Des del twitter del professor Carles González us enllaço aquest interessant article de le BBC. Diu així:Si alguna vegada dubtes que encara els més intel·ligents poden ser al mateix temps molt ximples, recorda el moment en què l'home més intel·ligent Estats Units va intentar electrocutar un gall d'indi. Benjamin Franklin, el polític, científic i investigador, va intentar capturar el "foc elèctric" en gerres de vidre per construir una forma primitiva de bateria.
Després aconseguir-ho, va pensar que seria impressionant utilitzar aquesta descàrrega per matar i rostir un gall dindi per sopar. Es va convertir en un truc habitual en els seus sopars, en les que impressionava als seus convidats amb aquesta habilitat màgica. Però en una d'aquestes demostracions, Franklin es va distreure i va cometre un error elemental: tocar una de les gerres mentre sostenia una cadena de metall a l'altra mà.
"Els que estaven presents diuen que el flaix va ser molt fort i l'espetec tan alt com el d'una pistola", va escriure amb posterioritat.
"Després vaig sentir una cosa que no sé descriure molt bé, un esclat en tot el meu cos, del cap als peus, que semblava al mateix temps intern i extern, després del qual vaig notar una sacsejada violenta i ràpida de tot el meu cos".
Malgrat les seves habilitats, els cirurgians poden cometre errors per coses tan simples com oblidar de rentar-se les mans.
Encara que és fàcil riure de l'excentricitat de Franklin, hi ha altres exemples alliçonadors.
El cirurgià nord-americà Atul Gawande ha escrit sobre una gran tragèdia en la medicina moderna: malgrat les seves increïbles habilitats, els cirurgians poden causar morts innecessàries simplement per un descuit, com oblidar-se de rentar-se les mans o utilitzar benes netes.
En els negocis, una idea miop pot provocar, per exemple, retallades pressupostàries que provoquin la caiguda d'una empresa.
Una nova forma de pensar
El problema, segons Robert Sternberg de la Universitat de Cornell, és que el nostre sistema educatiu no està dissenyat per ensenyar-nos a pensar d'una manera que sigui útil per a la resta de les nostres vides.
"Veus a gent amb molt bones qualificacions que després són líders dolents . Són bons tècnics sense sentit comú ni ètica. Arriben a ser presidents o vicepresidents d'empreses i societats i són completament incompetents".
S'estan fent campanyes d'educació per ensenyar a pensar de forma més efectiva.
Stenberg i altres fan campanya per a una nova educació que ensenyi a les persones a pensar de forma més efectiva.
Els seus consells ens poden ajudar a tots a ser menys estúpids.
1. Reconèixer els teus punts cecs
Penses que ets més llest que la mitjana de les persones? ¿No ho fem tots? És una cosa que es diu "superioritat il·lusòria", i es dóna de forma més aguda a les persones menys capaços.
En la teva defensa, pot ser que diguis que saps que ets llest pels teus resultats acadèmics o el bé que ho fas en els concursos.
Si és així, és possible que pateixis d'un "biaix de confirmació": la tendència a fixar-se només en l'evidència que dóna suport el teu punt de vista.
Encara no estàs convençut? Llavors els psicòlegs dirien que pateixes del "biaix del punt cec": una tendència a negar els errors en el teu propi pensament.
El fet és que tots patim d'algun tipus de biaix inconscient, que abasta des de la decisió de comprar una casa fins les teves opinions sobre el conflicte de Crimea.
Si vols saber més sobre aquests biaixos, llegeix La veritat sobre com prenem decisions.
2. Estar preparat per a ser humil
Els psicòlegs consideren que aquest tipus de pensament és un tret essencial de la personalitat conegut com "obertura mental".
Cal estar disposat a reconèixer que t'has equivocat.
Entre altres coses, mesura com breguem amb la incertesa, i amb quina rapidesa i voluntat canviem d'opinió si apareixen noves evidències.
És un tret que alguna gent troba molt difícil de conrear, però aquest moment de desinflar-se un mateix té recompensa al llarg termini.
Philip Tetlock, de la Universitat de Pennsylvania, li demana a gent corrent que faci prediccions sobre com evolucionaran els esdeveniments polítics complexos al llarg de quatre anys.
Ha vist que els que van fer millors prediccions van utilitzar la seva obertura mental tant com el seu elevat coeficient intel·lectual.
¿Som capaços de qüestionar els límits del nostre coneixement?
La humilitat intel·lectual pren moltes formes, però al centre hi ha la capacitat de qüestionar els límits del teu coneixement.
En quines assumpcions bases una decisió? Són verificables? Quina informació addicional necessites per tenir un punt de vista més equilibrat? Has buscat exemples de situacions similars per comparar?
3. Discutir amb un mateix
Si menysprear a tu mateix no és el teu tret més fort, hi ha una estratègia simple per reduir aquests biaixos: assumeix el punt de vista diametralment oposat i comença a argumentar contra les teves pròpies conviccions.
Una altra tàctica és posar-te al lloc d'un altre i imaginar el que pensa, cosa que pot ser molt útil quan lluitem amb problemes personals.
4. Imagina què passaria si ...?
Un dels problemes que Sternberg més critica del sistema educatiu és que no ens ensenya a ser pràctics ni creatius.
Encara que ja no ens ensenyin amb els exercicis de memorització, molts professors ni tan sols ensenyen el el tipus de flexibilitat que és més necessària en la vida real.
Una manera de desenvolupar aquesta habilitat podria ser tornar a imaginar esdeveniments clau. Els estudiants d'història podrien escriure un assaig explorant "Com seria el món si Alemanya hagués guanyat la segona Guerra Mundial?
Pot sonar capritxós, però es tracta de considerar les diferents possibilitats i de construir hipòtesis.
5. No subestimar les llistes de verificació
Com demostra l'accident de Benjamin Franklin, la distracció i les distraccions poden ser la ruïna del millor entre nosaltres.
Quan es brega amb situacions complicades, és fàcil oblidar el bàsic. Per això, Gawande és un ferri defensor de les llistes de verificació.
A l'hospital John Hopkins d'Estats Units, per exemple, una llista amb cinc punts per recordar als metges els passos bàsics d'higiene va reduir la taxa d'infeccions de deu dies de l'11% al 0%.
No s'ha de subestimar el paper de les llistes.
Una llista similar per als pilots nord-americans a la segona Guerra Mundial, recordant els procediments bàsics per a l'enlairament i l'aterratge, va reduir les morts a la meitat.
Com diu Gawande, es tracta de professionals amb les millors habilitats i la tecnologia més avançada. No obstant això, un simple paper va acabar salvant moltes vides.
Sigui quina sigui la teva professió, val la pena considerar aquestes dades abans d'assumir que ja ho saps tot.
Practica aquests passos, i pot ser que comencis a descobrir talents que fins aquell moment no havies reconegut.
"La intel·ligència no és un resultat en un test, és l'habilitat de saber què vols a la vida i de trobar formes d'aconseguir-", diu Sternberg, fins i tot si això comporta adonar-teves pròpies ximpleries.
FONT: http://www.bbc.com/future/story/20150422-how-not-to-be-stupid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada