"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 29 de novembre del 2013

PEDAGOGIA DE L'ERROR

Pedagogia de l'error  o errors que funcionen és el títol d'un breu article del blog IDIDACTIC. Diu així:

Un dels temes bàsics en pedagogia és entendre l'error , l'equivocació de l'alumnat com a part de l'aprenentatge , i dit sigui de cas part molt important . En nombroses ocasions hi ha alumnes ( generalment els que es consideren bons ) i en alguna ocasió famílies , que no veuen l'error com a potencial d'aprenentatge , sinó com un obstacle que sovint és difícil de gestionar . El post d' avui va dedicat a motivar professors i professores per argumentar la importància de l'error en dinàmiques d'aula amb alumnes .

Per a això ens ha semblat interessant destacar que en la història de la humanitat ha hagut molts errors productius . Analitzar l'error amb els alumnes des d'aquest punt de vista , i explicar-los que la penicil · lina , les tovalloletes de paper , les patates xips , les bossetes del te, el Velcro entre d'altres molts , són clàssics exemples de la invenció a partir de l'error . 

Un dels casos que podem analitzar més profundament és el del popular joc del disc volador que avui coneixem com frisbee. L'origen remunta a principis del segle XX quan els alumnes de Yale es passaven de mà en mà les safates d'uns pastissos anomenats Frisbee .

Font: http://blog.ididactic.com/pedagogia-del-error-errores-que-funcionan/

dimarts, 26 de novembre del 2013

INTERIORITAT A LES ESCOLES

El Joan ens convida a visualitzar aquest vídeo on parla d'un projecte d'interioritat de l'Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona). Aquesta congregació de monges filipenses han apostat amb el clautre de professors per treballar l'interioritat amb els seus alumnes. Parlen de donar-los eines per ser més feliços.
Us convidem a visualitzar l'entrevista des del minut 6 fins al minut 28.




dissabte, 23 de novembre del 2013

10 FRASES DE STEPHEN COVEY

Compartim 10 frases del que possiblement ha estat el coach més reconegut i més citat als EEUU, es tracta de Stephen Covey. Segur que us faran aturar, rellegir, analitzar-vos, reflexionar…en definitiva veure una mica més.


" La tecnologia reinventarà dels negocis , però les relacions humanes seguiran sent la clau de l' èxit "

 "Una vegada que s'ha identificat un objectiu atractiu, moure’t  cap a ell és agradable , i no fer-ho és  incòmode " .

 " La manera com veiem el problema és el problema " .

"La nostra conducta va en funció de les nostres decisions, no de les nostres condicions" .

" Procurar comprendre requereix consideració ; procurar ser comprès exigeix ​​coratge" .

 " La gent perdona els  errors , perquè dels errors  solen ser  coses de la ment , del  judici. Però no es perdonen fàcilment els errors del cor , la mala intenció , els mals motius,…. “

"Prendre Iniciativa no vol dir ser molest , agressiu o insistent . El que significa és reconèixer la nostra pròpia responsabilitat per fer que les coses succeeixin " .

 " Intenta primer entendre, després , ser entès" .

" Si et bases en principis , tendiràs a mantenir  relacions basades en principis " .


"Després de la vida , la facultat de triar és el nostre d'altre do més gran" . 

dimarts, 19 de novembre del 2013

MILLORAR LA COMPETÈNCIA ORAL?!?!

Els mestres sempre tenim l'obligació de preguntar-nos per aquells aprenentatges que realment ajudaran als nostres alumnes a ser prou hàbils i a desenvolupar-se autonomament en el futur.
Des de fa uns anys molts mestres fem una crida en favor de la "gran oblidada" del currículum, dels llibres, de les proves de competències bàsiques , dels horaris escolars... parlem de la competència oral. I ens preguntem:

És fonamental en la vida personal? 
I en la professional... un fuster, una metgessa, una carnissera o un arquitecte la necessitaran?
Per quina raó té poca presència a les escoles?
Per què no està ben sistematitzada a les escoles?
Per què no l'ensenyem des de ben petits?
Hem d'esperar als treballs de síntesis o de recerca de l'ESO i Batxillerat?
Es pot seqüenciar des d'infantil?
Es pot ensenyar d'una manera natural, propera i motivadora?
Pot formar part dels continguts del currículum i fomentar bons aprenentatges?

Ja veieu... quant pensament genera el debat al voltant de la competència oral. Només us diré que les escoles que aposten per treballar-hi i per millorar-la descobreixen un camí sense retorn. Us animem a plantejar-vos  què (contingut i motivació), com (pautes, recursos i metodologia), quan (temporalització), on (àrea i horari)... el resultat us assegurem que us arribarà a sorprendre perquè "enganxa" molt als alumnes.

Un exemple pràctic per demostrar que és possible el trobem al Col·legi Maristes Montserrat de Lleida on desenvolupem un projecte de competència oral anomenat EN PARLEM . El projecte gestiona la coordinació vertical de la competència oral des del 2n cicle d'infantil fins a primària,  amb alumnes dels 3 fins als 12 anys. Us deixem una breu explicació i un interessant apartat de conclusions redactat pel professorat de l'escola.

Tipus d' experiència
El projecte EN PARLEM és una proposta de gestió i coordinació de la competència oral des dels 2n cicle d’infantil (P3) fins acabar l’etapa de primària. Aquest projecte representa un important treball en equip de tots els professionals, una consensuada organització metodològica, un bon seguiment dels alumnes i la implicació de les famílies.
La proposta que s’acaba consensuant a l’equip pedagògic d’infantil i primària recull que cada trimestre del curs els alumnes realitzaran com a mínim una exposició oral o conferència davant del grup classe. Al 1r, 2n i 3r cicle de primària realitzaran més exposicions perquè també es faran des de l’àrea de llengua castellana. Les pautes bàsiques seran:
-       Les propostes per exposar seran emmarcades en contextos psicoafectius a infantil ( la meva joguina preferida, l’ofici del pare o de la mare, la meva habitació,…) i en contextos significatius o de coneixement a primària (un lloc especial, un personatge històric de Catalunya,  mesures d’estalvi energètic,..).
-       Els alumnes disposaran de pautes clares i material de suport que els ajudin a estructurar correctament l’activitat.
-       Informarem a les famílies abans de cada exposició, enviarem informació concreta de l’activitat cada cop que el seu fill/a exposi a l’aula.
-       Explicarem, als alumnes, els criteris per realitzar correctament l’activitat. I ens servirem dels bons models perquè entre iguals aprenguin bones pràctiques.



Conclusions

"Més important que allò que dius és com ho dius", va dir Aristòtil.

El projecte EN PARLEM parteix de la necessitat i del fet de veure que l’expressió oral és una eina indispensable per al desenvolupament de la persona a tots els nivell, a nivell de pensament individual perquè ajuda a estructurar i integrar coneixements i sobretot a nivell interpersonal perquè el fet de ser competent en aquest sentit facilita la relació i bona comunicació humana i professional.

La primera conclusió observable del projecte EN PARLEM és la motivació dels alumnes. Molts educadors consideren que la motivació és una de les claus a l’hora de presentar aprenentatges. La motivació està relacionada amb estats interns que dirigeixen l'organisme cap a objectius determinats, són els impulsos que mouen a la persona a actuar. Aquest terme està relacionat amb la voluntat i l’interès dels alumnes.
Einstein també va dir: “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat”.

L’equip de mestres d’infantil i primària de l’escola valorem un abans i un després en la realització d’aquest projecte de competència oral. Com a tradició a l’escola sempre s’han realitzat moltes activitats d’expressió oral però la "gràcia" del projecte està en el fet de viure les activitats d’expressió oral com un repte personal per part de l’alumne que té a la vora el seguiment de l’escola i el recolzament de les famílies. D’alguna manera els alumnes perceben que família i escola donen molta  importància a aquestes activitats.

Un altre valor afegit és que les activitat d’expressió oral s’han pautat a nivell vertical des dels 3 anys fins als 12 sistematitzant el procés de manera gradual i adaptant-lo a les diferents edats. Això ha suposat un salt qualitatiu en quan a estructura i habilitats relacionades amb la competència oral en la nostra escola.


Les avaluacions acostumen a ser molt positives perquè els alumnes demostren molt esforç i dedicació. També han ajudat als nostres alumnes a interpretar els aspectes essencials a l’hora d’exposar en públic i a interioritzar el procés d’una bona presentació.

divendres, 15 de novembre del 2013

ENSENYAR SIGNIFICA EMOCIONAR!

L'Ester ens envia un interessant article de La Contra de La Vanguàrdia. En ell es desenvolupa una entrevista a Francisco Mora (Doctor en Neurociència). Diu així:

Entusiasme, sisplau! No filosofa quan diu que només es pot aprendre allò que s’estima, ho diu des de l’estudi del cervell. No importa gaire si a les aules hi ha ordinadors o no, guanyaríem més amb grans finestrals, més exercici físic i, per damunt de tot, amb bons mestres que sàpiguen com aprèn el cervell humà i que tinguin aquest entusiasme, sempre contagiós, sobre l’assignatura que expliquen. I també amb una societat que valori el coneixement per sobre dels diners, que els nens vulguin ser Cajal i no Messi, i amb polítics honestos. La millor manera d’estimular és donant exemple. A Neuroeducación (Alianza), Francisco Mora explica com dotar els nens de valors sòlids.
No segueixo l’edat ni vull fer-ho. Vaig néixer a Elx i visc a Madrid. Casat. Dos fills. Em vaig doctorar a Oxford. Sóc catedràtic de Fisiologia i Biofísica a la Complutense i a la Universitat d’Iowa. Avui a Espanya no hi ha valors socials que puguin servir de guia a nens i adolescents
Sembla difícil despertar l’entusiasme a les aules.
No em cansaré d’insistir-hi: només es pot aprendre allò que s’estima.
La clau és l’emoció.
Sí, la capacitat d’interactuar amb el món des de la curiositat. El problema és que no tenim mestres preparats. El mestre és l’ànima del que pot ser un poble i cal infondre-li el que és una realitat avui: que és un mag amb vareta màgica per transformar el cervell dels nens.
Massa responsabilitat.
Un mestre transforma la física, la química, l’anatomia, la fisiologia del nen. Li transforma el cervell per bé i per mal. I si no ho sap, si no és responsable i no està format per fer-ho, no el pot emocionar.
L’emoció es transmet.
Exacte, i res que no passi per l’emoció ens serveix en el nostre aprenentatge. Cal obrir als nens la porta de la curiositat. Cal començar la classe despertant-los. T’han de mirar amb els ulls molt oberts. Encara que t’hagis d’emportar una girafa a la classe, però es tracta que diguin: “Ohhh!”.
Un mestre així, el recordes.
La curiositat és l’única clau que obre l’atenció, que és la porta del coneixement. No li pots dir a un nen: “Para atenció, home!”.
És el que ens ensenya la neurociència?
Efectivament, i tantes coses que cal tenir en compte, com els ritmes circadiaris (els moments àlgids de l’atenció de cada nen per optimitzar l’educació), fins i tot com influeix l’arquitectura de l’escola.
Expliqui’m.
Avui sabem que una aula amb grans finestrals, ben ventilada, amb una temperatura adequada i amb llum natural produeix més bons rendiments. I que classes estretes amb poca llum potencien l’agressió i la depressió.
Potser és demanar massa.
Aquests cervells infantils estan creant més de 100.000 milions de contactes sinàptics per minut. En bones condicions seran més llestos i més sans.
I més feliços?
El cervell no està dissenyat perquè siguem feliços, sinó per sobreviure, però el que sí que és responsabilitat nostra és haver instrumentalitzat i creat una vida d’estrès.
Massa hores d’escola, deures i extraescolars?
Els estem ofegant. Els nens fins als 8 anys haurien d’estar jugant, perquè el joc és la disfressa de l’aprenentatge.
I també ho és als 20 i als 50.
Sense cap mena de dubte. Quan som adults el que fem quan podem és fugir de la nostra consciència, que ens tenalla i ens esclavitza, i ho fem jugant o veient jugar. Però quan has de posar els fonaments del que serà el món adult, cal potenciar-ho.
Joc i aire lliure.
L’exercici físic és el responsable de la creació de noves neurones, i és fonamental fer-ne de nen per ser un adult sa. Ens hem construït a cavall de la nostra esquena i els nostres músculs, però ara ens hem fet sedentaris, que és l’antagònic al que hi ha escrit en el nostre programa genòmic i el que crea les malalties en el nostre organisme.
Com els podem ajudar a aprendre?
Ensenyar significa emocionar, evocar la seva atenció des de dins, i és possible instrumentar com començar una classe: cal ser provocador, cal injectar curiositat en relació amb l’edat, l’hora del dia, l’estat de l’organisme. La curiositat encén l’emoció i, així, s’obre la finestra de l’atenció, que ens permet aprendre i memoritzar.
No és intranscendent.
A Magisteri no pot entrar-hi ni ha d’entrar-hi tothom, cal afinar qui té capacitat per ensenyar. Tot comença pel mestre.
Quan són adolescents estan distrets.
El cervell d’un púber no només no ha madurat en les àrees que tenen a veure amb la creació de valors i normes, sinó que se li estan morint un munt de cèl·lules perquè s’està reajustant al que és l’adultesa. Hi ha coses que un mestre ha de saber, perquè si les sap podrà ser flexible i sabrà com treure partit d’aquests cervells.
Il·lumini’ns, doctor.
L’adolescència és l’edat de l’altruisme si el saps encarrilar, de l’heroisme: tots els herois han estat adolescents. Captar això i encarrilar-ho és alimentar aquests cervells.
Un exemple, sisplau…
“Perdrem la vida perquè els nens de l’Àfrica tinguin aigua”… Hi ha qui és capaç de fer-los viure això; a un adult, ja no. L’adolescència és una edat molt mal·leable.
Ordenem les etapes del desenvolupament cerebral.
Mentre s’és nen s’ha de jugar, conèixer el món de primera mà, veure la fulla a l’arbre, treballar tot el que entra pels òrgans dels sentits. Si els portes a una guarderia entre quatre parets, els ofegues, i passa el mateix amb els patis de ciment.
Doncs cada vegada se’ls ofega abans.
A partir dels 9 anys comença el pensament abstracte, jugar amb idees entenent que som éssers fonamentalment emocionals: no hi ha res del que jo pensi, raoni o decideixi que no tingui una base emocional. No hi ha raó sense emoció.

dimecres, 13 de novembre del 2013

LA LECTURA EN EL TEMPS D'INTERNET

El nostre company Jordi ens envia aquest article del qual adjuntem unes conclusions escrites per Felipe Zayas. Comencem amb una cita il·lustradora que diu així:


"Si alfabetitzar no és introduir en la cultura escrita del temps que vivim, no s'entén quina és la funció de l'escola. I el temps que vivim és temps d'Internet." Emilia Ferreiro



En primer lloc , ensenyar a llegir - en tots els nivells educatius - implica ensenyar destreses de lectura a la Xarxa Per tant , l'expressió " integrar les TIC a l'ensenyament" ha de significar , sobretot, " ensenyar a llegir - ia escriure - en una cultura digital " . No parlem - o no només - d'eines per fer més fàcil , més entretingut , menys àrid ... - l'aprenentatge , les TIC són abans que res fonts d'informació imprescindibles , mitjans per representar el coneixement i comunicar-ho mitjançant diferents formes de llenguatge i espais per interactuar i per compartir coneixements i experiències .

En segon lloc, cal crear condicions didàctiques que permetin als alumnes aprendre destreses i estratègies de lectura - i escriptura - a Internet . Per exemple ,  a partir de l'anàlisi de les característiques de les recerques dels alumnes , advoca per ensenyar a fer servir expressions i opcions de cerca òptimes , simples i avançades , a interpretar els resultats de la recerca d'acord amb els objectius del lector , a avaluar ia regular les pròpies accions . Perelman ( 2008 ) considera necessari promoure l'observació de les eines de navegació dels llocs que es van a explorar i suscitar la reflexió sobre les dificultats per accedir a determinades informacions . Lerner (2012) per la seva banda destaca la necessitat d'ensenyar a fer servir conscientment els coneixements previs sobre el tema i els propòsits perseguits amb la recerca , per tal de valorar la pertinència dels resultats obtinguts .

Finalment , els objectius de l'alfabetització tal com l'entenem aquí són massa ambiciosos per circumscriure'ls l'àmbit d'una determinada matèria escolar : educar avui en la cultura escrita és responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum . I aquests objectius no es poden aconseguir si no es compleixen , en totes les matèries escolars , les següents condicions didàctiques per a l'aprenentatge : 
a ) L'ús continuat de la Xarxa com a font d'informació.  
b) L'ocupació habitual dels mitjans digitals de representació i de comunicació del coneixement disponibles .
c ) L'ús de la web social com a àmbit per a l'intercanvi i el debat .

Font: http://scopeo.usal.es/la-lectura-en-tiempo-de-internet/

dilluns, 11 de novembre del 2013

TAC i MATEMÀTIQUES A PRIMÀRIA

El Jordi ens envia aquest vídeo que conté una experiència de sessió matemàtica per primària. En el vídeo hi ha  aspectes educatius interessants... hi ha mètode, treball cooperatiu, la sessió està ben pautada, prioritza l'autonomia i autogestió dels alumnes, fomenta el raonament (aspecte clau) i finalment reserva un moment d'avaluació conjunta per compartir estratègies (metacognició). 


dissabte, 9 de novembre del 2013

UN DILEMA, DEURES SI O DEURES NO

el mito de los deberesLa nostra companya Mercè ens envia aquest article on proposem una interessant lectura sobre els deures. Es presenten arguments per valorar la conveniencia de fer-los o almenys replantejar la seva pràctica per fer-la més equilibrada.


Diu Alfie Kohn:

" Crec que l'efecte més pertorbador és que la manca d'interès dels nens per les tasques els porti a adoptar una actitud negativa cap a l'escola i l'aprenentatge en general . Diria que les tasques són el principal i MAJOR extintor DE LA CURIOSITAT INFANTIL . Volem nens complets , que es desenvolupin social , física i artísticament , i que tinguin també temps per relaxar-se i ser nens "

L'impacte dels deures en la vida de les famílies amb fills escolaritzats és, en molts casos , el següent :


  • una càrrega per a les families
  • un estrès per als nens
  • un conflicte familiar
  • menys temps per a altres activitats
  • menys interès per l'aprenentatge


Aquests són els temes que es tracten en els primers capítols del llibre recentment publicat en espanyol " El mite dels deures : Per què són perjudicials per a l'aprenentatge i la convivència" d'Alfie Kohn , professor , autor compromès amb la renovació pedagògica , un dels crítics més destacables en EUA del sistema educativio actual , expert en el procés d'aprenentatge i com es bloqueja , i escriptor de diversos llibres .

Hi ha un mite pel qual els deures a casa ( després de llargues jornades escolars ) beneficien els nens i aporten responsabilitat , disciplina , hàbits d'estudi i més . Doncs Alfie Kohn engega a rodar aquest tipus de plantejaments i , avalat per multitud d'investigacions, conclou que "els deures no proporcionen cap benefici acadèmic per als alumnes de primària i existeixen seriosos dubtes sobre si són recomanables per als estudiants de secundària" . Tot i això , el sistema perpetua els deures sense cap qüestionament de generació en generació per diversos motius :


  • un conjunt de creences equivocades sobre l'aprenentatge
  • desconfiança cap a la infància i la joventut
  • i un enfocament de l'educació cada vegada més contaminat per la competició 


" El mite dels deures : Per què són perjudicials per a l'aprenentatge i la convivència " analitza tot això. Els seus capítols principals es titulen : "La veritat sobre els deures" , " Sis raons per les quals els deures segueixen existint ( tot i el que diuen les proves ) " i " Recuperar el seny ", i , a més de les crítiques i desmitificació dels deures , l'autor planteja mesures concretes per canviar el que passa a les escoles ( i a les nostres cases ) amb la finalitat de rescatar el gust per aprendre dels nostres fills i el benestar en les nostres famílies .

Canadà, Austràlia , França , Espanya , ... el dilema dels deures ( i el desmantellament del vell paradigma educatiu ) és un assumpte que compartim milions de famílies al món i Alfie Kohn ens aporta un gran material sobre el qual reflexionar , obrir els ulls i CANVIAR DE RUMB

FONT: http://www.elblogalternativo.com/2013/05/30/el-mito-de-los-deberes-por-que-son-perjudiciales-para-el-aprendizaje-y-la-convivencia-por-alfie-kohn/

dijous, 7 de novembre del 2013

10 FRASES EDUCATIVES

Des de la plataforma TICHING fan difusió de 10 frases educatives que compartim amb tots vosaltres.



dimarts, 5 de novembre del 2013

MÉS CREATIUS... quan estem més cansats!

El nostre company Felipe ens proposa una lectura del blog de la Dolors Reig. A sota us hem deixat l'enllaç del blog, la seva reflexió diu:

Sempre parlem , quan ho fem de creativitat , que consisteix a abandonar per moments el focus, la precisió , cedir al pensament lateral , l'expansió . Doncs bé , coherentment , sembla que els millors treballs creatius els realitzem quan estem una mica cansats i els nostres cervells , d'alguna manera , baixen la guàrdia .


Ho assegura un estudi recent : Si bé les tasques que requereixen de focus i atenció les realitzem millor quan estem el més desperts i frescos possible , quan som més hàbils en evitar qualsevol tipus de distracció , les tasques creatives , innovadores , requereixen tot el contrari .
En altres paraules , les qüestions que requereixen de " insight " impliquen pensar " outside the box" , precisament distreure el focus . I és en situacions de cansament que el cervell es torna menys eficient en filtrar les distraccions , afavorint l'associació d'idees que basa tot acte creatiu .

Explicava aquests temes ahir a classe parlant sobre Creativitat Online i queia en el compte de que en l'era internet són abundants les distraccions , els estímuls , fins i tot a vegades el cansament cognitiu i per tant les oportunitats creatives .

El tema serà tremendament positiu sempre i quan trobem moments per recuperar el focus i , millor en els moments més actius i lúcids , desconnectar per complet .

Potser els passi als joves, fins i tot a molts dels immigrants digitals hiperconnectats que llegeixen aquesta entrada , que el món offline els / ens sembli avorrit , limitat en estímuls , poc motivador . Hauríem recordar / ens llavors que és necessari estar amb nosaltres mateixos de vegades . Almenys per innovar , posar en marxa les idees creatives , fer realitat els conceptes elaborats en temps d'abundància digital i per tant, seguir creixent .

Font: http://www.dreig.eu/caparazon/2013/10/02/cansancio-creatividad-online/

diumenge, 3 de novembre del 2013

TREBALL PER PROJECTES

Al blog TIC TAC en educació trobem una interessant proposta. Es tracta del vídeo d'Ignacio Martín on ens proposa els beneficis de treballar per projectes.