la faciliten. Per això és important el canvi, per fer realitat aquest dret. Actualment els equips assagem, provem. Estem fent moltes coses a l'escola però hi falta coherència en tot plegat. Hem de ser humils per acceptar el que no funciona i valents per sortir de la zona de confort. Hem de crear espais per fer feedback entre els companys, dialogar, emocionar-nos junts.
La família ha d'entrar a l'escola per entendre el canvi. Els aprenentatges no són compartimentats. L'organització horària es pot flexibilitzar. Els esplais i els caus escoltes, són exemples de canvi, de vida. Les nostres aules són artificials i ens hi podríem emmirallar en aquestes realitats educatives.
Idea final: docents, divertim-nos fent el canvi. De cara a l'alumnat, flexibilitat. I la universitat ha de venir cap a l'escola, per ajudar al canvi.
GEMMA ABELLÓ arterapeuta i especialista en neuromàrqueting.
Si partim que la base educativa neix de les emocions, hem de facilitar espais creatius als centres, espais que són oportunitats d'or per l'aprenentatge. Cal deixar moments perquè els infants s'expressin. Hem de facilitar que el que passa a la vida entri a l'escola. Les motivacions que portem de casa al matí, per exemple, han de poder compartir-se dins de l'aula. Hem de trobar temps per dos minuts de relaxació. I hem de provocar situacions d'improvisació a l'aula. L'escola fa bona feina d'innovació educativa, però cal donar més informació a les famílies.
L'escola és plena de barreres: trenta taules, trenta cadires... Cal deixar espais. Esplais i caus permeten que l'alumnat sigui lliure.
Diu el meu fill "quan tinc ambients és l'espai més feliç de la setmana". Per què no ho fem sempre així?
Trencar estereotips és difícil i necessari. El joc educa, juguem.
Idea final: oferim una experiència determinant, positiva, que sigui aliment per buscar-ne més.
FONT: El resumde les cròniques està redactat per l'educador Francesc Balcells. També us convidem a visualitzar el vídeo dels tallers educatius de dissabte.
Un any més es presenten les VI JORNADES PEDAGÒGIQUES del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Les jornades tenen l’objectiu de fer difusió pedagògica i de cercar espais de reflexió per la millora educativa. En aquesta sisena edició el centre d’interès de la xerrada inaugural i dels tallers que es proposen giraran al voltant de la neuroeducació i de les propostes de canvi educatiu.
El divendres 15 de febrer de 2019 a les 18h s'inauguraran les #6JPMMamb Federico Malpica, expert internacional en gestió del canvi educatiu.
El dissabte 16 de febrer es farà una taula rodona-esmorzar amb el lema"LA NEUROEDUCACIÓ, EVIDÈNCIES PER AL CANVI EN LES ESCOLES" en què també intervendran Federico Malpica, Gemma Abelló (art terapeuta i professora de neuromarqueting a Ilerna), Anna Carballo (psicòloga i doctora en neurociències) i David Sirvent (orientador de l'escola) i a mig matí s'oferiran un ventall de tallers educatius per a famílies i professionals de l'educació de totes les modalitats:
Àmbit afectiu en l’aprenentatge i ensenyança de les matemàtiques. (primària)
Taller STEAM (secundària)
L’art que connecta amb les emocions (tots els nivells)
Adolescents i sentiments (pares de pre-adolescents i adolescents)
La proposta metodològica del treball per ambients. (infantil-primària)