"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 31 de desembre del 2015

FOMENTAR EL GUST PER LA LECTURA

Descobrir...

Seguir apassionadament una història...
Llegir amb fam de curiositat...
Riure amb un bon relat...
Emocionar-se, tenir la pell de gallina, estar dins de la història...

Tot això és descobrir el gust per llegir, poder-lo tenir és un regal de per vida. Les famílies, la societat i l'escola tenim aquest petit i alhora gran repte. Crear espais oberts amb diferents recursos, espais horaris, dedicar temps, prioritzar la lectura com una activitat de descoberta, fer-la atractiva, oberta, interessant, ... actual i vinculada a interessos propis... Per què no?

Us proposem aquesta etiqueta del twitter per seguir experiències i reflexions al voltant de la Jornada Lecxit. Podeu anar a: JORNADA LECXIT

diumenge, 27 de desembre del 2015

LES MILLORS APPS MATEMÀTIQUES

Fuente: minubeducativa.com//  Des de la web Educación 2.0 ens proposen apps matemàtiques per utilitzar des dels dispositius mòbils i tablets. Us convidem a remenar i provar-les.

Podeu anar a: APPS MATEMÀTIQUES

dimecres, 23 de desembre del 2015

NOU PARADIGMA SOCIAL

La nostra companya Roser ha penjat al facebook aquesta imatge. Els models socials canvien, els conceptes, la filosofia de vida... en aquesta il·lustració comparativa trobareu a mode caricaturesc una composició que aporta reflexió  a  aquest debat.


diumenge, 20 de desembre del 2015

LA FORMACIÓ METODOLÒGICA...UN REPTE!

Des del Diari de l'Educació, un espai digital, compartim aquest interessant article d'en Peter Birch on parla de la formació metodològica del professorat com un dels reptes de futur. Us oferim un resum del treball de l'articulista Pau Rodríguez, a sota trobareu l'enllaç a l'article sencer. Diu així:

Peter Birch és coordinador d’anàlisi de polítiques i sistemes educatius a la Eurydice Network de la Comissió Europea. Ha estat aquesta setmana a Barcelona, convidat per la Fundació Jaume Bofill, per presentar i desgranar les claus de l’informe The teaching profession in Europe, un estudi que partint d’una sèrie de treballs previs dibuixa una completa radiografia de les polítiques educatives i de professorat d’una trentena de països, entre ells els europeus. 

L’informe és un recull exhaustiu de les polítiques de professorat avui a Europa. Què en destacaria?

Un dels missatges més clars que es desprenen de l’estudi és que els mestres es consideren molt ben preparats pel que fa al contingut d’allò que han d’ensenyar, però no tant en la manera com ho han d’ensenyar. Això es deu moltes coses. En primer lloc, a com se’ls forma, sobretot la formació inicial i els seus aspectes pràctics. Si un va a la facultat per ser mestre i el que rep és una classe tradicional i magistral el que farà és perpetuar aquest model. Si volem que innovin, hem d’assegurar-nos que a les facultats s’està proposant una docència innovadora més enllà de la teoria. També en la formació continuada al llarg de la carrera docent. Els proveïm de formació sobre assignatures, continguts curriculars, coneixements, mentre que el que diuen que necessiten són eines per individualitzar l’aprenentatge, per ser disruptius, per aprendre a utilitzar les tecnologies de la informació, per adquirir competències transversals com la resolució de problemes, la cerca d’informació fiable… Aquestes són les competències que reclamen les noves generacions.


Actualment a Espanya hi ha un encès debat sobre com ha de ser la carrera docent i els incentius que rep al llarg de la seva trajectòria. Què és el més habitual en els països europeus?

En aquesta àrea encara hem de treballar-hi molt, pel que fa a comparació de sistemes. Hem de crear una trajectòria docent amb flexibilitat pel que fa a les entrades i sortides de la docència. Hem de procurar que la trajectòria docent sigui atractiva. No podem imaginar-nos que una persona entra avui en dia als 30 anys en aquesta professió i 30 anys després segueix fent el mateix. Hem d’assegurar-nos que els mestres tenen carreres que tenen interès no només per si soles, sinó perquè l’educació i el sistema en la seva globalitat -la classe, l’escola- potser aprofitaran més un mestre que ha marxat un temps en altres espais de la societat, per veure com funciona l’Administració o una empresa en concret. Hem de crear itineraris més flexibles i connectats amb la societat. La paraula clau és obertura: l’escola ha d’estar connectada a l’entorn, i amb això vull dir que la societat hi ha d’entrar, hi ha de participar: les ONG, les entitats, la gent…

I al revés. 

L’escola ha de sortir, ha de connectar amb l’entorn, ha d’interpel·lar les empreses i entitats, ha de connectar amb altres escoles, establir xarxes.

Un altre aspecte que recull l’informe és la percepció del professorat. La societat té en alta estima la professió de mestre, però els propis docents tenen la sensació que no se’ls valora. A Espanya només un 8,5% dels mestres creu que la societat li reconeix la feina. Per què?

Aquest és un resultat que prové de l’informe TALIS de l’OCDE. Sí, molts pocs mestres tenen la sensació que la seva feina és valorada. Hi ha moltes raons, algunes de les quals estan relacionades amb la transformació de la societat -que no analitzaré-, però hi ha factors que tenen lloc a l’escola. El feedback, amb el seu significat de retorn als mestres, té un impacte en aquesta percepció. El feedback és necessari per millorar la feina, el positiu i el negatiu, i dóna la percepció d’importància. També és important la col·laboració i participació dels mestres en la vida de l’escola, en el procés de decisions… Si només els dius què han de fer, quan, com i durant quant temps, llavors no formen part de la presa de decisions i se senten poc valorats. La seva opinió no compta per a res i són ells els que fan la feina. Això ens passa sempre! En molts llocs parlem de la docència i els mestres no hi tenen l’oportunitat de parlar.

Potser podríem pensar altres formes no econòmiques de donar feedback: reconèixer-los la tasca amb formació, temps per a la renovació, prestigi, mobilitat… Molts mestres asseguren que la seva motivació no té res a veure amb els diners.

És una qüestió de confiança. Hem de saber delegar la nostra confiança en els mestres, i això tindrà un impacte en el seu sentit de la responsabilitat. Ensenyar és d’aquelles professions que encara són escollides per raons vocacionals. Ells volen ser mestres, senten aquesta contribució a la societat, al futur i al món, però quan comencen es topen amb uns controls duríssims. Pensem en Finlàndia, que sempre és citada i té també defectes, però en aquest cas han aconseguit coses impresionants. Han delegat al nivell de la docència i de l’escola part del currículum. No tot, però el mestre pot decidir què ensenyar i què no del currículum, també com. Hem de reconèixer que no necessitem que tothom conegui el mateix, el món està fet de diversitat.

Sovint concedim autonomia als mestres, però acte seguit dissenyem unes proves externes per controlar bé el resultat de la seva feina. 

L’autonomia de les escoles es contrarresta amb tests estandaritzats. Amb aquest discurs et diuen que et donen autonomia en com vols organitzar-te, però els resultats de l’aprenentatge fruit de la teva acció han de ser aquests o aquells. I això per a totes les escoles del païs. L’efecte, reconegut en moltes parts del món, és que un sistema educatiu que hauria de formar les noves generacions es limita a preparar per superar exàmens, sobretot en països on els resultats d’aquests tests tenen un impacte en els mestres, en les escoles i en el seu finançament.

FONT: DIARIEDUCACIÓ.CAT

dijous, 17 de desembre del 2015

EDUQUEM L'ESPERIT CRÍTIC I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Al facebook la Laura i l'Andreu han compartit aquest vídeo d'Amnistia Internacional per reflexionar sobre la llibertat d'expressió. Si l'escola ha de canviar a millor el nostre futur i la societat ha d'ensenyar als futurs ciutadans i ciutadanes a no acceptar injustícies...NO PENSO CALLAR...bona proposta.


diumenge, 13 de desembre del 2015

EL DOL DES D'UNA ALTRA PRESPECTIVA

L'Anna, una amiga, ens envia aquest enllaç de l'espai digital Adolescents.cat on podrem llegir la carta més bonica del món escrita per un avi a un noi al qual se li ha mort el seu millor amic. Aquesta és la carta que va rebre un noi, que enfonsat per la mort del seu millor amic, va escriure un missatge Reddit buscant consell: “El meu millor amic s’ha mort. No sé què puc fer…”. De manera anònima, rebia aquesta carta d’un avi usuari de la xarxa social on li donava consell:

“Bé, aquí va… Sóc vell. Això significa que he sobreviscut -fins ara- i un bon grapat de gent que he conegut i estimat no ho ha fet. He perdut els meus millors amics, coneguts, companys de feina, avis, mare, familiars, mestres, mentors, estudiants, veïns, i moltes altres persones. No tinc fills, i no puc imaginar el dolor que es pot sentir en perdre’n un. Però aquí deixo el meu granet de sorra.

M’agradaria poder-te dir que un s’acostuma a veure morir la gent. Jo mai ho he fet. No vull. Se'm fa una ferida a l’ànima cada cop que algú que estimo mor, prescindint de les circumstàncies. Però jo no vull que “no m’importi”. No vull que sigui una cosa que simplement passa. Les meves cicatrius són un testimoni de l’amor i la relació que tenia amb aquesta persona. I si la cicatriu és profunda, llavors era amor.

Les cicatrius són un testimoni de la vida, són un testimoni de tot el que puc estimar i viure profundament. Ser ferit, curar-se, seguir vivint i estimant. I el teixit de les cicatrius és més fort que la carn original, sempre. Les cicatrius són el testimoni de la vida.

Pel que fa a la tristesa, et trobaràs que ve com les ones. Quan el vaixell hagi naufragat, sentiràs que t’estàs ofegant, amb tot de runa al teu voltant. Tot el que flota et recordarà la bellesa i com de magnífic era aquell vaixell i ja no és. Tot el que pots fer en aquest moment és flotar. Trobaràs alguna peça entre la runa i t’hi agafaràs durant un temps.

És probable que aquesta peça sigui alguna cosa física. Potser un bon record o una fotografia. Potser és una persona que també està flotant. Durant un temps, l’única cosa que podràs fer és flotar. Estar viu.

Al principi, les onades fan trenta metres d’alçada i s’estampen sobre teu sense pietat. Vénen cada deu segons i ni tan sols tens temps per agafar aire. Tot el que pots fer és flotar.

Passarà el temps, potser setmanes o mesos, i t’adonaràs que les onades segueixen sent de trenta metres, però arriben més separades. Quan vénen, encara s’estampen damunt teu i et destrossen. Però entremig, es pot respirar.

Mai se sap què pot desencadenar el dolor. Pot ser que sigui una cançó, una imatge, un carrer, l’olor d’una tassa de cafè. Pot ser qualsevol cosa… I l’onada s’estampa de nou. Però entre les onades hi ha vida.

En algun punt, que és diferent per a tothom, veuràs que les onades ja són de vint metres, després de deu… I mentre encara venen, veus que cada cop són més separades. Les pots veure venir. Un aniversari, un Nadal… Les pots veure venir i preparar-te. I quan les tens damunt teu, saps que d’alguna manera sortiràs per l’altra cantó. Estaràs moll, completament xop, agafat a alguna peça, a un record, però sortiràs.

Pren aquest consell d’un home vell. Les onades no s’aturaran, i d’alguna manera, no vols que s’aturin. Només aprens a sobreviure-les. Si tens sort, tindràs un bon grapat de cicatrius d’un munt d’amors. I moltes peces de naufragis diferents."

FONT: ADOLESCENTS.CAT

dissabte, 12 de desembre del 2015

GENT QUE SUMA & GENT QUE RESTA

Com diu la saviesa popular....la comparació i una imatge...valen més que mil paraules.


dissabte, 5 de desembre del 2015

CARTA OBERTA A XAVIER MELGAREJO

Hola Xavier,


La vida m'ha regalat l'oportunitat de conèixer un referent en el món educatiu com ets tu. Com bé dius hem de gaudir molt dels regals que tenim ara...AVUI. El passat 4 de desembre em vaig sentir afortunat de nou.
El divendres vam passar una intensa jornada escoltant-te i debatent temes essencials per oferir una millor educació a les nostres escoles...perdó... a totes les escoles. M'emporto la coherència del teu testimoni, t'escolto amb força perquè sé que tot allò que dius ho creus i en la teva pràctica docent i directiva ho has demostrat amb exemple...no hi ha explicació més clara que fer el que dius i dir el que fas... en això ets un mestre amb totes les lletres.

M'emporto tres grans eixos del debat, els valors com a fonament de tot, l'aposta per una escola que sigui comunitat...una escola permeable a les famílies i l'entorn i també la proposta d'una escola que sigui més laboratori on es fomenti la pràctica, la reflexió i l'autonomia dels alumnes.

M'agrada la teva contundència verbal quan dius que els valors han de ser el centre de tot, quan proposes una escola acollidora que vetlli pel benestar dels alumnes i cuidi al màxim la convivència i el respecte. Una escola fidel al caràcter propi del centre i que tingui en el centre les persones i en el nostre cas concret, els alumnes.

La teva proposta d'una escola que sigui més permeable a l'entorn també va en la línia de les comunitats d'aprenentatge. L'escola s'ha d'obrir...sí o sí...hem de potenciar una escola oberta a les nostres famílies intercanviant experiències, hem de sortir al nostre barri, al municipi per aprendre del que ens envolta que segurament serà més interessant del que proposi un simple llibre de text. Tenim un món per descobrir i per compartir-lo només hem de fer el pas amb criteri.

També i gràcies a la teva experiència finesa ens animes a que l'escola sigui més laboratori que els alumnes aprenguin de la manera més pràctica possible fomentant alhora la seva autonomia. Ens vas explicar que a Finlàndia tots els alumnes aprenen a cosir i altres habilitats que els serviran pel dia de demà. També ens vas fer pensar molt quan ens vas mostrar gràfics comparatius d'hores lectives i vam veure que l'estat espanyol fa més hores de classe que molts altres països i que això no garanteix l'èxit... com dius tu de vegades menys (amb qualitat) és més.
I em quedo amb una frase preciosa que ens vas regalar:

"Emboliqueu l'aprenentatge de bellesa"

Em sembla una frase de capçalera, per posar-la impresa a l'entrada de l'escola i a sobre de la porta de cada aula... les accions fetes amb cura, amb estima i dedicació tenen el seu fruit. I, com sempre, ens vas posar exemples pràctics dient:
- Per què no podem practicar lectura cantant?
- Per què no podem barrejar l'art i les matemàtiques?

Gràcies Xavier pel teu testimoni autèntic per traspuar vocació educativa per totes bandes, per engrescar-nos a somiar, per pensar que anem bé però que ho podem fer millor, per recordar-nos que els educadors som la clau però que el nostre gran objectiu és educar amb estima verdadera als nostres nens,nenes i joves. Gràcies per recordar-nos la grandesa de la nostra professió i per convidar-nos a seguir estimant la nostra santa feina d'educar... no em cansaré de repetir-ho GRÀCIES XAVIER!

diumenge, 29 de novembre del 2015

3 ELEMENTS COMUNS EN ESCOLES INNOVADORES

Compartim un article del pedagog Jaume Carbonell que ha publicat l'espai digital DIARI EDUCACIÓ.CAT . Diu així:


Els processos innovadors als centres d’Infantil i Primària són, afortunadament, molt diversos i complexos. Alguns afecten a la totalitat de l’escola –al seu projecte educatiu–, mentre d’altres es circumscriuen a l’espai de l’aula. N’hi ha que capgiren radicalment el cor del currículum i d’altres que solament modifiquen les estratègies d’ensenyament i aprenentatge i alguns aspectes de la gestió i la vida quotidiana del grup classe.

En les darreres visites que he realitzat a alguns centres que es podrien qualificar d’innovadors –públics i privats concertats– he observat tres tendències de canvi comunes que cada vegada estan prenent més cos.

1. La primera fa referència a la concepció i organització integrada dels continguts, amb propostes interdisciplinars i globalitzadores. Sens dubte, l’opció estelar és el treball per projectes, amb plantejaments més oberts o més tancats, amb un major o menor protagonisme per part dels infants, i amb una temporalitat rígida o flexible. Aquesta opció metodològica suposa una nova manera d’entendre la cultura escolar, d’acabar amb el saber fragmentat i encotillat, de conversar amb l’entorn i amb diverses persones, i d’utilitzar una gran varietat de fonts i recursos educatius, més enllà del llibre de text. Una manera de treballar que també comença a fer forat en alguns instituts.

2. La segona tendència de canvi té a veure amb la mescla d’alumnes de diferents graus per a la realització d’activitats al llarg del dia. En alguns casos es barregen els infants de cada cicle i, en d’altres, el centre s’organitza en tres comunitats: la dels petits, la dels mitjans i la dels grans. Aquests nous agrupaments enriqueixeen les interaccions entre els alumnes i permeten disposar de més docents en un grup per atendre millor la diversitat. Això sí, sempre que els especialistes també assumeixin la funció tutorial. També sovintegen altres fórmules de convivència entre alumnes de diferents edats com les comissions mixtes o els apadrinaments o acompanyaments dels alumnes més petits per part dels alumnes de graus superiors. I és saludable que això sigui així, doncs fins ara la institució escolar –tret de les escoles rurals– era l’únic espai social on les persones de diferents edats no es barrejaven. Sens dubte, una de les tantes anomalies educatives.

3. I la tercera tendència de canvi gira al voltant de l’espai. És prou sabut que la normativa relativa a la construcció dels edificis escolars és molt restrictiva i antiquada perquè no s’adequa a les exigències renovadores de l’escola del segle XXI. Ara bé, també és evident que els equips docents fan mans i mànigues per transformar i adaptar els espais escolars –amb moltes limitacions, és clar– als nous aires innovadors. D’aquesta manera, es tiren parets i les aules s’amplien, i es modifica la disposició de les taules i del mobiliari escolar per tal de facilitar diferents agrupaments, així com la conversa, l’experimentació i la recerca. Els passadissos s’omplen de vida amb racons i ambients d’aprenentatge on els alumnes poden llegir un conte o una poesia, manipular tota mena d’objectes, resoldre un enigme, consultar les notícies del dia, orientar-se en un mapa o recrear-se amb qualsevol mena de producció artística o literària. I els patis, amb l’objectiu de trencar l’horizontalitat i la fredor d’uns espais clònics i deshumanitzats, s’omplen de vida amb la introducció de bancs, arbres, muntanyetes, cabanyes, horts, basses i altres elements i espais d’aventura, descoberta i aprenentatge.

La innovació, òbviament, és més que tot això. Però aquesta tríada, en la mesura que s’enriqueixi i es consolidi, marca sens dubte un horitzó força esperançador.

FONT: DIARI EDUCACIÓ.CAT

dijous, 26 de novembre del 2015

ENTREVISTA A RAMON FLECHA

Des del blog de Tiching us oferim aquesta entrevista a Ramnon Flecha un dels pares ideològics de les comunitats d'aprenentatge. Diu així:

Com definiria comunitat d'aprenentatge?
Comunitats d'aprenentatge hi ha moltes: a empreses, centres socials, escoles. El nostre projecte abasta l'àmbit educatiu i són escoles que decideixen incorporar les actuacions educatives que tenen més èxit. Èxit en 4 coses: valors, emocions, instrumental i sentiments. La investigació científica fixa aquelles actuacions que han demostrat que obtenen els millors resultats. Es diuen així perquè per aplicar aquestes actuacions es necessita la implicació de tota la comunitat. L'objectiu no és la participació de la comunitat, és el dret dels infants a tenir la millor educació del món.

Quins avantatges tenen les comunitats d'aprenentatge?
Quan pensem en l'educació per al nostre país tots tenim diferents tendències i ideologies, però quan pensem en l'educació que volem per als nostres fills tots volem el mateix. Que aprenguin al màxim, amb els millors, valors, amb les millors emocions, etc. La comunitat d'aprenentatge trenquen amb el que els nadius americans anomenen el llenguatge de serp, és a dir, aquest doble pensament. Per exemple, a Espanya es diu moltes vegades que la universitat és una fàbrica d'aturats, però tots els que diuen això, volen que els seus fills vagin a la universitat. Les comunitats d'aprenentatge introdueixen un valor ètic que és que l'aprenentatge que vull per al meu fill i la meva filla estigui a l'abast de totes les persones.

Quins obstacles es troben les comunitats d'aprenentatge?
Jo crec que els negocis que s'han construït al voltant de les ocurrències d'alguns gurus, que s'han fet molt famosos a Espanya però que ningú coneix més enllà dels Pirineus. Aquestes persones s'han dedicat a publicar ocurrències que els han donat per viure bé molts anys. Són els "Bárcenas" de l'educació. Com veuen en les comunitats d'aprenentatge perillar els seus negocis es dediquen a intoxicar i a minusvalorar les evidències científiques i això és un gran entrebanc per a les persones que intenten impulsar projectes com el nostre.

Què opinen els professors sobre això?
Al professorat se li ha format molt malament, per que els seus estudis s'han basat en ocurrències vàries. Quan se'ls proposa tirar endavant un projecte com el de les comunitats d'aprenentatge molts presenten reticències. Però està a les seves mans crear-les i desenvolupar-les. En cap lloc del món les famílies han aconseguit fer comunitats d'aprenentatge, ni els alumnes, ni l'administració, ni els sindicats. Són els professors els únics qualificats i capaços per tirar-les endavant.

Quantes comunitats d'aprenentatge hi ha ara a l'estat espanyol?
Aproximadament unes 200, i gairebé totes elles han estat iniciativa del professorat. Quan els professors tenen els instruments per poder canviar, fan el pas, creen la seva pròpia comunitat i aconsegueixen uns resultats que mai, de cap manera, amb cap altre projecte s'havien aconseguit. Els centres també valoren que se'ls donen molts premis.

I les famílies com responen davant d'aquestes propostes?
Els pares i mares sí que responen amb un entusiasme total i unànime.

I els alumnes?
Més encara, però en el seu cas és fàcil. Motivar els nois i noies en aquest entorn és senzill i molt fructífer.

Hi ha alguna metodologia definida que es desenvolupi en les comunitats d'aprenentatge?
No, i això és un aspecte important. Les comunitats d'aprenentatge només aborden aquelles coses que científicament està demostrat que funciona millor, i hi ha poques coses que compleixin el requisit. Opcions metodològics hi ha molts i cada un té les seves preferències, però si no està científicament demostrat que funciona millor que altres no li donem cobertura. El que si evitem són les guerres de mètodes perquè això sí que està demostrat que entorpeixen l'aprenentatge. Al principi això se'ns criticava molt però ara amb els resultats sobre l taula aquest discurs es dilueix.

Què és el que més se us critica?
Cal diferenciar entre crítica i atac. Per exemple se'ns ataca dient que tenim un pensament únic, quan no hi ha dos projectes iguals. No conec cap altre exemple educatiu on trobis gent de dreta i d'esquerra, de diferents opcions religioses, etc treballant braç a braç com a les comunitats. Com crítiques més serioses el tema metodològic i la indefinició ideològica. Bons nostres projectes són democràtics i dins de la democràcia hi caben totes les ideologies que defensen aquests valors.

Algun altre punt feble?
Una altra crítica que ens fan sovint i que encara no hem sabut resoldre és la imatge que hem transmès del projecte. Comunitats d'aprenentatge té una imatge de ser per a zones desfavorides social i econòmicament. Això fa que molts centres les rebutgin perquè no tenen conflictes d'aquest tipus. Suposem que és un problema de comunicació, ja que sempre parlem com a casos d'èxit dels centres amb més dificultats però això no vol dir que sigui un model per a zones desfavorides.

Qui lidera la transmissió de coneixement a les comunitats d'aprenentatge?
En el camp científic s'han marcat un objectiu i és que tot descobriment científic que es realitzi al cap de 10 dies ha d'estar publicat i penjat en obert perquè tothom pugui accedir-hi de forma gratuïta. El coneixement ha de ser transversal, ha d'estar a l'abast de tots. Aquesta és la transmissió que busquem i comunitats d'aprenentatge està totalment integrada en aquest moviment. La transmissió és horitzontal.

Quins requisits es necessiten per tirar endavant una comunitat?
Que els professors vulguin. Si ells volen fer-ho està a la seva disposició tot el coneixement, sobretot la didàctica i recursos per fer-ho. És fàcil.

Quines experiències d'èxit concretes destacaries?
La que més difusió internacional ha tingut és l'Escola La Paz d'Albacete. L'aplicació de les actuacions d'èxit en l'educació ha servit per aplicar-lo en altres camps com l'ocupació. En aquest centre que era dels més conflictius del país comencen les classes amb una assemblea on els alumnes decideixen el que van a fer, com es comportaran i quins problemes tenen per resoldre. En aquest cas s'ha aconseguit no només una transformació educativa sinó també una transformació social. A Lekeitio també funciona molt bé la comunitat però per que a nivell social la gent del poble es va implicar molt. El primer dia que dediquem a la formació del professorat i requerim a les família si podien fer-se càrrec de les aules, ens va venir tot el poble.

Quin paper juga l'alumne dins de la comunitat?
Ells i elles són els protagonistes del seu propi aprenentatge, que no és un procés individual sempre és interactiu perquè es relaciona per aprendre. Amb la construcció de les seves relacions està construint els seus aprenentatges. La comunitat serveix per ajudar al nen o nena, no per substituir-lo. Per això els voluntaris que entren a l'aula se'ls insisteix molt en que no siguin ells els que expliquin, sinó que siguin els nens els que parlin.

I les noves tecnologies Quin paper tenen en l'aprenentatge?
Se'ns criticava molt quan fa anys dèiem que els alumnes havien d'usar internet des dels 0 anys. La implantació de la tecnologia depèn dels professors i de com vulguin integrar-la. Però és una eina imprescindible.

FONT: TICHING

dilluns, 23 de novembre del 2015

ENTREVISTA A JOSEP QUERÓ: "Alumnes d'entorns rurals són més autònoms"

Compartim un interessant article de Pallars Digital on es parla de l'educació al Pallars i com l'entorn rural afavoreix l'autonomia dels nens i nenes. Es tracta d'una entrevista del periodista Dario Albert al professor Josep Queró.

Des de fa més de 10 anys, en Josep Queró imparteix l'assignatura d'educació física a l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort; i actualment és el director del centre. Des del principi va veure clar que s'havia de combinar l'educació amb un dels recursos que fan que Sort sigui excepcional: la natura. Els alumnes combinen les matemàtiques, el català i la plàstica amb classes de piragüisme i esquí. 

Què el va portar a ser mestre?

Sobretot van ser les ganes d'incorporar-me a un món molt viu, com és l'educació i sentir-me motivat per ser partícip en l'ensenyament dels infants.

Què ha canviat des que va començar fins ara?

Han variat moltes coses; però el canvi més substancial és la relació entre l'alumne i el professor. Abans hi havia una distància molt gran i ara s’ha reduït. Hem passat de l'autoritat a la interrelació. Ara encara hi ha una certa autoritat, perquè el professor ho és, però la relació amb els seus alumnes és molt més propera i fluïda. S'estableixen moltes més complicitats. 

Com veu la situació actual de l'educació?

L'educació ha variat molt des de fa un període d'anys a l'actual: la manera com s'ensenya, l'interès dels nens i nenes per aprendre... Actualment l'alumne té uns interessos i una informació que abans no tenia. L'educació ha deixat de ser tancada, hermètica. Aquest canvi fa que ara l'infant tingui moltes possibilitats de viure experiències noves i que després pugui encaminar el seu futur. 

La digitalització de les aules afavoreix l'educació?

A l'escola de Sort totes les aules tenen pissarres digitals i tots els professors les fan servir. Això comporta un element molt gran per al docent i motivador per a l'alumne. Les classes són més visuals, més clares, i els nens i nenes tenen més facilitat per aprendre. 

La tecnologia està entrant massa aviat a la vida dels nens i nenes? Ara és comú veure com infants, cada cop més petits, agafen la tablet dels seus pares per jugar...

Estem davant d'una realitat concreta i no la podem negar. Vivim en un món on hi ha molta informació i a l'abast dels nens. Estem en l'època de les tecnologies i els infants tenen un domini dels mitjans molt gran, a vegades més gran que el coneixement dels mateixos professors. 

Com s'ha viscut a Sort els canvis dels últims anys? 

El canvi que més hem patit és l'augment de la ràtio. Ara hi ha 264 nens i nenes a l'escola per a 22 docents. A més, com que tenim alumnes amb necessitats educatives especials, tenim una mestra i una auxiliar especialitzades, que les compartim amb l'Institut de Sort. A l'escola, però, havíem arribat a tenir 30 professors. Som menys alumnes, però molts menys professors. L'augment de la ràtio perjudica els alumnes. Amb una proporció d'infants per professor baixa la relació que s'estableix a l'aula és més individualitzada, es pot fer arribar la informació més directament i l'alumne l'entén més fàcilment.

I els intents de convertir el castellà en llengua vehicular?

A Sort hi ha molts pocs nens immigrants, l'ambient que hi ha és catalanoparlant. La immersió lingüística permet que l'infant que arriba, sobretot, de Sud-Amèrica o Romania, en un període curt de temps està totalment integrat al territori, la població i els amics.

Sort està en un entorn natural excepcional. Com es combina l'educació amb la natura?

Quan vaig arribar a Sort vaig tenir molt clar que una de les relacions que havia de tenir l'alumnat era amb l'entorn natural; i l'educació física em donava moltes possibilitats d'aconseguir-ho. A partir de 2n de primària, dins el currículum d'aquesta assignatura hi formen part el piragüisme i l'esquí. L'objectiu bàsic és que tots els nens d'aquí puguin aprendre a anar en piragua i en esquí. I després, si tenen més ganes i capacitat, puguin endinsar-se més i, fins i tot, arribar a competir.

Què pot diferenciar un nen o nena que ha crescut en un entorn rural d'un de ciutat?

He estat mestre molt de temps a Lleida i he pogut comprovar que, en aquests moments, els entorns rurals o urbans no estan tan marcats. Hi ha una simbiosi entre el poble i la ciutat. Només les experiències que ells viuen poden marcar la diferència: l'entorn, les relacions humanes, etc. Això sí, els nens que creixen en un entorn rural tenen un avantatge molt gran: aquí, l'autonomia és molt més gran. Que puguin sortir a jugar al carrer sols, anar a buscar els seus amics... i que ho facin en un entorn físic excepcional fa que l'autonomia de l'infant creixi.

Fa pocs dies hi va haver polèmica a l'Escola Valldeflors de Tremp perquè una desena de famílies es van negar a portar els seus fills a una visita a l'AGBS (Academia General Básica de Suboficiales). Què en pensa?

És un tema que a nosaltres no ens hauria passat perquè no haguéssim fet aquesta proposta. En temes que poden portar conflictes, més val la pena no tocar-los. L'educació és una cosa molt viva i els docents ens hem d'adaptar als temps que corren i a la realitat en que vivim.

dijous, 19 de novembre del 2015

10 IDEES PER REFLEXIONAR SOBRE L'EDUCACIÓ

L'amic i educador Jordi Cano ens convida a compartir aquest missatge reflexiu sobre l'essència educativa. Us convidem a llegir-lo i a donar-li alguna volta.


10 IDEES PER L’EDUCACIÓ MUSICAL (I PER LA NO TAN IMPORTANT...)

  • Tota activitat que realitzem a l’escola ha de ser competencial, es a dir, ha de contribuir a millorar alguna de les competències pròpies de l’educació a l’escola.
  • Tot allò que ensenyem ha de se significatiu, es a dir, ha de vincular-se al coneixement de l’alumne i integrar-se en les seves estructures mentals, defugint la mera memorització com a únic objectiu . (David Ausubel)
  • Tot i això, la significació no tindrà el mateix impacte en tots els alumnes. Cada alumne construeix el seu coneixement a partir de molts factors diferents, dins i fora de l’escola, que el fan únic. (Lev Semiónovich Vigotsky)
  • Si el contingut que volem assolir no és molt atractiu, podem fer que el procediment ho sigui. De fet, el procediment pot portar més aprenentatge inherent, que el contingut al que volem arribar.
  • Les coses importants s’aprenen fent-les
  • Educar la ment sense educar el cor no es educació en absolut. Les emocions van lligades directament a la capacitat d’aprendre (Aristòtil)
  • El professor no és el saber sinó el mediador del saber . F. Tonucci (i això ens converteix en imprescindibles….)
  • La imaginació és més important que els coneixements. És el factor més important en la recerca científica.
  • El que el mestre és, és mes important que el que ensenya. (Karl A. Menninge)
  • El colmo de la estupidez es aprender lo que luego hay que olvidar. (Erasmo de Rotterdam)
Podeu visualitzar el power point a: 10 IDEES PER L’EDUCACIÓ MUSICAL

diumenge, 15 de novembre del 2015

LA GAMIFICACIÓ EDUCATIVA

Hem trobat a la web de diarieducacio.cat aquest interessant article sobre la gamificació educativa. Diu així: 

En un moment en què les tendències pedagògiques donen un paper central a l’alumnat, començo aquesta reflexió sobre gamificació (un terme adaptat de l’anglès Gamification, i també anomenat “ludificació”), aplicada a l’educació, amb una afirmació complementària: perquè es doni un procés d’ensenyament-aprenentate significatiu en general, i la gamificació a l’aula en particular, el professorat ha de poder fer un recorregut previ i essencial. I això per vàries raons. En primer lloc, perquè no té sentit parlar de construir l’aprenentatge a través del joc, sense que les dues parts “juguin”, és a dir una de les parts fent “jugar” a l’altre, sense implicar-se en el joc. En segon lloc, perquè només es transmet el que es conté i ningú no pot comunicar i aprofitar la potencialitat de l’actitud lúdica si no l’ha desenvolupat i alimentat primer. I en tercer lloc, perquè així com la principal activitat dels infants és el joc, malauradament en els adults no és així. I potser cal posar una atenció especial en recuperar aquesta essència que ens connecta amb la creativitat, la descoberta, la curiositat, la passió… amb pures ganes de viure.

La vida infantil no es pot concebre sense joc. Però tampoc la dels adults, la nostra. Jugar respon a la necessitat de mirar, tocar, descobrir, experimentar, saber, imaginar, expressar, crear, somiar. És una de les fonts més importants de progrés i aprenentatge al llarg de la vida. Una actitud lliure i espontània, una font inesgotable de plaer i satisfacció. Una actitud davant la vida que promou en la persona les ganes de saber, sentir, esforçar-se, acceptar reptes… El joc actua com a estimulant de la superació personal, a partir de l’experimentació del l’èxit, base de la pròpia confiança.  I, a més, amb el joc connectem amb l’emoció, la complicitat, el vincle i, fins i tot, amb el compromís.

Així, el primer que faré és convidar el col·lectiu de professors i professores a reflexionar sobre l’actitud lúdica. Perquè jugar transcendeix els jocs. I no ens podem quedar atrapats amb elements de la gamificació com són els punts, el progrés o el reconeixement, doncs perdríem l’essència del joc i la seva capacitat transformadora de l’individu. Aquesta mirada oberta és que fa de la gamificació quelcom realment potent en educació.

D’altra banda, vosaltres coneixeu molt bé com són els infants, adolescents, i joves que ens trobem a les aules. I us heu adonat que, entre moltes altres coses, són hàbils en la multitasca, molt socials, però sovint necessiten que despertem o estimulem la seva motivació i predisposició per a l’aprenentatge. Acostumats a reptes a curt termini, i a gratificacions immediates, l’estimulació de la curiositat, la sensació de progrés, el reconeixement dels seus avenços i esforços, l’ambient creatiu on el marge d’error és reconegut i acceptat, la confiança i la força del grup, són claus per a ells i elles, per la qual cosa l’aproximació mitjançant la gamificació té, d’entrada, una molt bona perspectiva.

Perquè la gamificació parteix del coneixement dels elements que fan atractius els jocs i identifica, dins d’una activitat, tasca o missatge específic, (és a dir, en un entorn de no joc), aquells aspectes susceptibles de convertir-se en joc. Tot això per aconseguir una vinculació especial, fomentar un canvi en el comportament o transmetre un missatge o contingut. És a dir, sempre creant una experiència significativa i motivadora.

Així, no és el mateix aplicar la gamificació en l’educació com a tècnica, dissenyant tasques i activitats utilitzant els principis de jugabilitat i tot donant punts o reconeixements per a assolir millors resultats en la matèria, que utilitzar-la per a motivar l’aprenentatge, és a dir com estratègia i metodologia de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, on pot ser una magnífica aliada amb, per exemple, en el treball per projectes.

Aquesta seria doncs la primera pregunta a fer-se: quins objectius vull assolir tot gamificant? Per a mi és molt més engrescador pensar en la gamificació com una forma d’activar la motivació intrínseca dels infants, despertant la curiositat, animant l’afany de superació i les “ganes de” que animin i sostinguin l’esforç, convertit en passió, i en aquest context, reconèixer els èxits i assoliments. O sigui, no es tracta només de fer jocs, o utilitzar el joc com a recurs o eina educativa per fer més agradable l’estudi, sinó de posar el joc en el centre del procés educatiu com una manera d’obrir els infants al misteri i la bellesa, a la vida.

També haurem de pensar i escollir molt bé els elements de joc més adients per provocar allò que volem. Perquè no oblidem que la gamificació persegueix en la seva aplicació uns objectius fora del propi joc. És molt probable que quan descobrim una finalitat fora del joc (ensenyar, educar, avaluar), la nostra actitud lúdica desaparegui, i  el joc es converteixi en avorrit o prescindible, o bé en un deure o una obligació a acabar el més aviat possible.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’espai, tecnològic o analògic i físic, on es porta a terme. Tenint en compte que moltes experiències de gamificació són eminentment tecnològiques, el fet d’estar presents a l’aula durant la gamificació dóna lloc a possibilitats molt interessants. De la mateixa manera que no podem oblidar el pati, l’espai per excel·lència d’intervenció educativa a través del joc què en projectes de aprendre fent (learnig by doing) i d’aprendre jugant (“playing to learn”) ha de tenir un lloc privilegiat.

És cert que la gamificació en educació no és quelcom nou. Potser sí que ho és el concepte i el nom, però no la utilització del joc com a recurs, ni l’aplicació d’elements de joc. Tanmateix, suposa una nova perspectiva que pot arribar a ser molt més global i transformadora: I si fos possible recollir tot el potencial de temps i experiència que l’alumnat dedica al joc, cap a l’aprenentatge? I si a més aconseguíssim transcendir el disseny de tasques i activitats per posar el joc en el cor del procés d’ensenyament i aprenentatge? Al que crec que ens ha de convidar doncs aquesta tendència, amb la quantitat de recursos, informació, experiències i bones pràctiques que estan emergint, és a connectar amb aquesta potencialitat que, més enllà de tècniques, ens obre la capacitat lúdica de les persones. Tant del professorat, com de l’alumnat. Tot deixant que el poder transformador del joc ens faci a tots plegats més savis, més forts i més feliços.

Per acabar, un animo a participar i a compartir les vostres reflexions i experiències al voltant del joc i l’educació a través del projecte de la Fundació Jaume Bofill Debats d’Educació en Acció, espai web de construcció de coneixement col·lectiu a favor del canvi per la millora de l’educació.

Els jocs superen la “cadena del fracàs” al permetre, com a part del seu disseny, múltiples oportunitats per dur a terme una tasca fins al seu domini.  KARL M. KAPP (The Gamification of Learning and Instruction, 2012)

FONT:  diarieducacio.cat

divendres, 13 de novembre del 2015

CARME ALEMANY: Aprendre de veritat

Compartim una article de la Carme Alemany a la revista Graó.
Article per descarregar: AQUÍ




dilluns, 9 de novembre del 2015

CAMINADA POPULAR "OBRINT CAMÍ"

Compartim aquest vídeo del moviment ciutadà que dóna suport a Ramaderia Pifarré de l'Horta de Lleida perquè puguin recuperar el seu pas centenari que necessiten per la viabilitat de l'empresa familiar i agrària. A les xarxes la inciativa popular segueix l'etiqueta de #salvemramaderia  seguint l'enllaç hi trobareu més informació.



dijous, 29 d’octubre del 2015

PARTICIPA A LA CAMINADA POPULAR "OBRINT CAMÍ"

L'entrada d'avui és de caire reivindicatiu i social per fer suport a una situació d'indefensió a l'Horta lleidatana. El motiu de la caminada popular és reobrir un pas centenari de l'Horta de Lleida que una empresa ha tancat deixant bloquejada Ramaderia Pifarré, una granja que necessita el camí pel pas de camions i tractors per accedir en condicions a la seva finca i desenvolupar amb normalitat la seva tasca productiva.

El proper diumenge 8 de novembre de les 10h a les 13h realitzarem la caminada popular "Obrint camí" que a les xarxes seguirà la corrent de #camiramaderia. Sortirem del 2n pàrquing del Wala (Carretera Saragossa) i farem un recorregut per camins de l'Horta de 3km apte per totes les edats. 

FORMULARI INSCRIPCIÓ: http://goo.gl/forms/l5jdD36Lh1

En arribar a la Ramaderia Pifarré hem preparat moltes actuacions i sorpreses per acabar fent una jornada ben reivindicativa i alhora festiva i familiar. També , gràcies a diferent patrocinadors, disposarem de beguda, fruita i galetes per picar durant el matí. Us facilitem el formulari per fer la inscripció i gestió de la jornada. 

Itinerari provisional: Segon pàrquing  Wala (via ramaderia)/ Camí Les Creus de Setó/ Camí municipal Serra de Canyelles/ Ramaderia Pifarré. Tot el recorregut estarà acompanyat de voluntaris que vetllaran per la bona orientació de la caminada.

Activitats previstes:
     1-grup de Batucada 
     2-actuació del còmic internacional Magí
     3-concert de la Coral Maristes Montserrat
     4-jocs infantils rurals
     5-actuació de grallers i cap-grossos 
     6-vaca cool
     7-concurs de fotografia a les xarxes socials #camiramaderia

Organitzen: AAVV Camí de la Mariola, AVV Partida Caparrella i Ramaderia Pifarré

Gràcies per tot i animeu-vos a participar....us esperem!

dimecres, 28 d’octubre del 2015

DINÀMICA DE COHESIÓ DE GRUP

Des de la pàgina del facebook "Escola del segle XXI" l'Eva ens enllaça aquesta senzilla i interessant dinàmica per fer a les nostres aules amb alumnes de totes les edats...els adults també ens hi podem animar. L'article diu:

Dinàmica Escrivim el millor dels altres!
La dinàmica consisteix a enganxar un full sense res escrit a cadascun dels alumnes. Abans d’iniciar l’activitat, cal avisar-los de com és d’important no parlar mentre la duen a terme i concentrar-se molt! Un cop totes i tots tenen el paper a l’esquena, comença el repte! Han de pensar i escriure una qualitat de cada company i companya; sense oblidar-ne cap! Un cop acabem, cadascú s’hi troba el paper que inicialment no tenia res escrit ple de qualitats que els hi han escrit els altres; el millor de cadascú!

diumenge, 25 d’octubre del 2015

IMATGES PER LA REFLEXIÓ CRÍTICA

El Xavi, un company de secundària, ens ha convidat a mirar i reflexionar sobre aquestes impactants imatges fetes per dibuixants i que representen amb ironia els greuges dels drets humans al món. 

És un material molt interessant per fer una reflexió del matí, una sessió de filosofia amb els alumnes o provocar un bon debat sobre els drets humans. Us convidem a utilitzar aquesta galeria d'imatges. 

Podeu anar a:

http://www.cridahumoralia.com/

divendres, 23 d’octubre del 2015

EL PODER DEL REFORÇ POSITIU

Des del facebook de la Txell hem trobat aquest interessant article del blog de la Nati Begadà. Compartim les seves reflexions amb tots vosaltres. Diu així:

El reforç positiu és una eina molt potent de motivació per treballar amb els infants. En aquest article t’explicaré perquè i de quina manera pots aplicar-ho amb els teus alumnes.

Què és el reforç positiu?
Pots veure la definició sencera a la Wikipedia, a continuació en faig un petit resum:
Es diu reforçament el procediment mitjançant el qual l’aplicació d’un estímul (anomenat reforçador) fa que augmenti la probabilitat que una conducta es repeteixi en el futur.
Un reforç positiu és aquest reforçador que augmenta la nostra conducta perquè en actuar d’una determinada manera rebem alguna cosa que ens agrada. Se’ns concedeix  un premi o algun tipus de gratificació.

Perquè és útil el reforç positiu?
El reforç positiu és un estímul que fa augmentar la motivació i propicia que l’infant s’esforci per millorar el seu comportament. Quan reforcem un alumne fem que senti plaer i que inconscientment el seu cervell s’activi i canviï l’actitud.
És molt gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació, ens fa sentir molt bé amb nosaltres mateixos i reforça alhora la nostra autoestima i seguretat.
Poso d’exemple el cas d’un infant que té molt problemes per fer una grafia clara i entenedora. Un bon reforç positiu potenciarà que l’infant s’esforci per millorar-la. En futures ocasions es tornarà a repetir la mateixa seqüència i la millora de l’infant serà evident en poc temps.

Avantatges d’utilitzar el reforç positiu
El reforç positiu potencia aspectes molt importants:
Fomenta conductes i comportaments positius.
Afavoreix la relació entre mestre-alumne creant una complicitat indispensable.
Reforça l’autoestima i autoimatge de l’alumne.
Potencia la motivació de l’alumne per treballar.
L’alumne està més motivat i per tant millora el seu comportament a l’aula.
Afavoreix l’esperit de superació.
L’alumne se sent valorat i té més bona predisposició per treballar.
L’infant se sent estimat i millora la relació i cooperació amb els companys.

Com pots reforçar positivament els teus alumnes?
El reforç positiu el pots fer de moltes maneres:
Amb una rialla.
Una paraula agradable.
Una mirada còmplice.
Una abraçada o un petó.
Un cop a l’espatlla ….

Cal que tinguis clar quin aspecte vols que millori l’infant i quina serà la millor manera de reforçar-lo positivament.
Cada infant voldràs que millori en un aspecte en concret:
Que millori el seu comportament i que estigui més atent.
Que participi més a la classe.
Que sigui més autònom i busqui solucions als problemes.
Que sigui capaç d’aixecar la mà i respectar el torn de conversa.
Que es relacioni correctament amb els companys.
Que sigui més polit/da i faci les feines més a poc a poc….

Quan tinguis clar quin aspecte vols que l’infant millori cal que pensis de quina manera pots reforçar-lo. Has de tenir en compte la manera de ser d’aquell infant i quin reforç positiu és el que ell més valorarà.
Per exemple un infant voldrà:
Una bona abraçada o un petó.
Un altre que facis un comentari en veu alta perquè ho sentin tots els companys.
Un altre que el puguis cridar per fer d’ajudant aquell dia.
Un altre amb una mirada còmplice ja en tindrà prou.
Un altre que comentis als pares que estàs molt content d’ell/a…

Entenem, doncs, que no hi ha un únic aspecte que podem reforçar positivament ni una única manera de fer el reforç positiu. Cal que tinguis molt clar l’infant amb el que estàs interaccionant, et plantegis un objectiu a treballar i descobreixis quina és la millor manera per connectar amb l’alumne/a ireforçar-lo positivament.

Què cal vigilar?
Hi ha una sèrie d’aspectes que cal evitar per aplicar correctament el reforç positiu:
Felicitar l’infant sense que aquest entengui el motiu de la felicitació.
No ser coherent ni constant i felicitar només a vegades.
Utilitzar un reforç positiu poc adequat o que no agradi a aquell infant.
Sobre exagerar el reforç positiu pot provocar que aquest perdi valor.
Felicitar en un moment en el que l’infant no s’ho mereix.
Deixar passar molt de temps entre que l’infant ha fet la conducta i el reforç positiu.
Felicitar constantment, pot provocar que el reforç positiu perdi efecte.
L’infant ha de tenir clar perquè se’l felicita i què se li ha valorat positivament. D’aquesta manera aconseguirem que vulgui reproduir la bona conducta per tornar a ser felicitat.

Conclusió
El reforç positiu és una valuosa eina per l’educació que fa que l’infant vulgui millorar. Pressuposa la superació d’un repte, la vivència positiva de l’esforç i la satisfacció d’agradar.
Malauradament estem més acostumats a renyar que no pas a felicitar. Donem per fet que els infants s’han de portar bé i han de fer bé les tasques. Això és així però, si ho donem tan per fet i no ho reforcem, sembla que no ho valorem. Quan fan les coses bé ho donem per normal i no felicitem, en canvi si que renyem quan un infant actua de manera incorrecta. Sembla que donem més importància al càstig que a la felicitació.
Però la felicitació té molt més valor pedagògic i ens permet aconseguir moltes més metes que no pas el càstig. Amb el reforç positiu el cervell de l’infant s’activa i la seva actitud canvia aconseguint tot el que es proposi.
Jo aposto MOLT pel reforç positiu. El faig servir molt i els resultats que n’obtinc em demostren, dia rere dia, que els infants motivats i amb expectatives de superar-se assoleixen més objectius dels que ni tu mateix et podries imaginar.

FONT: http://natibergada.cat/