"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 29 de novembre del 2012

DEMOCRÀCIA DIRECTA

Un company, el Marcel·lí, ens envia aquesta entrevista a Daniel Ordás un advocat suís amb arrels asturianes. Ens parla de la gestió de la democràcia a Suïssa.


Suïssa és l'exemple?
La democràcia directa a Suïssa, i com jo considero que s'hauria d'aplicar a Espanya, consisteix en dos elements: les iniciatives i els referèndums.

Iniciatives ciutadanes que es poden convertir en llei.
Si reculls prou signatures, el poble vota si vol o no vol aquesta llei, i a partir d'aquí entra en vigor com si l'hagués elaborat el Parlament.

... I si el Parlament fa una llei que no t'agrada, muntes un referèndum.
Sempre hi hauria un termini de tres mesos perquè el poble recollís firmes contra aquesta llei. Si són suficients es fa una votació popular, però el més important del referèndum no és el fet que es celebri.

És el fet que es podria celebrar.
El millor referèndum és el que mai té lloc, perquè aquesta espasa de Dàmocles fa que els partits polítics busquin un acord i una llei equilibrada per evitar que ningú se'ls rebot i els faci un referèndum.

Un país no pot estar tot el dia de referèndums.
Els parlaments suïssos tramiten centenars de lleis a l'any i només celebrem 20 o 30 referèndums anuals. Jo proposo concentrar les votacions populars en quatre caps de setmana. Però votar si s'ha de comprar avions caça o no, si cal pujar l'IVA o no ...

I creu que a Espanya la gent hagués votat a favor de la pujada de l'IVA?
Quan el poble considera que els béns comuns són seus, assumeix moltíssima més responsabilitat. De fet, a Suïssa hem pujat l'IVA per votació popular.

Doncs em sembla curiós.
A Espanya, el Govern ha pujat l'IVA un 3% sense explicar res i sense cap tipus de negociació amb els afectats ni amb l'oposició. A Suïssa discutim i negociem. Ningú volia pagar més impostos perquè caiguessin al sac trencat l'Estat. Al final el que va arribar a votació va ser si pujar l'IVA menys d'un 1% durant tres anys i només per tapar un forat de la Seguretat Social. A Espanya la majoria ho hauria acceptat.

Cert.
Aquí ho imposen, i l'únic que pot fer el ciutadà és donar la majoria absoluta als quatre anys després, i així va Espanya: donant batzegades des de fa trenta anys sense que els ciutadans tinguin la més mínima influència sobre la política real .

Doncs sí.
La democràcia directa és una altra manera de fer política, ni d'esquerres ni de dretes, no està ni a favor ni en contra de la pujada de l'IVA o els matrimonis gai, és una forma més participativa de fer política.

Llistes obertes, sí, però com?
A Suïssa, el ciutadà rep les paperetes de totes les llistes més una llista buida. I hi ha tres opcions: agafes la llista del partit que més t'agrada, la fiques al sobre i l'envies.

L'únic que podem fer aquí.
La segona opció és modificar la llista del partit que tries: ratllar els que no t'agraden, acumular els que t'agraden (a nivell cantonal pots donar fins a tres vots al mateix candidat, ia nivell nacional, dues), i pots introduir gent d'altres llistes.

Un Parlament molt democràtic.
La tercera opció és la llista buida: apuntes-hi els candidats que vulguis. Es calculen quants escons li correspon a cada partit i els ocupen els més votats.

¿Trien els ministres i les seves carteres?
A nivell cantonal, el ciutadà rep llistes de candidats i va barrejant els que li convé. Així es garanteix que el govern està sempre compost per gent de diferents partits. En total, a Suïssa tenim 7 ministres nacionals, en els cantons varia entre 5 i 7. Jo per Espanya proposo 9 en lloc dels 14 actuals.

No tenen president de Govern.
No Un dels ministres dirigeix ​​les reunions del consell i fan torns anualment.

Alguna altra proposta?
Els polítics milicians, és a dir, polítics que, com passa a Suïssa, no visquin de la política. Tots els parlamentaris, diputats i senadors segueixen exercint la seva feina, l'única excepció són els set ministres nacionals i els cantonals, que són de dedicació plena i reben un sou.

I els parlamentaris no cobren?
Reben unes dietes, però segueixen exercint la seva professió, i això és molt saludable perquè no existeix aquesta divisió entre ciutadà i polític, estan molt més a prop del poble i coneixen les necessitats.

També és més sa a nivell polític.
Sí, perquè no es converteixen en dependents de la política. Qui durant dues o tres legislatures és diputat deixa de ser reciclable per al món laboral, per això no és reelegit és aquí una desgràcia i s'inventen càrrecs ficticis i assessories estranyes.

Com es controla la corrupció i la manipulació?
N'hi ha a tots els sistemes, però en un tan transparent i amb tant control és més difícil. Si tens polítics milicians, tots els lobbies estan representats al Parlament i el ciutadà sap des del primer moment de quin peu coixeja cadascun.

Font: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121120/54355410631/la-contra-daniel-ordas.html # ixzz2DRI8E1GY

dimarts, 27 de novembre del 2012

DIA DELS MESTRES

Una mestra, la Carme, ens envia aquest escrit que volta per la xarxa en suport del dia dels mestres. Diu així:



Als mestres que ensenyen. Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Alguns arriben al cole una hora abans,uns altres surten del cole una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden acudir a una altra hora i uns altres recorren tots els dies més de 100Km .




A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seves classes,  preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima a les butxaques i uns altres amb una ampolla d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, de vegades forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist. 

Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra. Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics.


Són dones i homes, casats, solters...,de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi famílies que no els valoren, els critiquen, però ells segueixen endavant. 

A les tardes, alguns, queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen. 

Diuen d'alguns que van ser molt importants, que sempre tenen paraules d'alè; diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."





dissabte, 24 de novembre del 2012

PARAR UNA GUERRA

Aquesta idea d'un mestre israelí parla bé de tots nosaltres, de les persones i fa reflexionar sobre l'actitud d'alguns líders que fan ben bé el contrari d'allò que ens proposa. 
No us el perdeu!


divendres, 23 de novembre del 2012

FER de MESTR@


Des de la Facultat de Ciències de l'Educació(UdL) la Glòria Jové ens convida a reflexionar a partir d'aquest text. Us convido a fer-ne la lectura. Diu així:

“...Quina llàstima! amb la teva capacitat i faràs magisteri” 
“...Amb les notes que has tret i faràs magisteri?”
“...No has pensat fer una altra cosa?, tens moltes capacitats per anar a magisteri”
“Magisteri vols fer?, que et vols passar la vida dibuixant i retallant?”
« Magisteri, és molt fàcil “quina llàstima!, amb les notes que has tret!”

Fa tres cursos que es van iniciar els nous graus de Mestre. Des de fa dos cursos sóc professora al grau de Primària, abans a l’especialitat d’Educació Especial.

En el grau de Primària de la Facultat de CCEE de la Universitat de Lleida, el professorat i l’ estudiantat ens ocupem de formar-nos com a persones i mestres que puguem donar resposta a l’ heterogeneïtat que hi ha a les aules, als centres i en el mon.

Una de les eines que utilitzem es la realització d’un document que anomenem “Historia de vida” que té com a objectiu que els futurs mestres coneguin i prenguin consciència de quins models educatius han tingut com a alumnes i quins tenen integrats. Cal conèixer i comprendre les creences i els coneixements que tenim del que és ensenyar i aprendre; al mateix temps, fer-los explícits per tal d’anar reconstruint i desenvolupant estratègies i formes de vida més humanes.

Tant el curs passat com aquest, quan llegia les històries de vida dels meus estudiants, frases com les que hem posat a l’inici del text estaven de forma reiterada en els seus escrits. El curs passat, però, no em van resultar massa incòmodes. - És el que pensa molta gent...!- vaig concloure.

Aquest curs, algunes d’aquestes frases tornaven a estar presents en els seus textos,  “sonaven molt fort” i m’han resultat particularment incòmodes. Com diu Edgar Morin, la societat actual és complexa i incerta i com a éssers som productes socials però alhora productors. Per tant, conjuntament amb l’estudiantat del grau de primària i especialment amb l’ajut de la Joana i l’Anabel, hem recollit els comentaris que gent del seu entorn els hi ha fet a l’hora d’escollir la carrera i quina visió tenien i/o tenen del que suposa ser mestre en el segle XXI. “Les seves veus” , us les fem arribar en format wordle.net que és un recurs tecnològic que permet mostrar quines paraules són mes freqüents en un text determinat.

Aquestes són les paraules que més sovintegen en els escrits dels estudiants del grau de Primària de la UdL:





Com podeu veure, les paraules “educació”, “sempre”, “carrera” són importants.
Com podeu veure, les paraules “canvi”, “canviat” ,“mirada” són importants.

Com a persones d’una societat, com a mestres, com a professorat de secundària i d’altres etapes educatives; us encoratjaríem a recolzar aquells estudiants, i si són els millors, “millor”; a fer la carrera de “MESTRE” que ells han elegit, des de la responsabilitat i del que implica fer de mestre avui, que passa per canvis de mirades de moltes de les creences i coneixements del que entenem per ensenyar i aprendre.

Com diu la Blanca, estudiant de segon del grau de Primària a la UdL, “el canvi de mirada m’ha permès que comenci a veure els mestres com a arquitectes creatius”.

Gràcies per dedicar-nos una part del vostre temps.
Glòria Jové i Estudiantat del grau de Primària de la UdL

dimecres, 21 de novembre del 2012

ENSENYAR AMB INFOGRAFIES

Treballar amb infografies a l'aula suposa  introduir en l'ensenyament les noves maneres d'expressió visual i multimèdia. També ajuda a llegir i comprendre a partir de gràfics i a fer una ànalisi global d’un tema concret.

Us presentem aportacions de les infografies:

  • És un instrument per a l'anàlisi
  • Suposa un bon recurs didàctic que facilita la comprensió
  • És una eina motivadora i visualitza el coneixement

On trobar infografies a Internet?

divendres, 16 de novembre del 2012

PROJECTE IMPLICA'T

Des del bloc eduquem caminant ens volem afegir a la iniciativa del projecte IMPLICA'T. Per poder col·laborar amb les companyes que gestionen aquesta iniciativa hem creat un senzill espai web on hi trobareu històries i contes per totes les edats que conviden a la reflexió i a treballar els valors.

També us convidem a tots i totes a participar, si trobeu un conte, vídeo o una història  prou bona que convidi a pensar en els valors i en la solidaritat podeu enviar-la a: eduquemcaminant@gmail.com

Podeu accedir al nou espai de dues maneres, anant-hi directament :

CONTES, HISTÒRIES I VALORS

O des del mateix bloc, l'espai estarà present a la barra lateral esquerra en l'ESPAIS AMICS.





dijous, 15 de novembre del 2012

ECONOMIA SOLIDÀRIA?

El nostre company Francesc ens envia aquest vídeo sobre economia... i direu... Però no és aquest un bloc educatiu? Veureu que en algun moment de la conferència aquest economista també parla de la importància dels mestres però l'autèntica raó de publicar-lo és la visió solidària de l'economia que pot ajudar molt a educar la nostra societat.


dimarts, 13 de novembre del 2012

MATAR EL LLIBRE DE TEXT?


El títol de l’article d’Enrique Dans és colpidor « Matar al libro de texto », però val la pena llegir la seva reflexió. La nostra companya Neus ens fa arribar les seves propostes que va pronunciar a la jornada educativa de  l’ITworldEdu.
Us facilitem l'article i un recull de les seves conclusions . Dans diu :

(Per llegir l'article bé podeu picar-hi sobre )


I a les escoles que podem fer?

- Cal tenir present que el professor segueix sent fonamental encara que hagi canviat el seu paper.

- Cal formar al professorat. No es necessiten professors que siguin enginyers de software. No cal que estiguin a l'última en tot. Només els hi calen coneixements bàsics del treball en xarxa, maneig de repositoris, blogs, fòrums, documents compartits i d’altres eines per millorar la productivitat. L’alfabetització digital del professorat és important però no únicament això. Les TIC són eines i prou.

- Cal que el professorat tingui molt clar el temari que ha d’impartir, des del principi fins al final i que conegui tots els recursos que existeixen a la xarxa.

- El professorat actua com a gestor de continguts: seqüencia el temari, anota esdeveniments a l’agenda, assenyala les fonts principals, proposa preguntes, elabora bancs de conceptes per a la recerca, etc. Vincular fonts contraposades.

- Els alumnes recol·lecten continguts, presenten treballs i indiquen les seves fonts, resolen dubtes, escullen les eines amb les que volen treballar, discuteixen, comenten i presenten la informació. Potenciem d’aquesta manera també valors: el compartir, el respecte, la pluralitat, etc.

- El professorat no competeix amb l’alumnat amb les eines, formats o fonts d’informació que coneix. Actua com a guia i expressa els seus coneixements específics i emet un judici crític sobre la informació que se li ofereix. Creu i potencia les habilitats dels seus alumnes Explica i difon els bons treballs dels seus alumnes.

- Destaca la importància de la utilització de Wikipedia. Ressalta el valor dels errors que pugui tenir per a treballar sobre ells. Estadísticament no conté molts més errors que d'altres enciclopèdies.

- Cal potenciar la utilització d’eines que treballin directament en el núvol (blogs, eines col.laboratives) i que el treball que realitzen el comparteixin. Per construir les habilitats que necessitaran en el futur cal fer-los tocar la informació, compartir-la, discutir-la, etc. No es tracta de deixar-los sols davant la immensitat d’internet. Cal fer un acompanyament també en aquest aspecte. El professor ha de suggerir enllaços a llocs on sap que la informació és de qualitat.

- El canvi real és fer servir dins les aules la interacció que normalment utiitzen en el seu món real.



dissabte, 10 de novembre del 2012

CARTA PER L'EDUCACIÓ

El passat 9 de novembre el diari Segre de Lleida va publicar aquesta carta que exposem. He intentat, com a mestre, fer el màxim de pedagogia per a veure si entenen que l'educació ha de ser una prioritat i que alhora no pot ser polititzada.
"El Conte de mai acabar" és una crítica als canvis de legislació educativa sense participació real  dels professionals i sense consens social. 






dijous, 8 de novembre del 2012

ELS TRES FILTRES

Conten que un deixeble de Sòcrates, el savi filòsof,  va arribar a casa i li va dir:

-Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu. 
 -Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me? 
 -Els tres filtres? – va dir el deixeble. 
 -Si. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert? 
 -Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns. 
 -Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú? 
 -No, realment, no. Més bé al contrari
 -Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta? 
 -De fet, no. 
 -Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit. 

 Font: http://blocs.xtec.cat/lauraduarte/category/contes-per-pensar/

dimarts, 6 de novembre del 2012

ENGANXATS ALS ELOGIS


Aquest article és... per pensar-hi una estona, reconec que l’he llegit "incrèdul" més de tres cops  i al final li veig una llum de reflexió interessant. Sempre he estat partidari del reforç positiu però aquesta proposta  fa qüestionar un model abusiu de l’elogi.  Podem estar més o menys d’acord però si llegiu l’article veureu que fa replantejar el tema. Feu la vostra pròpia anàlisi. 
L'article diu així:

A part del problema de dependència, un nen mereix gaudir dels seus èxits, sentir-se orgullós del que ha après a fer. També mereix decidir quan sentir-se de tal o tal manera. Però, cada vegada que diem, "Molt bé!", li estem dient al nen com sentir. I què podem dir quan els nens fan alguna cosa impressionant? Consideri aquestes tres possibles respostes:

* No digui res. Algunes persones insisteixen que un acte servicial ha de ser "reforçat" perquè, secreta o inconscientment, ells pensen que va ser una casualitat. Si els nens són bàsicament dolents, llavors se'ls ha de donar una raó artificial per ser bons (és a dir, rebre una recompensa verbal). Però si aquest cinisme és infundat-i moltes investigacions suggereixen que ho és-llavors els elogis no serien necessaris.

* Digui el que ha vist. Un enunciat simple, sense avaluació ("Et vas posar les sabates per tu mateix» o només "El vas fer") diu al seu fill que vostè se n’ha adonat. També li permet a ell sentir orgullós del que va fer. En altres casos, pot tenir sentit fer una descripció més elaborada. Si el seu fill fa un dibuix, podeu oferir unes observacions-no un judici-sobre el que vostè veu: "La muntanya és immensa!" "Fill, de segur que has utilitzat molt color morat "
Si un nen fa alguna acció positiva sobre una altra persona, vostè podria atreure la seva atenció subtilment cap l'efecte d'aquesta acció en l'altra persona: "Mira la cara d'Abigail! Ella sembla molt feliç ara que li vas donar una mica del teu menjar ". Això és completament diferent a un elogi, en el qual l'èmfasi està en com vostè se sent sobre l'acció feta pel seu fill.

* Parli menys, pregunti més. Fins i tot millors que les descripcions són les preguntes. Per què dir-li a ell quina part del seu dibuix va impressionar a vostè quan pot preguntar què és el que a ell li agrada més del seu dibuix? El preguntar "Quina va ser la part més difícil de dibuixar?" O "Com vas fer per fer el peu de la mida correcta?" És probable que alimenti el seu interès pel dibuix. Dir "Molt bé!", Com ho hem vist, pot tenir exactament l'efecte contrari.
Això no vol dir que tots els compliments, tots els agraïments, totes les expressions de gust siguin nocives. Hem de considerar els motius pels quals els diem (una expressió genuïna d'entusiasme és millor que un desig de manipular el futur comportament del nen) i els efectes veritables de dir-los. Estan les nostres reaccions ajudant al nen a percebre un sentit de control sobre la seva vida o pel contrari espera constantment la nostra aprovació?

Resum d’un article d'Alfie Kohn

diumenge, 4 de novembre del 2012

ON ESTÀ ESCRIT....?

L'Encarni ens envia aquest interessant vídeo per reflexionar que ens diu:

On està escrit que no podem canviar la manera d'ensenyar?

Aquest és el lema de l'anunci comercial d'una universitat americana. L'anunci podria tenir segona part...

On està escrit que no podem millorar la manera d'aprendre dels nostres alumnes?

Us recomanem el vídeo, està en anglès però és molt il·lustratiu. Bàsicament diu:
 
On està escrit que la antiga manera de fer sigui la correcta.
On està escrit que l’educació tradicional sigui l’única forma d’obtenir una educació.
On està escrit que les classes només s’imparteixin a les aules.
I si poguessis obtenir el teu títol per desenvolupar el teu talent sense que importi qui ets ni on estàs?
I si hagués un altre tipus d’universitat?
Una que canvií les normes, que vingui cap a tu,
que et sigui apropiada i fins i tot s’adapti a com ets.
On està escrit que no puguis canviar la teva vida
Doncs és això: que no està escrit enlloc.
(Traducció: Encarni Serrano)




divendres, 2 de novembre del 2012

TRIVIAL EDUCATIU

Des del bloc d'en Joan Calvo ens conviden a visitar una web on hi han jocs de preguntes organitzats per temes acadèmics i per cursos. És molt fàcil i pràctic d'utilitzar.
Podeu anar directament a:

TESTEANDO



Gaudiu jugant i aprenent!