- Com et dius?Em dic Joan, senyor.
- Ves-te'n de la meva classe i no vull que tornis mai més! -
Va cridar el desagradable professor. Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar es va aixecar maldestre, va recollir les seves coses i va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats però ningú va dir res.
- Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis? ... Seguíem espantats però poc a poc vam començar a respondre a la seva pregunta: "Perquè hi hagi un ordre en la nostra societat" "No!" contestava el professor "Per complir-les" "No!" "Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes" "No!! Però és que ningú sabrà respondre aquesta pregunta?!" ... "Perquè hi hagi justícia", va dir tímidament una noia. "Per fi!
Això és ... perquè hi hagi justícia. I ara per a què serveix la justícia?" Tots començàvem a estar molestos per aquesta actitud tan grollera. No obstant això, seguíem responent: "Per salvaguardar els drets humans" "Bé, què més?", Deia el professor. "Per discriminar el que està bé del que està malament" ... Seguir ... "Per premiar qui fa el bé."Ok, no està malament però ... responguin a aquesta pregunta vaig actuar correctament en expulsar de la classe a Joan? ....
Tots ens vam quedar callats, ningú responia. - Vull una resposta decidida i unànime.¡No!! - Vam dir tots alhora.Podria dir-se que vaig cometre una injustícia?Sí!Per què ningú va fer res al respecte? Per a què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per dur-les a la pràctica? Cada un de vosaltres té l'obligació d'actuar quan presència una injustícia. Tots. No tornin a quedar callats mai més!
Vés a buscar en Joan-va dir mirant fixament una companya. Aquell dia vam rebre la lliçó més pràctica de la classe de Dret. Quan no defensem els nostres drets perdem la dignitat i la dignitat no es negocia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada