"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 31 d’octubre del 2013

BALLEM PLEGATS?

Els nostres companys Xavi i Eva ens envien aquest meravellós vídeo realitzat per JAF Produccions que ens convida a qüestionar-nos sobre tot allò que sí que dóna sentit a la nostra vida i que ens genera passió per viure. Un impactant diàleg entre un pare domesticat pel sistema i la seva tendra filla, una nena amb la seva innocència i naturalitat a flor de pell igual que el nen interior de cada un de nosaltres.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

MOTIVACIÓ + ACCIÓ PER MILLORAR LA SOCIETAT

La nostra companya Mercè ens envia aquest vídeo del Daniel Gabarró on ens parla de la motivació per canviar la societat des de l'estima i des de l'acció de compartir més en aquesta societat tant individualitzada i competitiva. L'entrevista va ser una prèvia a la lliçó inaugural de l'Escola de l'Esplai de Lleida que amb aquest acte donava per iniciada l'actual temporada.


divendres, 25 d’octubre del 2013

ANÀLISI LOMCE

El nostre company Llorenç en envia, des de Barcelona, una recomanació que va escoltar al matí de Catalunya Ràdio. En el programa analitzen tots els canvis que contempla la nova Llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament del ministre Wert. En aquest àudio podeu escoltar Ismael Palacín, president de la Fundació Bofill i Irene Balaguer, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. 



dimecres, 23 d’octubre del 2013

Jornades Baldiri i Reixac a Balaguer

El passat dissabte 19 d'octubre es van celebrar les Jornades Educatives Baldiri i Reixac a l'escola Vedruna de Balaguer.  La jornada va estar centrada en la presentació de bones pràctiques educatives.

Us convidem a visitar:

http://www.bonespractiquesbaldiri.cat/

Un espai ple de recursos i bones experiències classificades per etapes i temes.

Des del blog us recomanem:

Taller Pren la paraula 
Institut Príncep de Girona. Barcelona
Treballar la competència oral amb recursos digitals.

La forneria
Maristes Valldemia. Mataró.
Treball de recerca amb aprenentatge cooperatiu.

Projecte "el poble i els oficis"
ZER Segarra
Projecte interdisciplinar entre infantil i 1r cicle.

Si vols jugar, hauràs de cooperar...
Escola Països catalans. Lleida
Proposta per realitzar i organitzar jocs cooperatius amb els alumnes de primària.

Shakspeare i Segarra
Escola Sant Geroni de Barcelona

Els alumnes de 4t primària preparen 9 obres i 9 escenes de Shakespeare.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

EINA ONLINE: conversor d'imatge escanejada a text

Us proposem una eina molt útil, de vegades ens envien o tenim un text escanejat i ens interessa el text però no hi podem accedir perquè és una imatge. Doncs ara, amb aquesta web ONLINE OCR  podem seleccionar la imatge, pujar-la, triar idioma i descarregar el text.

Ho he provat i funciona força bé!
         

divendres, 18 d’octubre del 2013

EL "PODER" D'UNA CONVERSA

Des del blog us volem recomanar aquesta conferència de Álvaro González-Alorda un consultor i gran comunicador que ens explica un tema ben simple...  ens hem de comunicar bé i si pot ser directament millor. 
Ara que vivim en el món de la comunicació virtual penso que és interessant fer aquesta reflexió, el vídeo dura uns 20 minuts i és molt entretingut... reserveu-vos un moment perquè val molt la pena.


dimarts, 15 d’octubre del 2013

ENIGMES x TOTHOM

Us presentem 10 enigmes per a tots els públics i per passar una bona estona posant a prova el vostre enginy.  No caigueu en la temptació de mirar la resposta del final i gaudiu molt fent “bullir l’olla”!


1-Sóc un nombre de tres xifres. La suma de les tres xifres dóna 18.La primera xifra és la meitat de la segona i un terç de la tercera. Saps quin  nombre sóc?

2- Un tren d’un quilòmetre de llarg es desplaça a la velocitat d’un quilòmetre per minut i travessa un túnel d’un quilòmetre de llarg. Quan de temps li cal per travessar íntegrament el túnel?

3-Abans que uns exploradors descobrissin l’Everest, quin era el cim més alt de la terra?

4-Quin és aquell invent antic utilitzat en algunes contrades del món que permet veure a través de les parets?

5-Quin és l’únic lloc del món on no es pot agafar un refredat?

6- No es torna recte fins als 90. Què és?

7- : Aquest matí m'ha caigut una arracada al café. La tassa estava plena però l'arracada no s'ha mullat.  Com és això possible?

8-Com és possible punxar un globus sense deixar que s’escapi aire i sense que el globus faci soroll?

9- Una nit, mentre en Bonaventura intentava agafar el son en va, un pispa ha entrat a la seva habitació i li ha robat, sota la seva mirada, tots els objectes de valor. Tot i així, en Bonaventura no hi ha oposat cap resistència, no ha cridat la policia i no ha fet cap denúncia. Per què?

10-Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada.  En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja a l’ascensor fins el setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?

FONT: 



Respostes:
1-     369
2-      Li calen dos minuts: un per entrar completament dins del túnel i un altre per sortir-ne del tot
3-     L’Everest, encara que no fos descobert ho era igualment.
4-     La finestra
5-     El Pol Nord. Efectivament, les temperatures són tan baixes que el virus responsable del refredat no hi pot subsistir
6-     Un angle
7-     Perquè la tassa estava plena però de cafè sense moldre.
8-     Quan el globus està desinflat.
9-     En Bonaventura és un nadó.

10-   L’home és tan baixet que encara que es posi de puntetes, la mà només li arriba fins al setzè botó del quadre de comandaments. Per això li cal pujar els altres disset pisos a peu. Els dies de pluja amb l’ajut del paraigua, pot arribar al botó trenta-tres i pujar fins al seu pis sense haver de fer servir l’escala

divendres, 11 d’octubre del 2013

INFORMACIÓ BÀSICA DE LA LOMCE

El nostre company Jordi ens passa aquest resum bàsic de la LOMCE que com sabeu ha estat aprovada aquest dijous 10 d'octubre i ha generat el rebuig de la comunitat educativa, així com de la majoria dels sindicats i partits de l'oposició. 

Us informem dels 10 canvis claus que suposa la setena reforma educativa des de la democràcia:


1 . Primacia del castellà : adéu a la immersió lingüística
El Govern espanyol determina els continguts i hores lectives de l'assignatura de Llengua Castellana , que és considerada troncal . 
S'elimina de facto la immersió lingüística, ja que estableixen un mínim d'assignatures a impartir en els dos idiomes .

2 . Centralització : més control del Ministeri
Les comunitats autònomes només poden decidir els continguts i horaris de les assignatures anomenades d'especialitat ( Educació Física , Plàstica , Música ... ) i les de les llengües cooficials . És el Govern central qui decideix sobre les assignatures troncals ( Llengua Castellana, Matemàtiques , Ciències o Idioma Estranger ) , és a dir , entre el 65 i el 75 % dels continguts.
Curiosament , el major cost d'implantació de la reforma va a càrrec de les comunitats autònomes . El Govern central assumeix el cost de la implantació de la norma , i les comunitats, el de la fase de consolidació .

3 . Pes de la religió catòlica
L'assignatura de Religió passa a una matèria d'especialitat , que comptarà per a la nota mitjana i s'equipararà en hores a la mitjana de la resta de matèries . S'atén així a una petició històrica de l'Església Catòlica , davant la caiguda d'un 10% de les matriculacions .
L'Educació per a la Ciutadania deixa d'existir i s'estableix una alternativa a la Religió : Valors culturals i socials a Primària , i Valors ètics en Secundària .

4 . Revàlides i avaluacions contínues
La Selectivitat desapareix i s'estableixen diverses avaluacions o revàlides externes (aquestes últimes , necessàries per passar de curs , només en el cas de l'ESO i el Batxillerat ) al final de cada cicle .
Les universitats també podran fer proves accés .

5 . FP : Segregació de l'alumnat
L'accés a la FP s'avança , els alumnes que , segons els professors , no tinguin possibilitats d'avançar en l'ESO , accediran a un nou cicle amb 15 anys ( Formació Professional Bàsica ) . No obstant això , aquest primer cicle no donarà accés directe a la Formació Secundària Secundària , i els alumnes que vulguin realitzar hauran de passar un examen . Aquesta segregació de l'alumnat , entre " bons i dolents" , ha estat molt criticada per la comunitat educativa , que denuncia que es pretén acabar amb el fracàs escolar amb " mà dura" .
Així mateix , s'obre la porta a establir rànquings de centres educatius , que fins ara estaven prohibits per a evitar la competència entre col·legis.

6 . Escola menys participativa
El pes del Consell escolar ( format per tots els agents de la comunitat educativa : professors , alumnes , pares i mares , sindicats ... ) passa a ser purament consultiu , perdent així la força que tenien aquests col · lectius en la presa de decisions i organització .
La presa de decisions es centralitza ara , gairebé íntegrament , en la figura del director i l'equip educatiu .

7 . Reforç del paper del director
Els directors de centres seran designats pel Govern, ja que hauran de passar un procés de formació i han d'estar acreditats . S'augmenta , d'aquesta manera, el control institucional dels centres . La conseqüència indirecta d'aquesta decisió és la pèrdua de pes del Consell Escolar, que fins ara participava en l'elecció del director .Els directors podran contractar directament a professors, sense que l'oposició sigui obligatòria .

8 . Condicions dels funcionaris
Les condicions laborals del professorat també canviaran . La LOMCE es reserva el dret a canviar el destí i la funció dels funcionaris . Així mateix , s'augmenta l'horari lectiu del professorat .
A més , la ràtio d'alumnes per aula s'eleva un 10% .

9 . Comunitat educativa : sense debat ni consens
El rebuig a la Llei és unànime per part de tots els sectors . Sindicats , associacions de pares i mares i d'alumnes associacions de la xarxa pública , de la concertada, tots, han deixat al costat les seves diferències per unir-se contra la Llei. Segons denuncien , la reforma no ha estat ni debatuda ni consensuada amb la comunitat educativa .

10 . Centres concertats
Es perllonga el període per renovar els concerts : d'un màxim de 4 a un mínim de 6 anys a primària i quatre anys a Secundària . A més , les administracions han de tenir en compte la " demanda social " a l'hora de programar el repartiment de places , és a dir , si hi ha pares que prefereixin portar els seus fills a l'escola concertada en lloc de la pública .

Terminis d'aprovació
El Ple del Congrés debatrà i aprovarà la reforma amb la majoria absoluta que disposa el PP , la Llei el proper dia 10 d'octubre, que després haurà de ser ratificada pel Senat .
Fonts parlamentàries estimen la seva aprovació definitiva per a finals de novembre o començaments de desembre . El Govern de Mariano Rajoy sempre ha manifestat la seva intenció que la llei fos aprovada en les dues cambres a la tardor d'aquest any perquè les primeres mesures puguin ser posades en marxa el proper curs 2014-2015.

Font: http://www.eitb.com/es/noticias/sociedad/detalle/1516638/lomce-cambios-clave--resumen-lineas-generales-ley-wert/

dimecres, 9 d’octubre del 2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

RECURSOS PER INFANTIL i 1R CICLE DE PRIMÀRIA

L'Àngels és una companya que ha elaborat , a partir de simbaloo, uns espais ple de recursos educatius. Els compartim amb tots vosaltres.

Per infantil:
http://www.symbaloo.com/mix/inicidecurs#

Pel 1r cicle de primària:
http://www.symbaloo.com/mix/recursosdeprimercicle

dijous, 3 d’octubre del 2013

PARLAR EN PÚBLIC I FER-HO BÉ

La Lara Bonilla ha publicat aquest interessant article al diari ARA. Diu així:


"Parlar en públic és com fer esport: com més practiquem, millor ens sortirà", sosté Alfred Picó, autor del llibre El mètode Picó per parlar en públic . Qui no ha sentit pànic a l'hora de sortir a la pissarra o li ha tremolat la veu quan ha hagut d'exposar un treball? Aquesta és una assignatura pendent per a molts, però les tècniques de l'oratòria es poden aprendre. Dominar-les, segons els experts, ens pot ajudar en la nostra vida professional, però també en les relacions socials, ja que és una habilitat necessària en la vida quotidiana. Serveix tant per fer un discurs en el casament del teu millor amic com per fer callar el company de feina que sempre ha de tenir l'última paraula. I mai és tard per aprendre'n.
Els rols s'intercanvien
Joan Fabregat, de 53 anys, ha ocupat diversos càrrecs directius i parlar en públic és part de la seva feina. Reconeix que, a vegades, li tremolava la veu. "Els moviments, els gestos i la veu anaven descontrolats", explica. Per posar-hi remei, es va inscriure a un dels clubs Toastmasters International que hi ha a Barcelona. Es tracta d'una organització mundial que va néixer el 1924 als Estats Units i que ja s'ha estès pels cinc continents. "¿Som un curs d'autoajuda? ¿Una acadèmia per aprendre a parlar en públic? Fins i tot, hi ha qui pregunta: ¿sou una secta? El que som és un grup de gent que es reuneix amb regularitat per millorar les seves capacitats comunicatives i de lideratge", explica Ruben Martínez-Fanals.
Els seus membres es reuneixen un cop a la setmana i les sessions són pràctiques. Es fixa amb antelació qui sortirà a parlar i els discursos després seran avaluats per altres membres. Hi ha un moderador, un voluntari que controla el temps, un altre que revisa el vocabulari... Els rols s'intercanvien en cada sessió. Des que assisteix a les trobades de Toastmasters, Fabregat diu que ha millorat "el domini del cos i la varietat de l'expressió". Fa quatre anys que hi assisteix. Els membres, que paguen una quota semestral de 42 euros, han de superar els exercicis del manual de comunicació de l'organització internacional. Un dia toca fer un discurs motivador, un altre exposar els resultats d'un projecte i un altre dia es treballa la comunicació corporal, per exemple. Cada reunió és diferent.
Vèncer les pors
Christian Clottu s'ha treballat a consciència l'últim discurs, en què buscava inspirar l'audiència explicant com va superar la seva por a parlar en públic. Sentint-lo, ningú ho diria. Es mou com un actor sobre l'escenari. Domina el llenguatge corporal, interactua amb el públic i sap modular la veu i administrar els silencis. "A l'escola mai vaig aprendre oratòria i sempre havia estat la meva assignatura pendent", explica. Té 27 anys i treballa en una empresa de programari. "Aquí he après a organitzar les idees per transmetre millor el missatge, a connectar amb els clients i a guanyar confiança". El següent repte és fer-ho en anglès, ja que les sessions Toastmasters també es poden fer en aquest idioma.
N'hi ha que també s'inscriuen per conèixer gent. És el cas del Luis Alberto López, un enginyer de 35 anys de Madrid. "Aquí trobes gent d'àmbits molt diferents, fem activitats els caps de setmana i, a sobre, és un entrenament per parlar en públic!" Per la Marion Chevalier, una francesa de 28 anys establerta a Barcelona, les sessions són una manera de practicar idiomes, però n'ha tret lliçons més importants: "M'ha servit per coneixe'm a mi mateixa", diu. Judit Permanyer, actual presidenta del club, explica que tots els membres de Toastmasters són "persones amb esperit de superació". Vencen les seves pors. Segons Chevalier, el millor consell per parlar en públic és "ser un mateix". Al final, fins i tot enganxa. "És com una addicció, quan deixo de venir, perdo fluïdesa i necessito la meva dosi setmanal", conclou Permanyer.
Errors que hem d'evitar
L'expert en oratòria Agustín Rosa recull a Hablar bien en público es posible, si sabes cómo , els errors que hem d'evitar.
  • Parlar amb les mans a la butxaca
  • Beure aigua constantment
  • Caminar d'un costat a l'altre i mostrar tics
  • Deixar el pes del cos sobre una cama
  • Estar de braços i cames plegades
  • Fer soroll amb el bolígraf o amb la boca
  • Revisar contínuament els apunts
  • Jugar amb la polsera, el rellotge o l'anell
  • Tocar-se els cabells o rascar-se constantment
El mètode Picó per parlar en públic
El periodista Alfred Picó imparteix des de fa 20 anys cursos sobre tècniques per parlar en públic. Les recull a El mètode Picó per parlar en públic . Aquestes en són algunes:
  • Discurs assajat, aplaudiment assegurat. Hem de sortir a l'escenari amb el text ben après. No cal memoritzar-lo però si volem que tingui èxit, hem d'assajar-lo. Amb quatre vegades n'hi ha prou. Els tres primers cops són per fer proves i el quart s'ha de fer unes hores abans del parlament. Hem de fer l'assaig d'una tirada.
  • La xuleta, una assegurança de vida. El 90% de les persones es posen nervioses quan han de parlar en públic. No és un inconvenient, si ho sabem controlar. En tot cas, és aconsellable portar a la butxaca un resum del discurs. Si ens perdem, només caldrà revisar la xuleta i veure el següent apartat que hem de tocar.
  • La tècnica per superar la por a les mirades. Una tècnica és imaginar-nos que tots els espectadors s'han adormit. Això seria un desastre! Per tant, la mirada del públic ens indica que tot va bé i la gent està interessada. Que ens mirin és motiu de satisfacció: et fan cas.
PowerPoint
Hem d'anar amb cura en l'ús del PowerPoint per evitar ser-ne dependents. Si l'utilitzem, hem d'evitar l'excés d'efectes i animacions, l'excés de contingut per transparència i les fonts de text amb colors poc visibles. També hem d'intentar no utilitzar imatges de baixa qualitat ni cometre errades d'ortografia, així com tampoc utilitzar abreviatures sense explicar-ne el significat.
Transmetre emocions
"Abans de fer un discurs, hem de preguntar-nos què volem transmetre", diu Picó. Volem emocionar? Fer riure? ¿Crear polèmica? Si volem provocar alegria, el discurs ha de ser entusiasta, àgil, amb poques pauses i veu potent i ser actius. Per transmetre tristesa, hem de fer un discurs serè, amb pauses, amb veu tranquil·la i moviments pausats. "Si ens costa, sempre podem imaginar que som actors i que estem fent un paper", afegeix Picó.
¿I si ens quedem en blanc?
Agustín Rosa proposa uns quants trucs per si ens quedem en blanc. El més directe és fer interaccionar el públic fent una pregunta o fer un exercici pràctic. Una altra opció és resumir breument el que s'ha explicat fins llavors o explicar una anècdota. En tot cas, no ens ha de fer por el silenci: les pauses són importants perquè el missatge arribi al seu destinatari, assegura Rosa.
Presentació d'èxit
Una presentació en públic requereix sintetizar i seleccionar. El temps que ens donen per parlar normalment és limitat i s'han de triar les idees força i convertir-les en missatges claus. No hem d'aspirar a transmetre més de 3 o 4 idees fonamentals. S'han d'ordenar els continguts de manera lògica i dissenyar el discurs des de la presentació fins als agraïments. Hem d'intentar deixar empremta en els receptors amb un estil propi i dialogar amb el públic. No et limitis a parlar per a tu, fes referència al públic i controla el temps. Són els consells que dóna Teresa Baró al seu llibreParlar i convèncer.
De pel·lícula
Sempre podem agafar idees o inspirar-nos en pel·lícules que contenen discursos dignes d'escoltar. Alfred Picó n'ha seleccionat uns quants: el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador (passa de l'actitud reflexiva a la categòrica), el discurs de William Wallace als seus soldats aBraveheart (utilitza paraules profundes com per exemple llibertat , mort ivida ) o el discurs del general Màximus a Gladiator (fa servir l'estratègia de l'humor).
Interactuar amb el públic
"Els discursos en una sola direcció ja han passat a la història", explica Alfred Picó. Hem d'afavorir la participació del públic, ja que no només farà que la xerrada sigui més entretinguda, sinó que així, a més, el conferenciant es treu pressió de sobre. Picó proposa algunes tècniques:
  • Alçar la mà. Començar la xerrada demanant la participació del públic ajuda a escalfar l'ambient. La tècnica "que alcin la mà tots aquells que..." sempre funciona perquè és fàcil. També podem llançar una pregunta senzilla a l'aire per crear ambient de complicitat.
  • Que surti un voluntari. Així aconseguim que totes les mirades s'allunyin de nosaltres i podem aprofitar per repassar els apunts.
  • Esbrinar els gustos del públic. Preguntar al públic i anotar les respostes en una pissarra ajuda el conferenciant a orientar la xerrada cap als interessos del públic.