"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 31 d’octubre del 2012

FEM FILOSOFIA A L'ESCOLA!

El grup IREF ens convida a fer difusió d'aquest vídeo on s'explica que suposa fer filosofia a l'escola. Nosaltres des del blog sempre hem estat acompanyant i valorant positivament aquesta aposta de treball amb els alumnes. Ho fem bàsicament per dos motius:
  1. la idea és bona
  2. la pràctica ... és millor!
Si a la vostra escola encara no ho heu provat us animen a fer formació o a començar amb activitats senzilles. També us convidem a veure aquest tall de vídeo de TVE.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

APRENENTATGE INVISIBLE

La Carme ens proposa aquest vídeo de Cristobal Cobo un profesor-investigador amb un argument molt crític cap al sitema educatiu actual. Cobo ha sigut evaluador de polítiques públiques  del Govern Mexicà en noves tecnologies i educació. L'any 2009 va ser becat per la Universidat d'Oxford per realitzar una investigació sobre polítiques públiques europeas i el desenvolupament de competències digitals.


dissabte, 27 d’octubre del 2012

PRIMER ... el primer!

Això és el que fan en aquesta Ikastola basca. La Neus, una companya, va assistir a una xerrada educativa i m'ha enviat aquest interessant recull, aprofito per agrair-li l'aportació que ens ha fet i que ara podem compartir plegats.

Les dues claus de la competitivitat: desenvolupament personal i emocional, gestió d’excel·lència.
Maria Teresa Ojanguren
Lauxaeta Ikastola
http://www.lauaxeta.net/index.php/es/

Descripció de l’escola
L’escola Lauxaeta és una cooperativa de famílies. És confessional però no religiosa i plurilingüe. Tenen 1306 alumnes. Tenen un lema: El desenvolupament personal per a construir societat. Pedagògicament van fer una reflexió sobre el seu model educatiu prenent bases psicològiques de referència. Com a model de gestió, usen el sistema EFQM.

Idees clau
→ Tots els centres destaquem per alguna cosa. Cal buscar les coses "exitoses”, les coses que es fan especialment bé. Es tracta de centrar el punt de l’excel·lència.
→ En el seu Projecte educatiu, la persona està en l'eix del centre. Destaquen per l'acompanyament en el desenvolupament dels alumnes i el seu itinerari de vida.
→ En el seu Projecte educatiu es proposen reptes diversos. En els continguts més transversals cerquen descriptors que permetin verificar el seu assoliment.
→ Defugen del terme educació integral. Cal definir-lo i acotar-lo. Per aquesta escola el desenvolupament personal és: Expressar-se, treballar en equip, empatitzar, fixar-se objectius (relacionat amb l'autonomia) , aprendre a aprendre.
→ Fan un exercici de cercar quin tipus d'activitats els ajudarà a desenvolupar els seus punts forts.


Com treballen?
Educació emocional
Expressió i comprensió d'emocions. Des de ben petits treballen “Els cercles dels sentiments”. Posar paraules a les emocions. És una rutina que fan diàriament i es converteix en un automatisme. Aquesta dinàmica va creant una cultura en el centre. “El racó de pensar”. En totes les aules hi ha un espai que serveix per a relaxar-se i centrar-se, autoobservar-se, reflexionar, prendre decisions. Parlen de reciclar
emocions.

A secundària hi ha un espai de reciclatge d'actituds: transformar una actitud negativa en una positiva. És una sala amb sofà, llibres d'autoajuda,... A la sala hi ha un professor de guàrdia. El professor s'ofereix per ajudar però no força res. El noi o noia van allà per a reflexionar. Van pensar que els alumnes en farien abús, que aprofitarien per sortir de classe, però no ha estat així. Els funciona molt bé.
Treballen amb “Cariñogramas”. És un sistema de missatgeria. Cal ensenyar els alumnes a fer missatges positius: felicitar, agrair,...
Educació per a la convivència
Hi ha comissions de convivència d'aula. Són comissions d'alumnes. Tenen la missió d’observar, felicitar, ajudar a reciclar actituds. Realitzen:
-Reciclatge d'actituds-accions reparadores (materials i relacions)
-Informes d'aula (taules d'observació i reciclatge)
-Contractes i fulls de compromís.


Interdisciplinarietat. Multidisciplinarietat
Realitzen un projecte interdisciplinari per curs. Des de 3r de primària fins a 4t d'ESO. Es trenca de l'organització basada en l'aula. Es proposen problemes reals: L'aigua, energies renovables, inmigració, sectors laborals, salut, ciutat, la comunitat i el municipi.
Per a que el treball sigui realment efectiu cal que el sistema d'avaluació estigui ben estructurat. “Digue'm com avalues i et diré com treballes”.


Segueixen el principis d’avaluació de Gullickon.
El professorat ha arribat a una sèrie d’acords:
- 18 subcompetències comunes per trimestre (avaluació transversal)
- Descriptors específics consensuats per departaments i nivells.
- Ponderacions comunes per a cada subcompetència.
- Consens sobre tipus d'instruments d'avaluació.
- Qualificació quantitativa de cada assignatura.
- Acords d'aplicació: tots els nivells i totes les assignatures.
- Hi ha uns indicadors que els avalua tot el professorat "Estándares de evaluación" ho fan per "decreto ley" perquè són els clau de la identitat d'aprenentatge del centre. I ho fan tots.


Sistema de gestió
L'eficàcia i l'eficiència són importants. Reptes:
- Gestió per processos.
- Orientació als resultats. Els indicadors clau o de supervivència: matriculació, compliment de pressupost, resultats acadèmics. En relació a la selectivitat,
la dada clau no és el percentatge d'aprovats en relació als presentats sinó en relació als matriculats.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

EDUCAR LA MENT I EL COR

Aquesta imatge ens l'ha enviat la Pili, es veu que ronda pel facebook i m'ha comentat que la frase és de fa uns dies ... concretament del filòsof grec Aristòtil. Hi ha aspectes essencials que són de base. 
També compartim una cita de l’Hector Gil, professor de filosofia comparada de Nova Acròpolis Barcelona. Diu així:

“És molt important reformar el procés educatiu, reorganitzar el coneixement i transcendir les fronteres disciplinàries, orientar no només per informar sinó per desenvolupar la consciència”.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

RERE LES LÍNIES

Els companys i companyes del grup ICE/Llengua (UdL) de Lleida em van recomanar un interessant llibre de Daniel Cassany titulat "Rere les línies" ( Editorial Empúries. Biblioteca Universal,205. Barcelona 2006 ,1ª edició).

La reflexió del llibre és molt interessant perquè ens diu que llegir i escriure no són només tasques lingüístiques o processos psicològics, sinó també pràctiques socioculturals. Llegir exigeix descodificar la prosa i recuperar el contingut del text, però també adonar-se del significat que cada comunitat otorga a una paraula. Ja que la societat i la cultuta evolucionen, també canvien els significats, el valor de cada paraula i de cada text.

Us deixem unes reflexions que desvetlla la lectura del llibre. Diu així:

􀀹 S’ha d'anar acabant amb la lectura mono, o sigui, la lectura monocultural, monolingüe, monodisciplinària,
monoideològica, monoautoral, monogenèrica, etc.

􀀹 És prodigiós que llegint puguem comprendre el pensament de l’altre, tan diferent del nostre. Però ens equivoquem si pensem que l’arribem a capturar plenament; només ens és donat de copsar-ne les formes i els colors. Siguem humils.

􀀹 Ens haurem d’acostumar a entendre a mitges, a no poder-ho entendre tot. S’ha acabat la
comprensió absoluta!

􀀹 La interpretació també és social. Comprendre és copsar els efectes que causa un discurs en la nostra comunitat. Per entendre cal intercanviar interpretacions. Dialoguem amb altres lectors: només així el discurs parlarà plenament.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

RECURSOS: els connectors

Des del seu espai web la Bel Cavaller ens ofereix recursos de llengua per ajudar als nostres alumnes a redactar millor els seus textos. El recull de connectors és de la Júlia Allès Pons. Gràcies a totes dues per compartir-ho!

Podeu anar a:
http://pinterest.com/icavaller/llengua/


divendres, 19 d’octubre del 2012

LES EMOCIONS EN UNA HISTÒRIA

El passat 18 d'octubre al teatre del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida es va realitzar una interessant xerrada " Què en fem de les emocions?". L'AMPA de l'escola i l'equip d'orientació van convidar a l'Helena Tolosa per posar sobre la taula aspectes claus i estratègies emocionals que ajuden a la regulació i l'autocontrol de les persones. L'Helena ens va animar a educar emocionalment els nostres fills i alumnes amb exemples molt propers i quotidians. Va parlar d'ensenyar a responsabilitzar als nostres fills dels seus actes, de dotar-los d'espais de silenci i reflexió, de verbalitzar correctament les emocions (no és el mateix estar enfadat que decepcionada), d'ensenyar als nens i nenes a respirar com a tècnica de relaxació, a buscar el sentit de l'humor, a distreure de situacions negatives, a valorar-los per millorar la seva autoestima i molt més. Al final de l'acte ens va explicar una història molt il·lustrativa. Diu així:

El cap d'una tribu Cheerokee li parla al seu nét sobre la vida.
Li diu:
- Una gran batalla està passant dins meu.
És una lluita terrible.
És una lluita entre dos llops.
Un dels llops és el mal: ell és el temor, la ira, l'enveja, la cobdícia, l'arrogància, el ressentiment, la mentida, la supèrbia, la culpa.
L'altre és el bé: ell és l'alegria, la pau, l'amor, l'esperança, la humilitat, la generositat, la veritat, la compassió, la dolçor i la fe.
Aquesta mateixa baralla està passant dins teu i dins de cadascun de nosaltres-.
El nen es va quedar pensant en el que li havia dit el seu avi.
Passat un temps li va preguntar:
- Quin llop guanyarà?-
L'ancià mira al seu nét fixament i contesta:

- El que alimentis-.

dijous, 18 d’octubre del 2012

REFORMA EDUCATIVA A FRANÇA


La periodista Maryline Baumard ha escrit un interessant article al diari “Le Monde” sobre la futura reforma de l’educació a França.

Al nostre país veí es va crear una comissió de consulta sobre "La reconstrucció de l'escola" . L’objectiu d’aquesta comissió era proposar al ministre d'Educació, Vincent Peillon una llarga llista de mesures per a ser utilitzades en la construcció de l'escola del proper segle.L'informe, creat pel diàleg que va tenir lloc entre el 5 i el 29 de setembre, va ser presentat el divendres 5 d'octubre.

Algunes de les mesures parlen de millorar la situació d’un dels agents educatius clau, els nostres alumnes, i proposen qüestions concretes com allargar el curs escolar però rebaixar les hores diàries d’escola.

La periodista es pregunta críticament: És un primer pas cap a la transformació de l'escola o només un retoc cosmètic?


La proposta reformista també parla de crear un vincles entre l’escola i la universitat, treballar de manera més interdisciplinar a les aules, apropar la democràcia participativa i sobretot implicar més a les famílies dels escolars perquè evidentment l’escola és un assumpte de tots.

La proposta de reforma educativa neix d’un grup independent i social, ara a França es crearà debat i els agents tindran un participació important i es vol valorar especialment les aportacions i la participació del professorat. Una proposta concreta en aquest sentit és que els mestres participin en el procés d'avaluació del sistema educatiu. Avaluació coordinada per un òrgan independent, que garanteixi la coherència i la legitimitat de l'avaluació de polítiques educatives.

Al final de l’article la periodista es pregunta sobre el lideratge del procés i sobre el coratge del ministre d’educació per fer una bona reforma educativa.

Un apunt de reflexió:
Algun dia, al nostre país,  revisarem estructures socials claus com l'educació amb una mira àmplia i ben democràtica? Seguirem fent avantprojectes de llei que apoven només una majoria que té un govern en una legislatura concreta? Podem mirar més lluny, més clar? Podem participar de debò els educadors i educadores ?

dilluns, 15 d’octubre del 2012

EL LLIBRE TOTAL

L'Anna, una companya de secundària ens envia un enllaç força interessant. Es tracta d'un espai web on disposem de llibres organitzats per categories i que podem escoltar i llegir alhora. Seleccionem un tema o autor, es carrega i automàticament un llibre digital que podem llegir directament i que en moltes ocasions podem reproduir el contingut en audio.

Podeu anar a: LIBRO TOTAL

Aquest recurs pot ser una proposta d'ampliació pels alumnes però també ho podem fer servir com a recurs per millorar l'aspecte d'escoltar i comprendre. Una altra opció es fer-ne difusió entre les famílies per fomentar la compresió de textos.
Esperem que us resulti ben útil.

dijous, 11 d’octubre del 2012

JUSTÍCIA + EDUCACIÓ

La nostra companya Montse ens envia aquesta història que parla de la justícia. Diu així:

Un matí quan el nostre nou professor de "Introducció al Dret" va entrar a la classe el primer que va fer va ser preguntar-li el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila:
- Com et dius?Em dic Joan, senyor.
- Ves-te'n de la meva classe i no vull que tornis mai més! -

Va cridar el desagradable professor. Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar es va aixecar maldestre, va recollir les seves coses i va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats però ningú va dir res.

- Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis? ... Seguíem espantats però poc a poc vam començar a respondre a la seva pregunta: "Perquè hi hagi un ordre en la nostra societat" "No!" contestava el professor "Per complir-les" "No!" "Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes" "No!! Però és que ningú sabrà respondre aquesta pregunta?!" ... "Perquè hi hagi justícia", va dir tímidament una noia. "Per fi!

Això és ... perquè hi hagi justícia. I ara per a què serveix la justícia?" Tots començàvem a estar molestos per aquesta actitud tan grollera. No obstant això, seguíem responent: "Per salvaguardar els drets humans" "Bé, què més?", Deia el professor. "Per discriminar el que està bé del que està malament" ... Seguir ... "Per premiar qui fa el bé."Ok, no està malament però ... responguin a aquesta pregunta vaig actuar correctament en expulsar de la classe a Joan? ....
Tots ens vam quedar callats, ningú responia. - Vull una resposta decidida i unànime.¡No!! - Vam dir tots alhora.Podria dir-se que vaig cometre una injustícia?Sí!Per què ningú va fer res al respecte? Per a què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per dur-les a la pràctica? Cada un de vosaltres té l'obligació d'actuar quan presència una injustícia. Tots. No tornin a quedar callats mai més!
Vés a buscar en Joan-va dir mirant fixament una companya. Aquell dia vam rebre la lliçó més pràctica de la classe de Dret. Quan no defensem els nostres drets perdem la dignitat i la dignitat no es negocia.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

PER QUÈ EDUQUEM?

Aquest vídeo me'l va passar l'Àngels en un curs de formació. És un interessant vídeo de Simon Sinek on ens explica com hem de fonamentar la nostra acció vital... una proposta senzilla i alhora essencial. El vídeo no apunta directament al tema educatiu però ens planteja molts elements de reflexió sobre el veritable origen de la nostra vocació com a docents, es tracta d'un vídeo subtitulat però val la pena. Totes les propostes que fan reflexionar mereixen interès.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

PEDAGOGIA TÒXICA


Fernando Trujillo és un mestre i bloguer que des de educacontic ens convida a reflexionar sobre aspectes educatius i tecnològics. Us convidem a llegir aquest interessant article del seu bloc. Diu així:

Hi ha una pedagogia que cau a la terra i fructifica. Com la bona llavor, presa de la terra, de l'aigua i del sol l'aliment i creix fins a esdevenir un robust arbre sota les branques ens aixopluguem i creixem: és una pedagogia orgànica. No obstant això, hi ha una altra pedagogia que enverina la terra i els fruits no tenen gust ni són sans per a l'ésser humà: és la pedagogia tòxica i les seves arrels s'estenen per totes les matèries i àmbits del sistema educatiu.

Maria Acaso descriu en el seu llibre L'educació artística no són manualitats (2009, Els Llibres de la Cataracta) la pedagogia tòxica. Segons Maria Acaso la pedagogia tòxica "té com a objectiu fonamental el que mai arribem a estar educats" perquè aquesta és una "metodologia educativa que sembla que educa però que, en realitat, deseduca, que sembla que ens fa lliures, però només ens fa lliures per comprar, que sembla que és beneficiosa, però resulta letal per al coneixement crític ".

En el terreny pràctic la pedagogia tòxica es caracteritza per ser "un model educatiu que té com a objectius:

a) que els estudiants formin seu cos de coneixements a través del coneixement importat

b) que siguin incapaços de generar coneixement propi."

 
Per això la pedagogia tòxica es recolza en els següents punts bàsics:

■ "Els continguts d'ensenyament se seleccionen sense tenir en compte els interessos dels estudiants ... És un contingut desvitalitzat".
■ "La clau metodològica de la Pedagogia Tòxica són les metodologies monològiques on no interessa la participació de l'estudiant".
■ "Els processos d'avaluació es converteixen en el veritable eix central del model en utilitzar les qualificacions com a arma mitjançant la qual es reprodueix un clima angoixant que fomenta la competitivitat per l'únic objectiu que li interessa a l'estudiant: la qualificació màxima. Tot això crea una alta competitivitat que relega la majoria i fa sobresortir a una minoria. "
A més, "l'avaluació només es dirigeix ​​en una direcció. El fracàs educatiu només correspon al participant, mai al professor. Els processos d'avaluació són sumatius i de resultats, mai continus i del procés".

Aquests procediments metodològics són assumits de manera tàcita doncs, com afirma Maria Acaso, "la característica més notable de la Pedagogia Tòxica és que opera de manera vetllada, amagada, que està amagada." És més, un dels grans èxits de la pedagogia tòxica és que aconsegueix que no ens qüestionem el sistema i que ho acceptem sense reflexió."
Com es pregunta Maria al començament del llibre, "com pot ser que la majoria dels professors ensenyin de la mateixa manera amb la qual han estat ensenyats tot i que literalment avorreixin d'aquest sistema?"

Finalment, l'assoliment fonamental de la Pedagogia Tòxica és la deseducació. En el llibre del mateix nom (La (des) educació, Crítica, 2001), Noam Chomsky i Donaldo Macedo dialoguen sobre educació, democràcia, els mercats i altres assumptes de similar importància.
En aquest diàleg, Chomsky diu a Donaldo Macedo (pg. 29) que els estudiants
■ "no s'han de veure com un simple auditori, sinó com a element integrant de la comunitat amb preocupacions compartides, en què un espera poder participar constructivament. És a dir, no hem de parlar a, sinó parlar amb. Això és ja instintiu en els bons mestres, i ho hauria de ser en qualsevol escriptor o intel · lectual. Els estudiants no aprenen per una mera transferència de coneixements, que es engoleixi amb l'aprenentatge memorístic i després es vomiti. L'aprenentatge veritable, en efecte, té a veure amb descobrir la veritat, no
amb la imposició d'una veritat oficial ".

Maria Acaso (2009: 44), per acabar, ho exposa en termes similars:
■ "La consolidació de la Pedagogia Tòxica comporta l'auge d'una pedagogia de la repetició, on els destinataris dels processos educatius repeteixen els coneixements que els són transmesos sense reflexionar-hi, sense repensar, sense deconstruir, sense criticar, sense pensar".



Font: http://www.educacontic.es/

divendres, 5 d’octubre del 2012

INSPIRACIÓ MATEMÀTICA

Compartim un regal matemàtic en forma de vídeo que ens envia el Jaume des del CRP del Segrià. És tracta d'una creació de Cristóbal Vila, una veritable obra d'art inspirada en conceptes matemàtics. No us ho perdeu... dura 3'40 minuts i és un goig pels sentits.




Trobareu més vídeos del Cristóbal Vila a : VIDEOS DE GEOMETRIA

dimecres, 3 d’octubre del 2012

COM EDUCAR ALS ALUMNES MÉS IMPERMEABLES

La Carmen Cabestany ens envia aquesta informació sobre una formació molt interessant. La compartim amb tots vosaltres a l'igual que aquest vídeo del professor i assesor educatiu Juan Vaello. La Carmen ens diu literalment:

Malgrat la greu situació que estem patint com a col.lectiu, alguns continuem pensant que nosaltres i els nostres alumnes mereixem una Educació diferent i en condicions més dignes. Per això, des d' Espacio Holístico, continuem treballant i preparant cursos per donar eines pedagògiques que facilitin la tasca dels docents. En aquesta ocasió, us envio la informació del curs "Cómo dar clase a los que no quieren", impartit pel professor JUAN VAELLO. El curs està reconegut com a Formació del Professorat pel Dpt. d'Ensenyament (15 h.), i compta amb el suport de l'ICE de la Universitat de Barcelona. Tindrà lloc al meu institut, el Barri Besòs, els dies 6 i 7 d'octubre.