"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 25 de maig del 2011

La proposta educativa de Reggio Emilia

Us informem d'aquesta activitat formativa que ens proposen els nostres companys del SOM de Barcelona:
"Quina pedagogia per a l'educació infantil d'avui?
Passat i pressent, teoria i pràctica: un diàleg per a una construcció continuada.

http://www.revistainfancia.org/catal/actualitat/frame-actualitat.htm
 

La pedagogia que avui es difon pel món com a pedagogia de Reggio Emilia, neix al final de la segona guerra mundial, d'un grup de dones i homes de la ciutat de Reggio Emilia, que havia pres la decisió de construir i gestionar una escola cooperativa per als seus nens i nenes, amb el desig de canviar i crear un món nou, més just i lliure. Aquesta iniciativa és recolzada i guiada per Loris Malaguzzi (1920-1994) periodista i pedagog italià, que en els anys següents va impulsar la creació d'escoles infantils. Donada la qualitat i prestigi que van arribar aquestes escoles, compten fins al dia d'avui amb el suport del municipi. Reggio Emilia, situada al nord d'Itàlia a la regió d'Emilia Romagna, es dedica principalment a l'agroindústria. Compta amb 26 escoles bressol i 24 escoles infantils que formen part d'un sistema de serveis educatius, en vinculació amb el municipi, reconeguts com a centres d'innovació i d'inspiració a nivell mundial. La seva filosofia ha inspirat moltíssimes experiències en països europeus, escandinaus i països com Corea, els EUA i en els darrers anys a Amèrica Central i Amèrica del Sud. Recollint nombrosos aportacions de la pedagogia, filosofia, ciències i art, aquesta pedagogia des del seu inici, posa en el seu centre una imatge de nen i nena competent en la construcció de coneixement i recerca permanent de significats, que s'expressa a través dels seus "cent llenguatges ". Aquest enfocament, considera que tots els nens i nenes tenen la capacitat, el potencial, la curiositat i l'interès per establir relacions i involucrar-se en interaccions socials, construeixen els seus aprenentatges des de les seves particulars formes de ser, sentir i actuar, amb diversos llenguatges ia partir de tot el que l'ambient els brinda. Són per tant generadors i portadors de cultura. Amb l'aportació de molts pensadors, educadors, artistes i científics, les mestres, ateliers, mares, pares i experts, aquestes escoles han arribat a constituir-se en comunitats de recerca i aprenentatge, que construeixen i re-construeixen una pedagogia per a la infància la qual es difon a través de l'associació anomenada Reggio Children. Aquest Centre Internacional per a la defensa i promoció dels drets i potencialitats dels nens i nenes, des de 1994, promou intercanvis pedagògics i culturals amb professionals educatius de tot el món. Organitza seminaris, cursos, visites guiades als centres i exposicions per difondre la proposta educativa reggiana.

Aquesta proposta educativa està constantment qüestionant, buscant nous referents, canviant i creant noves maneres d'ensenyar i donar suport l'aprenentatge dels nens i nenes, el desenvolupament de les mestres, la participació de les mares, els pares i altres membres de la família i fent sensible i partícip a les seves comunitats dels seus esforços i propòsits.
La Proposta Educativa o Reggio Approach L'anomenada, teoria dels "Cent llenguatges dels nens", valora els diferents modes i vies amb que ells s'expressen, i recull i amplia aquesta vella tradició que parla de la relació entre cos i ment, entre sentir, actuar i pensar , entre ciència i fantasia, etc.
Benestar dels nens, nenes, mares, pares i mestra. Perquè els nens i nenes aprenguin, el seu benestar ha d'estar garantit, reconeixent les seves necessitats i per sobretot, els seus drets com a subjectes i ciutadans. Dret a tenir una cura de qualitat i una educació que procuri el desenvolupament del seu potencial. El paper dels pares i les mares. Els pares de família són un component essencial en l'educació dels fills i filles, ells són competents i actius per guiar les seves experiències d'aprenentatge i, alhora, una ajuda per assegurar el seu benestar a l'escola. L'escola és el lloc on es reuneixen les famílies, les educadores i la societat, per pensar en els nens i nenes. L'escola amable. És el lloc que acull i propicia trobades, comunicació i relacions. L'estructura i organització dels objectes i activitats animen a l'elecció, la solució de problemes i nous descobriments, que afavoreixen la multiplicitat d'aprenentatges. Cada espai amb límits difusos, és font d'experiències i descobriments. El sentit propi del temps dels nens i nenes i el seu ritme personal, són referents importants per al desenvolupament de les estratègies, activitats i projectes pedagògics. Les mestres en equip amb els ateliers, pedagògiques i famílies, defineixen metes generals i projecten estratègicament la direcció de les activitats i projectes, triant i preparant els dispositius apropiats. Llavors, sempre en constant escolta i observació dels nens i nenes en activitat, fan eleccions sobre què oferir i com sustentar i sostenir les seves exploracions i aprenentatges. La cooperació i col.laboració. Les mestres treballen en parelles, amb el mateix nivell de responsabilitat i formació. Les relacions legiades i els intercanvis entre elles, ateliers, pedagògiques, famílies i experts, proveeixen la formació professional contínua i l'enriquiment teòric-pràctic. Atelierista i Atelier. El o la atelierista, treballa estretament amb les mestres, pedagogs i amb els nens i nenes a les escoles. Un taller, lloc especial que amb una gran varietat de materials, eines i recursos, és posat a disposició de petits grups de nenes i nens, on exploren, expressen i creen. Els projectes. Són investigacions profundes dutes a terme pels nens i nenes, recolzats pels seus mestres i ateliers. Aquests poden començar d'un esdeveniment casual, idea o problema ja per un o més nens, o una experiència iniciada per les mestres o atelierista, els que a través del diàleg i el debat poden durar des d'alguns dies fins a diversos mesos. La documentació. Les actuacions, converses, comentaris, propostes, debats i processos, representacions, pensaments i aprenentatges dels nens i nenes, són registrats a través de diferents mitjans, que poden ser escrits, fotografies, dibuixos, narracions, etc. i interpretats pels educadors, ateliers i pedagògiques. Són la base dels seus estudis i investigacions que, amb cura i respecte comparteixen amb els nens, nenes i famílies, perquè tots, en conjunt i progressivament, observen les seves experiències, processos i avenços. Permet a les mestres entendre millor als nens i nenes i avaluar el seu propi treball i necessitats de creixement professional; facilita la comunicació i intercanvi d'idees entre educadors i famílies, fa conscients als nens i nenes del seu procés d'aprenentatge.

divendres, 20 de maig del 2011

Conviure és construir ponts... punts de trobada

Us convido a llegir aquest conte, ens parla de la convivència.

El conte del fuster

No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir un conflicte. Aquest va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns de forma contínua. Aquesta llarga i beneficiosa col.laboració acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès que va anar creixent fins a arribar a ser una diferència enorme, que va acabar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.

Un matí algú va trucar a la porta d'en Pep, un dels germans. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. "Estic buscant feina per uns dies", va dir l'estrany, "potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo pugui ser d'ajuda en això". "Sí", va dir el més gran dels germans, "Tinc un treball per a vostè. Miri a l'altre costat del rierol aquella granja, allà viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu tractor i va desviar el llit del rierol perquè quedés entre nosaltres. Bé, ell va fer això per enfurir-me, però ara em venjaré. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que
construeixi una tanca, una tanca de dos metres d'alt, no vull veure'l mai més. "


El fuster li va dir: "Crec que comprenc la situació. Mostra'm on estan els claus i la pala per fer els forats dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet."


El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja per la resta del dia per anar per provisions al poble. El fuster treball dur tot el dia mesurant, tallant, clavant. A prop de l'ocàs, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball.


El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres! En el seu lloc hi havia un pont - un pont que unia les dues granges a través del rierol! - Era una fina peça d'art, amb tot i un bonic passamans.


En aquest moment, el seu veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: "Ets un gran tipus, mira que construir aquest pont preciós després del que he fet i dit!".


Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines. "No, espera!", Li va dir el germà gran.


"Queda't uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu", li va dir al fuster. "M'agradaria quedar-me", va dir el fuster, "però tinc molts ponts per construir".

dijous, 19 de maig del 2011

Enigmes, per passar una estona

Aquí teniu 10 enigmes, trobareu les respostes a sota però el repte serà intentar trobar solució. Qui s'anima?
1-Un mestre posa als seus alumnes uns exercicis de matemàtiques per deures. Quan els corregeix, se n'adona que, la Gemma, una de les alumnes que treu millors notes, ha contestat malament a tots els exercicis.
Per una altra banda, en comentar-ho amb la Gemma, aquesta li diu que les respostes són correctes.


2-Una persona es deixa el permís de conduir a casa. Surt al carrer, no para en un pas a nivell, no fa cas d'un senyal de direcció prohibida i viatge tres travessies en direcció contrària per un carrer de direcció única. Tot això ho veu un agent de trànsit, el qu, però, no fa el més mínim intent d'impedir-li-ho. Per què?

3-En un carrer hi ha 100 edificis. Els urbanistes demanen que es posin números a tots els edificis. Quants 9 necessitaran?

4- Un automòbil de color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no té fanals, i cap casa té els llums encesos. De sobte se li creua un gat de color negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar?

5-Què passa cada dia a la selva de 4 a 6 de la matinada?

6-Què és allò que hom troba un cop cada minut, dos cops en un moment i mai podrà trobar en un segle?

7-De què s'ha d'omplir una ampolla per què pesi menys que buida?

8-Un granger té 20 porcs, 40 vaques i 60 cavalls. Però si li diem cavalls a les vaques, quants cavalls tindria?

9-Un home travessa una sèrie de carrers, arriba davant un hotel i exclama: "Horror, estic arruïnat”. Per què?

10-Com pot ser que la Marta estigui darrera el seu pare si el seu pare també està darrera d'ella?

Solucions:
1- Ha contat hores.
2-La resposta al nostre enigma, era que la persona no anava amb cotxe ni moto, sinó que anava caminant.
3- La solució de l'enigma dels edificis i dels nous, és:
Necessitaran 20 números 9. Aquí els tens, per si els vols comptar.....
9,19,29,39,49,59,69,79,89,90,91,92,93,94,95,96,97,98,99.
4-El cotxe va poder esquivar el gat perqué era de dia, en cap moment es deia que fos de nit!!
5-Passen dues hores
6-La lletra m
7-De forats
8-Seguiria tenint 60 cavalls. Per molt que li canviem el nom a una cosa segueix essent la mateixa cosa.
9-Perquè juga al monopoly
10-La Marta i el seu pare estan esquena contra esquena


diumenge, 15 de maig del 2011

Pescant idees

He trobat aquest interessant blog amb gran quantitat de recursos per tota l'etapa d'infantil (0-6 anys). En l'apartat de llenguatge hi ha contes, jocs de paraules,... i així en totes les seccions.
Val a dir que el nom del mateix blog és molt il·lustratiu... Pescant idees.
Potser en pescarem alguna?
Seleccionant la imatge podreu anar al blog.

divendres, 13 de maig del 2011

Escoles en xarxa

El passat dijous 13 de maig la Marta Soler i la Núria Ribó van acompanyar 6 alumnes del 3r cicle de primària a Barcelona. La sortida era per preparar un projecte pel proper curs "escoles en xarxa" , una iniciativa d'Òmnium Cultural perquè els nostres alumnes facin periodisme des de les escoles.
En aquest vídeo podreu veure cares conegudes de la nostra escola... Quin orgull!!!


Escoles en Xarxa: joves periodistes al Raval de Barcelona from VilaWeb on Vimeo.

Jornada d’educació emocional

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) va organitzar el passat 4 de maig una jornada d’educació emocional adreçada a mestres d’educació infantil. Es va dur a terme al Seminari Conciliar de Barcelona i durant 8 hores vam compartir  amb mestres d’arreu de Catalunya diferents aspectes d’un tema tan important com és el treball de les emocions amb els nostres infants.
La jornada s’inaugurava amb la conferència a càrrec de la Sra. Begonya Ibarrola que ens parlava de les intel·ligències múltiples a l’aula d’Educació Infantil. Gràcies a les investigacions de Howard Gardner als anys 80 vam poder començar a parlar d’una noció no-cognitiva de la intel·ligència, segons ell, és un potencial biopsicològic que ens permet resoldre problemes i obtenir productes que tenen valor en una cultura.  La intel·ligència és sempre una interacció entre les tendències biològiques i les oportunitats d’aprenentatge que existeixen en la cultura. De manera que Gardner la converteix en una habilitat que es pot desenvolupar encara que no nega el seu component genètic. La teoria de les intel·ligències múltiples de H. Gardner consisteix en reconèixer l’existència de nou intel·ligències diferents i independents que interactuen i es potencien recíprocament. Els docents hem de vetllar per identificar els punts forts dels nostres alumnes, observar aquestes facultats més o menys desenvolupades per  així comprendre’ls millor i ajudar-los a pal·liar altres deficiències. Aquesta teoria que potencia la pedagogia de l’èxit ens serveix per entendre la diversitat dels alumnes dins de l’aula.
El treball d’educació emocional resulta molt positiu per poder treballar les intel·ligències intrapersonal i interpersonal dels alumnes, basades en la capacitat per entendre als altres i saber actuar en situacions socials (interpersonal) i la capacitat per comprendre’s  a si mateix i reconèixer les propies emocions i sentiments (intrapersonal).
Per continuar treballant aspectes relacionats amb l’educació emocional s’oferien set tallers de temàtiques diferents.
Puc- Pac Acció
Relacionar-nos bé, per créixer com a persones
Emocions a cabassos: camins entre l’escola i casa
Contes i emocions
Tutores de resiliencia, inspirant vida
El FEAC a tutoria d’Educació Infantil
El perquè de cada activitat

Finalment, concloent la jornada, la Sra Carme Thió de Pol ens va parlar de la importància d’estimar per poder educar. Tal i com deia el nostre fundador: “per educar cal estimar”. Les relacions personals que estableixen els infants en la primera etapa de la seva vida són molt importants, ja que de la qualitat d’aquestes depèn en gran part el seu desenvolupament, la seva autoestima i la seva manera de fer i d’estar en la vida. Cal donar temps i dedicar temps als nostres infants i per a que la nostra relació amb ells sigui de qualitat, ha d’haver unes actituds claus com l’afecte, el respecte i la confiança.
Maite Escribano Poveda

Casa oberta, casa gran!

Aquests dies hem tingut entre nosaltres a la Nicole i al Houston, dos estudiants d'EEUU que fan l'equivalent al nostre magisteri. La UdL ens va demanar col·laborar amb l'acollida i nosaltres com sempre hem estat atents i generosos perquè compartim l'objectiu de millorar la nostra educació.
La Nicole i el Houston us fan arribar a tots els alumnes i als mestres de l'escola aquest escrit d'agraïment.

divendres, 6 de maig del 2011

Recursos educatius en xarxa

La nostra companya Anna Krutter va assistir a unes jornades de formació i li van mostrar un seguit de recursos molt interessants que podeu trobar en el següent enllaç:

http://www.edu365.cat/crea/

Un presentem un exemple d'editor d'imatges i text molt senzill d'utilitzar i molt atractiu:

http://prezi.com/


PROJECTE "Treu la LLENGUA"

Comencem a gestar un nou projecte de llenguatge al 1r cicle d'Educació Infantil. Us convidem a llegir les bases de treball del projecte que iniciarem perquè aquest projecte és un projecte de futur i perquè el bon treball del llenguatge beneficia i afecta a tota l'escola.
Us presentem els apartats d'introducció i fonaments teòrics sobre els quals les companyes de la Llar d'Infants desenvoluparan el Projecte + Llengua.

INTRODUCCIÓ

Un aspecte bàsic en el desenvolupament humà és el llenguatge. Ens identifica com a persones, és transmissor dels nostres pensaments i afecta a les nostres relacions amb els altres.

L’evolució del llenguatge va relacionada amb la maduresa de la persona per tant és important acompanyar i estimular positivament aquest procés.

L’escola és el lloc idoni per desenvolupar de manera social i compartida el llenguatge. Perquè és un lloc d’interacció i de pensament continuat.

La funció del llenguatge és capacitat d’actuar sobre la realitat, posar noms , categoritzar, relacionar, temporalitzar, enraonar i conèixer millor l’entorn.

La llengua oral és el principal vehicle de transmissió de coneixements.

Per tant:
·        Preparar als alumnes perquè desenvolupin competències comunicatives i lingüístiques per ser persones i per comunicar-se correctament.
·        Per aconseguir-ho cal desenvolupar aspectes intel·lectuals, afectius i socials, per formar parlants plurilingües i interculturals mitjançant el domini de les competències comunicatives audiovisuals i digitals.
·        Tot l’entorn pot ajudar a potenciar el desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. En el cas dels alumnes de 0 a 3 anys el principal entorn serà la família però la llar d’infants és el segon context d’influència en els nens i nenes.


FONAMENTS TEÒRICS

Aquesta cita de Yolanda Reyes (1998) ens ajuda a entendre millor la nostra aposta per aquesta experiència:

“Els nens es mengen els llibres i així van provant el món”
Que adaptada al 1r cicle d’infantil seria:
“Els nens aprenen a parlar i escoltar per anar provant el món”

La psicolingüística analitza com influeixen els elements socials en l’adquisició de la llengua, en el procés d’adquisició del llenguatge també intervenen elements afectius molt positius que activen l’atenció, la percepció i la memòria . La potenciació d’aquests aspectes preliminars garanteixen una millora en l’aprenentatge de la llengua.
El projecte s'argumenta en els principis bàsics de la concepció constructivista en l'educació. Els plantejaments incorporats al projecte són:

• Parlar, entendre i escoltar són activitats individuals però també col·lectives i per tant socials.
• L'entorn escolar ha de facilitar recursos per a fer natural i propera l'activitat d’aprenentage de la llengua.
• L'alumne ha de ser actiu, protagonista i autònom en l'activitat. Per això hem planificar, organitzar, controlar, revisar i millorar tot aquest procés.
César Coll(1995) un dels principals representants de la concepció constructivista en l'educació afirma:

" En una lògica constructivista és la persona globalment entesa la qual aprèn, i aquest aprenentatge repercuteix també globalment en la persona, en el que sap i en la seva forma de veure's i de relacionar-se amb els altres "
És bàsic el concepte d’aprenetatge significatiu o sigui que l’activitat conjunta d’E/A s’estableixi en un context a l’abast de l’alumne i que l’alumne sigui capaç de crear vincles de lligam entre els continguts escolars i els esquemes de coneixement que ja disposa. En tota aquesta activitat hi ha un component psicosocial importantíssim, si el context d’interacció professor/alumne és bàsic també ho seran tots aquells components afectius i motivacionals que contribuiran a potenciar un context favorable i productiu.

Però en aquest esquema també hi podem afegir part de la teoria sociocultural del desenvolupament de l’aprenentatge. Un dels seus plantejaments claus és que el procés de construcció de significats es porta a terme en l’activitat conjunta amb els altres. Aquesta activitat conjunta permet construir significats, i compartir-los amb les persones que participen en la construcció. El que l’alumne acaba construint, està en funció de d’allò construït conjuntament i de la manera en com s’ha construït.


L’escola ha de conèixer l’alumne, el seu punt de partida, perquè l’adquisició de nous coneixements  sigui significativa i funcional. El pare ha de conèixer les expectatives reals del seu fill, el seu punt de partida, els seus interessos i les capacitats per a les que està més dotat i des de la pedagogia de l’èxit estimular el treball que desenvolupa i el que suposa un desenvolupament integral de la persona des de tots els àmbits.

L’aprenentatge de l’alumne no depèn només del comportament del professor i de la metodologia de l’ensenyament utilitzada (professor-producte i eficàcia docent), sinó de què aporta el propi alumne al procés d’aprenentatge, coneixements, capacitats, destreses prèvies, percepció de l’escola, del professor, de les seves actuacions, expectatives i actituds davant l’ensenyament, l’escola i el professor, motivacions, interessos, creences i atribucions.

L’aprenentatge significatiu és un dels grans fonaments de la concepció constructivista en les activitat d’ensenyament/aprenentatge . El terme aprenentatge significatiu fou introduït per David Ausubel (1963, 1968) i es contraposa a aprenentatge memorístic. Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d’haver:
  • Assimilació: Vol dir que s’ha d’enganxar a les idees prèvies de l’alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
  • Acomodació: Dintre les estructures mentals.
L’aprenentatge significatiu és la base de nous aprenentatges significatius i depèn en molts casos del context i dels materials utilitzats en les activitats. Per això es important saber que hi ha un jerarquia de context a l’hora d’aprendre, que no sempre podrem gestionar però que està bé que sapiguem. Un context es pot ordenar de més a menys significatiu:
-          un espai proper on hi ha elements naturals que s’estan treballant. Un exemple seria treballar la tardor en un jardí.
-          un espai on portem elements propers a l’intenció de l’aprenentatge. Un exemple seria portar fulles a l’aula per parlar de la tardor.
-          un espai on mostrem elements visuals o multimèdia relacionats amb l’aprenentatge. Una mostra seria mostrar un vídeo o fotos de la tardor.
-          un espai on mostrem elements simbòlics relacionats amb l’aprenentatge. Un exemple seria mostrar dibuixos de la tardor.


Consciència fonològica

De cara a ajudar a tots els seus alumnes a desenvolupar la consciència fonològica, els mestres han de conèixer aspectes bàsics de l’estructura del llenguatge, especialment sobre fonologia. Fonologia és l’estudi de les regles que, inconscientment, regulen la producció dels sons de la parla. En contrast,
fonètica és l’estudi de la forma com s’articulen aquests sons de la parla i fònic és el sistema mitjançant el qual símbols representen els sons en un sistema d’escriptura alfabètica.
La importància de treballar de 0 a 3 anys és per:
  • Discriminació-identificació de sons
  • Abundància de lèxic
  • Comprensió del context
  • Facilitat per la producció de fonemes
  • Prevenir possibles dificultats en el procés fonològic
  • Percepció dels sons de tots els fonemes
  • Donar significació a les paraules

Si voleu saber més, en aquest espai hi trobareu molts recursos de consciència fonològica:
Atentament,
Maite Escribano
Adelina Freixinet
Pere Travesset
Joan Pifarré