"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 30 de setembre del 2015

CONSELLS PER SER UN MESTRE DE 10

Des del facebook del nostre amic i educador Raul compartim els consells en una imatge.



FONT: Blog de Gesvin

dissabte, 26 de setembre del 2015

7 SECRETS PER LA FELICITAT

En el programa de TV "El Hormiguero" van entrevistar al professor Mario Alonso Puig parlant de felicitat i presentan-nos 7 senzilles receptes. Compartim aquest breu vídeo de menys de 5 minuts amb tots vosaltres.



dimecres, 23 de setembre del 2015

VIA RAMADERIA...UNA CAUSA JUSTA!

Avui el blog fa una aturada educativa per centrar-se en la part més ciutadana i reivindicativa. 

Podeu llegir l'última hora a: NOTÍCIA DEL 23 DE SETEMBRE



A l'Horta de Lleida s'està produint una gran injústícia amb la Ramaderia Pifarré, un granja centenària i familiar que s'ha trobat amb el seu pas tancat de manera il·legal per una empresa propietària de la finca veïna.

Hem tingut una setmana plena de movilitzacions, necessitem el suport de la gent per fer obrir els ulls a les administracions públiques...la seva lentitud és desesperant quan hi ha en joc la subsistència econòmica d'una empresa familiar i el benestar animal.

Per fer una signatura de suport podeu anar a CHANGE.ORG : https://goo.gl/aexCjj

Per més informació podeu anar a:  DIARI ARA 

Gràcies amics i amigues

#salvemramaderia  

#viaramaderia


dijous, 17 de setembre del 2015

LA VISIÓ DEL POSSIBLE

Us convidem a veure aquestes reflexions del professor Mario Alonso Puig. El professor Puig ens convoca, inspira i mou cap a la reflexió més personal i interior en un breu vídeo de 6 minuts.


dilluns, 14 de setembre del 2015

ENTREVISTA A CÉSAR BONA

Des del facebook del Jordi, educador de Maristes Sants-Les Corts, ens arriba aquest article del diari d'educació.cat . Es tracta d'una entrevista d'Anna Sánchez al professor César Bona, un mestre amb enorme humanitat i vocació. Diu així:

Molta gent haurà sentit parlar d’un saragossà nominat al “premi Nobel dels professors”, però potser no tothom sap per què, com ho explicaries?

Estic segur que hi haurà molta gent que no ho sabrà. Jo no tinc res d’especial, només em diverteixo a classe. Per a mi, estar a classe diàriament és passar-ho molt bé, em sento afortunat estant amb nens. Una professora que va estar amb mi fent les seves pràctiques em deia que quan entrava a classe, em veia a mi i als nens somrient. Ella, des de fora, veia la màgia de coses que, per a mi, són quotidianes a classe.

Sí que m’agrada educar els nens perquè siguin éssers compromesos amb el medi, amb la societat, amb el que els envolta… Que intentin canviar el món. Tots els meus projectes han anat en aquesta línia i han buscat estimular la seva essència, que és la curiositat i la creativitat.

Això hauria de ser l’habitual en totes les classes?

Sí. Si jo tingués una vareta màgica, canviaria algunes assignatures a la Facultat d’Educació. Falta educació emocional. I també cal fomentar que els futurs mestres tinguin fusta de líders davant la societat, que no es limitin a ficar-se en la bombolla de les matemàtiques o l’anglès; aquest model està obsolet. Si els mestres són líders i mostren als nens quantes coses poden fer, els nens seran líders també i tindran un pensament crític. Cal ensenyar-los que ells poden fer un pas per canviar les coses. No són els adults de del futur, ara mateix poden actuar, poden contagiar amb les seves accions i poden ser exemple per a milers de nens i per a les persones que tenen al voltant.

Fa temps que veus amb molt prestigi com José Antonio Marina o Claudio Naranjo reclamen més interès per l’educació emocional. Per què costa tant introduir-la a les aules?

Suposo que per la inèrcia dels qui s’encarreguen de dissenyar els plans d’estudis. O perquè cal una mentalitat disposada a arriscar una mica més. Sembla obvi que som emocions i, per descomptat, no som més coneixement que emocions. Quan qualsevol arriba a casa, el que vol és estar a gust amb les persones amb les que viu.

A més de l’educació emocional, està molt interessat en què els alumnes puguin expressar-se en públic …

Sí, per a mi l’expressió oral és molt important. Serveix no només per donar xerrades davant de 400 persones, també per expressar les emocions, els sentiments, els pensaments, les emocions, defensar els arguments… A tots ens ha passat que en algun moment, no ens hem atrevit a parlar o actuar davant d’una injustícia. No entenc com l’expressió oral no s’estimula més a les aules. També és necessària a la Facultat d’Educació.

Davant d’aquests continguts que falten, en sobren d’altres?

Sí. Per exemple, sintaxi. A mi m’encanta la Llengua espanyola i la sintaxi se’m dóna molt bé. Però cal educar per a la vida. Si he de triar entre sintaxi o que les persones sàpiguen expressar-se, jo m’oblido de la sintaxi. Amb la mirada posada només en la selectivitat, es fixen els continguts que els alumnes han d’aprendre a Secundària, a Primària… I, entre aquestes exigències, mai apareix que han de ser éssers empàtics o saber expressar-se en públic, que és el que realment serveix per a la vida.

Com convenç a altres professors reticents?

Amb fets. Resulta que se sorprenen quan un nen que abans era tímid està damunt d’una cadira parlant durant dos minuts de Mary Wollstonecraft, de la Revolució Francesa, del respecte als animals o de la lluita contra el racisme.

Els pares també posen pegues?

Els pares tenen la seva funció, som un equip. A vegades costa convèncer-los que el llibre de text no és la guia de la vida. Per a mi, seguir la guia del llibre de text és perdre moltes coses que passen diàriament fora i dins dels nens.

Moltes vegades, un ha d’estar molt convençut del que vol. Quan feia el de “El Cuarto Hocico” (la protectora d’animals virtual premiada per Jane Goodall), els pares venien a dir-me que els nens havien d’estudiar sintaxi i ortografia. Jo els demanava paciència i els deia que els seus fills estaven aprenent alguna cosa que no estava en els llibres, però que acabarien aprenent també les matèries. Una noia tenia 19 faltes d’ortografia en els dictats i en va acabar tenint només dos perquè li interessava escriure bé per convidar a la gent a la participar a la protectora. L’objectiu no és que aprenguin ortografia, sinó que la facin servir per a alguna cosa.

A més, els professors podem educar en manada, la classe és una micro-societat. Els nens poden contagiar-se entre ells, comprovar com reacciona un company si alguna cosa li ha dolgut. Hi ha valors fonamentals com el respecte al medi ambient, a les persones, que són bàsics.

I viceversa? Si els professors han d’educar en valors, els pares també haurien d’intentar despertar la curiositat?

Sense cap dubte. No es pot generalitzar, de vegades només falta informació i no hi ha un llibre d’instruccions per a ser pare. Això va unit al problema dels deures i amb la manca de temps que tenen els nens. Per a mi, els nens necessiten temps. Molts passen tota la tarda fent els deures i després, a sopar i a dormir, com han de ser curiosos? O com han de tenir ganes de tornar a l’escola? Necessiten temps per gaudir de la infància.

Això també ho aplicaries a les activitats extraescolars?

Els pares reconeixen que és l’únic moment que tenen per fer altres coses. Si l’activitat realment agrada al nen, és fantàstic. Però no sé on vaig llegir que per poder crear, un ha d’arribar a avorrir-se. La imaginació dels nens és meravellosa. D’adults, ens tornem més rancis, més seriosos. Fa poc vaig rellegir “Els objectes ens criden”, de Juan José Millás, i és meravellós perquè Millás té obert el tub que l’uneix amb el nen que va ser. És una meravella escoltar persones amb imaginació.

FONT:  diari d'educació.cat

diumenge, 13 de setembre del 2015

EL PITJOR O EL MILLOR DIA?

Des del twitter de la Susana Miralles  @Susanamusica, mestra de música, compartim aquest interessant text...llegiu fins al final!



divendres, 11 de setembre del 2015

LA NOSTRA DIADA I ELS 10 MILLORS VERSOS EN CATALÀ

EL diari Ara va fer un recull dels 10 millors poemes en català. Avui és un bon dia per compartir-los i com deia J.V. Foix "És quan dormo que hi veig clar"...doncs això que seguim amb el nostre somni i que esdevingui una aclaparadora realitat. 

1. Miquel Martí i Pol
Ara mateix
1982
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

2. J.V. Foix
És quan dormo que hi veig clar
1953
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

3. Salvador Espriu
Assaig de càntic en el temple
1954
Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
[...]
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

4. Maria-Mercè Marçal
DIVISA
1977
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

5. Frederic Soler 'Pitarra'
El fossar de les moreres
I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
-Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
-A on l'enterrem? -A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

6. Vicent Andrés Estellés
Els amants
1971
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.

7. Joan Salvat Papasseit
Res no és mesquí
1921
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

8. Pere Quart
Corrandes de l'exili
1947
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

9. Miquel Martí i Pol
Estimada Marta
1978
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.

10. Salvat-Papasseit
Mester d'amor
1922
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

FONT:  diari Ara

dimarts, 8 de setembre del 2015

ÀNIMS CARLES CAPDEVILA!

El Carles Capdevila és un periodista amb una especial sensibilitat pels temes educatius. Actualment està lluitant per superar un càncer. La Sílvia, una mestra, ha penjat un vídeo seu al fecebook que recollim des del blog.
Fa un parell d'anys el Carles va venir a l'escola Maristes Montserrat a fer-nos una xerrada semblant al vídeo que compartim. Des de Lleida li enviem una forta abraçada i tota la nostra força positiva...ànims Carles et necessitem ben valent!


divendres, 4 de setembre del 2015

NAT EN UNA ALTRA TERRA

La nostra companya Roser ens convida a una lectura que és de realisme poètic i colpidor. En un dia on una foto a la portada dels diaris evidencia el fracàs d'Europa, Joana Raspall ens fa pensar, amb pessics en la nostra humanitat,  encara que sigui per tenir clar que allí roman.


Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta. 
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva

dimarts, 1 de setembre del 2015

PETITS GRANS PENSADORS

La Gemma, educadora, ens envia aquest interessant àudio del programa l'Ofici d'educar de Catalunya Ràdio. Desvetllar el gust per aprendre, opinar, conviure, compartir...ara més que mai la filosofia és imprescindible a l'escola.



Podeu anar a: FILOSOFIA I NENS