2a PART JORNADES DE LECTOESCRIPTURA

El dissabte 19 de gener després de la primera  jornada vam tenir ocasió de participar en diferents xerrades. He resumit el contingut de 4 d'elles de manera molt breu i buscant aquells aspectes més destacats per la reflexió.

XERRADA TOLCHINSKY I GUISAN

Liliana Tolchinsky i Carmen Guisan ens van presentar un estudi realitzat sobre una població de més de 2000 alumnes de tot l'estat espanyol. Van fer un seguiment d’alumnes des d’infantil fins a primària i van constatar algunes conclusions com:

• L’efecte positiu de la família sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura és una realitat. Quan una família no facilita un entorn ric d’aprenentatge pot condicionar el futur escolar de l’alumne però hi ha un factor que trenca amb aquesta dinàmica. Si resulta que l’escola garanteix el domini de la lectoescriptura a P5 fa que l’influència familiar no sigui tant decisiva. Per tant és important posar recursos a educació infantil.
• Detecten en l’estudi la importancia de la comprensió oral a partir d’activitats d’escoltar i comprendre. Escoltar textos oralment ejercita la comprensió més atenta. Aquesta pràctica segons l’estudi no està massa desenvolupada en les escoles.
• També detecten que a les escoles hi ha un excés de treball sobre el text narratiu i poc en textos de tipus argumentatiu (article d’opinió, cartes al director/a, informes,...).

XERRADA PERERA

En una altra xerrada Joan Perera professor didactica de les llengües,  integrant del grup ICE de la UB i assessor en les proves CCBB ens va explicar la importància de la funcionalitat i implicació dels alumnes en les activitats de lectura. També va valorar com a positives les pràctiques de fer revisions una vegada acabat el procés de comprensió per ejercitar la part de metacognició dels alumnes. Per altra banda va recomanar no limitar la comprensio a textos continus (textos seguits de principi a fi, ex: una narració) i oferir textos discontinus (textos amb diferents aportacions escrites que no estan lligades, ex: infografia) que donen informació aillada i separada que després els alumnes han d’analitzar en el seu conjunt.

XERRADA TERUGGI

Lilia Andrea Teruggi que és una responsable de la formació universitària a la Lombardia italiana ens va explicar que quan s’han de matricular alumnes a la Facultat de Ciències de l’Educació es fa una seleccio per places disponibles perquè hi ha molta demanda. Les places són limitades per l’Administració en relació a la previsió de mestres que es jubilaran quan ells acabin la formació. Per això fan unes proves com a primer tall de selecció.

Es demana domini llengua anglesa, italiana i també es prioritza l’educació especial perquè tots els mestres es poden trobar amb alumnes que tinguin necessitats educatives. L'escola Italiana té una educació comprensiva. En l’etapa de formació dels futurs mestres fomenten molt l’esperit reflexiu. Volen mestres que, com deia Emilio Ferreiro, pensin i facin pensar. També tenen una figura de mestres pont entre universitat i escola, es diuen mestres supervisors que faciliten des de les escoles la relació entre teoria i pràctica. Ajuden als alumnes en practiques a fer bones pràctiques i fan un acompanyament molt proper.

Continuament els demanen activitats de reflexió sobre la pràctica educativa i ho fan a partir d’activitats d’escriptura col.laborativa. L’escriptura i la revisió conjunta (companyes i  professors) de la mateixa és un potent mètode de planificació,  reflexió i pensament.

Quan fan pràctiques els professors de la Universitat els tutoritzen durant anys, a la cultura italiana hi ha tradició de seguiment durant tot el procés.

Realitzen un diari de pràctiques on anoten observacions, reflexions, anàlisi de  produccions dels alumnes,... Al final fan una síntesi triant els aspectes mes rellevants de l’any de pràctiques.

XERRADA ESCOLA NABI

L’Escola Nabi (Anna, Montse i Núria) ens van aproximar a pràctiques significatives de la llengua, especialment en l’aspecte més comunicatiu. El títol de la seva xerrada és molt exemplificador “Llegir , escriure i parlar per comunicar-nos”.

Vivim en un món ple de llenguatge i per això proposen que aprofitem situacions reals. La part de codi que té la llengua (ortografia, gramàtica,...) no ens pot fer perdre aspectes claus com ser actius en la comunicació, fer-ho sense pressa, a partir d’interessos reals, buscant la creativitat, la descoberta, aprofitant les bones i males vivències dels alumnes,...

Escriure serveix per organitzar la classe, cartells,...tenen una bústia de les emocions on escriuen textos bonics, també escriuen per organitzar un ball, normes de grup, preparar una reunió de pares,...

La metodologia també és important per ells, moltes activitats són col·laboratives. Treballar junts en parella o els fa contrastar molts aprenentatges , junts aprenen,... Conversar sobre els escrits dels companys fa pensar en aspectes de cohesió del text i altres més formals com l’ortografia.

També tenen per costum llegir moltes de les seves produccions.  És una activitat que motiva la lectura i també la producció escrita. Expliquen l’anècdota de les plomes blaves d'una perdiu que la mestra va portar a classe. Els va proposar als alumnes de fer un conte fantàstic per explicar la història d’aquelles plomes blaves i va ser tot un èxit, un treball ple de motivació i molta creativitat.

Per fomentar el gust de la lectura deixen una estona setmanal per crear el cuquet als companys, exposen i proposen la lectura d’un llibre que els ha agradat especialment (sense explicar el final...). La seva interacció s’aproxima millor als seus interessos .