"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 5 de desembre del 2018

EL MAPA DE COLOM

Un interessant treball de restauració ha permès que un grup d'investigadors de la Universitat de Rochester, a Nova York, aconseguís restaurar un mapa de 1491. El mapa, creat pel cartògraf alemany Henricus Martellus a Florència, mostra el món com el van conèixer a finals de segle XV.

Amb això, s'ha tornat llegible un text que l'acompanyava, el qual estava desdibuixat i demostra que aquest mapa de 527 anys d'antiguitat no només va influir en Cristòfor Colom, sinó que també va ser utilitzat per fer el llegendari mapa de Martin Waldseemüller, que va ser el primer a anomenar al Nou Món pel nom d'Amèrica.

D'acord amb LiveSciencie, aquest mapa no mostra el continent americà, l'existència era encara desconeguda pels europeus en aquestes dates.

Podeu consultar el mapa de manera interactiva a: MAPA DEL 1491


FONT: El nuevo dia

dimarts, 27 de novembre del 2018

CARTA D'ALBERT CAMUS AL SEU MESTRE

Quan Albert Camus va guanyar el Premi Nobel en 1957 va voler escriure una carta d'agraïment al senyor Germain, el seu mestre de primària.
Molts de nosaltres tenim en ment un professor o professora Germain i és per això que aquesta senzilla i sincera carta vol ser també un reconeixements a tants educadors i educadores que estimen la seva feina i les persones a les que eduquen.
Recordo que en Xavier Melgarejo sempre deia que a Finlàndia tenen claríssim que els nens i nenes són el tresor del seu país i per aquest motiu l'educació és molt valorada. Tenim camí per fer però com diu el nom del blog... eduquem caminant!

París 19 de novembre de 1957

Estimat senyor Germain:

Vaig esperar a que s'apagués una mica el soroll de tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va tendir al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament no hagués passat res d'això. No és que doni massa importància a un honor d'aquest tipus. Però ofereix almenys l'oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar en això continuen sempre vius en un dels seus petits escolars, que, tot i els anys, no ha deixat de ser un alumne agraït. 
Una abraçada amb totes les meves forces,

Albert Camus

Avui he proposat, a un grup d'educadors i educadores de l'equip de pastoral del Col·legi Maristes Montserrat, una senzilla activitat relacionada amb la carta de Camus. Es tracta d'escriure la nostra particular carta. I per animar-vos a fer la prova i submergir-nos en qüestions essencials, us pregunto:
     Qui va ser el vostre senyor o senyora Germain?
     Què us va impactar d'aquella persona?
     Quins valors compartiu?
     Quina anècdota o record encara teniu ben presents?

I un passet més...
     Quin record t'agradaria que els teus alumnes guardessin de tu?


dijous, 15 de novembre del 2018

DIA INTERNACIONAL DE LA FILOSOFIA


La filosofia és una herència de la cultura grega i per això la paraula deriva de dues formes gregues: FILO (amor) i SOFIA (saber). Fa uns quants anys una companya i amiga mestra, l'Adelina, em va explicar la seva experiència fent filosofia amb nens d'infantil. Amb ella vaig fer les primeres passes i una formació amb un equip de companys i companyes que vam acabar incorporant dinàmiques de filosofia amb els alumnes de primària. Fa més de 8 anys i en seguim fidels perquè veiem que genera pensament i que alhora fomenta el respecte, dues bones combinacions.

La filosofia és humana, és l'essència que ens ajuda a entendre el món, a descobrir-lo de ben petits amb el primer "Per què?". La filosofia ens convida a ser crítics, a repensar-ho tot, a conèixer amb els altres a partir del diàleg profund, a valorar l'ètica i els valors per sobre d'interessos.

El mateix Aristòtil va situar a Tales de Milet (624-546 aC)  com a pare fundador de la filosofia. Tales de Milet ens va deixar frases com aquestes:

“La cosa més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos; la més fàcil és parlar malament dels altres”.

“La felicitat del cos es fonamenta en la salut; la de l'enteniment, en el saber”.

“Cuida les teves paraules; que no aixequin un mur entre tu i els que viuen al teu voltant”.


La filosofia ha canviat el món i el seguirà canviant, amb preguntes, amb respostes.
Avui dia de la #FILOSOFIA et convido a fer-te 3 clàssiques preguntes.
Què et fa feliç?
Quines persones valen la teva estima sincera?
Com ajudes a fer millor el teu entorn familiar, laboral,...?
Gaudiu de les preguntes i viviu amb intensitat les respostes. Visca la filosofia!

dimarts, 13 de novembre del 2018

ENTREVISTA A VALENTÍ FUSTER

La meva amiga i companya de feina, l'Anna, em va passar una part del vídeo del metge Valentí Fuster, em va agradar i avui el voldria compartir amb tots vosaltres. És simptomàtic i curiós que un cirurgià del prestigi del Valentí Fuster parli d'educació. Està molt bé que un home de la seva saviesa aporti la seva visió, us convido a mirar aquest vídeo quan tingueu una bona estona.



diumenge, 16 de setembre del 2018

MOTIVAR LA LECTURA

Compartim aquest vídeo de l'INFO K de TV3 on s'explica l'ambient de la SETMANA DEL LLIBRE i on mostra curiositats com la impressió d'un llibre. És un bon material per visualitzar a les aules i motivar la lectura entre els nostres alumnes. Seleccionant la imatge accedireu al recurs audiovisual, sinó podeu anar a l'enllaç de sota.



FONT: http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok-13092018/video/5785762/

dimarts, 12 de juny del 2018

CULTURA DEL PENSAMENT

La cultura del pensament proposa que en el dia a dia de l'escola les activitats de reflexió hi siguin presents de manera transversal. Fer visible el pensament enraonant, preguntant, debatent, analitzant, decidint, proposant, sintetitzant, categoritzant, opinant, fent aportacions crítiques... és la manera de generar coneixement obert que ajudarà a connectar més i millor amb els coneixements.



Aquest vídeo mostra un exemple d'organitzador gràfic. Els diferents organitzadors gràfics ajuden als alumnes a ordenar i generar idees per sintetitzar i decidir de manera més precisa. 
També us presentem un espai web on hi ha diversos organitzadors i propostes per fer a l'aula: RUTINES DE PENSAMENT




Font: La destral pedagògica

divendres, 13 d’abril del 2018

REFLEXIÓ A L'AULA

Compartim aquesta escena de la pel·lícula "The Detachmen" (El professor) on ens conviden a reflexionar sobre el pensament crític, una eina poderosa que hauria de tenir una important presència a les escoles. El vídeo dura menys de 3 minuts i és una bona motivacíó per crear-ne debat. Us animo a fer-ho!


diumenge, 8 d’abril del 2018

MESTRE TONUCCI : Hem d'escoltar als infants i joves!

Fa aproximadament 5 anys vaig tenir el privilegi de conèixer en persona i compartir una vetllada amb el gran pedagog i dibuixant Francesco Tonucci. I tot gràcies a una gran docent i amiga, l'Helena que em va convidar a compartir sopar amb un grup de mestres lleidatans i el mateix Tonucci. No oblidaré mai la senzillesa d'aquell home, la seva sabiduria, la bona conversa filosòfica i el respecte exemplar que sempre demostra pels infants i joves. Molt per aprendre!
Comparteixo un vídeo que hauria de ser de visualització obligada a tot docent abans de començar a exercir i també al cap d'una anys per recuperar la vocació. El plantejament crític i constructiu de Tonucci és un camí per fer una escola del futur més natural, més real....més de tots i totes!


dilluns, 12 de febrer del 2018

ROBERT SWARTZ I LES HABILITATS DE PENSAMENT

El passat dissabte 10 de febrer la direcció del Col·legi Terraferma em va convidar a participar de les seves jornades pedagògiques que presentava el professor Robert Swartz. Vaig tenir ocasió de saludar-lo personalment i comprovar el seu tarannà proper i amable.
Com molts sabeu Swartz és una autoritat mundial en el tema de les rutines i habilitats de pensament aplicades a l'educació i la seva xerrada va girar al voltant d'aquest tema.
En la seva exposició va remarcar tres clars pilars educatius:
1- pensament
2- comunicació
3- col·laboració

Si en les activitats d'aprenentage tenen presència aquests ingredients és fàcil que sigui una activitat d'aprenentatge profund. Per això Swartz proposa el seu programa educatiu d'aprenentatge basat en el pensament.

Compartim un quadre resum de les rutines de pensament. També un enllaç on trobareu algunes dinàmiques com el TOT i PARTS, COMPARA i CONTRASTA,... Podeu visitar: RUTINES DE PENSAMENT



FONT IMATGE:  smconectados.com





divendres, 2 de febrer del 2018

LA GAMIFICACIÓ A L'AULA

Compartim un vídeo del professor Pere Cornellà i Canals mestre i pedagog vinculat a l'ICE de la UdG. Com a mestres hem de tenir recursos per fer descobrir nous aprenentatges i la idea de gamificar arriba amb força perquè té el poder de motivar i incentivar als nostres alumnes. Millor si us ho explica ell...


dilluns, 29 de gener del 2018

JAUME CELA FENT PEDAGOGIA DE L'ESSENCIAL

El mestre i pedagog Jaume Cela i Ollé va inaugurar el divendres 26 de gener les cinquenes Jornades Pedagògiques Maristes Montserrat de Lleida. Les Jornades, exploratòries i expressives, arriben a la cinquena edició i ja formen part del calendari pedagògic de les comarques de Ponent. 

Sinopsi de la xerrada d’en Jaume Cela.
La vida és canvi. I ara, justament, estem passant una època de canvi en molts àmbits, també a l’escola. Hi ha un desig de canvi. Avui, el canvi es defineix per la seva acceleració. La resposta a tres coses fonamentals: on vivim, on treballem i les respostes metafísiques, han canviat en molt pocs anys. Hem de preguntar-nos pel què i el per què del canvi. Avui els nens no tenen ni espai ni temps per jugar lliurement. Tenim nens en símptomes d’estrès. Els nens mai havien estat ésser estressats, sí que són éssers que estressen (comenta el Jaume irònicament).
La idea de canvi el podem emmarcar per uns quants fenòmens: el món del lleure és important; el fenomen de les noves migracions ens aporten una mirada diferent de veure el món; tenir diversitat a l’escola, que enriqueix molt mentre no creï noves desigualtats; la tecnologia, les noves pobreses...
L’important és preservar alguns aspectes essencials per educar, sigui a l’escola, a la família, a l’esplai o a la ciutat.
L’acollida, sense condicions de cap classe. Cada nen és un esdeveniment. I un esdeveniment ens marca.
Acompanyament. És clau. Des de quina distància faig aquest acompanyament? Singularitzar aquest acompanyament és essencial! Estar sempre al costat és una feina essencial dels educadors, mestres, pares. Donar sentit al coneixement, sobretot a aquells que no volen aprendre. Els acompanyem en el procés de descoberta del món. També hem d’acompanyar les coses doloroses del món, la mort inclosa. El pedagog, inicialment, era l’esclau que acompanyava el nen a l’àgora grega, a descobrir el món. I el món no és de color de rosa.
En aquest acompanyament, ens sentim acompanyats!
I quatre pistes per l’essència educativa:
Escoltar. Curiosament als debats educatius la veu dels alumnes no hi és. Hem de tenir una escolta clarivident, anar més enllà del que signifiquen les paraules.
Confiar. No pot ser que un adult digui a un infant “no faràs mai res a la vida”. Cal estimar, és essencial. I si costa, cal fer-ho veure, ho hem d’interpretar. Han de veure que són interessants per nosaltres. Recomanació: carta d’Albert Camus al seu mestre. Llegiu-la. Com la carta que escriu la noia musulmana a la seva mestra després dels atemptats de Barcelona de l’estiu passat.
Fer-los créixer en la saviesa. En el coneixement. Hem de fer nens feliços, és clar, però nens que valorin el coneixement. Hem de formar en l’excel·lència, sí, però cadascú en la seva competència. I la competència va més enllà de l’àmbit lingüístic i matemàtica.
La saviesa aplicada a la bondat. Alguns dels que van participar en els pitjors feixismes, eren persones preparades. Reivindicar la bondat a l’escola no és naïf. Nens autònoms, però amb càrrega de justícia, de responsabilitat. La vida la comparteixen.
En un marc de felicitat. Tot això hem de fer-ho en un clima de felicitat. Permetre equivocar-se sense sancionar! Ens passa una paradoxa curiosa: el dubte, el desconeixement, la ignorància... tot això ho sancionem.

Encara ara, en les alçades de la pel·lícula que estem vivint, tenim uns currículums excessivament carregats. No diferenciem el desitjable, del que hem d’assegurar si no volem que naufraguin. Hauríem d’esborrar el fracàs! Compte en els debats d’innovació: cap classe magistral, cap llibre de text, cap deure escolar, no cultivar la memòria... així no.
Currículum rellevant, que ajudi a construir un narrador. La vida no té sentit, li donem nosaltres. Per tant necessitem ajudar a construir un jo.
El currículum ha de respondre a...
· Què hem d’ensenyar per ajudar a viure?
· Ha de prendre partit contra la injustícia social.
· Potenciació d’una escola inclusiva per una societat inclusiva.

L’escola és un temps i un espai per assajar formes de convivència. És un lloc de conflicte. I benvinguts siguin els conflictes dins de l’escola. Perquè els podem tractar i els podem exportar a altres àmbits de la societat. Ha de ser militant davant dels problemes d’avui: defensa del medi ambient, les desigualtats socials... Que creï esperança.
Tot això en un context de cultures diferents. Potser caldrà treballar més l’educació física, el consum en criteri, l’ús de les tecnologies...
La vida és canvi, però algunes coses les hem de mantenir.
I tres cites de referècia:
·         Les invariants pedagògiques de Freinet (1964). “Tot individu vol tenir èxit”
·         Carta a una mestra d'escola, escrita pels alumnes de l’Escola Barbiana (1967). Deien els nens fa 50 anys. “no suspendre, els que semblen talosos fer-los escoles a temps ple, als ganduls n’hi ha prou en donar-los-hi una finalitat”.
·         Un poema de David Jou que defineix bé la nostra feina. Es tracta de les sensacions d'una mare que planxa la camisa del seu fill que va a la seva primera entrevista de treball. Diu així:

El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d'ell i de la sort.
Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d'ella
la meva presència l'hagués d'acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
—que, ben mirat, no sé quins són—.

Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n'adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d'allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
—tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d'amor, d'ansietat i de tendresa


tan intens, que alguna cosa salva—.


Conclusió final: Educadors i educadores, amb la vostra tasca, alguna cosa del món esteu salvant.

Crònica de l'educador Francesc Balcells i Teixidó.

dimarts, 23 de gener del 2018

V JORNADES PEDAGÒGIQUES MARISTES MONTSERRAT

El dia 26 i 27 de gener tindran lloc les V Jornades Pedagògiques Maristes Montserrat. Com cada any, les jornades pretenen ser una estona de debat i aprenentatge entorn a un tema que aquest any és el següent: Deep Learning: educar en essència. Farem reflexió sobre el què és vital en les nostres escoles, el que creiem imprescindible, com podem donar espais a les competències del segle XXI, a la creativitat, als valors, etc...
Com cada any les jornades estaran obertes a professionals docents, famílies, estudiants universitaris i a totes aquelles persones amb inquietud per l'educació.

El dia 26 de gener a les 18h al teatre de l'escola el pedagog i mestre Jaume Cela inaugurarà les jornades amb la xerrada "QUÈ ÉS ESSENCIAL EN L'ACCIÓ EDUCATIVA?". 

El dissabte 27 de gener hi ha un debat-esmorzar amb professionals de l’educació i tot seguit, 4 tallers educatius sobre psicomotricitat, adolescència, gamificació i cultura del pensament.


Trobareu tota la informació més detallada al següent bloc: http://jornadeseducativesmaristesmontserrat.blogspot.com.es/