"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 26 de febrer del 2014

ARTICLE DE TATIANA SISQUELLA : El millor equip del món

En homenatge per la pèrdua de la periodista Tatiana Sisquella el diari ARA va publicar un recull dels seus millors articles. Des del bloc compartim aquest article que parla del treball en equip, del sentiment d'equip... un concepte clau en totes les professions i, especialment, en la nostra que dediquem esforços conjunts per educar als nostres alumnes. Diu així:

En aquesta vida és important tenir un bon equip amb qui jugar la lliga del dia a dia. Aquests equips no surten als diaris ni juguen la Champions, però són els únics que ens poden apropar a la veritable victòria. El nostre equip ha de ser sòlid quan vénen rivals poderosos i atrevit quan la situació ho permeti. Cada jugador ha de tenir un lloc definit al camp, però tots han de saber com moure's perquè la bola giri cap on ha de girar. Segurament una de les claus d'aquest equip guanyador, compacte i sense esquerdes, és que no té una única estrella, sinó que, respectant els veterans i les gràcies naturals de cadascun dels jugadors, el protagonisme va circulant amb la mateixa fluïdesa amb què ho fa la vamba entre una porteria i l'altra. Perquè un rematador no és ningú si no hi ha qui li faci una bona centrada i un migcampista d'or no pot brillar sense una defensa emmurallada i contundent al darrere.
Els colors d'aquest equip s'han de portar al cor o no s'han de portar, i la seva pinya ha de ser tan densa que no se n'escapi mai cap pinyó. Aquest equip mai no s'ha de deixar menystenir per ningú per molt gran, fort i agressiu que sigui. No ha de tenir por, sinó respecte. El seu joc ha d'intentar ser net, divertit, ràpid i elegant. Sense estridències, amb gràcia, intens, però també proper i imperfecte.
Avui he vist com el meu equip corria darrere la pilota i lluitava per guanyar, una vegada més, el partit de la vida. Ens ha tocat un rival aspre, sec i que jugava brut, però ens hem mantingut ferms, constants, positius. No ha estat un partit fàcil, creieu-me, però com passa en els bons equips, en les pitjors situacions ha sortit el millor de cadascú de nosaltres. Per això, just abans que la pilota entrés a la porteria contrària, he pensat que el meu equip era el millor del món.

FONT: diari ARA

diumenge, 23 de febrer del 2014

MILLORAR TEXTOS ARGUMENTATIUS

L'últim número de la Revista Pulso ens convida a llegir una interessant proposta educativa des del Col·legi Santa Maria la Real ( Sarriguren - Maristas Pamplona). En l'article ens expliquen com podem millorar la producció de textos argumentatius amb estratègies on els alumnes autoregulen el seu procés.

Des del bloc felicitem al professorat que s'ha animat a organitzar aquesta experiència, són el Juan C. Ripoll, la Celia Chasco i el Javier Azcárate.

Per llegir l'article complert podeu anar a: REVISTA PULSO




FONTREVISTA PULSO

divendres, 21 de febrer del 2014

SÈRIES TEMPORALS

De sempre les sèries temporals han estat un bon recurs educatiu perquè treballa conjuntament elements de llenguatge i pensament. 

Us facilitem un espai ple de diferents sèries temporals per treballar amb els vostres fills o alumnes. 

Podeu anar a: SÈRIES TEMPORALS



Font: Pinterest

dimecres, 19 de febrer del 2014

BLOG "DINS TEU": Frases per reflexionar

La Carme, una companya educadora, ens recomana el blog DINS TEU de la Roser Farràs. Us fem un resum del seu post i us animem a visitar-lo.


Els canvis i el creixement succeeixen quan una persona decideix arriscar-se i s’atreveix a involucrar-se en experimentar la seva pròpia vida. Herbert A. Otto

El que canviarà la teva vida no serà saber més, sinó les decisions que prenguis i les actituds que emprenguis. Anthony Robbins

La clau que obre totes les portes és el moment present!

L’univers no jutja, conspira a favor de tot allò que desitgem. Paulo Coelho.




Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va. Martin Luther King

Viure és conviure. Pere Casaldàliga

L'essencial es diu amb senzillesa. Miquel Martí i Pol

Més enllà de temors i recances s'obren sempre blaus horitzons Miquel Martí i Pol

No t'assenyalis fites: fes camí. Miquel Martí i Pol.

En l’esfera de les coses materials, donar significa ser ric. No és ric el que té molt, sinó el que dóna molt. Erich Fromm.

Obre els teus ulls, mira dins. Estàs satisfet amb la vida que estàs vivint? Només un mateix pot alliberar  la seva ment de l’esclavitud. Cada home ha de tenir dret a escollir el seu destí. No et preocupis per una cosa, concentra’t en que les coses petites surtin bé. No es pot viure d’aquesta forma negativa... simplement canvia el teu dia vivint en positiu. Bob Marley. Don´t worry, be happy!!!

Dir el que sentim. Sentir el que diem. Concordar les paraules amb la vida. Sèneca.




En un moment prens una decisió que t’obliga a prendre’n una altra i, en la suma, obtens aquest resultat. Pep Guardiola

El moment de conquerir el cim no seria ni la meitat de preciós si no hi hagués valls fosques per travessar. Hellen Keller.

Cada dia és una nova possibilitat.

El primer pas en l’educació és creure en l’altre.

La vida no viscuda és una malaltia de la que es pot morir.

Si no vivim com pensem acabarem pensant com vivim.

A la vida aposta per allò que no pots perdre en un naufragi!

Les relacions que tenim a la vida i les eleccions que escollim ens han d’ajudar a sumar, mai a restar.



No hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin port es dirigeix. Schopenhauer.

Tot allò necessari per a una vida feliç està dins teu, en la teva manera de pensar. Marco Aurelio.

La responsabilitat de ser feliç i estar bé és teva, no de l’altre.

Fe és creure en allò que no es veu; i la recompensa és veure allò que un creu. Sant Agustí.



dilluns, 17 de febrer del 2014

KEN ROBINSON : Més creativitat a l'escola?


Sir Ken Robinson, guru internacional de la creativitat, va apostar a Pamplona recentment per fomentar la creativitat en el sistema educatiu durant la seva intervenció en ÀGORA TALENTIA, el I Fòrum Mundial sobre el Talent, celebrat a Pamplona.

" Tinc el ferm convenciment que la majoria dels adults no sap quins són els seus talents ni les seves habilitats innates . I això ens passa perquè el talent sol estar marginat , no ens hem preocupat per ell " . D'aquesta manera s'iniciava Sir Ken Robinson seva intervenció durant la primera jornada de ÀGORA TALENTIA , el I Fòrum Mundial Sobre el Talent , que es va celebrar a Pamplona durant els dies 11 i 12 de febrer i que va organitzar el Govern de Navarra , a través de la agència Navarresa d'Innovació , i per la Fundació Navarra per a la Diversificació .

Robinson , nomenat el 2003 cavaller per la Reina d'Anglaterra pels seus serveis a l'Art , i considerat un expert en el desenvolupament de la creativitat , innovació i recursos humans , va afirmar rotundament que "és fals que el talent es té o no es té , que es desenvolupa en pocs àmbits i que només està present en algunes persones . Jo crec que tots ho tenim , però només ens falta cultivar . En el moment que ho fem repercutirà en el desenvolupament de la nostra societat " . I com vam descobrir aquest talent ? Per Robinson és fonamental " pensar diferent i qüestionar el que se suposa que normal. I és clau que aquests dos aspectes es fomentin en l'educació, ja que a través d'ella , que ens ajuda a trobar una manera de pensar , trobarem valor . No pot ser que, per exemple , l'estat de Califòrnia vagi a invertir aquest any més en seguretat en presons que en educació superior . Cal actuar en la base per així establir unes condicions que afavoreixin el talent . Tot i això , aquest pot descobrir en edat adulta " .

Un ingredient primordial per fomentar el talent és " l'alè d'un tercer. Necessitem que algú ens ajudi i ens guiï en el seu desenvolupament i execució . Confio molt en els professors com ' descobridors ' de capacitats en els alumnes . No poden ocórrer casos com el d'Elvis Presley , a qui li van denegar la seva participació el cor del col·legi perquè la seva veu desentonava " .

Com a conclusió , Robinson , que acaba de presentar el seu llibre L'element , proposa que per "que l'economia reneixi necessitem que els nens pensin de manera creativa alhora que entenguin els valors culturals . El model de linealitat en què vivim està caduc ", ha sentenciat .

Fonthttp://www.agenciasinc.es/Entrevistas/El-talento-se-descubre-pensando-diferente

dissabte, 15 de febrer del 2014

CREAR INFOGRAFIES AMB EASEL.LY

Des del Twiter Montserat del Pozo ens convida a crear infografies amb   EASEL.LY .
Per provar-ho he fet aquesta infografia on s'explica breument la història del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Per utilitzar aquest servei us haureu de registrar, us animo a remenar-lo perquè és fàcil de gestionar i té moltes possibilitats.
Aprofito l'article per agrair la tasca del  Moisés i del Francesc que l'estiu passat van pujar al Monestir de Les Avellanes per aconseguir material fotogràfic (arxiu històric) que he utilitzat en aquesta infografia...gràcies als dos!

walkway title=

També us convidem a veure aquest tutorial de sota.

  

dijous, 13 de febrer del 2014

DECROLY: el pare pedagògic del treball per projectes

Al blog de Tiching hem trobat aquest interessant article que compartim amb tots vosaltres. Diu així:

El 1871 va néixer a Brussel · les el metge, psicòleg i pedagog Ovide Decroly , qui va desenvolupar i va crear un nou mètode pedagògic basat en l'observació dels nens i en el seu aprenentatge . Sota el lema de " Escola per la vida i per a la vida " , i influenciat per autors com Froebel i Herbert , Decroly advocava per una educació centrada en les necessitats i interessos del nen , ja que entenia que únicament aquests podrien mantenir la seva atenció i motivació en el procés d'aprenentatge . Així , en vincular l'aprenentatge als interessos , garantim la motivació i la curiositat de l'infant .

Mètode Decroly
Va ser el primer a definir el concepte de globalització en un àmbit pedagògic i psicològic , que afirma que el pensament dels nens és sintètic i no analític . És a dir , que els nens perceben el món com un tot i no dividit per parts . Així doncs , l'aprenentatge dels alumnes es basa en la comprensió i percepció d'un tot i , partint d'ell , van descobrint els segments que el componen a través de l'interès generat .

Segons Decroly , l'entorn i l'ambient en què es desenvolupa l'aprenentatge ha de ser estimulant i facilitar l'observació, el ​​descobriment i la llibertat . Prioritza la importància del desenvolupament biològic ia les característiques de cada nen pel que considera necessari adaptar els materials i els entorns a les necessitats individuals . A més , defensa que l'aprenentatge ha d'estar vinculat als interessos dels nens , relacionant directament aquests interessos amb les seves necessitats . Decroly agrupava les necessitats bàsiques en quatre grups : necessitat d' alimentar-se, de protegir de la intempèrie , de defensar-se contra perills diversos , i necessitat d'acció i diversió .

Què són i com funcionen els ' centres d'interès ' ?

Un centre d'interès engloba tant el respecte a les aspiracions pròpies del nen com les pressions de la formació intel · lectual . Per poder desenvolupar els centres d'interès, Decroly va desenvolupar tres tipus d'exercicis :

Observació : l'alumne estableix el contacte directe amb els objectes i situacions .
Associació : l'alumne relaciona en l'espai, el temps , en les seves reaccions , en la relació causa -efecte , etc .
Expressió : l'alumne exercita lectura , càlcul , escriptura , dibuix, treball manual , etc .
Com aplicar a classe el mètode Decroly ?

A més de la creació de centres d'interès, que concentrin l'ensenyament al voltant de temes atractius per als estudiants , el pedagog suggereix alguns altres canvis . Classificar els nens per poder obtenir classes homogènies ( mai de més de 30 estudiants ) , supressió de l'horari fix , el mètode global en l'ensenyament de la lecto -escriptura o l'ensenyament cíclic dels centres d'interès són algunes de les propostes de Decroly . Un mètode que el mateix autor defineix com canviant , ja que " ha d'evolucionar i perfeccionar constantment" , de manera conseqüent amb els principis del mateix .

Els centres d'interès de Decroly són una metodologia globalitzadora molt utilitzada en els primers anys d'escolarització , però que es va perdent a mesura que els alumnes creixen.

FONT: Tiching

dilluns, 10 de febrer del 2014

LA CONVENIÈNCIA... de ser realistes i positius!

Per la xarxa he llegit aquest article de l'Eduard Punset que ara comparteixo amb vosaltres. Diu així:

Abans de posar-se a escriure calen tres coses: esmicolar el que es vol fer - és a dir , comprometre amb el que es vol fer - ; comprovar si es compta amb tot el necessari per fer-ho- a això , els psicòlegs en ​​diuen « el repte » - , i mirar els altres per deduir si deixaran sortir-me amb la meva. La millor manera d'enfonsar en el fracàs és oblidar-se de qualsevol dels tres requisits .

He de saber el que em convé . He de tenir en compte si reuneixo forces suficients per aconseguir-ho. I mirar la resta per saber si arrufen només les celles o , per contra , posen cara de felicitat perquè estan segurs que me la vaig a enganxar.

Aquesta tarda volia saber com podia ajudar els altres sense massa esforç . La veritat és que el primer que vaig pensar és que tothom es feia l'anterior composició de lloc : en què petit trencadissa estava jo pensant ? Amb quins mitjans comptava per aconseguir-ho? Em ajudaran els altres a aconseguir-ho o , per contra , no es van a cansar de posar-me obstacles ?

He fet l'experiment i no s'ho poden imaginar : la gent no feia ni cas d'allò que jo pensava . A ningú li interessava ser conscient del que volia aconseguir. La veritat és que tots els altres de la comunitat de veïns , del carrer , de la ciutat o del país pensaven en qualsevol cosa menys en el que jo considerava transcendental .

És cert que des que no preparo Xarxes -el programa de televisió de La 2 , de divulgació científica , amb més d'un milió d'amics a Facebook - , ​​em queda temps per indagar per què amb un somriure a la cara s'aconsegueixen més coses que estant enfadat . És bo saber que la ciència ha demostrat ja que cal conciliar entreteniment i coneixement : « Si segueixes amb aquesta cara de mal geni - els dic jo als meus amics empresaris - , vas a portar a la ruïna a la teva empresa » .


Un altre exemple en aquesta línia de reflexió : la gent que fa el llit després d'haver-los convençut que , a més d'una tasca domèstica , estan fent esport , perd pes , aconsegueix aprimar , mentre que la resta es queda com estava o guanya pes . És a dir , es perd pes si s'està convençut que , a més de fer el llit , s'està fent esport .

Alguns lectors pensaran que la primera de les tres preguntes que em referia abans d'abordar un objectiu o posar-se a escriure tenia poc a veure amb l'interès de la gent . «És molt més important - em diran alguns- l'anàlisi de saber si conte o no amb els mitjans adequats per aconseguir el fi proposat » .

Tinc bastant estalviat per aconseguir el pis que vull ? Si estic tractant d'adquirir un cotxe de segona mà , he calculat , encara que sigui per sobre , el que suposarà en els meus comptes a final de mes ? Però poden creure si els dic que ningú o gairebé ningú comparava els mitjans amb que comptava amb el fi desitjat . Sembla increïble , però la gent es comportava de manera molt similar als enamorats : perden la noció sobre l'estat d'ànim de la persona estimada , es diria que no els importa .

Una cosa semblant passa quan el que se li demana a la persona interessada a aconseguir un objectiu si els adversaris són molts o pocs . El que importa és només el que jo vull i la resta no va amb mi . L'estrany , davant aquest escenari , és que hi hagi tants encerts al nostre voltant .

FONT: http://www.eduardpunset.es/22121/general/saber-que-me-conviene

dissabte, 8 de febrer del 2014

ARTICLE CARLES CAPDEVILA: El dolor com a mesura de moltes coses


Un article del Carles Capdevila , director del diari ARA, i amb qui vam tenir la sort de compartir la inauguració de les jornades pedagògiques del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida el passat gener. La Pili, una companya, me l'ha fet arribar i en llegir-lo l'he volgut compartir per tot allò de sentit comú que aporta, per fer caure les torres del pesimisme sense fonament i per reflexionar-hi una mica. Diu així:

Els que tenim la sort immensa de tenir poc dolor i poques vegades no estem gens preparats quan arriba. Recordo un metge que em va demanar que en qualifiqués un de l'u al deu, jo li vaig respondre set i em va acusar de fer broma. No, per mi era insuportable i era dels més grans que recordava. Per ell no passava de dos. I saber això em va espantar pel que m'espera el dia que s'incrementi. Puc imaginar dolors que he vist de prop i entendre que els meus són ínfims al seu costat, però sents a dins els que t'afecten. Hi penso ara que uns investigadors de la Rovira i Virgili estan creant una aplicació de mòbil per objectivar la intensitat del dolor. Serà d'enorme utilitat per tenir referències sobre l'evolució de les patologies, permetrà atendre pacients sense que vagin a la consulta i és una de les moltes mesures que la medicina podrà anar prenent gràcies a la tecnologia. Ho celebro i em fascina, tot i que no va d'això, l'article. Va de la dificultat de posar en context les coses si no n'has viscut el context. Va de com és de difícil valorar el que tens fins que ho perds. Va de com s'acaben massa ràpid els moments de lucidesa en què has entès l'autèntica importància de les coses, perquè has viscut de prop una experiència extrema. Va de la poca eficiència dels discursos i sermons i l'enorme impacte de l'experiència. Va d'una altra injustícia, el repartiment desigual de les intensitats dels dolors, la dificultat de trobar els culpables. Va de com ens costa acceptar la sort i assumir la desgràcia. No sé si cap aplicació ens ajudarà a posar en context com estem i com estan els altres per regalar el victimisme a les autèntiques víctimes i somriure els dies que la intensitat dels nostres problemes és insignificant.

Font: diari ARA

dijous, 6 de febrer del 2014

2 DECÀLEGS PER A FAMÍLIES

Des de la web del gencat ens proposen aquests decàlegs per a famílies. Llegir-los aporta reflexió pràctica.


Decàleg per a pares i mares en l'acompanyament escolar a casa

1.         Tenim cura que el nostre fill vagi a l'escola cada dia i puntualment.
2.         Reservem un espai a casa per a l'estudi amb totes les condicions necessàries.
3.         Parlem amb el nostre fill de la importància que té esforçar-se per treure resultats més bons a l'escola.
4.         Ajudem el nostre fill a planificar-se el temps d'estudi i a fer deures segons les seves necessitats.
5.         Confiem en les capacitats del nostre fill per aprendre i li ho fem saber.
6.         Ens interessem per tot el que aprèn el nostre fill a l'escola i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l'hora de comprar, redactant el menú de la setmana...).
7.         Tenim cura que el nostre fill faci els deures, l'orientem si cal, però entenem que és important que sigui ell qui realitzi les tasques escolars.
8.         Animem el nostre fill a llegir cada dia i afavorim oportunitats per llegir plegats.
9.         No parlem malament d'un docent davant el nostre fill; és important que mantingui un respecte envers ells. Quan detectem un possible problema amb un docent hi parlem directament.
10.       Parlem amb el nostre fill sobre els seus interessos acadèmics i l'ajudem a prendre decisions de futur tenint en compte els seus interessos, les seves capacitats i les orientacions que hem compartit amb el seu tutor o tutora.


Decàleg per a pares i mares en la tasca d'educar
1.         Som un model positiu per al nostre fill, per als altres i per a nosaltres mateixos.
2.         Pare i mare procurem compartir els mateixos criteris respecte a l'educació del nostre fill i mostrar coherència entre què diem i què fem.
3.         Eduquem el nostres fill perquè sigui responsable de les seves accions.
4.         Ajudem el nostre fill a prendre decisions a curt termini i a llarg termini, a aprendre dels errors i a acceptar, sense reserves, les seves equivocacions, limitacions i frustracions.
5.         Ens interessem per les relacions que el nostre fill té amb els seus companys i companyes i amb els adults amb qui està en contacte.
6.         Procurem trobar el moment oportú per parlar amb els nostres fills i per escoltar-los, mantenint una actitud comprensiva i positiva, però també ferma i amb criteris clars.
7.         Ens assegurem que el nostre fill surti de casa ben esmorzat i s'endugui un petit entrepà a l'escola.
8.         Procurem que el nostre fill dormi les hores necessàries per a la seva edat i establim l'hora d'anar a dormir i de llevar-se.
9.         Procurem que el nostre fill participi en activitats de lleure i compromís cívic.
10.       Coneixem allò que el nostre fill veu a la televisió i a Internet i, si cal, l'orientem.



dilluns, 3 de febrer del 2014

EL CURRÍCULUM DE LA LOMCE, UN DESGAVELL

En Francesc Imbernón és catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i ha fet un article relacionat amb la LOMCE, la llei que el govern central vol aplicar a la resta del estat sense un procés previ de participació i de reflexió conjunta. El diari de l'educació és una publicació digital que ens aproxima a la realitat de la llei amb aquest article: 


Aquest dies s’està analitzant el Projecte de reial decret que estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària, de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat que proposa el Ministeri d’Educació de l’Estat en aplicació de la LOMCE tant criticada. L’anàlisi del voluminós currículum ens porta a veure’l des de tres punts de vista: l’absència, la prescripció i l’arbitrarietat.
En primer lloc la mirada des de l’absència ens porta a observar que, malgrat les seves 1094 pàgines, el currículum presenta moltes absències d’assignatures fonamentals per l’educació integral de l’alumnat, com l’educació per la ciutadania o l’ètica a l’ESO. La filosofia passa a optativa, hi ha menys tecnologia i ciències del món contemporani, i es redueix la plàstica, la música, etc. Es perd tot el que és educació artística, educació física i formació humana no religiosa. I la denominació de les assignatures es com retrocedir en el temps: geografia, història, naturals, socials… I això passa perquè es dona prioritat a les àrees instrumentals que mesura l’informe PISA (bé, per algunes conselleres autonòmiques “Trepitja”). I atenció!Desapareixen les vuit competències que s’han anant treballant els darrers anys, que ara queden en dos: “comunicació lingüística, i competències en matemàtiques, ciència i tecnologia i enginyeria, que es consideren prioritàries de cara al desenvolupament de l’alumnat i a la seva capacitat de desenvolupar-se al món del coneixement i la tecnologia (sic)”.  I apareix molt sovint la paraula que li agrada a la LOMCE: foment de l’esperit emprenedor. Hem d’educar emprenedors: no importen els seus valors humans sinó la capacitat d’entendre l’economia i el mercat.
La mirada de la prescripció ens ve a dir que es regula quasi tot en les àrees del currículum proposades pel Ministeri. Un currículum de més de 1000 pàgines seria impensable en altres països quan amb poques pàgines ens donen instruccions per acabar d’elaborar-lo en la descentralització i les escoles. Es torna al curriculum tancat -tancadíssim!-. Tot és prescriptiu, i es detallen tant les àrees que és impossible que l’alumnat pugui aprendre tot el que diu.
I la darrera mirada es l’arbitrarietat. En aquest currículum varia el concepte de competència. Sí que es parla de competències, que el text equipara a capacitats, amb el que ha costat conèixer les diferències entre els diversos conceptes educatius. Però atenció! Hi ha un afegit que les considera “com a complement al tradicional aprenentatge de continguts”, i això vol dir que el currículum es torna a redactar en base a continguts i les competències són un complement. Després veiem que segons el text les competències no són sinó la capacitat per aplicar continguts. Ara s’entén! S’ha acabat l’ensenyament basat en competències. Ara son continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge (un concepte més llatinoamericà que no nostre i que diu clarament que s’avaluarà a les proves). Han guanyat els que volien tornar als continguts. Tornem als “coneixements, habilitats, destreses i actituds” -que es la definició de continguts que dóna el text- o “conceptes, procediments i actituds” -que apareix en la definició de criteris d’avaluació-. Ara ja no hi haurà excusa per ensenyar els continguts com tota la vida. I això comportarà una metodologia molt coneguda basada en la repetició i memorització. I diu el text que volen canviar l’educació per la metodologia. Sí que canviarà però  cap endarrere. I ja no vull entrar en alguns continguts en moltes de les assignatures que són, a vegades, surrealistes.