"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 28 de juliol del 2011

Com aprenem?

Diuen que una imatge val més que mil paraules.
Podem aprendre de moltes maneres però aquelles significatives i pràctiques són les que ajuden a integrar millor els coneixements. La imatge és molt reveladora.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Professorat del segle XXI

Un vídeo per reflexionar sobre la tecnologia en l'àmbit educatiu.
Podem fer camí en l'àmbit tecnològic?
La tecnologia pot contribuir a l'autonomia de l'alumnat?
Podem crear un entorn professional per compartir coneixements tecnològics bàsics?
La formació ens pot ajudar?

El moment de pensar

Aquest és un fragment de l'article de l'Enric Roca (Doctor en Ciències de l’Educació per la UAB ) al diari ARA. Diu així:

Pensar com farem nou el que ja sabem fer. Pensar com descobrirem de nou als nous alumnes. Pensar com ens poden tornar a sorprendre i, sobretot, com deixar-nos sorprendre per a poder il·lusionar-nos en aquesta meravellosa tasca d’ajudar a educar als altres tot educant-nos alhora. Pensar, planificar, innovar, proposar alternatives didàctiques i metodològiques, cercar instruments nous que ens ajudin a fonamentar els nostres continguts d’ensenyament. Pensar en com arribar més i millor a cada alumne, com descobrir en cadascun d’ells les dreceres motivacionals i emocionals que ens portin a poder influir en el seu desvetllament envers les ganes d’aprendre, d’aprendre-ho tot, d’aprendre el món. I nosaltres al seu costat. I nosaltres aprenent –també amb ells– el món. Un món nou cada any, cada curs. Pensem-hi. Sobretot pensem en innovar, en no repetir, en no repetir-nos. La nostra és també una feina per a creadors. Ens ho creiem?

L'article complet a:
http://mestres.ara.cat/blogedu21/2011/07/22/el-moment-de-pensar/

Curiositat

Una capacitat a cultivar, la curiositat. Despertar-la, compartir-la, alimentar-la, forma part de la nostra meravellosa tasca d'educar i aprendre.

Aquesta cita d'Henry Miller ens aproxima al concepte:


L'autèntica lectura pot realitzar-se amb qualsevol cosa: una fulla d'herba, una flor, l'unglot d'un cavall, els ulls d'un infant quan són captivats per la maravella, l'aspecte d'un autèntic guerrer, la forma d'una piràmide o la serena calma gravada a l'estatua de qualsevol Buda. Si la facultat indagadora no ha mort, si el sentit pel meravellós no està atrofiat, si hi ha gana autèntica i no pas simple apetit o desig, hom no pot deixar de llegir a mesura que avança. L'Univers sencer ha d'esdevenir, aleshores, un llibre obert.
Henry Miller

divendres, 22 de juliol del 2011

Receptes per educar

Aquest llibre escrit per la Carolyn Meeks, una pediatra americana, és una aproximació a les relacions entre pares, mares i fills. El seu contingut és molt pràctic i alhora general però dóna una visió àmplia en l'aspecte d'interacció a casa. El llibre és interessant, fàcil de llegir i el podeu recomanar a les famílies.
Us fem arribar un breu resum, pot ser una altra eina per acompanyar.

dilluns, 18 de juliol del 2011

El pensament clàssic ens porta a... l'heurística

La paraula heurística procedeix del terme grec ερίσκειν, que significa «trobar, inventar» (etimologia que comparteix amb eureka). La paraula «heurística» apareix en més d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la ciència del descobriment, una disciplina susceptible de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses més concretes, com estratègies heurístiques, regles heurístiques o sil·logismes i conclusions heurístiques. És clar que aquests dos usos estan íntimament relacionats ja que l'heurística usualment proposa estratègies heurístiques que guien el descobriment. 
La popularització del concepte es deu al matemàtic George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre (How to solve it). Havent estudiat tantes proves matemàtiques des de ben jove, volia saber com els matemàtics arriben a elles. El llibre conté la classe de receptes heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques.Quatre exemples extrets d'ell il · lustren el concepte millor que cap definició: 
• Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema. 
• Si no trobes la solució, fes com si ja la tinguessis i mira què pots deduir d'ella (raonant al revés). 
• Si el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret. 
• Intenta abordar primer un problema més general (és la "paradoxa de l'inventor": el propòsit més ambiciós és el que té més possibilitats d'èxit). 


 
Font: Viquipèdia

diumenge, 17 de juliol del 2011

Mirar més enllà... Compartir experiències.

El passat 1 de juliol un grup de companys i companyes de l'escola van visitar l'Escola de Fonollosa una escola amb apostes interessants en temes com l'esbarjo, el tractament artístic, el treball competencial, el tema de la sostenibilitat i d'altres.
Us passem unes fotos de la visita i us recomanem que pregunteu a les persones que hi van anar... però vigileu, van tornar molt motivats, quan pregunteu assegureu-vos que teniu una bona estona disponible perquè us contaran les mil i una.

dissabte, 16 de juliol del 2011

"Si només tens talent, no arribaràs molt lluny"

Recomanem aquest article perquè parla de vocació, de motivació, de treball en equip, de cuidar l'ambient professional i de molts aspectes que estan vius en el món científic i també en l'educatiu.

Robert Weinberg, Investigador del Càncer
"Hi ha gent que creu que, perquè és brillant, no necesita res més ; i s'equivoca"  
"El més important és que se sentin fascinats per la feina que fan"
"Dirigeixo el laboratori, i no m’agraden  les persones que sempre em diuen que sí "

L'article original a:

Robert Weinberg es uno de los grandes. Gran científico y gran maestro. Sus descubrimientos han cambiado la visión del cáncer y han sido esenciales para que los tratamientos oncológicos sean hoy mejores que cuando empezó su carrera hace más de cuatro décadas. Investigador del Instituto de Tecnología de Massachusetts (EE.UU.), ha formado a varias generaciones de investigadores que han iniciado su carrera como discípulos suyos.
Durante su estancia en Catalunya para participar en la última Conferencia del Cáncer del Institut d'Investigació de Bellvitge (Idibell), organizada por Manel Esteller, conversó con La Vanguardia sobre su experiencia como maestro de científicos y sobre el punto en que se encuentra ahora la investigación del cáncer.

¿Qué cualidades busca usted en investigadores jóvenes para aceptarles como discípulos?
Lo más importante es que se sientan fascinados por el trabajo que hacen. Algunos jóvenes hacen investigación sólo para obtener un título. No están realmente motivados por la ciencia. Y si uno no siente una motivación instintiva por descubrir algo interesante, todo resulta más superficial.

¿Valora alguna otra cualidad que considere importante?
Que sean capaces de pensar por sí mismos. Hay gente joven que llega con la expectativa de que su mentor les dirá lo que tienen que hacer, que pensará por ellos. Con esta actitud, su carrera como investigadores independientes no está destinada a ser un éxito.

Ha destacado dos cualidades relativas a la actitud, no al talento. ¿Cree que el talento está sobrevalorado?
El talento es importante, pero no es suficiente. Si sólo tienes talento, no llegarás muy lejos. Hay gente que cree que, porque es brillantes, no necesita nada más. Que todo le irá bien. Pero se equivoca. Si una persona brillante no está dispuesta a trabajar duro, no llegará a ser una gran investigadora. El éxito, en ciencia, llega a personas dispuestas a trabajar duro durante muchas horas por relativamente poco dinero. No es una carrera para alguien que desee hacerse rico.

¿Qué tipo de talento es importante en la ciencia?
La capacidad de pensar de manera independiente y creativa. De relacionar ideas aparentemente inconexas de una manera que a nadie se le haya ocurrido antes. Y también ayuda tener inteligencia analítica y una buena memoria.

¿Y qué dice de la capacidad de trabajar en equipo?
Desde luego. La investigación científica es una actividad muy social. Uno podría pensar que el éxito en ciencia debería depender sólo del talento que uno tenga, de la ambición y del trabajo. Pero he conocido a muchos investigadores brillantes con talento, ambición y capacidad de trabajo, pero a los que les cuesta relacionarse con sus colegas, y eso ha perjudicado sus carreras.

¿Cómo trata usted a sus discípulos para ayudarles a crecer como investigadores?
No les digo lo que deben hacer, sino que les animo a que tomen sus propias decisiones. En ocasiones, he tratado de convencer a investigadores de mi laboratorio de que hicieran un experimento y me han dicho que no. Yo dirijo el laboratorio, pero acepto que me digan que no. No respeto a las personas que siempre me dicen que sí. Después, aunque no me hayan hecho caso, es importante apoyarles en lo que hacen.

¿No siente la tentación de decir 'si me hubieras hecho caso, esto no te habría pasado'?
Que un experimento no salga bien es algo muy habitual. Resulta fácil criticar lo que alguien ha hecho cuando le ha salido mal, y más si le habías aconsejado que hiciera otra cosa. Pero este tipo de crítica es corrosiva y desmoraliza. Para mantener la moral alta en el laboratorio, es preciso apoyar lo que la gente hace. Y después es importante preocuparse de que los investigadores no se aíslen, y de que interactúen con otras personas.

¿Y cómo consigue que ellos interactúen?
No puedo obligarles, sólo puedo animarles a que lo hagan. Tener un espacio de encuentro como una cafetería o salas de reuniones no es un lujo. Para un centro de investigación, son una necesidad. La idea de que se puede hacer ciencia aislado del mundo, en una torre, como un monje, es una estupidez solemne. La ciencia es interacción.

Pero tal vez en la cafetería se habla de fútbol y en el laboratorio de ciencia.
No es eso lo que ocurre. En el laboratorio hay que poder hablar de cualquier cosa que no tenga nada que ver con la ciencia y, si hay un buen clima de diálogo, también se hablará de ciencia. Y cuando se va a la cafetería, se sigue hablando de todo, también de ciencia. No me preocupa que hablen de lo que quieran. Me preocupa cuando llego algún día al laboratorio y todo el mundo está trabajando en silencio.