"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 28 de febrer del 2013

TEMPESTA D'IDEES


Recentment el diari El País va publicar un article sobre la tècnica del brainstorming. Compartim un resum de l'article amb tots vosaltres. 

A continuació aprendrem la gimnàstica preferida de la creativitat: el brainstorming, una tècnica infal · lible per planejar una sortida diferent amb els amics, aconseguir passar una tarda de diumenge sense gastar un sol euro,... Les seves aplicacions pràctiques són infinites. 

¡Idees a discreció!

"Si vols treballadors creatius, dóna'ls temps suficient per jugar" (John Cleese)
Definim el brainstorming com "un exercici en grup que serveix per generar idees diferents en un ambient relaxat". És tot el que necessitem perquè la nostra tempesta tingui èxit, així que abans de començar ens hem d'assegurar tres coses:
1. Seleccionar un grup de persones que connectin entre elles.
2. Proposar el tema a resoldre.
3. Tenir una llibreta on anar apuntant tot el que es vagi dient.
Perquè cadascú pugui descarregar totes les idees que porta dins hem de seguir aquestes senzilles regles de joc:
“Per tenir idees cal alliberar-se i dir el primer que se'ns ocorri. No pensar si és impossible, ximple o una estupidesa "

No podem parar-nos a pensar en si aquesta idea és impossible, és ximple o una estupidesa. La timidesa, la prudència o el sentit del  ridícul són els tres assassins més famosos de la creativitat.
No jutjar. Si tots estem fent l'esforç de no posar-nos filtres ni control, també hem d'evitar tallar als altres. És imprescindible no jutjar negativament les idees que vagin sortint. En una pluja d'idees professional està absolutament prohibit dir no. També hi ha els tres reis mags de la creativitat, que són el disbarat, l'error i l'impossible. Mai hi ha una idea prou absurda, errònia o impossible com per no ser la llavor d'una genialitat.
Cada idea és una oportunitat. Una idea nova neix en combinar i connectar dos o més idees antigues. Així funciona, i així és com tota idea llançada per un company és una possibilitat perquè s'encengui en el nostre cap una idea derivada.
"Les idees s'encenen unes amb altres com espurnes elèctriques" (Johann J. Engel)
“Quan arriba la calma és el moment de descartar, discutir i decidir en comú "
Durant aproximadament una hora hem descarregat idees a discreció. Sense pensar, sense jutjar, sense avaluar ni valorar. Però arriba un moment en què comença a baixar la intensitat de la pluja. És el que sempre passa amb les tempestes, que acaba arribant la calma. Just en aquest moment és quan hem de repassar el que s'ha anat dient, i ara sí, descartar, discutir i decidir en comú. Benvinguts a la part més racional del procés i, sens dubte, la més complicada, perquè tenir una bona idea és relativament senzill, el complicat és reconèixer primer i convèncer als més escèptics després. 
Per tant el dubte és: com reconèixer una bona idea? Quines són les seves característiques? Lluís Bassat defineix els atributs d'una bona idea de la manera:
Diferent. És a dir, aconsegueix fer el de sempre d'una manera diferent i per això mateix és capaç de sorprendre als altres i a nosaltres mateixos.
Implica risc. La cosa pot sortir malament. ¡Per això és creativa! Aquí està la seva màgia. Sortir a sopar al mateix restaurant de cada dissabte és confortable i segur. Però a la llarga serà avorrit i rutinari. En aquesta vida prenem un gran risc quan vam decidir no arriscar.
Funciona. Si la idea que hem tingut és diferent, implica cert risc, però després de tot no funciona, no és una bona idea. Però no passa res per equivocar. L'error és una de les eines fonamentals de la creativitat.

El brainstorming més famós de la història
A la pàgina historiasdelaciencia.com, comentant el llibre Kluge: l'atzarosa construcció de la ment humana, de Gary Marcus, ens trobem amb la següent anècdota:
"A l'abril de 1970, quan el Apol · lo 13 estava en situació crítica, van començar a fallar els filtres de CO2. Passats diversos dies sense filtre, la tripulació estava condemnada a mort. Calia encaixar una peça quadrada en una rodona. L'enginyer cap de la missió, ED Smyle, va informar el seu equip de la situació i va dir: 'Això és el que tenim a mà en la càpsula espacial, a veure què us passa'. Per sort, el personal de terra va estar a l'altura de semblant desafiament i va improvisar un tosc recanvi per al filtre que consistia en una bossa de plàstic, una caixa de cartró, cinta aïllant i un mitjó. Amb això van aconseguir salvar la vida als tres astronautes ".
Així doncs, la tempesta d'idees és una tècnica que no només és capaç de produir guions o anuncis publicitaris, també és capaç de salvar vides. En realitat, quan hi ha pressió, poc temps i molt en joc, la tempesta d'idees és la millor manera de connectar la potència de diversos cervells, generant així una potència major. Tan gran pot arribar a ser, que pot salvar, com en el cas del Apol · lo 13, vides a milers de quilòmetres de distància de la Terra.


dimecres, 27 de febrer del 2013

ULL AMB L'EDUCACIÓ!

La nostra companya Carme ens recomana aquesta lectura del diari El Punt Avui. Es tracta d'una entrevista a  Manuel Roure un reputat optometrista, diu així:


Per què hauríem de saber quin és el nostre ull dominant?
La meva obsessió sempre ha estat aconseguir, a través de l'optometria, que els nens llegeixin millor. El fracàs escolar és esgarrifós.
Hi ha fracàs perquè no hi veiem bé?
No sempre és així, és clar. Però sí que es pot dir al revés: els nens que tenen fracàs escolar fàcilment tenen predominis encreuats amb la mà.
Això què vol dir?
Tothom sap si és dretà o esquerrà, és ben fàcil: escrivim amb una mà o amb l'altra. També és relativament fàcil saber quin és l'ull dominant en la majoria d'activitats motores, el que anomenem ull motor: agafi un paper, faci-hi un forat al mig, posi-se'l al davant i enquadri a través del forat un objecte més o menys llunyà. Llavors miri amb un ull tapat, i amb l'altre. Descobrirà quin és el seu ull motor. Quan llegim i escrivim, fem servir els dos ulls però n'hi ha un, anomenat ull sensorial, que és més dominant que l'altre, i no sempre coincideix ni amb l'ull motor ni amb la mà amb què escrivim.
I això és un problema?
Molt sovint sí que ho és. Si la mà preferida és la dreta i llegim amb l'ull dret, la informació d'un i altre van a l'hemisferi esquerre del cervell i no tenim cap problema. Si la mà és l'esquerra i l'ull sensorial també és l'esquerre, tota la informació va a l'hemisferi dret i no hi ha cap problema. Però, quan no coincideixen, la informació va a hemisferis diferents i hi ha un retard en el processament. La comunicació entre hemisferis cerebrals es fa a través del cos callós, que ve a ser un camí molt estret. Seria com fer passar la informació de la lectura i l'escriptura per un camí de carro, i el que necessitem és una autopista.
Molt gràfic. Això afecta la capacitat de llegir?
Afecta la comprensió d'aquesta lectura. No a tothom, perquè hi ha gent amb la lateralitat encreuada que llegeix i entén la lectura sense cap problema. Però es calcula que hi ha un 20% d'adults que saben llegir però els costa entendre què llegeixen. Són incapaços d'entendre per exemple les instruccions d'una màquina, es desesperen i ho deixen estar. Però sovint és un problema del predomini visual, i no de la capacitat de comprendre les coses.
I això com s'arregla?
Canviant d'ull dominant en la lectura. Hi ha tècniques per fer-ho. L'altra opció, teòrica, seria canviar la mà amb què un escriu. Però és molt difícil quan el nen ja ha començat a escriure.
La majoria tenim l'ull dret com a ull dominant?
Sí, igual que la mà. Però hi ha molta gent esquerrana que a l'escola li van ensenyar a escriure amb la dreta: tota la vida es pensen que són dretans i en realitat no ho són. Llavors és quan ens trobem amb lateralitats encreuades.
S'ho troba molt, a la consulta?
N'hi ha més casos dels que ens pensem. A més de mirar les diòptries i totes aquestes coses, nosaltres mirem també la lateralitat a tots els nens. Si està al seu lloc, perfecte. Si la té encreuada però el nen va bé, perfecte, també, llavors no toquem res, perquè hi som per arreglar problemes, no pas per intervenir quan no és necessari.
A les escoles no ho revisen prou?
No. Hi ha un error molt estès, i és que miren l'ull motor dominant, el de mirar per un forat, però no el sensorial, el de la lectura. Llavors vénen els diagnòstics falsos, perquè diuen que la lateralitat és correcta i atribueixen el problema d'aprenentatge o dislèxia o el que sigui a altres factors, però no han mirat quin és l'ull sensorial. I sovint es tracta d'un problema de lateralitat encreuada perquè no han mirat amb quin ull llegeix l'infant.
Les noves tecnologies ens faran canviar la manera de llegir?
Des d'un punt de vista dels predominis visuals, no. El procés de lectura és el mateix. Una altra cosa són les pantalles petites. Es força més la vista. Ja ens hi trobem.


diumenge, 24 de febrer del 2013

EL BUDA DE FANG


El Francesc ens envia aquesta interessant història per compartir. Gaudiu de la lectura:

L'estàtua del Buda de fang feia gairebé tres metres d'altura. Durant generacions havia estat considerada sagrada pels habitants del lloc.
Un dia, a causa del creixement de la ciutat, van decidir traslladar-la a un lloc més apropiat.
Aquesta delicada tasca li va ser encomanada a un reconegut monjo, qui, després de planificar detingudament, va començar la seva missió. Va ser tan dolenta la seva fortuna que, en moure l'estàtua, aquesta va lliscar i va caure, esquerdant-se en diverses parts.
Compungits, el monjo i el seu equip van decidir passar la nit meditant sobre les alternatives. Van ser unes hores llargues, fosques i plujoses. El monjo, en comptes de desesperar, es va enfocar a trobar una sortida.
Tot d'una, en observar l'escultura esquerdada, va veure que la llum de la seva vela es reflectia a través de les esquerdes de l'estàtua. Va pensar que eren les gotes de pluja. Es va acostar a l'esquerda i va observar que darrere del fang hi havia alguna cosa, però no estava segur del tot.
Va consultar amb els seus col · legues i va decidir prendre un risc que semblava una bogeria. Va demanar un martell i va començar a trencar el fang, descobrint que sota s'amagava un Buda d'or sòlid de gairebé tres metres d'altura. Durant segles aquest bell tresor havia estat
cobert per l'ordinari fang.
Els historiadors van trobar proves que demostraven que, en una època, el poble havia estat atacat per bandits. Els pobladors, per protegir el seu tresor, el van cobrir de fang perquè semblés comú i ordinari.
El poble va ser atacat i saquejat però el Buda va ser ignorat pels bandits. Després, els supervivents van pensar que era millor seguir ocultant darrere del fang.
Amb el temps, la gent va començar a pensar que el Buda d'Or era una llegenda o un invent dels vells. Fins que, finalment, tots van oblidar el veritable tresor perquè van pensar que alguna cosa tan bella no podia ser certa.

Els nostres tresors són la nostra capacitat de donar, gaudir, agrair, riure, de perdonar, de somiar en gran, de passar per sobre de les petiteses i de valorar en tu mateix i en altres el que veritablement és important. Arrisca't a veure la teva vida a través del fang i t'adonaràs que ets un tresor envoltat de riqueses.


Font: Història pertanyent al llibre "El Silenci de l'Home - Històries de Llum i Saviesa"

dimecres, 20 de febrer del 2013

PRACTIQUEM EL RAONAMENT !

Us proposo un exercici o joc de raonament. Podeu fer-lo vosaltres i també es pot fer amb alumnes, del 3r cicle de primària en endavant.

Si sou valents heu de provar-ho, atreviu-vos a fer l'experiència... ho deia Einstein:

"L'aprenentage és experiència, la resta és informació."


Per preparar la pràctica seguiu aquest passos. Anem amb la proposta:
  1. Penseu en una tesis o un pensament que tingueu molt clar a nivell educatiu. De l'estil de... "el reforç positiu ajuda a millorar l'aprenentatge dels alumnes" o "els alumnes que demostren un bon nivell de lectura tenen èxit escolar" o "en una aula on els alumnes participen activament de la gestió hi ha menys problemes de convivència" o una proposta des de la vostra experiència.
  2. Després inicieu l'activitat anant a l'enllaç: JOC DE RAONAMENT.
  3. Poseu el vostre nom i el títol de la vostra proposta.
  4. Aneu escrivint la tesis de manera jeràrquica i aneu baixant l'arbre posant els arguments que la sustenten fins acabar en una gran conclusió.
  5. Al final teniu una opció de recollir tota la vostra argumentació en un document pdf on es veu tot el procés de raonament.
L'activitat és força elaborada i demana concentració. Per alumnes de primària es pot adaptar fent-ho en grup, amb un adult que l'acompanya o preparant un document amb una proposta més senzilla i guiada com aquesta: ACTIVITAT EXTRA RAONAMENT

Passeu-ho bé i vigileu a no treure fum del cap!

dimarts, 19 de febrer del 2013

FRASES x LA FELICITAT


Us oferim un recull de frases sobre la felicitat de la Revista Valors. Diu així: 

"La felicitat humana generalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que passen poques vegades, sinó amb amb aquelles petites coses que passen cada dia".
Benjamin Franklin (1706-1790),científic i polític nord-americà.

"El secret de la felicitat no és fer sempre allò que un vol sinó estimar allò que un fa".
Lleó Tolstoi (1828-1910), escriptor rus.

"La felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som".
Henry Van Dyke (1852-1933), escriptor nord-americà.

"Alguna vegada he sospitat que l'única cosa sense misteri és la felicitat, perquè és justifica per si sola". 
Jorge Luis Borges (1899-1986), escriptor argentí.

"La felicitat és adonar-se que res és massa important".
Antonio Gala (1936),novel·lista i poeta espanyol.

"Si estem disposats a ser feliços és inevitable no ser-ho alguna vegada a la vida".
Blaise Pascal (1623-1662), científic francès

"Moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat".
Pearl S.Buck (1892-1973), novel·lista nordamericana.

"Volem ser més feliços que els altres, però això és molt difícil, perquè sempre ens inmaginem que els altres són més feliços del que realment són".
Montesquieu (1689-1755), escriptor i polític francès.

"La veritable felicitat consisteix en fer el bé".
Aristòtil (384 a.C-322 aC), filòsof grec.

"La felicitat! No hi ha paraula amb més excepcions; cada persona l'entén a la seva manera".
Cecilia Böhl de Faber, àlies Ferran Caballero (1796-1879),escriptora espanyola.


dilluns, 18 de febrer del 2013

PROJECTE WORLD WONDERS

Google ens presenta :

www.google.com/worldwonders 

Es tracta d'un projecte didàctic especialment creat per a mestres i alumnes.

World Wonders ens mostra vistualment molts espais culturals i naturals d'arreu del món. És una espectacular proposta educativa que ens aproxima a la cultura i a la ciència a partir d'imatges molt il·lustratives.

Us convidem a visitar aquest espai i a mostrar-lo als vostres alumnes.

dijous, 14 de febrer del 2013

CRISI EDUCATIVA?

En Sebastià, ens convida a veure aquest vídeo del programa REDES de TVE. Us en oferim un resum de 8 minuts però us facilitem l'enllaç de tot el programa per si el voleu veure complert.
Podeu anar a: VÍDEO COMPLERT



dilluns, 11 de febrer del 2013

3 BONS RECURSOS


Us proposem 3 recursos que trobareu a la xarxa, dos d'ells els hem trobat al bloc del Joan Calvo i la tercera proposta és un espai web ple de recursos educatius.

RECURS 1
En Joan Calvo des del seu bloc TIC TAC en educació ens presenta dues pràctiques eines. La primera  s'anomena TubGet, és un servei web que ens permet descarregar en el format d'arxiu que desitgem aquells vídeos allotjats en determinats serveis web. La gràcia és que a més de l'omnipresent Youtube... podem descarregar de: Collegehumor, AnimotoBreakMegavideo, Peteaba.ru, arribant en total a 27 serveis.
Els passos a seguir són els de sempre i són 3: afegir l'enllaç de l'URL de vídeo, seleccionar el format de sortida, i posteriorment, baixar el vídeo. Podeu anar a:
http://tubget.com/


RECURS 2
La segona eina és PageFlip Free PDF és un programa gratuït i fàcil d'utilitzar compatible amb el sistema operatiu Windows, amb el qual és possible convertir els arxius PDF a PPT (power point), conservant el disseny i format original del text, imatges, taules, columnes, enllaços, etc.Us el podeu descarregar des de:
http://www.pageflippdf.com/pageflip-free-pdf-to-powerpoint/index.html



RECURS 3
A més, la nostra companya Montse ens recomana aquesta web de recursos educatius. Podeu anar a:  MÉS RECURSOS EDUCATIUS



divendres, 8 de febrer del 2013

MELGAREJO A CATALUNYA RÀDIO

El nostre company David ens envia aquest àudio del programa  el Cafè de la República de Catalunya Ràdio. Li fan una entrevista a Xavier Melgarejo, psicòleg, doctor en Pedagogia i membre de prestigi del Consell Escolar de Catalunya.

Melgarejo proposa una transformació de la pràctica educativa i posa el model 
finlandès com l'exemple a seguir. A més, en el punt de mira està l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert. 


dilluns, 4 de febrer del 2013

2a PART JORNADES DE LECTOESCRIPTURA

El dissabte 19 de gener després de la primera  jornada vam tenir ocasió de participar en diferents xerrades. He resumit el contingut de 4 d'elles de manera molt breu i buscant aquells aspectes més destacats per la reflexió.


XERRADA TOLCHINSKY I GUISAN
Liliana Tolchinsky i Carmen Guisan ens van presentar un estudi realitzat sobre una població de més de 2000 alumnes de tot l'estat espanyol. Van fer un seguiment d’alumnes des d’infantil fins a primària i van constatar algunes conclusions com:
  • L’efecte positiu de la família sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura és una realitat. Quan una família no facilita un entorn ric d’aprenentatge pot condicionar el futur escolar de l’alumne però hi ha un factor que trenca amb aquesta dinàmica. Si resulta que l’escola garanteix el domini de la lectoescriptura a P5 fa que l’influència familiar no sigui tant decisiva. Per tant és important posar recursos a educació infantil.
  • Detecten en l’estudi la importancia de la comprensió oral a partir d’activitats d’escoltar i comprendre. Escoltar textos oralment ejercita la comprensió més atenta. Aquesta pràctica segons l’estudi no està massa desenvolupada en les escoles.
  • També detecten que a les escoles hi ha un excés de treball sobre el text narratiu i poc en textos de tipus argumentatiu (article d’opinió, cartes al director/a, informes,...).

XERRADA PERERA
En una altra xerrada Joan Perera professor didactica de les llengües,  integrant del grup ICE de la UB i assessor en les proves CCBB ens va explicar la importància de la funcionalitat i implicació dels alumnes en les activitats de lectura. També va valorar com a positives les pràctiques de fer revisions una vegada acabat el procés de comprensió per ejercitar la part de metacognició dels alumnes. Per altra banda va recomanar no limitar la comprensio a textos continus (textos seguits de principi a fi, ex: una narració) i oferir textos discontinus (textos amb diferents aportacions escrites que no estan lligades, ex: infografia) que donen informació aillada i separada que després els alumnes han d’analitzar en el seu conjunt.

XERRADA TERUGGI
Lilia Andrea Teruggi que és una responsable de la formació universitària a la Lombardia italiana ens va explicar que quan s’han de matricular alumnes a la Facultat de Ciències de l’Educació es fa una seleccio per places disponibles perquè hi ha molta demanda. Les places són limitades per l’Administració en relació a la previsió de mestres que es jubilaran quan ells acabin la formació. Per això fan unes proves com a primer tall de selecció.
Es demana domini llengua anglesa, italiana i també es prioritza l’educació especial perquè tots els mestres es poden trobar amb alumnes que tinguin necessitats educatives. L'escola Italiana té una educació comprensiva. En l’etapa de formació dels futurs mestres fomenten molt l’esperit reflexiu. Volen mestres que, com deia Emilio Ferreiro, pensin i facin pensar. També tenen una figura de mestres pont entre universitat i escola, es diuen mestres supervisors que faciliten des de les escoles la relació entre teoria i pràctica. Ajuden als alumnes en practiques a fer bones pràctiques i fan un acompanyament molt proper.
Continuament els demanen activitats de reflexió sobre la pràctica educativa i ho fan a partir d’activitats d’escriptura col.laborativa. L’escriptura i la revisió conjunta (companyes i  professors) de la mateixa és un potent mètode de planificació,  reflexió i pensament.
Quan fan pràctiques els professors de la Universitat els tutoritzen durant anys, a la cultura italiana hi ha tradició de seguiment durant tot el procés.
Realitzen un diari de pràctiques on anoten observacions, reflexions, anàlisi de  produccions dels alumnes,... Al final fan una síntesi triant els aspectes mes rellevants de l’any de pràctiques.

XERRADA ESCOLA NABI
L’Escola Nabi (Anna, Montse i Núria) ens van aproximar a pràctiques significatives de la llengua, especialment en l’aspecte més comunicatiu. El títol de la seva xerrada és molt exemplificador “Llegir , escriure i parlar per comunicar-nos”.
Vivim en un món ple de llenguatge i per això proposen que aprofitem situacions reals. La part de codi que té la llengua (ortografia, gramàtica,...) no ens pot fer perdre aspectes claus com ser actius en la comunicació, fer-ho sense pressa, a partir d’interessos reals, buscant la creativitat, la descoberta, aprofitant les bones i males vivències dels alumnes,...
Escriure serveix per organitzar la classe, cartells,...tenen una bústia de les emocions on escriuen textos bonics, també escriuen per organitzar un ball, normes de grup, preparar una reunió de pares,...

La metodologia també és important per ells, moltes activitats són col·laboratives. Treballar junts en parella o els fa contrastar molts aprenentatges , junts aprenen,... Conversar sobre els escrits dels companys fa pensar en aspectes de cohesió del text i altres més formals com l’ortografia.
També tenen per costum llegir moltes de les seves produccions.  És una activitat que motiva la lectura i també la producció escrita. Expliquen l’anècdota de les plomes blaves d'una perdiu que la mestra va portar a classe. Els va proposar als alumnes de fer un conte fantàstic per explicar la història d’aquelles plomes blaves i va ser tot un èxit, un treball ple de motivació i molta creativitat.

Per fomentar el gust de la lectura deixen una estona setmanal per crear el cuquet als companys, exposen i proposen la lectura d’un llibre que els ha agradat especialment (sense explicar el final...). La seva interacció s’aproxima millor als seus interessos

dissabte, 2 de febrer del 2013

ENTREVISTA: Angélica Sátiro

Des del grup ICE- Filosofia de la UdL ens envien aquest vídeo de l'Angèlica Sátiro on explica l'essència del treball de filosofia per a infants. L'Angèlica és una autoritat a nivell mundial i veureu que alhora és una gran pedagoga... explica clar i molt bé.