"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 31 d’agost del 2013

LECTOESCRIPTURA A CASA

El procés lectoescriptor és sense cap mena de dubte un dels aprenentages bàsics i decisius pel futur educatiu dels nostres fills i filles. Especialment de 3 a 6 anys.
Per això és important fer-ne una bona estimulació que sigui alhora el més natural possible. No és el mateix hiperestimular amb moltes activitats que proposar alguna activitat ben significativa i amb lligam emocional. Posem un exemple de cada per situar els estils d'estimulació, la hiperestimulació seria fer llibrets de cal·ligrafia de manera sistemàtica, copiar textos o llegir llibres de lectura que només estan fets per ensenyar a descodificar correctament .  L'aprenetatge significatiu planteja experiències més naturals, llegir amb el nostre fill o filla a la falda sobre un tema que sigui del seu interès i com qui no vol la cosa senyalar paraules que el poden ajudar a iniciar-se en la lectura, mirar un diari local on hi surten llocs coneguts, a casa també poden escriure etiquetes per organitzar les seves joguines, ajudar als pares a fer la llista de la compra,... Participar des de casa en el procés té molt potencial i els nens valoren aquestes activitats com una descoberta per ser grans i no, únicament,  com un ensenyament escolar.

La nostra companya Neus ens ha enviat un article de la revista Guix on hi hem trobat un quadre resum ben interessant. Diu aixÍ:

dimecres, 28 d’agost del 2013

LA BONA GENT

Només per pensar-hi, segur que en coneixeu... cuideu-los o cuideu-les!






"La millor gent té gust per la bellesa, el coratge per prendre riscos, la disciplina per dir la veritat, la capacitat per al sacrifici. Irònicament les seves virtuts els fan vulnerables; ells sovint són ferits, de vegades destruïts. "

Ernest Hemingway

diumenge, 25 d’agost del 2013

GLOSTER

Us presentem Gloster un espai web que ens permet editar pòsters molt didàctics. Podeu anar a: http://edu.glogster.com/
Un exemple del que podem fer amb Gloster:

dijous, 22 d’agost del 2013

LLEGIR I ESCRIURE EN LÍNIA

L'Ana, des del Pallars, ens recomana aquest vídeo del professors Daniel Cassany on ens parla de llegir i escriure a la xarxa.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Novament... PINTEREST

La Montse, una companya de primària, ens envia aquesta adreça plena de recursos. Podeu anar a:

 http://pinterest.com/ideesmagistrals

Després podeu entrar a l'apartat que vulgueu.Està bé per infantil i cicle incial. Hi ha moltes idees per animar la vostra creativitat i sobretot la dels nostres alumnes.

divendres, 16 d’agost del 2013

EL MÓN CASTELLER... ben aviat a les escoles!


A La Vanguàrdia hem trobat aquest interessant article. Diu així:

El món dels castells, a l'escola pública i concertada catalana és un ambiciós projecte que lideren la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Coordinadora de Colles Castelleres. La iniciativa no pretén implantar cap assignatura específica de castells, sinó emprar-los de referència per explicar matèries d'educació primària i secundària, per exemple, matemàtiques, socials o ètica. Un equip de mestres s'encarregarà de reunir material didàctic i cada escola podrà consultar-ho a la xarxa i aprofitar-ho per als seus estudiants. URV, coordinadora de colles i Ajuntament de Tarragona han signat el conveni per fer realitat la implantació de continguts del fet casteller a l'escola d'aquí a dos cursos escolars.
La introducció de continguts es preveu per al curs 2014/2015, tot i que s'estudia fer-ho de forma esglaonada en funció de com estigui d'avançada la tasca encomanada als professors. L'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la URV crearà grups de treball -per matèries- de professorat d'educació infantil, primària i secundària -tant de centres públics com concertats. 

Aquest nucli dur de mestres elaborarà les propostes didàctiques on hi figuraran conceptes castellers que serviran per entendre i explicar assignatures de l'escola, com física o matemàtiques, entre d'altres. L'objectiu és, a la vegada, que els escolars s'impregnin de valors propis del fet casteller, com ara el treball en equip o l'esperit de superació.

Els impulsors del projecte fan una crida a la participació a professors que tinguin certs coneixements sobre el món casteller perquè se sumin a l'iniciativa. "L'etapa següent serà que els formadors faran de formadors per anar difonent els continguts i garantir que arribaran a tot arreu", ha explicat el president de la coordinadora de colles, Alfonso González.

El projecte encara es troba en una fase embrionària -de fet, la selecció dels grups de treball es farà al setembre La iniciativa parteix d'accions puntuals dutes a terme fins ara, com les maletes pedagògiques que mostren les colles als col·legis i instituts del seu entorn. Aquesta iniciativa, però, va molt més enllà perquè serà una immersió en el sistema educatiu català.

"És un conveni únic per a un projecte ambiciós que es pot implantar amb l'associació de la biennal de castells de Tarragona i l'ICE -que produeix coneixements en l'àmbit de la docència, sota l'empara del Departament d'Educació", ha dit González. "Els castells tenen més de 200 anys, estan en un estat de salut immillorable i hem de seguir fer-ne difusió", ha conclòs.

  


dimarts, 13 d’agost del 2013

ENTREVISTA A LEA DEL POZO

Hem trobat aquesta entrevista a Lea del Pozo al diari ARA, la compartima amb tots vosaltres perquè aporta alguns elements de reflexió interessants.
Periodista i filòloga de formació, Lea del Pozo (Barcelona, 1978) és la responsable editorial de Tekman Books, especialitzada en materials educatius que suposen una revolució silenciosa en la manera de concebre l'ensenyament escolar. Hi va arribar després de deixar la redacció de Público . La seva, assegura, no és la història trista d'una periodista que ha de deixar per força una feina. És més aviat el relat d'algú que tria un projecte perquè li interessen les històries que s'hi expliquen i la manera com es fan servir perquè els nens es coneguin i, a partir d'aquí, puguin aprendre. La teoria de les intel·ligències múltiples és la base sobre la qual es basteix l'editorial i els seus continguts.
De què va, aquesta teoria?
Durant molt de temps vam partir de la idea que la base de la intel·ligència era unificada. Cap als anys setanta apareix un senyor, Howard Gardner, que rebutja aquesta teoria estanca. Les intel·ligències múltiples -vuit en total- donen oportunitats als nanos.
No té sentit que, si cada nen és diferent, se'ls expliquin els conceptes de manera unificada.
No podem explicar un mateix concepte a tothom igual. El que fem a Tekman Books, que parteix dels materials de l'Escola Montserrat, és explicar un concepte des de diferents punts de vista.
Gardner diu que ara l'educació és molt superficial.
És una educació de contingut pur i dur. No té gaire sentit que donem una educació basada en respostes que es poden trobar a Google. El que té sentit és que ajudem els nanos a trobar el millor d'ells mateixos. Gardner ho diu així: "La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes". És per aquí per on ha d'anar l'escola.
Associem l'educació amb un temari, un examen i una nota. A què l'hauríem d'associar?
Partim de la base que l'eduació és moltes més coses que una nota. Hi ha moltes escoles que, malgrat les dificultats que els posen els governs i les diverses reformes, estan fent una revolució educativa silenciosa. Aquesta revolució es basa a canviar la manera d'ensenyar. Intentem que el mestre faci de coach de l'alumne, que s'hi pugui concentrar sense haver de passar-se la vida preparant materials i exàmens.
I com s'avalua, aquesta manera d'educar?
Aquesta és la gran preocupació, sempre. Els mestres ho pregunten. Ara bé, si nosaltres canviem la manera d'ensenyar també hem de canviar la manera d'avaluar. Una anècdota: una mestra d'infantil explicava que treia el mural d'activitats quan avaluava els alumnes perquè no copiessin. Per què? És perfecte, que copïin! Als que se'ls acut mirar el mural és perquè són nanos vius. Què passa, tradicionalment? Que hi ha un decalatge molt gran entre l'escola i la societat.
¿Els nens estan ben educats per als temps que corren o se'ls educa amb uns paràmetres massa clàssics?
Una bona educació en el món actual és la que et dóna capacitat per saber-te moure i trobar quines són les teves fortaleses i debilitats. I, a partir d'aquí, saber jugar amb el que tens. Partint dels paràmetres tradicionals potser Messi no seria considerat intel·ligent però ara sabem que, partint de la teoria de les inteligencia, sí que ho és.
Les reformes educatives dels diversos governs no han servit, de moment, per aturar el fracàs escolar.
Per l'Escola Montserrat hi passen cada any dues mil persones per veure què s'hi fa i amb quins materials. Els governs, siguin del color que siguin, van per un altre cantó. No sé gaire bé com legislen, però el que és evident és que el fracàs escolar està a l'ordre del dia.
Què no es fa bé?
Segurament no estan escoltant prou el que demana la societat. Davant la realitat tan dura del fracàs escolar, no pot ser que continuem treballant igual que sempre. Em sembla absurd.
¿La teoria que defenseu requereix que hi hagi menys alumnes per classe?
No té per què. Treballar des de les intel·ligències no vol dir tenir menys nens a classe. Nosaltres col·laborem amb més de 300 escoles i no tenen menys alumnes que la resta d'escoles del país.
En tot cas, l'educació no és només l'escola.
Intentem que hi hagi el triangle amb els vèrtexs escola, família i nen. Sobretot en etapes tan importants com la que va dels 0 als 6 anys, que és quan s'estableixen les bases d'un alumne. La participació dels pares en l'educació és molt desitjable, i a Tekman tenim una aplicació mòbil que fomenta aquesta col·laboració.
L'educació es tracta bé als mitjans?
No. Aquests temes sempre es tracten com a polítiques educatives, però mai es parla d'educació. I el tòpic és cert: els nanos són el futur del país.

dissabte, 10 d’agost del 2013

GRÀCIES GRÈCIA!

Us convidem a veure 'Gràcies Grècia: la nostra herència', el vídeo que ha emocionat al país hel·lè. Es tracta d'un muntatge fet per l'I.E.S. INGENIERO DE LA CIERVA de la Comunitat Murciana.

dijous, 8 d’agost del 2013

ESPAIS AMB RECURSOS i EINES 2.0


Us presentem una bateria d'espais plens de recursos. Remeneu-los com si tinguéssiu un bagul antic ple de detalls, us podeu entretenir i ... Qui sap? Potser trobareu alguna eina o contingut interessant per compartir a l’aula. Podeu anar a:


(xy)write it! | Elaborar documentos de forma colaborativa
Animoto | Crear presentaciones con música a partir de fotos
blip.tv | Crear canales de TV
Blurb Community Book | Crear un libro en colaboración
BookletCreator | Crear folletos a partir de un pdf
Box.net | Almacenar documentos y mp3
Calendar | Crear un calendario con fotos
Camtasia Relay | Grabar y distribuir conferencias y presentaciones
Collectivex | Grupos de trabajo colaborativo privados
Convertmytube | Convierte vídeos de YouTube en lo que sea
Dropbox | Compartir entre web y escritorio
FeedJournal | Generar un periódico con el contenido de un blog
Filsh.net | Convertidor de archivos. Convierte vídeos de YouTube en mp3s…
Flickrcc | Buscar fotos de Flickr con licencia CC
FreeScreencast | Crear y compartir screencasts
Google Docs | Documentos en red
Google Maps | Mapas 2.0
Guardarcomopdf | Lo pasa todo a PDF
htm2pdf | Convertir páginas web a pdf
Issuu | Convertir pdf en revistas virtuales 
MagCloud | Hacer e imprimir revistas
makebeliefscomix | Hacer tiras cómicas superguays
Manigraphx | Pasar imágenes a alto contraste para hacer camisetas
Metatuber | Bajar clips de YouTube
MetMail | Direcciones de correo desechables
Neevia | Convertidor de pdf a jpg
Nowdothis | Generar una lista de tareas inmediatas
PDF Undo | Convertir archivos pdf a word
ProofHQ | Revisar documentos de forma colaborativa
Protagonize | Escribir historias de forma colaborativa
Revo | Desinstalar programas
Screedbot | Generar texto a máquina
Screenshot | Capturas de pantalla en Firefox
Statushq | Microblogging para grupos de trabajo
Surveymonkey | Hacer encuestas
Tabbloid | Hacer periódicos de blogs (sin imágemes)
Talkshoe | Grabar podcases y charlas
Text2mindmap.com | Convertir texto en un mapa mental
Vozme | Pasar texto a mp3
Youconvertit | Lo convierte todo
Widgetbox.com/ | Todo tipo de widgets
Wiggio | Crear grupos colaborativos
Wix | Crear webs con flash
Wyew | Pizarra digital
Wordle | Nubes de texto atractivas
Wordki | Diccionario de inglés
Zamzar | Convertidor de archivos


Font: http://manuelgross.bligoo.com/content/view/397228/Herramientas.html

dilluns, 5 d’agost del 2013

EL SEMÀFOR D'OLGA SINCLAIR

L'Olga Sinclair és una artista de Panamà que ens parla de la creativitat i de moltes altres interessants qüestions. Ens explica la seva primera i impactant història a l'escola quan una mestra els va fer dibuixar a tots els alumnes uns semàfors, ella el va fer ple de colors sense seguir el model convencional i el resultat va ser una mala nota amb reprimenda inclosa. En arribar a cas i veure-la trista el seu pare que era artista li va dir que el seu dibuix li semblava excel·lent i li va recomanar que sempre seguís els dictats del seu cor.

Us recomano aquest vídeo que dura 14 minuts encara que l'audio no és de massa qualitat el contingut compensa.


divendres, 2 d’agost del 2013

INTRODUCCIÓ A LA PEDAGOGIA WALDORF


La pedagogia Waldorf va ser fundada el 1919 per Rudolf Steiner i des de llavors hi ha centenars d'escoles que segueixen aquesta metodologia a tot el món. Christopher Clouder és el president de la Federació d'Escoles Waldorf.
La idea fonamental és que l'educació ha de respectar i donar suport al desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nen. Per aconseguir un bon desenvolupament intel · lectual ha d'haver una base emocional sòlida.

L'ensenyament es divideix en septennis (cicles de set anys), sent el primer el comprès entre els 0 i els 6 anys. Clouder comenta que en aquesta etapa l'aprenentatge ve a través del joc. Els objectius se centren a estimular els sentits i la imaginació i en enfortir la voluntat de cada nen.
Els nens necessiten sentir-se acompanyats i segurs per poder desenvolupar les seves virtuts: "Quan ells saben que els adults al seu voltant respecten aquests talents, poden fer-lo créixer ", comenta.
El més important en aquestes edats és que els nens siguin nens: "Hi ha molt temps per ser adult i molt poc per ser nen". Això vol dir que juguen i aprenen amb el moviment, deixant una mica de banda la típica disposició de les escoles tradicionals en què els nens aprenen asseguts en una cadira.
Si en aquesta prima el joc sobre totes les coses molts pares i lectors es preguntaran: "I quan estudien?". La resposta és que ho fan a partir del segon septenni, és a dir, en el primer període no els ensenyen a llegir ni a escriure encara que això no vol dir que es desatengui aquesta faceta: "A través del joc se'ls donen les capacitats del llenguatge perquè en la següent etapa aprenguin ràpidament a llegir i escriure. El fonamental és que percebin que aprendre és una experiència alegre, així passen a la segona etapa amb moltes ganes d'aprendre. "
Des de la pedagogia Waldorf tracten de permetre que els nens tinguin desafiaments en l'educació des d'una perspectiva integral. Tan important és el què s'aprèn com el com s'aprèn i per això atorguen especial importància al creixement personal i l'establiment d'un bon grau d’empatía.
Perquè els nens siguin feliços i perquè s'estableixi un clima de cooperació i de sentiment de grup format per persones de la mateixa vàlua cada nen ha de competir amb si mateix, no amb els seus companys, aquesta educació emocional els dóna seguretat i capacitat de col · laboració.
Clouder parla també d'un problema greu en la infància actual com és la hiperactivitat i / o el dèficit d'atenció i ho atribueix al fet que convertim als nens en consumistes. El consum, per definició, mai se satisfà, sempre hi ha alguna cosa millor, i els nens són molt vulnerables a això "ja que tenen" massa obligacions. La tensió d'enfrontar-se els altres i la que suporta un suspens és un drama en la seva vida".
En referència a l'importantíssim paper dels pares en l'educació dels nostres fills comenta que "ser pare avui dia és difícil, perquè l'extensió de la família tradicional s'ha perdut i amb ella la diversitat de models. També han perdut el contacte amb la natura, que és molt nutritiva per a ells. El meu consell seria que els pares siguin conscients que els seus fills necessiten naturalesa i temps, perquè la paraula que més senten és corre. Einstein deia que si vols que el teu fill sigui savi, explica-li històries, i si vols que sigui més savi encara, explica-li més històries.
La filosofia de treball de les escoles Waldorf s'assembla bastant a l'empleada a Finlàndia, de la qual ja vam parlar en nadons i més. No aprenen a llegir ni a escriure fins als set anys i si a algun nen li costa li permeten començar a enviar també als vuit. Pot resultar paradoxal, però els finlandesos són els que millors resultats acadèmics obtenen segons l'informe Pisa (Espanya està en el lloc 35 dels 57 països participants).