"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dilluns, 30 de setembre del 2013

INVESTIGACIÓ SOBRE ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE EN INFANTS

La nostra companya Rocio que es dedica a la recerca educativa ens ha facilitat aquesta interessant notícia.  Stanford Report el 25 setembre 2013 va publicar una investigació realitzada per psicòlegs d’Stanford on revela que els nens de 2 anys d'edat de famílies de baixos ingressos demostren sis mesos de retard en el desenvolupament del llenguatge .

Cinquanta anys d'investigació han revelat la trista veritat que els fills de pares de baixos ingressos i menys educades , en general entren a l'escola amb coneixements d'idiomes més pobres que els seus companys més privilegiats .


Els investigadors de Stanford han descobert que aquestes diferències d'estatus socioeconòmic ( SES ) comencen a sorgir molt abans en la vida. Concretament als 18 mesos d'edat, els nens de famílies desfavorides ja mostren diversos mesos d’endarreriment en el domini de l'idioma .
L'estudi, publicat a Developmental Science , és el primer a identificar una "bretxa de rendiment" en l'habilitat de processament del llenguatge a una edat tan jove.

En un experiment dissenyat per estudiar el vocabulari dels nens i la velocitat de processament del llenguatge , Anne Fernald , professora associada de la universitat d’Stanford va realitzar proves a nens i nenes de 18 mesos amb un seguiment al cap de 6 mesos per valorar el desenvolupament del seu llenguatge.

Per incloure un major nombre de nens en la seva investigació , Fernald va muntar una unitat mòbil, una mena de  laboratori a la carretera amb el que duplica el muntatge experimental del seu laboratori d’Stanford. Els investigadors van estudiar a altres 28 nens , amb edats al voltant de 18 mesos , a partir d'aquesta població de menor nivell socioeconòmic i realitzar els mateixos experiments que ja havien fet al campus . Després va tornar a repetir les proves al cap de sis mesos per veure com havien progressat .

Fernald ha ideat una prova per mesurar la velocitat de processament del llenguatge dels nens petits . Asseguts a la falda de la seva mare , als nens se’ls mostren dues imatges , per exemple , un gos i una pilota . Una veu gravada instrueix l'infant a "mirar a la pilota " , mentre que una càmera de vídeo d'alta definició grava la reacció del nen .D'aquesta manera , l'eficiència dels nens ' en la comprensió del llenguatge es pot mesurar amb una precisió de milisegons nivell .

Als 18 mesos , els nens del grup SES més alt podien identificar l'objecte correcte en uns 750 mil·lisegons , mentre que els nens menors de SES van ser 200 mil·lèsimes de segon més lents en respondre .Una diferència de 200 mil·lisegons de temps de resposta als 18 mesos pot no semblar molt, però és molt important en termes de velocitat de processament mental , " va dir Fernald” .

Els investigadors també van preguntar als pares per informar sobre el vocabulari dels seus fills en aquests punts de l'edat. Entre 18 i 24 mesos , els nens de famílies  amb més SES havien afegit més de 260 noves paraules al seu vocabulari , mentre que els nens menors de SES havien adquirit el 30 per cent menys de paraules noves durant aquest període .

" Als 2 anys d'edat , aquestes disparitats són equivalents a una bretxa de sis mesos entre els nens de famílies riques i pobres , tant en les habilitats de processament del llenguatge i el coneixement de vocabulari , " va dir Fernald . " El que estem veient aquí és l'inici d'una cascada de desenvolupament , una disparitat cada vegada més gran entre els nens que té enormes implicacions per a la posterior èxit educatiu i les oportunitats de futur . "
Fernald suggereix que les taxes de processament més lents són en part responsables del creixement del vocabulari més lent en els primers anys . Els nens petits aprenen nou vocabulari a partir del context , i quan més ràpid un nen pot arribar a les paraules que coneix, més capaç és d'assistir a la següent paraula en l'oració i pot aprendre les noves paraules que segueixen .

D'on procedeixen aquestes primeres diferències entre els nens vénen ? Un factor important és que els pares difereixen en la quantitat d'estimulació del llenguatge que presten als seus fills . Diversos estudis demostren que els pares que parlen més amb els seus fills d'una manera atractiva tenen els nens que són més propensos a desenvolupar el potencial intel·lectual dels nens.


"Està clar que SES no és el destí , " va dir Fernald . " La bona notícia és que, independentment de les circumstàncies econòmiques , els pares que utilitzen un idioma més ric amb els fills poden ajudar al seu infant a aprendre més ràpid . "

dissabte, 28 de setembre del 2013

WEB AMB RECURSOS

En Jesús Jarque ens proposa la seva pàgina educativa. Podeu anar a: 

www.familiaycole.com

Com veureu és totalment lliure, gratuïta i sense publicitat. En ella publica entrades periòdicament relacionades amb temes educatius i podreu trobar materials pràctics, molts d'ells per descarregar i imprimir, com els següents:

    * Materials propis: http://familiaycole.com/materiales/

    * Dossiers per a les famílies: 
      http://familiaycole.com/folletos-para-padres/

    * Altres materials per descarregar: 
      http://familiaycole.com/otros-materiales/

dimecres, 25 de setembre del 2013

PER UNA LLEI... EDUCATIVA COM CAL!



Davant la proposta de LOMCE, la CCAPAC ha fet públic el manifest Exigim  consens i estabilitat per a l’educació, que trobareu a la seva web  (www.ampas.cat).

Us encoratgem a participar i fer ben visible aquesta campanya projectant l’àudiovisual a les reunions d’inici de curs amb els pares i mares i enllaçant-lo a les vostres webs. 

També difonent el manifest i el cartell entre tota la comunitat educativa de l’escola o fent l’adhesió formal al manifest des dels òrgans de govern del centre (a través de l’enllaç web). 




El manifest exposa:
Davant la proposta d’una nova llei orgànica per regular el sistema educatiu que promou el govern de l’Estat, la CCAPAC, en representació de les mares i pares d’alumnes de les 403 escoles cristianes de Catalunya, on s’hi eduquen més de 255.000 alumnes

MANIFESTEM:
1. Que com a mares i pares volem participar en les grans decisions que afecten el sistema 
educatiu en què els nostres fills s’han de formar, així com sumar d’una manera coherent els 
nostres esforços als de tota la comunitat educativa.
2. Que l’ordenament jurídic de l’educació s’ha de fonamentar en la llibertat, el respecte a la
pluralitat d’iniciatives i opcions educatives, l’equitat en l’atenció als alumnes i en la defensa de 
la cohesió social.
3. Que observem amb preocupació que, en el període democràtic iniciat amb la Constitució de 1978, s’han promulgat 6 llei orgàniques sobre educació, cosa que ha provocat canvis constants i rellevants en el sistema educatiu i l’ordenació acadèmica. Un ritme de canvis difícil d’assumir i que ha generat incertesa i desconcert entre tots els sectors de la comunitat educativa i un evident perjudici a l’educació dels nostres fills i filles.
4. Que l’estabilitat normativa sobre el sistema educatiu és un element necessari per a una 
educació de qualitat i que això es demostra en les anàlisis comparades de resultats entre 
diferents països.
5. Que l’estabilitat normativa només pot ser fruit d’un diàleg constructiu amb tots els sectors de la comunitat educativa i d’un ampli consens polític en l’aprovació de les lleis.

És per tot això que, 
EXIGIM:
1. Un diàleg previ amb tota la comunitat educativa abans de qualsevol reforma legal important.
2. L’exclusió de l’educació i les seves normes bàsiques del joc polític partidista, de manera que es procuri el màxim consens que permeti donar un recorregut de llarg abast a aquestes normes.
3. Una estabilitat normativa del sistema educatiu que permeti la millora continuada de la qualitat en l’educació des de cada escola.
4. Un respecte a la singularitat dels trets diferencials del nostre país, en especial de la llengua, 
com a element per potenciar la integració i la cohesió social.


diumenge, 22 de setembre del 2013

MULTIDOCÈNCIA COMPARTIDA

Aquest és un resum de l’article publicat per l’Enric Roca al seu blog educatiu: Blog d'Edu21

Parlant del treball en equip dels docents obre una reflexió de futur i planteja com podria ser el treball compartit a l’aula. Diu així:


Hi ha professions que s’exerceixen sempre de forma individual per a garantir la seva eficàcia (un taxista per exemple sol treballar en solitari tot i l’acompanyament del GPS). Solen ser individualistes també moltes professions de tipus artesanal que prioritzen una determinada eficàcia d’orfebreria pròpia del bon fer personal (un acurat sabater, un sastre personal, etc.).
I la professió docent? Un mestre, un professor ha de treballar sol? Suposo que tothom contestaria que no, que la seva feina també és d’equip o, millor, de diferents equips alhora (claustre, equip directiu, equips docents, departaments didàctics, comissions…). Però la part més fonamental de la professió, la docència d’aula, encara ara molt majoritàriament es continua exercint en solitari. Molt sovint amb la porta tancada de la classe. Tancada en sentit explícit i en el figurat. L’espai aula com l’escenari íntim de la docència. Una intimitat com a valor a preservar, com a litúrgia heretada de l’”art” de l’ensenyament.

Aquesta realitat està canviant i cada vegada comptem amb més experiències de codocència o de multidocència compartida. I això significa posar en crisi el model secular individualista de la professió docent, el tracte d’exclusivitat de la relació entre el professor i el seu grup d’alumnes. En les actuals circumstàncies dels nostres centres educatius s’imposa un canvi de paradigma educatiu en el qual, entre altres reorientacions, s’obre pas un altre estil d’exercir la docència que no passa per l’opció individual com a quasi l’única acceptada. Un docent sol davant un grup-classe s’hauria de mantenir exclusivament en espais temporals molt limitats (i no pensem només en els espais de tutoria perquè aquests també poden perfectament ser compartits).


Estem convençuts que la professió docent del futur esdevindrà una professió a desenvolupar-se majoritàriament en equip; i a l’aula sent compartida per un o més docents. Això comportarà formar el professorat novell –però també al que ja es troba exercint– en la cultura de la docència compartida, amb tot el que això comporta (planificació conjunta, consens sobre mètodes didàctics i enfocaments metodològics; compartir la mateixa concepció de l’avaluació, de la tasca tutorial i orientadora, estratègies de coordinació de l’acció docent i educativa, etc.).

Les noves aules seran gestionades des de l’esperit d’un equip d’educadors que treballen junts en cada fase del procés docent i que gràcies a això comparteixen neguits, èxits i fracassos. En definitiva, que igual que els alumnes aprenen a estones sols, però en altres períodes aprenen sobretot dels altres, del propi aprenentatge dels altres i reclamen i es beneficien de l’acte d’ensenyar dels altres, de tots els altres, així també ho faran els docents en relació als seus companys de professió. Una professió, doncs, plenament compartida si vol esdevenir eficaç.

dijous, 19 de setembre del 2013

NOVA TAULA DE MULTIPLICAR

L'Ester ens convida a veure aquesta nova proposta didàctica per ensenyar millor les taules de multiplicar, la idea bàsica és simplificar les taules i ensenyar des d'un bon principi la propietat commutativa. Sembla una idea pràctica, us deixem un vídeo explicatiu.




dimarts, 17 de setembre del 2013

L'EDUCACIÓ DELS MESTRES, NO DELS POLÍTICS

Un reclam just i coherent del sector educatiu és dir PROU a les ingerències polítiques en educació. En un altre article ja vam comparar la reforma educativa de la LOMCE i la del sistema educatiu francès on abans de legislar han fet participar tots els agents socials i han buscat el màxim consens.

Aquests dies els companys de les Illes Balears estan molt indignats amb el seu govern, parlen de laboratori de la LOMCE, d'imposicions des de la seva conselleria, de sancions a directors i directores.... no anem bé i la gent no pot callar.

Des del blog els volem donar suport perquè el seu reclam és raonable i perquè es topen amb una administració que no els vol escoltar... Però que no saben els polítics que la seva feina és estar al servei dels ciutadans? 
Estan moralment obligats a escoltar, a dialogar, a pensar en l'educació i no en l'interès del seu partit,... els ciutadans ja no estem per imposicions pròpies d'altres èpoques.


Avui em sento educador de ses Illes Balears, quina gran lliçó que esteu donant ... Molts ànims!

diumenge, 15 de setembre del 2013

NOUS TEMPS, NOUS PROFES

La nostra companya Pili ens envia un interessant article que parla de noves apostes metodològiques possibles i reals. L'article va ser publicat al diari EL PAIS per la periodista Elena Sevillano. Us en oferim un resum, al final de tot teniu l'enllaç per accedir a l'article complert. Bona lectura!




Un ring ring cibernètic anuncia una videotrucada entrant de Skype . El nen encarregat de l'aula aquell dia fa clic amb soltesa i respon . A l'altre costat de l'ordinador pot treure un cuiner , un periodista , un pare . A saber . La classe d'infantil de tres anys del centre d'educació infantil i primària ( CEIP ) Sigüeiro , al municipi d'Oroso , prop de Santiago de Compostel · la, s'ha fet famosa perquè en realitat és una cuina en miniatura , feta a mida i sense llibres de text . Els alumnes pesen aliments , algú porta una bossa de galetes i calculen a quantes toquen ; proven verdures que a casa ni es molestarien a fer olor ; han incubat ous fins que han sortit els pollets , cada plat que elaboren té la seva cançó , composta per la mestra de música del col · legi ; van al mercat a comprar. Un bloc propi recull les seves experiències . I cada 15 dies graven un programa de televisió a imatge del de Arguiñano , de qui tenen un llibre de receptes signat .

I ara que aixequi la mà qui pensi que aquests nens i nenes no estan aprenent . És clar que sí , i molt, però de forma diferent . Perquè al capdavant hi ha dos professionals , María Salgado i Pilar Rivas ( com a suport ) , que han decidit ensenyar de manera diferent . " De què serveix que recitin l'u al cinc si després no saben quant són dos cartrons de llet o un bitllet de cinc euros ? Per què limitar-los a uns números si els que millor coneixen són el 981 , el prefix de les seves cases , o el 52.000 , les visites que portem al blog ? " , Es pregunta Maria. "Hem de donar-los l'oportunitat de manipular , de descobrir , d'investigar . Al final, els treballs van a les escombraries i perdura el que es queda al cap perquè els ha motivat i interessat , han participat en el procés " , emfatitza .

Aquest reportatge tracta de posar cara als docents que exerceixen la seva tasca d'una altra manera , de vegades contracorrent . Podrien qualificar-se de creatius , o innovadors , encara que siguin etiquetes que despertin recels . " Crec que hi ha moltes novetats que són banalitats i errors , i moltes millores que no són innovacions , sinó fins i tot recuperacions " , puntualitza el catedràtic de Sociologia Mariano Fernández Enguita , creador de la xarxa educativa Innova . En la seva opinió , "el que es necessita són professionals responsables de la seva feina , que prenguin decisions per fer-ho millor a la seva aula , el seu centre , la seva comunitat ... Siguin les que siguin" . Sempre van ser imprescindibles , però ho són encara més en temps convulsos i de canvis , perquè encoratgen la reflexió i l'esperit crític.

Aquest reportatge tracta de posar cara als docents que exerceixen la seva tasca d'una altra manera , de vegades contracorrent.

Protagonisme dels estudiants , creativitat , valor del procés complet , més enllà del resultat . Néstor Alonso , mestre asturià , reivindica aquestes tres potes , que ni són noves ni les acaba d'inventar , per al banc educatiu .

Uns alumnes recreen el diari d'un naturalista per recordar a Darwin , elaboren narracions digitals en format multimèdia , geolocalitzen els quadres d'un paisà , el pintor Nicanor Piñole . Alonso, un referent en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC ) a l'aula , diu que intenta " no reproduir el model d'escola que a mi tant em va avorrir en la meva etapa d'estudiant " , i que les eines digitals l'ajuden en aquest " enfocament metodològic més obert , actiu , participatiu " . Defensa que les matèries no són compartiments estancs , sinó vasos comunicants , i que una efemèride o una notícia pot ser "el punt de partida per a un projecte que involucri diverses matèries i desenvolupi diferents competències del currículum " .


Això és treballar per projectes . Com fan Maria i Pilar a la seva minicuina educativa . "A alguns pares els desconcerta que no hi hagi llibres , encara persisteix la mentalitat que si omplen fitxes, és que estan treballant" . Maria replica que els seus fills aprendran de manera diferent , i les famílies acaben participant . Però al cap ia la fi estem a infantil , on sembla més senzill admetre el joc , les plastilines , les ceres , les pintures . No és massa difícil localitzar centres de 0 a 6 anys que treballen per projectes - " Tot i que cada vegada ho fan menys" , critica Rives - . Resulta més complicat trobar-los en primària . Perquè és llavors quan el sistema s'arremanga i determina que ha arribat l'hora de posar-se seriosos i començar amb les tasques, els exàmens i obrir el llibre per la pàgina que correspongui . 

Javier Monteagudo ha decidit que a les classes de música estigui l'iPad simulant el so d'un instrument o com un instrument més de l'orquestra . "Amb la tecnologia busco l'element diferenciador , motivador , fer amb la tauleta el mateix que amb el llibre no suposa cap millora ", raona . Sempre hi ha algun nen que li sorprèn improvisant un lloc o un ritme . Com a tutor , surt amb el seu grup de cinquè de primària a fotografiar les barreres arquitectòniques del barri , es posen a la pell d'un discapacitat embenant els ulls o circulant en cadira de rodes , després expressen les seves sensacions en l'hora de llengua . " Intento que aprenguin de la manera més multidisciplinària possible ", apunta . No se sent en absolut aïllat en el seu centre , el CEIP Manuel Bartolomé Cossío de Madrid . El treball per projectes és una metodologia més que conviu amb els llibres de text i ajuda a interrelacionar matèries .


Tant Monteagudo , que troba cada vegada més professionals buscant un canvi , com Manel Rives , més pessimista , que ha hagut d'abandonar més d'un projecte perquè el professorat no va voler continuar i pensa que el canvi va a velocitat de tren mentre l'educació camina al pas , coincideixen que el sistema no afavoreix la innovació : la tolera . Al final són les iniciatives personals les que la tiren endavant . Que n'hi ha , ull . Es reuneixen al voltant de xarxes com Educablog o Innova o Novadors , intercanvien informació i experiències a Educ @ amb TIC , reben el seu reconeixement en els Premis Espiral Edublogs . Però , diu Fernández Enguita , " no hi ha incentius institucionals . La transició democràtica va passar pel sistema escolar com l'Esperit Sant a la Mare de Déu , sense trencar ni tacar , el que va deixar una herència conservadora . Els governs d'esquerra despenalitzar la innovació , però no van saber incentivar-la. En l'educació espanyola , gairebé sempre , innovar és morir " .

En el millor dels casos , el docent ho deixaran al seu aire en el claustre , en el pitjor , s'haurà d'enfrontar a les reticències de companys i / o pares , i acostumar-se a ser l'estrany . Ni guanyarà més ni va a estar millor considerat . I si un dia es cansa i ho deixa , també serà igual . "Els professors creatius poden constituir més del 50% del col · lectiu , però una forma de donar classe creativa no arriba ni al 10%", diferència Fernando Alberca , professor de batxillerat i autor d'un parell de llibres sobre creativitat . L'ésser humà és conservador i resulta més còmode deixar-se portar pel corrent . Evita problemes . Néstor Alonso titlla el sistema d'immobilista , impermeable als canvis . "Gairebé ningú vol sortir de la seva zona de confort" . Els veterans , perquè és el que han fet sempre , les noves generacions , perquè tampoc han vist en la seva formació altres " models interessants "; les famílies , "perquè donen per vàlid el model d'escola que van viure " , i la indústria editorial , perquè li va molt bé així .

Monteagudo confessa que en els seus primers anys era més tradicional , com a resultat de la formació res innovadora rebuda en Magisteri . I que ha estat després, a través dels centres territorials d'innovació i formació de Madrid (ja "gairebé extingits " , per cert ) , on ha anat guanyant en heterodòxia . La visió de Rives sobre la formació contínua no és tan positiva : "El 90% va sobre eines ... Per què , si el problema és la metodologia ? " . Enguita ho resumeix en un parell de frases lapidàries : "La formació inicial és poca i poc exigent , també la selecció , la formació contínua està burocratitzada , gairebé fossilitzada " .

Font:  http://elpais.com/elpais/2013/09/11/eps/1378930400_452755.html

dijous, 12 de setembre del 2013

INICI DEL CURS 2013/14... amb bon humor!

Comencem un nou curs, des del blog us desitgem a tots els educadors i educadores un bon inici. Sabem per experiència que al principi sempre fa una mica de pujada, feu servei de la il·lusió... és com l'aigua, un bon glopet i cap a dalt. 

Però a part de la il·lusió hi ha un mètode "infalible" per treballar al nostre entorn educatiu... ni més ni menys que el treball en equip. Si voleu riure una estona o voleu motivar a algun company que encara no ho té clar podeu veure o enviar aquests 2 divertits vídeos.

Que us vagi mooooooolt bé!


dilluns, 9 de setembre del 2013

Unamuno respectava la nostra llengua

Al diari ARA hem trobat aquest article històric que Josep Maria Casasús ha compartit amb el lectors del diari. Nosaltres en fem difusió perquè aquesta peça històrica mereix ser rellegida.

dissabte, 7 de setembre del 2013

CONTES PREFABRICATS

Fa temps que el Francesc ens va enviar una adreça molt interessant. Es tracta d'un espai per fer contes amb els fills o alumnes, demanen unes dades bàsiques i amb això es crea un divertit conte que es pot llegir... l'espai es diu CONTES BOJOS i us avisem del seu ús perquè és força addictiu. Passeu-ho bé a l'escola o a casa!


http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html

dimarts, 3 de setembre del 2013

DECÀLEG D'UNA BONA RUTA

L'estiu és temps de sortides i trobades, en una d'elles vaig fer un doble i meravellós viatge. El viatge exterior el podreu veure en les imatges, l'interior en la lletra. El vídeo és un muntatge de menys de 2 minuts... viatgem una estona plegats?